La Júlia Blum ha editat un Ep anomenat “sobre la marxa” on s’hi inclouen 5 cançons, que ens han deixat amb ganes de més. Així li hem fet saber!
També hem preguntat sobre la col·laboració amb Sexenni o com havia anat el concert de presentació que va fer fa pocs dies.
Cada cop apareixen nous artistes que ens agraden i atrapen i la Júlia és una d’aquestes propostes que cal seguir molt a prop!
La segona parada de Zoo a Catalunya per presentar “Llepolies” va ser el maig de l’any passat als Camps Elisis de Lleida. Ahir a la nit els de Gandía van tornar al mateix escenari, amb menys persones que amb les maleïdes cadires i distància de seguretat, però amb les mateixes ganes de festa. I és que Panxo no podia amagar certa simpatia per la terra: “Sou com els valencians de Catalunya, ens sentim a prop quan som aquí”.
Sempre a la contra i avant. Així són la formació valenciana i amb ‘Avant’, com en la gira anterior, van començar el directe interpretant el single del seu darrer disc. D’aquest àlbum rodó la van seguir ‘La del futbol’, ‘Deixa’m que caiga’, ‘Ei’ o ‘Llepolies’, entre altres.
L’educació i la llengua malauradament avui –i massa sovint– estan a l’ordre del dia d’aquest país, sota amenaça i en retrocés. Panxo evocava als docents amb ‘La mestra’: “i ara hi ha un poble que brama per un idioma proscrit”. Cançó que acabaven amb el vers d”Another Brick in the Wall’ de Pink Floyd: “we don’t need thought control”.
Al repertori no hi van faltar alguns dels clàssics més corejats pel públic com ‘Correfoc’, ‘Impresentables’, ‘Vull’ i ‘Carrer de l’amargura’. El moment tendre i sorprenent el va portar ‘Sereno’ de “Llepolies” amb un delicat arranjament per a moceño, un instrument de Bolívia interpretat pel saxofonista de la banda, Toni Fort.
Panxo va acabar el concert tornant-se a adreçar als més menuts, per parlar d’educació i d’adoctrinament, dels pares que segueixen “La doctrina de la bona gent, que igual som pocs, però bons”. Així encaraven el bis final amb ‘Corbelles‘, la mítica ‘Esbarzers‘ de La Gossa Sorda i ‘Ventiladors’.
Aquest dissabte van seguir els concerts del projecte de Massaviu a l’Heliogàbal. Aquesta vegada va ser el torn d’un vermut musical que es va fer a l’EART, un espai al barri barceloní de Gràcia.
En Miquel, en Pau Roget, la Moli i la Roserona van ser els encarregats de posar la veu en aquesta ocasió. L’encarregat d’obrir l’actuació va ser en Miquel. Ell va tocar cinc de les cançons que podem escoltar a “ç”. Després de fer ‘On thas ficat’, ‘Sóc tot teu’, ‘Sento’ i ‘Estic cansat’, el públic no en tenia prou. Finalment, va acabar amb ‘I d’ençà. Si les cançons d’en Miquel ja toquen la fibra per si soles, amb acústic ho fan encara més.
Seguidament, va ser el torn d’en Pau Roget, que va cantar amb en Miquel ‘La cançó més trista del món?’. Després va presentar ‘Back to the future’, un senzill que no sap si veurà la llum. ’17’ va ser la penúltima que vam poder escoltar i l’última, ‘Abril’, que va sortir fa menys d’un mes i el públic ja se la sabia i la ballava.
La primera veu de les femenines va ser la de la Moli. La granollerina va avisar que estava nerviosa, cosa que li passa sovint a causa de la seva por escènica. Tot i això, va ser impecable. Té una veu d’aquelles que són incomparables i, amb en Biel Colomer a la guitarra, vam poder gaudir d’un gran duo. Va començar amb ‘La nit del plor’, el que va ser el seu primer senzill. Després ens va ensenyar un seguit de cançons amb una temàtica comuna: l’amor i el desamor. Cap d’elles tenia títol, però, fins i tot, van aconseguir que gent del públic plorés de l’emoció. I va acabar amb un altre senzill que sí que està publicat i parla del pas del temps, ‘Cosa del temps’.
