Després de quatre dies de música en directe, ha arribat el final del Cruïlla. Amb els mestres de la música llatina Juan Luis Guerra i Rubén Blades, les 25.000 persones que han assistit al Parc del Fòrum han estat ballant des de les vuit del vespre fins ben entrada la matinada. Entre les seves actuacions, Rozalén també ha ofert un bon repertori per moure el cos. Per escalfar motors, també hem pogut gaudir d’Habla de Mí en Presente, Ginestà o Joan Dausà.

HABLA DE MÍ EN PRESENTE

L’última jornada ha començat amb la tecno-rumba d’Habla de Mí en Presente a un escenari Four Roses ple de gent tot i ser primera hora de la tarda. Cantant en català, castellà, francès i alemany, les interpretacions de les seves cançons han anat més enllà de la música. I és que, entre tots els components, han anat creant una narració per a cada una d’elles. Amb temes dels seus dos àlbums, i també la seva versió de ‘Dolerme’, de Rosalía, han aconseguit muntar una petita festa major a ritme de ventilador.

JUAN LUIS GUERRA

Malgrat el sol que abrasava encara a les vuit de la tarda, tothom ha corregut a l’escenari principal quan la música caribenya de Juan Luis Guerra ha començat a sonar. A poc a poc, el sol anava caient, però els ànims del públic no paraven de pujar. Amb salsa, merengue i bachata, el Parc del Fòrum semblava una pista de ball. Una pista de ball gegantina, ja que aquest ha sigut el concert més multitudinari del festival. Davant l’escenari no hi cabia ni una persona més, i amb raó.

L’inici del concert amb ‘Rosalía’ ja ha sigut una pista del que tenia preparat el dominicà. Tanta era l’eufòria que es vivia, que els passos de ball dels més atrevits entre el públic, han acabat derivant en una conga improvisada a la qual s’hi han afegit desenes de persones. Un gest que ha emocionat ha estat el moment en què el cantant ha firmat un parell de vinils i els ha regalat a un afortunat fan que estava entre les primeres files. Després del moment sentimental de ‘Bachata Rosa’, la fi del concert ha sigut una autèntica festa amb ‘La Bilirrubina’. Tots els assistents han acabat movent els braços d’un costat a l’altre fins que ha sonat l’última nota de la cançó.

ROZALÉN

Després d’aquesta autèntica celebració, ha començat l’actuació de Rozalén. Ella mateixa ha reconegut que tenia el llistó molt alt, però després de cantar les cançons més sentimentals i reivindicatives, han tornat l’alegria i les ganes de ballar. Amb la seva companya que interpreta els temes en llengua de signes, ha presentat algunes cançons del seu últim àlbum, “El Árbol y el Bosque”. La majoria del repertori, però, ha constat de grans hits com ’80 Veces’, ‘La Puerta Violeta’ o ‘Girasoles’. Amb ‘Amiga’, també s’han format diverses congues simultànies, aquest cop incitades per la cantant. El concert ha acabat a ritme de funk amb ‘El Paso del Tiempo’, deixant lloc al següent gran artista de la nit.

RUBÉN BLADES

L’altre cap de cartell de la nit, Rubén Blades ha tornat a recollir un gran nombre de persones a l’escenari principal. Després del primer tema, ha saludat els seus companys d’escenari, Stay Homas —del dia anterior— i Rozalén, i també ha dedicat unes paraules a Joan Manuel Serrat. En un concert que ha durat més de dues hores —petició seva en ser l’únic concert d’Europa d’aquest estiu— han sonat ‘Decisiones’, ‘Paula C’, ‘Pablo Pueblo’… El panameny ha tingut temps de sobra per interpretar totes les cançons més estimades pel seu públic. Amb ‘Pedro Navaja’ tothom s’ha unit per corejar ‘la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida’, però el que no ha sigut una sorpresa és que el final del Cruïlla fos tan rodó. I això ha sigut gràcies al nivell dels artistes que han tancat el festival.

En el tercer dia del Cruïlla s’ha afegit un escenari als tres que ja hi havia, ampliant així el nombre de concerts. S’hi han pogut veure grans artistes consolidats com Rigoberta Bandini, Zahara o Delafe y las flores azules, però també ha estat una bona jornada pel rock, amb grups emergents com Ocata, Dan Peralbo i El Comboi, o Niña Polaca.

OCATA

La tarda ha començat a l’escenari Four Roses amb Ocata i el seu rock amb lletres d’escenes quotidianes. Cançons com ‘Barcelona o Madrid’, ‘Mis 30’ o ‘Tío Carlos’ han captivat el públic, entre el qual hi havia alguns fans de la banda. Si estàs buscant el pop-rock espanyol que ens ve al cap quan pensem en aquest estil, Ocata és el teu grup.

DAN PERALBO

Més tard, i en el mateix escenari, Dan Peralbo i El Comboi han portat una mica més de rock, però amb un toc molt més divertit. El jove grup osonenc s’ha presentat amb una gran actitud, com si ja portessin una llarguíssima trajectòria al darrere. I, ben bé, ho sembla. ‘Diumenge’, ‘Plou’ o ‘Aina’ són alguns dels temes del seu recent EP, “Miris Com T’ho Miris”, que han aportat una bona dosi de desinhibició al festival.

