Els mítics AC/DC anuncien el seu retorn al continent europeu amb la gira «Power Up«, que porta el nom del seu darrer disc. La gira passarà per Sevilla el proper 29 de maig, en la que serà l’única actuació a l’estat espanyol.
El Estadio de la Cartuja serà l’escenari on es podrà gaudir del directe de la formació. Les entrades es posen a la venda aquest divendres a tres quarts de 10 del matí a Ticketmaster i a LiveNation.
The tour will see us play shows across Germany, Italy, Spain, The Netherlands, Austria, Switzerland, England, Slovakia, Belgium, France & Ireland this Summer. We can’t wait to see you all out there. Tickets on sale Feb 16 — go to https://t.co/jugYO74nWI to learn more.
(2/2)
Beyoncé ha aprofitat la Super Bowl per anunciar el segon acte del projecte «Renaissance«, en aquesta ocasió el disc country que feia temps que es rumorejava que es publicaria. S’espera pel 29 de març.
L’anunci s’ha emès durant la retransmissió de l’esdeveniment esportiu que més seguidors congrega i en ell s’ha pogut recrear un homenatge a la pel·lícula de Win Wenders «Paris, Texas».
Les dues primeres cançons ja estan disponibles: ‘Texas Hold ‘Em’ i ’16 carriages’.
Rigoberta Bandini ha aconseguit el Premi Goya a la millor cançó original per ‘Yo solo quiero amor‘, el seu tema per la banda sonora de «Te estoy amando locamente». La catalana ha recollit el premi ben emocionada i ha dedicat unes paraules a totes les amigues i familiars del col·lectiu. A tots els que els hi van dir bolleres i maricons al pati de l’escola i els que amagaven la seva forma de ser. I ha afegit que mai més tornaran a vulnerar els vostres drets.
Rigoberta Bandini, #Goya2024 a Mejor Canción Original:
«Se lo dedico a todas mis amigas, amigos y familiares que forman parte del colectivo. A todas las han llamado bolleras o maricones en el cole y han tenido que esconder su manera de ser «https://t.co/UKn9hSlRJApic.twitter.com/LD0WQeRolI
La gala dels Goya ha comptat amb actuacions musicals d’Estopa, David Bisbal, Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral o Ana Belén i Los Javis, que a més a més s’han encarregat de presentar una cerimònia que s’ha allargat més de 3 hores i mitja.
«La sociedad de la nieve» ha estat la gran guanyadora de la nit amb un total de 12 dels 13 premis als quals optava, entre ells els de millor pel·lícula i millor director per Juan Antonio Bayona.
La banda dels voltants de València es troba immersa en la campanya de presentació del seu àlbum “Nucs de Vidre”. Aquest, emmarcat en un estil rock-melòdic retrata les problemàtiques a les quals fem front a diari. Dins el projecte també destaquen grans influències com l’ska-jazz, el punk o el tradicional so de la dolçaina.
El grup format l’any 2015 publica el seu primer EP “La minoria” l’any 2017; un aplec de 4 cançons on plasmen les seves pròpies inquietuds musicals i socials. Després de la bona rebuda que va tenir el seu primer projecte, el grup decideix presentar el seu primer llarga durada; un recull de 10 cançons que tracta conceptes enquistats i conductes normalitzades a les quals fem front dia rere dia.
L’agrupació sempre ha tingut una visió crítica del món que l’envolta. Marcadament antifeixista, feminista, amb consciència de classe i sempre fent una anàlisi materialista del context. La Fulla emparella la música amb un discurs de lluita i de canvi, d’empoderament i de conscienciació.
Després del concert de presentació el dia 1 de febrer amb les entrades exhaurides, La Fulla iniciarà una gira de presentació d’aquest nou projecte a València durant el mes de març i a Sagunt a l’abril.
Jack Harlow aconsegueix desbancar Ariana Grande del lideratge de la Primera Llista, gràcies a ‘Lovin’ on me‘.