L’última veu va ser la de la Roserona que, tot i ser el seu primer directe, va estar a l’alçada de la situació. Amb en Biel acompanyant-la, vam poder escoltar ‘què faig amb tu’. Ens va ensenyar una cançó que està en procés de creació i que formarà part d’un futur EP. La Roserona també va fer covers d’artistes com Pau Vallvé o Rita Payés i va finalitzar fent-ne una de ‘Conte d’Estiu’ de Socunbohemio, que hi era present. La cardedeuenca va ser capaç de posar-nos la pell de gallina amb la seva veu potent.
Fa poc més d’una setmana que en Lluc va publicar el seu segon àlbum, el primer des del 2020. El passat divendres va ser el torn de presentar-lo. I per fer-ho, l’Heliogàbal estava ple per a gaudir de la presentació de “Benvolguda Nostàlgia”.
Aquest disc té cançons que passen per molts gèneres i ho vam poder comprovar. El concert va començar amb ‘Temps Perdut (2034)’ i va seguir amb ‘A tu’ i la segona part d’aquesta, que es troba a l’últim treball, ‘A tu i a mi’, que va començar a encendre el públic amb el seu ritme de reggeaton.
Al concert també s’hi va afegir en Pol Bordas, amb qui va cantar ‘El Ranxo’. Seguidament, la Roserona també va fer el mateix i, tots tres, van mostrar-nos ‘Obsolescència Programada’. Amb la Roserona també va fer ‘Generació dels 20’.
El tema ‘Nostàlgia’, que dóna nom a l’àlbum, no podia faltar i, amb ‘Val la Pena’, allò ja era una festassa. I l’última cançó, ‘Galtes Vermelles’, va reafirmar dues coses: Que allò era, com comentàvem, una gran festa i que en Lluc arribarà allà on ell vulgui, ja que talent per fer-ho en té molt.
Si haguéssim de resumir el directe d’en Lluc, hauríem de comentar que hi trobem una dualitat. Veiem un noi que té lletres personals, en les quals parla de l’amor i la infància, entre altres temes, però que, alhora, és capaç de fer-nos seguir el ritme de la música i de fer-nos ballar.
Aquest divendres vam conversar amb la Maria Jacobs, va molar molt, però el cable del nostre micròfon va decidir funcionar quan li va donar la gana. Per aquest motiu en alguns moments de l’entrevista s’escolta força malament. Ja hem depurat responsabilitats i el cable ja ha estat llençat a la brossa.
L’entrevista amb la Maria l’hem provat de salvar com hem pogut apujant el volum de la veu, però no es poden fer miracles, gaudiu-la tot el que pugueu i escolteu la seva música sempre, perquè necessitem més persones com la Maria a la indústria musical!
Maria et devem una segona entrevista com déu mana!
EL TEST DE PRIMERA FILA
La Maria va passar el test i s’ha de dir que s’escolta perfecte! El podeu trobar la nostre Instagram.
Bad Bunny va publicar aquest divendres el seu nou disc “Un verano sin ti“, format per 23 noves cançons, que en molt poques hores ja s’han situat entre les més reproduïdes a tot el món.
De fet les 23 cançons del disc es troben ara mateix al top 26 de la llista de Spotify Global i tan sols resisteixen en aquestes posicions Harry Styles amb ‘As it was’ (número 2), Jack Harlow ‘First class’ (número 13) i Taylor Swift que debuta al lloc 25 amb ‘This love’.
De moment la cançó més escoltada és precisament la que obre el disc ‘Moscow Mule’, seguida per ‘Después de la playa’ (número 3) i ‘Me porto bonito’ (número 4).
A l’estat espanyol, les 23 cançons del disc figuren entre les primeres 23 posicions, amb el mateix ordre de popularitat que a nivell global.
A la resta del món, el disc triomfa a la resta de països de parla hispana, així com als Estats Units, que també té molta població hispanoparlant. En d’altres països com Alemanya, França o el Regne Unit ni tan sols apareix cap cançó del disc entre les 40 cançons més escoltades a través de Spotify.
Hem tornat al plató 1 de TV3 per gaudir en directe de la gala de repesca d’Eufòria, on finalment dos dels concursants eliminats s’han pogut tornar a unir al programa. Els més votats van ser l’Edu i la Clàudia, que a partir de la setmana vinent podran tornar a cantar a les gales amb la resta de companys.
Vam tornar a parlar amb tots i totes les concursants, també amb la Marta Torné i la Carol Rovira, aquesta segona tot un fenomen a les xarxes.
A continuació us compartim totes les entrevistes que vam realitzar amb l’equip format per en Marc Clapés i l’Arnau Xuclà.
