Camila Cabello serà l’artista que actuarà a la cerimònia inicial de la final de la Champions League, que tindrà lloc a París.
La cantant portarà el ritmes llatins, donant relleu a Alicia Keys, Dua Lipa o Black Eyed Peas, que ho han fet en anys anteriors.
Camila acaba de publicar fa poques setmanes el disc “Familia” amb temes com ‘Don’t go yet’ o ‘Bam Bam’, que triomfen arreu del món.
La cantant està entusiasmada per actuar a la final de París i ha promès un espectacle especial que reuneixi tota la seva herència llatina i el sentiment d’unió pels aficionats de l’esport.
Tarda moguda a Barcelona, primer conversant amb La Tour de Carol i després amb dos dels components de La Mulata. El grup acaba de presentar l’EP “Maixat!” format per 4 cançons i un grapat de col·laboracions, d’un projecte que convida al bon rotllo i al ball.
Hem intentat ballar una mica amb el rotllet que portaven ells a sobre i que anima a la festa i a la diversió però ens hem quedat en l’intent.
Hem parlat amb el grup de pop-rock alternatiu La Tour de Carol, que acaben de presentar el seu nou disc “El gran invent“. Hem parlat de les noves cançons, de la música rock alternativa feta en català, del disseny de la portada, però també hi ha hagut temps per colar el nom de l’Adrià Roy o per parlar de concerts.
Tot això i més a continuació. No farem més spoilers, ja us mireu l’entrevista que per alguna cosa l’hem fet:
Aquest divendres la formació britànica White Lies actua a la 2 de l’Apolo on presentarà el disc “As I try not to fall apart“, el seu sisè treball, d’una banda que va començar la seva carrera amb el disc “To Lose My Life” l’any 2009.
No hem volgut perdre l’oportunitat de parlar amb en Charles Cave, el baixista del grup, que ens ha atès i ha respost les nostres preguntes:
El pròxim 13 de maig actuareu a Barcelona presentant l’àlbum ‘As I try not to fall apart’. Què volíeu explicar amb aquestes cançons noves?
Bé, realment mai voldria intentar explicar alguna cosa amb una cançó. Penso que això suggeriria que hi ha una manera “correcta” d’interpretar-les, i el que és meravellós sobre escriure cançons és el canvi natural en els sentiments i pensaments que li has donat quan s’estén entre els oients. Les seves pròpies experiències dicten la manera com la cançó connecta amb ells. Però realment penso que és un àlbum sobre fragilitat; i un intent de celebrar-la – la qual cosa no és fàcil.
El nou àlbum és més llarg que els altres, però encara esteu creant cançons que s’enganxen. Heu trobat la fórmula de crear cançons perfectes, o simplement improviseu per sorprendre els vostres seguidors?
Si hi hagués una fórmula trauríem àlbums més sovint! Mai es fa més fàcil escriure cançons. En realitat és més difícil, perquè en tens més amb les quals comparar la nova. La melodia és molt important per nosaltres, és per això que moltes de les nostres cançons acaben atrapant tant. Penso que la idea de la melodia que enganxa és en realitat una melodia que troba l’oient a mig camí… les primeres notes d’una melodia suggereixen a l’oient quines notes poden seguir. Per nosaltres, escriure cançons és encara com caminar en la foscor a través d’un bri de llum. T’acostumes més a la foscor, però mai es fa més fosc.
Us vam conèixer el 2009 amb un àlbum que va guanyar popularitat ràpidament. Com us veieu després de 13 anys? Com ha canviat White Lies?
Bé, érem joves. Teníem 19 anys diria. Així que per suposat que hem crescut una mica, però no molt! Encara som molt ximples, i passem gran part del nostre temps lliure en el tour fent el burro i rient. Crec que tenim una millor comprensió de les nostres habilitats, i som millors músics ara, això per suposat.
És impressionat com ha canviat la indústria musical en aquests últims tretze anys… Ara sembla que el reggaeton és el gènere més popular, i rock l’oposat. Heu pensat mai en fer una cançó d’aquest estil?
Estem oberts a tot allò que ens emociona quan estem treballant. Però mai provaríem un estil de manera deliberada NOMÉS perquè es popular en el moment.
Com esteu vivint aquesta gira musical després de la pandèmia Covid? Estàveu emocionats de tornar a actuar? Com és tornar a viatjar i visitar totes les ciutats?