Entren a la llista
Benson Boone – Beautiful Things
Cyril – Stumblin’ In
Sofia Coll – Here to stay
Surten de la llista
Tyla – Water (14 setmanes)
Sara Roy – Ballant sota la lluna (8 setmanes)
Marcel i Júlia – Joc de mans (9 setmanes)
Aspirants
Alok & Bebe Rexha – Deep in your love (5 setmanes)
Iglú – Tota la vida (3 setmanes)
Soolking & Gazo – Casanova (3 setmanes)
Ginestà – La meva sort (2 setmanes)
Els Amics de les Arts – Les paraules que triem no dir (novetat)
Suu – Últimamente (novetat)
Sia & Kylie Minogue – Dance alone (novetat)
Nebulossa – Zorra (novetat)
dani6ix & Izzkid – Enemics (novetat)
Júlia Blum & Mama Dousha – No vull i vull (remix) (novetat)
Del 29 de maig al 2 de juny,el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Parc del Fòrum acolliran el Primavera Pro. Aquest format paral·lel al festival, reuneix artistes i professionals del sector musical per debatre i reflexionar sobre el present i el futur de la indústria.
Uns dels ponents més esperats d’aquest any són Javier Calvo i Javier Ambrossi, creadors de la sèrie La Mesías. El Primavera Pro programa una conversa amb ells i amb Hidrogenesse, responsables de les cançons de Stella Maris. El grup musical creat per a la sèrie actuarà a la jornada inaugural del Primavera Sound.
Conferències
En les conferències, s’abordaran temes com la relació entre el merchandising i la cultura fan, amb Rachael Scarsbrook (BSI Merch) o Caroline Estendrop (Within Temptation Entertainment), o la influència de les plataformes digitals en la construcció de l’audiència, amb Luna Cohen-Solal (Atlantic Records).
Per Sundin (PopHouse) i Tatiana Cirisano (MIDiA) parlaran de les noves tendències a la indústria per generar monetització. També es parlarà de les propostes locals amb projecció internacional amb Ariel Chichotky (Dale Play Records), Maria Ramirez (Queen Street Talent) o Bruno Duque (TuneCore). I s’explorarà la importància de prioritzar el benestar amb Rosana Corbacho (psicòloga) o Toccororo (DJ hispano-cubana).
Digital Liscening Sessions
D’altra banda, les jornades Digital Licensing Sessions se centraran en els drets d’autor online, l’explotació digital o la IA en el context de la creació. Hi participaran noms emblemàtics com Alizzz, Magali Clapier, Alex Loscos, Indre Boaretto, Kamil Latorre, Amaia Ramón i Iban García de Blanco.
Altres activitats
Per acabar, una de les novetats és el #FollowTheSong, un camp de composició musical on artistes emergents i consolidats es reuneixen per compartir formes de treball. A més, hi haurà workshops, espais de networking, pitchings i speed meetings. I no poden faltar els espais de música en directe, al CCCB i al programa del Primavera a la Ciutat.
Pau Debón, cantant d'Antònia Font, ahir al Palau de la Música Catalana. Foto: Festival Cruïlla
Hi ha pocs escenaris icònics que s’identifiquin fàcilment. El Palau de la Música Catalana és un d’ells i Antònia Font hi va fer parada aquest dijous al Cruïlla d’Hivern. Era la segona nit que l’omplien a rebentar, i en aquesta ocasió, també en la primera, van fer sold out. Era d’esperar.
La mitjana d’edat responia a la de la banda: de gent que els havia seguit al llarg de la seva primera etapa, de gent que els va descobrir durant els 11 anys que van acomiadar-se, i de gent que, com servidor, els ha conegut a partir de la publicació de l»Un minut estroboscòpica’ (Primavera Labels, 2022) amb el que anunciaven que tornaven a la càrrega fa uns anys.
El concert va començar amb la màxima puntualitat que es pot esperar d’una cita com aquesta. Les llums es van apagar i els cinc components van entrar a compte-gotes. La primera de la gran festa que van muntar al Palau va ser «Cançó de Llum». La van seguir «Un minut estroboscòpica», «Oh la la» i «Love song» que el quintet mallorquí va recitar en un Palau de la Música fidel a les seves melodies. Si bé en un principi era només la gent de les últimes files de les grades qui s’aixecaven per ballar, més endavant i animats per Pau Debon que es passejava no només per la platea sinó també pels diferents pisos del Palau, la gent de totes bandes començava a aixecar-se per ballar i celebrar la festa que els mallorquins havien transportat a Barcelona.