Agrair un cop més a tot l’equip del programa les facilitats per fer la nostra feina durant tota l’estona que vam estar al plató.
No hi ha canvis i Harry Styles manté el lideratge de la Primera Llista amb ‘As it was‘.
Entren a la llista
The Weeknd – Out of time
Els Catarres – Animals
The Kid Laroi – Thousand miles
Surten de la llista
Oques Grasses – Petar-ho (40 setmanes)
Charlie Puth – Light switch (14 setmanes)
Els Catarres – Honestament (8 setmanes)
Aspirants
Koers – El teu amor (6 setmanes)
Aitana – En el coche (6 setmanes)
La Pegatina – Where do we go? (6 setmanes)
Adele – Can I Get It (4 setmanes)
Marcel i Júlia – Que no s’acabi mai (2 setmanes)
Ava Max – Maybe you’re the problem (novetat)
Sam Smith – Love me more (novetat)
Lady Gaga – Hold my hand (novetat)
La Llista Nº 483
| # | Artista | Cançó | Set. | Var. |
| 01 | Harry Styles | As it was | 5 | = |
| 02 | Camila Cabello & Ed Sheeran | Bam Bam | 8 | +1 |
| 03 | Miki Núñez | 10 minutos | 13 | -1 |
| 04 | Jax Jones feat. MNEK | Where Did You Go? | 7 | +2 |
| 05 | Oques Grasses | Elefants | 18 | -1 |
| 06 | Sexenni | De Lao | 6 | +2 |
| 07 | La Fúmiga | L’orquestra del Titànic | 18 | -2 |
| 08 | Purple Disco Machine feat. Sophie and the Giants | In the dark | 12 | +1 |
| 09 | Rigoberta Bandini | Ay Mamá | 17 | -2 |
| 10 | Kygo & DNCE | Dancing Feet | 6 | +2 |
| 11 | Lil Nas X | That’s What I Want | 32 | -1 |
| 12 | Stay Homas | Here2Play | 8 | +3 |
| 13 | Imagine Dragons | Bones | 5 | +5 |
| 14 | Doctor Prats | A poc a poc | 4 | +8 |
| 15 | Dove Cameron | Boyfriend | 7 | -1 |
| 16 | The Weeknd | Sacrifice | 16 | -3 |
| 17 | Jaymes Young | Infinity | 16 | = |
| 18 | Buhos | T’he trobat a faltar | 21 | -7 |
| 19 | Rosalía & The Weeknd | La Fama | 22 | -3 |
| 20 | Sebastián Yatra & John Legend | Tacones Rojos (remix) | 5 | +4 |
| 21 | Els Catarres | Diamants | 23 | -3 |
| 22 | Shawn Mendes | When you’re gone | 5 | +8 |
| 23 | Itaca Band | Com una bala | 12 | -3 |
| 24 | Julen | Una cançó | 11 | +2 |
| 25 | Alesso feat. Katy Perry | When I’m Gone | 15 | -4 |
| 26 | Suu | Nota de voz | 4 | +8 |
| 27 | George Ezra | Anyone for you | 13 | -4 |
| 28 | The Kid Laroi & Justin Bieber | Stay | 42 | -1 |
| 29 | Ana Mena | Duecentomila ore | 7 | = |
| 30 | Kungs | Clap your hands | 3 | +6 |
| 31 | GAYLE | abcdefu | 22 | -3 |
| 32 | Imagine Dragons | Enemy | 25 | -7 |
| 33 | Lal’Ba | Quan arribi lal’ba | 3 | +4 |
| 34 | Red Hot Chili Peppers | Black Summer | 11 | -3 |
| 35 | Lizzo | About Damn Time | 2 | +4 |
| 36 | The Kid Laroi | Thousand Miles | 1 | 🆕 |
| 37 | Adele | Oh My God | 22 | -2 |
| 38 | Elton John & Dua Lipa | Cold Heart (PNAU remix) | 37 | = |
| 39 | Els Catarres | Animals | 1 | 🆕 |
| 40 | The Weeknd | Out of time | 1 | 🆕 |
Aquesta primera setmana de llançaments de maig arriba molt carregada de novetats internacionals. Des de “WE” dels Arcade Fire, passant pel disc gairebé sorpresa de Bad Bunny o el retorn dels canadencs Simple Plan. També Jack Harlow presenta material amb un bon grapat de col·laboracions, així com Sigrid, Ella Mai, !!! (Chk Chk Chk), Emeli Sandé, Sharon Van Etten, Anna Calvi, Sheryl Crow, The Feeling, Bryan Ferry, Belle & Sebastian o Soft Cell.
