Ariana Grande va estrenar fa unes setmanes ‘yes, and?‘ l’avançament del seu nou disc «Eternal Sunshine» i va avisar que seria l’únic senzill del treball.
El que ningú s’esperava és que arribaria una versió remix i que estaria interpretada ni més ni menys que amb la diva Mariah Carey.
Grande ho ha anunciat entusiasmada a la xarxa, per poder comptar amb l’artista en aquest remix que arribarà aquest divendres.
No serà el primer cop que col·laborin ja que la Carey va estrenar una nova versió de ‘Oh Santa!’ l’any 2020 al costat de Grande i Jennifer Hudson.
Pixies han anunciat un concert a la Sala Razzmatazz, de Barcelona, el proper 24 de juliol, en el marc de la seva gira europea.
Les entrades es posen a la venda el proper dilluns 19 de febrer a Ticketmaster, amb prevenda a LiveNation aquest divendres a partir de les 2 del migdia. Les entrades costaran 50 euros.
💥 La banda referencia del rock alternativo, Pixies, vuelve a España este verano
💥 Barcelona: entradas a la venta el lunes 19/2 a las 10h + preventa para registrados en https://t.co/DBUhUrBSPu desde 16/2 a las 14h
En Miquel Moya ens ha presentat el seu disc «Ocells de foc» on compta amb productors de luxe com l’Àlex Pérez o en Roger Argemí, que li han donat un so més potent al disc, amb estils molt eclèctics i plens d’energia.
Cançons que ens atrapen amb una veu més madura que en el seu primer llarga durada.
Hem parlat de què li agradaria fer en futurs treballs, ens ha comentat que li motiva el so d’artistes com Bruno Mars o Dua Lipa, amb aquesta sonoritat dels anys vuitanta/noranta. I qui sap si podria portar aquest estil en català.
Està preparant gira de presentació del disc, amb banda, però també amb el piano. Amb ganes de descobrir com sonen els seus nous temes en directe!
I qui sap si en un futur el veiem fent d’actor o en algun altre registre i és que en Miquel no es tanca a res!
La votació popular dels XXVI Premis Enderrock – Premis de la Música Catalana 2024 ha revelat els artistes més nominats en un rànquing liderat pel duet mataroní The Tyets, amb 5 nominacions (millor artista, millor disc de música urbana, millor cançó ‘Coti x coti’, millor videoclip, millor directe), i Mushka, amb quatre (millor artista revelació, millor cançó ‘No m’estima +’, millor videoclip, millor disc de música urbana). Els artistes amb dues nominacions són Joan Dausà (millor artista, millor directe), Sílvia Pérez Cruz (millor artista, millor disc de cançó d’autor) i Stay Homas (millor disc de pop-rock, millor videoclip).
En aquesta 26a edició ja s’han comptabilitzat 48.860 vots (un 8% més respecte l’any passat) en les dues primeres rondes de votació. Avui mateix, dimecres 14 de febrer, s’ha obert la tercera i última volta a través del web www.enderrock.cat, que s’allargarà fins al 25 de febrer. El resultat dels guanyadors de les categories de votació popular –juntament amb els premis de la crítica– es donaran a conèixer en una doble cita, a la primera edició dels Premis Enderrock – 440 de clàssica, jazz i públic familiar, el dijous 7 de març al Centre Cultural La Mercè de Girona i a la gala dels Premis Enderrock la nit del dijous 14 de març a l’Auditori de Girona.
Els nominats finalistes s’han anunciat aquesta nit a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, al llarg d’una festa presentada per Georgina Arnau ‘Genna’ i Marc Bala. L’acte ha comptat amb quatre actuacions d’estrena dels nous projectes de Flashy Ice Cream, Ven’nus, Cloe i Ayryn.