El Palau ja diuen que ho fa això de crear moments especials. El joc de llums ho propiciava on s’il·luminava la façana de l’escenari i les valquíries esculpides. Moments delicats com el que Pau Debon va regalar cantant sense micròfon al mig de l’escenari (i sense cap mòbil enregistrant-ho), o la festassa que ell mateix va muntar a la segona part del concert quan també ‘Clint Eastwood’ va voler sumar-se a la cita passejant-se amunt i avall del Palau com si fos casa seva, i en diverses ocasions convertint la platea en una pista de ball.
Tot i que no va ser una nit de moltes paraules, va ser una nit màgica on tot l’univers d’Antònia Font va poder retrobar-se: «Ens agraden molt els concerts als teatres perquè volem veure-us les cares. I aquí us la podem veure», deia Pau Debon en una de les poques ocasions que va voler dirigir-se al públic.
Si bé potser la primera part del concert va ser un viatge pel més antic de la banda i amb propostes més calmades, l’energia la reservaven pel colofó final on van interpretar ‘Islas baleares’, ‘Calgary 88’ i ‘Viure sense tu’, en la que el Palau va tremolar de dalt a baix i on tornant del seu passeig habitual per la platea, Debon va trobar-se amb un nen que el va convidar a pujar a l’escenari demostrant com efectivament, Antònia Font, i també nosaltres, vam poder gaudir aquella nit com nens.
Hola! Tornem un dia més amb un munt de música nova per descobrir.
Novetats:
A principis d’aquesta setmana hem pogut gaudir de l’últim avançament del disc del meu estimat Guillem Gisbert. Parlo d’“Un home realitzat”, una cançó una mica més calmada que les anteriors, i que narra la història del guionista Rafael Azcona (“El Verdugo”…). La vam poder escoltar per primer cop en directe amb en Grabu al piano durant els premis Gaudí, mentre la gran majoria del públic feia cas omís a l’actuació, representant una mica la portada que Guillem Gisbert ha triat pel seu projecte en solitari, que, per cert, em sembla espectacular. A part justament amb aquest llançament he aprofitat per recuperar les anteriors i porto tota la setmana sense poder escoltar alguna cançó que no sigui d’ell. Totalment obsessionat. És tan bo… podrem escoltar Balla la masurca! l’1 de març!!
La Sra. Tomasa torna, després de publicar el seu videoàlbum X, amb una nova cançó, que formarà part del primer dels dos projectes que veuran la llum aquest 2024. Es tracta d’un nou EP, del que ja hem pogut escoltar doncs el primer single, “Dale candela”, amb el que recuperen el seu so més tomasero, més semblant al Boogaloo que tant ens agrada. Com sempre, acompanyat d’un videoclip que transmet el flow de la banda.
Kanye West i Ty Dolla $ign, evidentment, tampoc han publicat el seu disc avui, tot i que ja va fer la seva habitual listening party i després d’enrederir-lo cada setmana durant mesos. Sí que hem pogut gaudir, però del segon single, després de Vultures, avui ha sortit “Talking / Once Again”, un tema que per començar ja m’ha semblat millor que l’anterior. Amb una primera part rapejada per la seva filla, North West, fent la competència a Adonis, el fill de Drake, que vam poder escoltar a For All The Dogs. A la segona part podem escoltar a Ty Dolla $ign amb una aura que m’ha encantat, cantant el seu vers.
Little Simz ha tret un nou disc!!!!!! Estratègia bastant estranya, ja que l’ha publicat sense treure cap single, però suposo que quan estas al seu nivell, no et fa ni falta. El disc forma part d’una sèrie d’EPs anomenada Drop, dels quals ja havia publicat 6. De Drop 7 em quedo amb la seva voluntat d’experimentar un estil diferent, més proper al clubbing. M’han encantat, sobretot, la primera cançó, “Mood Swings”, una de les meves preferides d’avui, on rapeja sobre un beat espectacular; i l’última, “Far Away” on la podem escoltar cantar, més que mai. Quines ganes de tornar a un concert seu.