A casa nostra la setmana ens deixa el debut de Julen o d’Els Amics de Manel, el nou disc de Marc Parrot, Salvatge Cor o Paula Grande.
Com sempre també us deixem amb la nostra llista de novetats d’Spotify que actualitzem cada divendres!
Aquesta setmana amb noves produccions de: Yungblud amb Willow, Robin Schulz amb David Guetta, DNCE, Madonna, Doja Cat, Carly Rae Jepsen, Jonas Blue, Tove Lo o Lady Gaga. A casa nostra han tret senzill Alicia Rey, Flora, Setembre, Maria Jaume o Germà Negre.
Jack Harlow presenta el seu segon àlbum d’estudi “Come Home The Kids Miss You” amb grans col·laboracions com Justin Timberlake, Pharrell, Drake o Lil Wayne. El seu primer, “Thats What They All Say”, també va comptar amb cançons com ‘Whats Poppin’, ‘Tyler Hero’ o ‘Already Best Friends’ i s’espera que el nou treball ho peti igual o més.
Aquest disc compta amb dues cançons que el raper de Louisville ja havia avançat. Aquests èxits són ‘Nail Tech’, que compta amb més de vuitanta milions de reproduccions a Spotify, i ‘First Class’. Aquesta té més de 150 milions en menys d’un mes. En total, són 15 temes i, entre ells, hi ha un que fa referència a Dua Lipa, anomenant-lo com la cantant londinenca.
El senzill ‘First Class’, que sampleja ‘Glamorous’ de Fergie, ha estat al número 1 de la llista Hot 100 de Billboard. Jack Harlow també va ser nominat a Millor Actuació de Rap Melòdic dels últims Grammy amb ‘Industry Baby’, una col·laboració dins del disc de Lil Nas X. Amb aquest nou disc, podem dir, de forma gairebé segura, que tornarà a tenir nominacions per la següent edició.
El grup Setembre és un vehicle al servei de la cançó, a vegades circulant per un camí de corbes a tocar del bosc i a vegades per una autopista sense límit de velocitat. Un espai on conviuen en total harmonia guitarres acústiques acompanyades del Ferran Gil i amb la veu també del Joanjo Rubio, el Jordi Alba a la bateria i a la percussió, el Joan P. Puigdomènech al baix i el Jordi Revilla s’encarrega de donar-li vida a la música a través de sintetitzadors, teclats i piano.
Després de diversos àlbums i del single que els va portar a les principals emissores i mitjans del país, ‘Julieta’, ara publiquen ‘Sota la Cendra’, un tema que es mou a cavall entre la cançó protesta i el rock, un cant a la llibertat veritable, tossuda, la que és impossible de prendre. Crònica de cada vegada que alguns han preferit vèncer a convèncer i amb el temps, s’ha fet manifest que aquestes són les més estèrils de les victòries. Tan estèrils que, al final, són derrotes. Com bé deia Martí i Pol, “la remor persisteix” en aquest senzill.
Julen presenta el seu primer disc “Caiguda Lliure”: vuit cançons amb diferents energies que demostren la versatilitat de l’artista en el seu primer treball.
Cançons que parlen de les emocions més grans a través de les coses més petites: un viatge que va des de les inseguretats fins a l’alegria de viure. Tant les lletres com la música ha estat composta per Julen en un estimulant procés per trobar un estil propi, amb el caràcter sincer que defineix a l’artista.
El disc sorprèn també amb dues balades intimistes, despullades de l’electrònica que caracteritza la resta de temes, i mostra amb transparència el compositor.
La producció musical s’ha treballat en equip amb Adrià Martínez, Mauro Cavallero i Sergi Bagó, buscant sonoritats actuals i fresques. Un pop comercial que fuig de l’evidència i permet que les cançons resultin especials i úniques. La mescla l’ha realitzat també el productor Sergi Bagó, i el màstering ha sigut a càrrec de Carles Puntí (Wasabi Estudis).
També hi ha participat el trompetista Gregori Hollis en les cançons “Vertigen” i “Estiu del 2010”; i en la cançó “Si Dorms Amb Mi” han col·laborat Laia Martínez al violoncel, Maria Fort al violí, i Àlex Martínez al piano.
Vuit cançons per emocionar-se, riure, ballar i, en definitiva, celebrar aquesta caiguda lliure constant que és la vida.