DELAFE Y LAS FLORES AZULES

On s’ha començat a veure una bona gentada ha estat a l’escenari Cruïlla Enamora gràcies a Delafe y las flores azules. Molt agraïts per tornar a viure una experiència així després de la pandèmia, el grup ha fet ballar tota l’audiència amb el seu peculiar, però exitós, estil. Han interpretat ‘La Primavera’, ‘Mixtape’ o ‘1984’, que han anat atraient més i més persones davant l’escenari. S’ha de dir, però, que el fet que els mateixos integrants del grup tiressin confeti d’una capsa ha sigut bastant d’estar per casa. Aquesta qüestió l’haguessin pogut replantejar, tot i que això no treu que hagi sigut una gran actuació.

RIGOBERTA BANDINI

Poc abans que Zahara acabés el seu show a l’escenari Vueling, centenars de persones ja agafaven lloc per veure a Rigoberta Bandini. La barcelonina, que ja vam poder veure al Primavera Sound, ha ofert un veritable espectacle fent embogir a tothom amb ‘Perra’ o deixant-se els pits al descobert amb ‘Ay Mamá’, que ja s’ha convertit en una tradició. En aquest concert, però, hi ha hagut noves incorporacions al repertori. ‘A todos mis amantes’, que es va publicar fa aproximadament un mes, ha començat a sonar amb la guitarra, com en la versió original, però s’ha acabat convertint en un tema electrònic per encaixar amb totes les altres cançons.

I la gran sorpresa de la nit ha estat l’aparició d’Amaia per cantar ‘Así Bailaba’, que s’havia estrenat la nit passada. Les dues cantants es veien molt il·lusionades per poder cantar juntes i satisfer els desitjos dels fans que feia temps que esperaven aquesta col·laboració. ‘Too Many Drugs’ ha posat fi al concert, que s’ha acabat un quart d’hora abans del previst, potser per falta de repertori.

NIÑA POLACA

Tornant a l’escenari més petit del festival, Niña Polaca ha ofert el rock més dur de tot el dia, tot i que amb les lletres més còmiques. Alguns exemples són ‘La Muerte de Mufasa’, ‘Pdr Snchz’ o ‘Magaluf’, que parla dels guiris que fan balconing. Mentre el públic que omplia tota la carpa demanava l’escenari principal pel grup, els components asseguraven que preferien un escenari petit, però ple de gent. Tant és així que, en un dels temes, la Sandra —guitarra— ha baixat de l’escenari per cantar amb el públic.

Un moment desafortunat s’ha donat quan un amic de la banda, que ha tocat la guitarra en un parell de cançons, ha tornat a pujar a l’escenari per ballar desenfrenadament i emportar-se tot el protagonisme. És cert que ha animat el públic, però ha estat bastant fora de lloc. Malgrat això, Niña Polaca ha ofert un gran show per començar la festa que s’ha allargat fins a la matinada.

El segon dia del festival Cruïlla ha arrancat tranquil com l’anterior, amb actuacions de Balkan Paradise Orchestra o Arumbo. Més tard, però, amb Stay Homas, Molotov i Residente el Parc del Fòrum s’ha omplert de gom a gom.

BALKAN PARADISE ORCHESTRA

La millor manera de començar un dia de festival és amb una bona festa, i a les deu components de la Balkan Paradise Orchestra ens en sobra. Amb instruments de vent i percussió han fet moure al ritme de la música els assistents que anaven arribant al Parc del Fòrum sense perdre l’energia en cap moment. No els falta de res: trompeta, trombó, clarinet, percussió… Les BPO són el clar exemple que el talent musical femení existeix, i que ha vingut per quedar-se.

ARUMBO

En un format encara més reduït a la carpa Four Roses es presentaven Arumbo, un grup de  rumba-fusió emergent, però amb una gran potència. Amb només un àlbum, “Camino De Vuelta”, i tres senzills, el grup és capaç de transportar el públic a qualsevol racó del món. I així ho ha fet, oferint un concert íntim on han mostrat una gran complicitat amb el públic. Arumbo és un d’aquells grups que descobreixes per casualitat a un festival, i te l’emportes a casa per sempre.

STAY HOMAS

Els Stay Homas han sortit a l’escenari amb ‘Here To Play’ i, efectivament, han vingut al Cruïlla a jugar i a passar-s’ho bé. Una mostra d’això han sigut els popurris que han fet entre les seves cançons i les d’altres artistes, com Amorfoda de Bad Bunny, Papaoutai de Stromae i Purpurina d’Alberto Gambino. Aquesta última ha sonat durant ‘Gotta Be Patient’, que ha tingut l’aparició de Judit Nedderman. L’altre convidat de la tarda ha estat Rubén Blades —que actuarà l’últim dia del festival— a ‘Es por ti’. I com oblidar-nos del famós ‘cubo’, signe d’identitat del grup nascut durant la pandèmia, que ha fet la seva aparició estel·lar cap al final del concert. No hi ha dubte que allà on van els Stay Homas, la diversió està assegurada.

RESIDENTE

El concert més multitudinari de la nit ha estat, sens dubte, el de Residente. El raper ha començat el concert amb la seva col·laboració amb Bizarrap i, tal com diu la cançó, ha vingut a divertir-se. No ha trigat gaire a interpretar ‘Atréve-te-te’, de la seva anterior època amb Calle 13, de la qual han sonat altres cançons com ‘Latinoamérica o ‘La Vuelta al Mundo’. Està clar que Residente és sinònim de reivindicació, a favor de Llatinoamèrica, en contra de l’abús de poder i en suport a les persones migrants. Així ho ha mostrat amb ‘This is Not America’ o ‘Pa’l Norte’. En definitiva, Residente ha demostrat que encara té corda per temps, i que li queden moltes coses per explicar.