Hem escollit un moment increïble per anar de gira. Tot i que hi havia una mica d’ansietat al voltant de les restriccions COVID abans de començar, ara ens adonem que Europa està molt preparada per música en viu altra vegada. Les audiències han estat realment increïbles – alguns dels millors shows de la nostra carrera. La gent està realment feliç de veure’ns altra vegada, ho pots veure a les cares de la multitud. Crec que els proper mesos milers de grups estaran de gira i no estic segur que hi hagi la mateixa eufòria.
En el moment que plantegeu la gira, vau escollir un destí en específic? Si la resposta és sí, teniu alguna ciutat especial pel públic o la gent, etc.?
Tenim algunes ciutats en les que actuem sense dubtar: Amsterdam, Berlín, Praga, Varsòvia… i moltes més. Però sent sincers, és molt emocionant que aquesta vegada tenim més concerts a França, Itàlia, Espanya…
Quines cançons són imprescindibles de cantar als vostres concerts?
Death, Bigger Than Us, To Lose My Life, Tokyo… si, però n’hi ha moltes més també.
Podríeu dir-nos quin grup escolliríeu per compartir escenari? Possiblement per la similitud dels vostres estils?
Seria genial coincidir amb The Killers altra vegada 😊
Love of Lesbian és un grup dels que marquen època. Dues dècades de hits, sold outs i directes inoblidables els avalen i els converteixen en una de les bandes més respectades i estimades de l’escena pop-rock estatal.
La banda liderada per Santi Balmes torna a casa, a Barcelona. Per fer el primer concert de la gira VEHN on podrem aixecar-nos de la cadira i saltar i ballar fins tocar el cel.
L’any passat vam redescobrir amb ells el que eren els concerts sense distància, en un concert que va servir de model per tot el que estava per venir. Ara, arriben per celebrar una normalitat extraordinària i enlairar-nos junts en un Viaje Épico Hacia la Nada.
Love of Lesbian és part de la història del Cruïlla. Han passat tres vegades pel festival i aquest any tornen per omplir el Poble Espanyol, en la festa final del Cruïlla XXS. I que servirà a la banda per tornar Allí donde solíamos gritar.
Després de fer la volta al món, Love of Lesbian aterra a Barcelona el 22 de juliol per tornar a cantar els hits a ple pulmó.
Des de finals de maig fins al 22 de juny, Cruïlla XXS oferirà més de 20 concerts amb la gran novetat aquest any d’oferir una part de la seva programació de forma gratuïta.
“C’est la vie” és una cançó que parla de desamor però sense tenir un enfocament trist, tal com estem acostumats quan es parla d’aquest tema, sinó que és una cançó alegre, optimista i positiva.
La cançó dels Pèl de Gall descriu aquell instant en què una parella s’adona que toca avançar per ser feliços, i que la ruptura és l’única manera de canalitzar les seves vides i obrir-se a noves i millors experiències, essent conscients que això és el millor pels dos: “Seguir ja no té sentit, ja ho diuen, res és infinit. Feim es darrer i quedam com a amics?”
Yung Rajolaja ha publicat el seu nou EP, “</3”, que conté quatre cançons. Aquests últims temes, que segueixen la línia de pop indie d’autor, són una prolongació de l’àlbum debut “Cor Trencat”, publicat fa poc més d’un any.
La producció d’aquest últim projecte, publicat per Halley Records, ha anat a càrrec de Sr. Chen, que ja havia participat a “Cor Trencat”. A més, compta amb una col·laboració amb The Tyets a la cançó ‘Cada Dia’, que ja havia sortit com a senzill. Els altres temes que formen part de l’EP, alguns dels quals ja havíem sentit abans, són ‘Credo’, ‘La Cançó + Bonica Que He Escrit Mai’ i ‘DESEMBRE (Remix)’.
L’artista lleidatà actuarà aquest mateix 10 de maig al Desconcert d’iCat, i presentarà l’EP a l’Heliogàbal el dia 12. També el podrem veure a La Boite de Lleida el dissabte 14.
Avui a Primera Fila ens hem sentit una mica Llucià Ferrer amb el seu Vermut de Flaixbac, i és que hem quedat amb Doctor Prats per fer el vermut, amb les seves olivetes, patates, coca cola i el que fes falta.