Finalment, ha sortit el disc de Declan McKenna, What Happened to the Beach?, el seu tercer àlbum, del que ja fa dies destacava singles com “Sympathy” o “Nothing Works”, les que per mi són les dues millors cançons que hi trobarem. De les noves, m’ha agradat el mood psicodèlic de “I Write The News” i el vessant més rocker de “The Phantom Buzz (Kick In)”. En general, però, el disc és original i val la pena escoltar-lo sencer. Amb només 25 anys, l’artista ha absorbit les influències de l’indie britànic i americà i ha sigut capaç de crear un projecte innovador i amb una veu personal.
Dues de les veus castellanes més reconegudes i úniques, les de Guitarricadelafuente i pablopablo (el fill de Jorge Drexler), han unit forces a “Sidekick”, una cançó preciosa on podem escoltar les seves veus delicades complementar-se de manera perfecta.
Ginestà… que dir-vos… guilty pleasure fort. Avui han tret el seu nou disc, VIDA MEVA i tot i que pensava que aquest cop sí, no m’agradaria, em tornen a conquistar. I ho fan principalment amb la seva col·labo amb Niña Polaca, un dels meus grups preferits, a “Un piset amb tu”. Han aconseguit que cantin en català! Increïble. Molt a favor també d’“Els ocells”, amb MARIA HEIN. No sé què tenen les seves cançons, però sempre m’aconsegueixen transmetre una sensació de nostàlgia i tristesa molt forta. Alguna cosa tindran a veure les lletres i els sintes que utilitzen. Si el voleu escoltar sencer, també podreu trobar-hi una cançó amb Triquell, i amb Maio, la tercera germana.
Després de l’èxit de Petals To Thorns,d4vd ha tornat amb dos nous temes encabits dins de l’EP Withering. Us recomano “Leave Her”, la que més m’ha agradat de les dues. En aquestes cançons continua apostant per el seu estil més proper al rock i no tant per l’R&B, cosa que no m’acaba d’agradar. Però tot i així també se li dona bé.
A Tommy Richman el vaig descobrir fa uns mesos gràcies al concert de Brent Faiyaz i a la promo que li va fer prèviament del seu últim EP THE RUSH. “SOULCRUSHER” és el seu nou senzill amb el qual manté aquesta línia de R&B americà de qualitat.
Pigeons & Planes van publicar See You Next Year l’any 2022, un àlbum col·laboratiu on trobàvem cançons amb artistes com Mike Dean, Terry Presume i Teezo Touchdown. Aquest 2024 ens porten la segona part, de la qual ja hem pogut escoltar dos singles: “How To Cry” la col·laboració entre AG Club i ICECOLDBISHOP. Aquest últim és bàsicament el motiu pel qual recomano aquesta cançó, amb un vers final brutal. Tot i així la resta, amb un mood de r&b dels vuitanta, també m’ha agradat molt. L’altra és un tema més trapero, que ja havia sortit, però l’he descobert avui. Es diu “Big Bank”, amb Kenny Mason i Paris Texas.
El raper i productor de Barcelona Acros ha tret una col·laboració amb Adala, anomenada “Fill de la nit”. Potser us sona de “Molts motius”, la seva col·laboració amb Lágrimas de Sangre. Aquest cop tampoc decep, amb un Adala un altre cop estel·lar.
El cantant gironí Pol Bordas presenta “TÒRAX” el primer single del seu primer disc, del que m’ha agradat molt com mescla estils, entre el reggaeton, el pop i l’electrònica. També molt fan de la portada. Tot això, després d’aparèixer a l’últim disc dels Figa Flawas a “MALA SANG”, acumulant una col·laboració d’èxit més, a les anteriors amb Susi Abanades, Scotty DK, Massaviu o Mama Dousha.
penca, una banda emergent de post-punk de Barcelona, ha tret un nou single, anomenat “sabor metall”. És el tercer avançament del seu primer EP i no us el podeu perdre si us agraden grups com La Plata, VVV Trippin’ You o Margarita Quebrada. Crec que hi ha un espai a la indústria per al post-punk en català i crec que podrien ocupar-la ells perfectament.
Descobriments:
El descobriment d’aquesta setmana és la banda d’indie argentí Bandalos Chinos, que m’han conquistat amb el seu tema “Mi Fiesta”. Publicada l’any 2022, és una cançó funky, disco, vuitantera, al més pur estil Usted Señalemelo, amb tocs de Conociendo Rusia i El Mató. Videoclip a l’alçada de la cançó. Hauré d’escoltar més el grup perquè les vibes m’han encantat.