La trobada anual de referència de l’escena musical catalana tindrà lloc el 14 de març a l’Auditori de Girona en un acte en què es lliuraran 22 guardons (8 de la crítica i 10 de votació popular als millors discos, cançons, clips i artistes de les categories de pop-rock, cançó d’autor, folk i músiques urbanes. A més, s’atorgaran el Premi Enderrock d’honor a Sisa, amb motiu dels 50 anys de la gravació del mític àlbum Qualsevol nit pot sortir el sol (Zeleste-Edigsa, 1975), el Premi Enderrock a la Trajectòria a Pascal Comelade amb motiu de les cinc dècades des de l’enregistrament del primer disc, Fluence (Pole, 1975) i el Premi Joan Trayter a millor producció per a Pep Saula.
El cartell de la gala tindrà una dotzena d’actuacions d’estrena amb Figa Flawas, Galgo Lento, Ginestà, Guillem Gisbert, Llum, La Ludwig Band, Mama Dousha, Marc Parrot, La Maria, Marala + Zoo, El Pony Pisador i Sexenni, a més d’altres intervencions musicals sorpresa.
THE HOUSEMARTINS – HAPPY HOUR
BLONDIE – HEART OF GLASS
ERASURE – A LITTLE RESPECT
SQUEEZE – TEMPTED
THE LA’S – THERE SHE GOES
U2 – I WILL FOLLOW
THE CURE – JUST LIKE HEAVEN
VIOLENT FEMMES – BLISTER IN THE SUN
PREFAB SPROUT – THE KING OF ROCK N’ ROLL
PIXIES – HERE COMES YOUR MAN
DEAD OR ALIVE – YOU SPIN ME ROUND
THE PRIMITIVES – CRASH
ECHO & THE BUNNYMEN – THE KILLING MOON
OMD – ENOLA GAY
NENA – 99 LUFTBALLONS
BRONSKI BEAT – SMALLTOWN BOY
TEARS FOR FEARS – MAD WORLD
El mullet és aquell pentinat que ha ressorgit dels anys vuitanta a la vida social actual, i que moltes han fet servir per ser una moderna més de la ciutat. Segons la generació Z (generació a la qual li molesta que parlin d’ella sense saber, la qual cosa no se li pot retreure a la protagonista d’aquesta nota, ja que en forma part d’ella) cada gran canvi, ve acompanyat d’un canvi de look. De la metàfora d’un nou pentinat i una autocrítica generacional, d’això parla Ven’nus, el nom artístic de Valèria N. Saurí, al seu nou EP POST-MULLET.
Explica l’aferrament a l’estètica del moment com si es tractés de l’aferrament al present, i la por al pas del temps. També explica com una generació sencera viu volent de tot, sense aferrar-se a res. Ven’nus li posa melodia al concepte de la nostàlgia anticipada, que ella mateixa identifica com la mateixa energia que un pentinat mullet. Al final, portes aquest pentinat perquè conceptualment t’agrada. I t’agradaràs, també, en un futur quan pensis en el passat. Això és la nostàlgia anticipada.
Aquest és el primer treball de Ven’nus ha compost vivint a Barcelona, empapant-se de cada vivència i espai de crear. Això ha fet que aquest EP sigui eclèctic, electrònic i passional, reflectint les èpoques de canvi que l’ha fet viure la gran ciutat, així com del fet de marxar-ne, després de passar per 3 pisos barcelonins i fugir a un poble del Penedès de 900 habitants.
POST-MULLET és un EP especial, ja que està produït per 7 persones diferents. Ven’nus és qui ha creat des de zero les seves maquetes i les vesteix amb sons selectes i característics. El repte era no perdre l’essència en el procés, i així ha sigut, gràcies a la impecable feina de Vernat, Arnau Vallvé, André Nascimbeni, Jolly Damper i el duet Balma, els coproductors del projecte.
Bempø s’ha donat a conèixer amb el disc «Metamorphosis» una bona manera de descobrir un nou artista que s’ho ha creat tot des de zero i amb tot l’amor.