L’excusa ha estat la recent publicació del disc “Pel cantó bo” i el resultat final, una conversa d’uns 30 minuts plens de moments surrealistes, alguns titulars ben bonics (que no direm aquí, ja en tot cas mireu l’entrevista) o el plaer d’escoltar un fragment de la versió que van fer del ‘Vestida de nit’ de la Sílvia Pérez Cruz…
Si espereu informació de les cançons, de la gira o de Guillem Boltó, aquesta no és la vostra entrevista:
Amb la Suu hem parlat del disc “Karaoke” que està funcionant molt bé, després de la seva publicació fa poques setmanes.
També hem volgut conèixer la seva opinió sobre el fet que molts festivals programin cartells amb poca presència femenina, arran d’alguns missatges a Twitter que la pròpia cantant ha compartit. Ens ha comentat que ja hi ha bones artistes femenines, però que se’ls hi ha de posar més el focus i que estiguin més en el punt de mira. Que els festivals no haurien de contractar-la només a ella, que hi ha ties increïbles fent música, però que molts d’aquests festivals no les programen.
Hem parlat sobre algunes queixes que ha rebut a les xarxes pel fet de cantar molt en castellà, però com bé ens ha comentat sempre ho ha fet així i no deixarà de fer-ho. I que ja cuida el català parlant-lo cada dia amb els seus amics, parella…
Ens ha explicat que al concert del 14 de maig al Palau de la Música hi haurà algunes estrelles convidades i que li fa molta il·lusió tocar en aquest mític recinte.
Alícia Rey presenta el seu primer disc, ‘Liminal’, dins un moment de canvi personal i musical després que Sense Sal anunciï la seva retirada dels escenaris.
‘Liminal’ ve de la paraula llatina ‘limen’, que significa ‘límit’. Estar a un espai liminal significa estar al precipici d’un gran canvi, on el pots tocar amb les puntes dels dits, on no pot existir la por i alhora t’aterra que res no sigui com abans.
Conformat per 14 temes i experimentant amb gèneres com l’indie-pop, el Lo-Fi, el pop, l’ambient, el pop-rock o l’indie-folk i sonoritats retro, Alícia Rey ens presenta a “Liminal”, un projecte per degustar cançó a cançó.
El projecte de l’Alícia Rey, tot i portar el seu nom, està format per un equip de gent propera a la cantant. Una de les característiques del projecte és la implicació en les diferents vessants del seu projecte, no només a la part creativa sinó també l’executora.
A la part musical l’Alícia compon i produeix (conjuntament amb el Jan Buxeda) i passa de la mateixa manera amb la part fotogràfica , audiovisual i de disseny, on gràcies al suport de l’equip format per la seva gent, es dediquen a la creació visual del projecte.
Aitana i Amaia han estrenat aquest dimarts ‘La Canción Que No Quiero Cantarte‘, l’esperada col·laboració entre les dues artistes, amb una peça que té una lletra molt comentada a la xarxa amb frases com ‘Quieres ser mi amigo, cómeme el higo’ o ‘Quieres ser mi amigo, me meo contigo’.
La cançó formarà part de “Cuando no sé quién soy” el nou disc d’Amaia que es publicarà aquest mateix divendres.
El videoclip de la cançó és obra de Canada i dirigit per Virgili Jubero. Aitana no apareix en el vídeo, però sí que ho fa una colònia seva.
Les dues artistes també han estat notícia les darreres hores, Aitana després d’anunciar-se el seu fitxatge per una pel·lícula que es veurà a Netflix, mentre que Amaia per fer una versió d’un tema de Bad Gyal en un dels seus concerts.
Aquest dilluns hem començat la setmana parlant amb l’Adrià Roy que fa pocs dies va editar ‘Café romántica‘ la primera cançó en solitari. N’hem volgut parlar tot fent un cafè (ell) i una coca-cola (jo) a un bar de la zona alta de Barcelona.
També ens ha avançat els següents senzills que vol publicar, de concerts i la resta ha estat una conversa com si ens coneguéssim de tota la vida, i de fet era el primer cop que parlàvem tanta estona sense ningú més (a part de la Nora, que ens gravava).
No deixeu de fer “pre-save” a la seva nova cançó ‘Pareja feliz‘, on cantarà amb la gran Lídia Pujol.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