Acabem aquí el blog d’avui, bastant llarguet, tot i que podria haver-ho sigut més, si Estopa no hagués decidit treure una ranxera.
El Vida, que sempre s’ha caracteritzat per descobrir els nous talents -tant nacionals com internacionals-, ha fet un esforç per celebrar aquests 10 anys amb magnificència. El festival de Vilanova i la Geltrú no ha pogut trobar un millor cap de cartell que l’artista anglesa, originària d’Sri Lanka, M.I.A.. Els valors, la lluita contra les desigualtats socials i, sobretot, la seva capacitat de difondre’ls amb una mescla d’electrònica, hip hop i gèneres de diferents parts del món, són tot un referent trencador des dels seus inicis musicals. El seu directe espectacular i enèrgic omplirà de màgia l’escenari principal en un concert que rematarà de manera contundent aquesta desena revolució.
Un altre cap de cartell, el cantant, productor i compositor britànic James Blake, vindrà a presentar el seu darrer treball Playing Robots Into Heaven. Una altra mostra de singularitat en la programació, aconseguirà fer les delícies dels més sensibles en la recerca de nous sons que aquest científic d’estudi crea treball rere treball.
Cal destacar altres grans noms de cantautors com l’estrella australiana Vance Joy, autor del hit «Riptide», o l’italo-anglès Paolo Nutini. També els emblemàtics Ride, representants del so dels 90’s i el britpop més contundent, i el retorn dels catalans Standstill als escenaris. La magnífica Sílvia Pérez Cruz, que torna després d’actuar a la primera edició del Vida, la nova proposta musical que protagonitza el primer disc en solitari de Guillem Gisbert, el cantant de Manel, i Los Planetas (essencial) que tocaran a un dels escenaris més màgics, el Vaixell, en format acústic. El nord-americà Ty Segall i el seu so vertebrat a base de contundència i harmonies vocals, els anglesos psiquedèlics Temples celebrant el desè aniversari del seu primer disc Sun Structures i els andalusos Derby Motoreta’s Burrito Kachimba portaran, amb les seves respectives propostes, un so propi carregat de guitarres elèctriques. El productor més important del país, el castelldefelenc Alizzz, que presentarà el seu pròxim disc; la frescor angelical de la cantautora sud-africana Alice Phoebe Lou; el trio de Los Angeles d’indie pop ballable CANNONS; el nou geni madrileny Ralphie Choo i la seva esbojarrada mescla d’estils urbans; la nova diva de Catalunya, Julieta i els seus himnes de ball o els ritmes de bandes tan entremaliades com els nord-americans pioners del garage punk Black Lips, els navarresos El Columpio Asesino en la seva gira de comiat i els barcelonins Joe Crepúsculo i Mujeres. També cal destacar el crooner britànic-canadenc Matt Maltese, el neo-soul de l’holandès Steffen Morrison o els belgues, ja clàssics del festival, Warhaus, el projecte en solitari d’un dels líders de Balthazar.
Com sempre, el Vida segueix apostant pel talent de casa capitanejat, en aquesta edició, per Ferran Palau, Clara Peya amb el concert inaugural del festival «Clara Peya XXL» acompanyada d’alguns dels artistes que han col·laborat al seu darrer disc com Salvador Sobral, Leo Rizzi o Sílvia Pérez Cruz, entre altres sorpreses, La Ludwig Band, Socunbohemio, Ciutat, Mar Pujol o Mama Dousha, entre molts altres artistes.
És important, a l’hora d’estudiar el cartell de cada edició del Vida, parar especial atenció a altres propostes importants i arriscades del cartell que l’organització sempre destaca com a tret diferencial. Enguany, seran els concerts de Sid Sriram, un artista indi que barreja soul i sonoritats índies cantant en indi i anglès, el duet madrileny de pop Pipiolas, la francesa de veu vellutada Crystal Murray, els britànics Dolores Forever i Cucamaras, el guitarrista flamenc Yerai Cortés, el raper català BOYE, el cantant i multiinstrumentista pablopablo, el sorprenent raper Teo Lucadamo, el grup britànic d’electro-indie Lime Garden o el duet francès d’electrònica accelerada Jersey.
