Pau Debón, cantant d'Antònia Font, ahir al Palau de la Música Catalana. Foto: Festival Cruïlla

Hi ha pocs escenaris icònics que s’identifiquin fàcilment. El Palau de la Música Catalana és un d’ells i Antònia Font hi va fer parada aquest dijous al Cruïlla d’Hivern. Era la segona nit que l’omplien a rebentar, i en aquesta ocasió, també en la primera, van fer sold out. Era d’esperar.

La mitjana d’edat responia a la de la banda: de gent que els havia seguit al llarg de la seva primera etapa, de gent que els va descobrir durant els 11 anys que van acomiadar-se, i de gent que, com servidor, els ha conegut a partir de la publicació de l”Un minut estroboscòpica’ (Primavera Labels, 2022) amb el que anunciaven que tornaven a la càrrega fa uns anys.

El concert va començar amb la màxima puntualitat que es pot esperar d’una cita com aquesta. Les llums es van apagar i els cinc components van entrar a compte-gotes. La primera de la gran festa que van muntar al Palau va ser “Cançó de Llum”. La van seguir “Un minut estroboscòpica”, “Oh la la” i “Love song” que el quintet mallorquí va recitar en un Palau de la Música fidel a les seves melodies. Si bé en un principi era només la gent de les últimes files de les grades qui s’aixecaven per ballar, més endavant i animats per Pau Debon que es passejava no només per la platea sinó també pels diferents pisos del Palau, la gent de totes bandes començava a aixecar-se per ballar i celebrar la festa que els mallorquins havien transportat a Barcelona.

- Publicitat -

El Palau ja diuen que ho fa això de crear moments especials. El joc de llums ho propiciava on s’il·luminava la façana de l’escenari i les valquíries esculpides. Moments delicats com el que Pau Debon va regalar cantant sense micròfon al mig de l’escenari (i sense cap mòbil enregistrant-ho), o la festassa que ell mateix va muntar a la segona part del concert quan també ‘Clint Eastwood’ va voler sumar-se a la cita passejant-se amunt i avall del Palau com si fos casa seva, i en diverses ocasions convertint la platea en una pista de ball.

Tot i que no va ser una nit de moltes paraules, va ser una nit màgica on tot l’univers d’Antònia Font va poder retrobar-se: “Ens agraden molt els concerts als teatres perquè volem veure-us les cares. I aquí us la podem veure”, deia Pau Debon en una de les poques ocasions que va voler dirigir-se al públic.

I de fet és així. Antònia Font va començar uns mesos enrere una gira de concerts que els ha portat a actuar a teatres d’arreu del país com el de Sant Cugat del Vallès o el de Granollers. En aquesta ocasió feien parada a la capital catalana per omplir, per segona nit consecutiva i ple a vessar, el Palau de la Música.

Si bé potser la primera part del concert va ser un viatge pel més antic de la banda i amb propostes més calmades, l’energia la reservaven pel colofó final on van interpretar ‘Islas baleares’, ‘Calgary 88’ i ‘Viure sense tu’, en la que el Palau va tremolar de dalt a baix i on tornant del seu passeig habitual per la platea, Debon va trobar-se amb un nen que el va convidar a pujar a l’escenari demostrant com efectivament, Antònia Font, i també nosaltres, vam poder gaudir aquella nit com nens.