El Vida ha anunciat també els DJ que punxaran a Vida Club, una trentena de propostes que faran ballar el públic tant de dia com de nit. Artistes i selectors musicals de l’escena musical estatal i internacional oferiran una combinació de música de ball i electrònica per delectar als amants del gènere. Entre els DJs del Vida destaquen Guille Milkyway DJ set. Miqui Puig DJ, Gee Lane, Innmir, Lady Avocado & Golfo de Guinea i Sonia Heis DJ, entre moltes altres propostes.
Tots aquests grans artistes que formen part del cartell del Vida 2024 fan honor a l’efemèride que celebra l’organització. La desena edició del Vida serà, sens dubte, la més especial per a un públic fidel que, amb la seva confiança, ha permès que el festival hagi pogut seguir creixent en qualitat, any rere any, podent mantenir l’aforament adequat, l’espai natural i el confort i la comoditat que tant representen i fan d’aquest, un festival únic.
VIDA MEVA és una expressió tendre, amorosa, sensible i afectiva que les persones enamorades solen usar per a referir-se a la parella estimada. Aquesta expressió, però, neix d’una concepció de l’amor més pròpia del Romanticisme, on sol dependre més del Tu que del Jo. A la vegada, VIDA MEVA també pot referir-se literalment a la vida pròpia, al Jo, quelcom que tothom hauria de posar al centre. De la disjuntiva i l’ambigüitat d’aquesta expressió neix el quart disc dels Ginestà. Júlia i Pau Serrasolsas, els germans que donen ànima al projecte, expliquen en el títol VIDA MEVA aquesta coexistència de l’amor i el desamor, així com reivindiquen la ruptura com a part fonamental -i inevitable- de la vida. Tot un aprenentatge que ajuda a posar a lloc el Jo i el Tu, el Tu i el Jo.
Ginestà, doncs, presenta a VIDA MEVA un disc conceptual que es pot dividir en aquestes dues parts: La cara A recull les cançons d’amor cap a la parella. És un començament eufòric, enamorat, còmode, però que acaba en un trencament que dona pas a la cara B. És en aquest moment que el disc pren forma de comiat i comença un procés en què la individualitat i la companyia tenen com a objectiu tornar a estar bé amb un mateix i amb tot l’entorn. En aquest camí, Ginestà abracen, com sempre, el pop, però aposten també per ritmes més electrònics i accelerats amb temes que s’apropen al rock o l’EDM i d’altres que es despullen fins a la mínima expressió.
Aquest divendres ens ha portat «Vida meva» el nou treball de Ginestà, on podem trobar col·laboracions de Triquell, Niña Polaca, Maria Hein o Maio Serrasolsas.
A nivell internacional podem escoltar des de Zara Larsson, passant per Usher, Declan McKenna o Sonic Youth.
Dani6ix & IZZKID irrompen en l’escena musical amb «Enemics» (Luup Records), un senzill que redefineix els contorns del pop català amb un toc distintiu i contemporani. Aquesta cançó, que navega per les aigües de la relació amorosa amb una lletra profundament humana, promet captivar l’oient des de l’inici fins al final.
Amb «Enemics», el duet presenta una narrativa vibrant sobre la dualitat de sentiments dins de les dinàmiques de parella, envoltada per melodies que irradien alegria i ritmes que fan impossible quedar-se quiet. La cançó es desplega com una celebració sonora que, paradoxalment, explora el conflicte intern i la tensió de sentir-se atrapats entre l’amistat i l’amor.
El treball de Dani6ix & IZZKID en aquest single és una mostra de mestria en l’art de combinar elements musicals per crear una peça que és tant accessible com innovadora. El resultat és una experiència auditiva que no només enganxa, sinó que també ressona emocionalment amb els oients, gràcies a la seva autenticitat i profunditat.
«Enemics» no solament aspira a ser una peça central en les llistes de reproducció d’amants de la música, sinó també a ser un punt d’inflexió en com entenem la música pop en català. Aquest single és una finestra al talent i la visió única de Dani6ix & IZZKID, establint-los com a veus influents en un gènere que continua evolucionant.
«Enemics» és, sens dubte, una mostra brillant del que Dani6ix & IZZKID poden oferir l’escena musical actual.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