Un projecte de música urbana amb tocs electrònics, en una producció molt interessant, amb inspiracions que van des de Drake, passant per Tyler, The Creator i molts més.
Ens ha dit que està treballant en nova música en català i l’esperem amb moltes ganes.
Pearl Jam actuarà els dies 6 i 8 de juliol al Palau Sant Jordi, de Barcelona, en el marc de la seva gira mundial on s’hi inclouran 35 dates i que s’iniciarà el mes de maig.
La banda presentarà el disc «Dark Matter» que es publicarà el 19 d’abril, sota la producció de Andrew Watt. Aquesta mateixa setmana n’han estrenat la cançó que dona nom al disc.
Les entrades es podran adquirir a través d’un codi que s’enviarà a totes les persones que es registrin, per evitar la revenda i els bots. Disponible a Ticketmaster fins el diumenge a les 23.59. La sortida a la venda per tots els que hagin rebut el codi serà a partir del divendres 23 de febrer a les 10 del matí.
Tracklist
1. Scared of Fear
2. React, Respond
3. Wreckage
4. Dark Matter
5. Won’t Tell
6. Upper Hand
7. Waiting for Stevie
8. Running
9. Something Special
10. Got to Give
11. Setting Sun
El cantant i actor barceloní va deixar commocionada la societat catalana fins al punt que el seu funeral va ser multitudinari amb una gran representació del món de la cultura del moment. A més, el 27 d’abril del mateix any es va organitzar un concert homenatge al Palau Sant Jordi de Barcelona que va acollir més de 20.000 assistents. Entre els artistes que van trepitjar l’escenari hi havia amics i companys d’en Carles, però també artistes de la primera línia de l’època com Gerard Quintana, Lluís Llach, o el company de Sau, Pep Sala, entre d’altres.
“SAU HA MORT”
“Sau va morir divendres, però Carles Sabater no morirà mai”. Deia el mateix Pep Sala dies després de la notícia que va marcar un punt d’inflexió, no només en la vida del membre de Sau, sinó també de la música i la cultura catalana.
El 1999, Sabater i Sala s’havien proposat el retorn de Sau als escenaris després d’una aturada d’un parell d’anys. Aquell any s’havien programat una gira de 30 concerts que havia d’acabar a finals d’octubre del mateix any, però la mort del cantant va avançar la data de finalització.
Sau va arrencar el 1986 i un any després ja van publicar el seu primer disc d’estudi “No puc deixar de fumar” (Picap, 1987) on hi havia propostes com ‘Sense estil’, ‘Viure sense tu’ o ‘Deprimit’. Va ser amb la publicació del tercer disc “Quina nit” (Picap, 1990) amb el que es van consolidar a l’escena catalana. Aquest recollia el seu gran èxit, i el que s’ha convertit en un himne, ‘Boig per tu’.
CARLES SABATER UN PERSONATGE POLIFACÈTIC
Carles Sabater va néixer a Barcelona el 21 de setembre de 1962. Amb 18 anys ja va entrar a l’Institut del Teatre. Va participar en alguna obra de teatre, com ‘Romeu i Julieta’, sota la direcció de Joan Ollé, o també ‘L’auca del Senyor Esteve’ el 1985.
Durant molts anys també va combinar l’etapa musical amb la interpretació i va participar en diferents sèries a TV3 com ‘Sitges’ o ‘Arnau’ tot i que també va formar part de l’elenc d’actors l’espectacle ‘Pirates’, produït per Dagoll Dagom el 1997, o ‘Company’ de Calixto Bieito.
UNA CANÇÓ, UN LLIBRE I UNA PEL·LÍCULA
Recentment, Sau ha publicat una cançó «Nous poemes i velles promeses», recitada per Pep Sala i dedicada especialment al seu company. Es tracta d’una balada que té la sonoritat que caracteritza la banda amb moltes referències a anteriors cançons de Sau. El mateix títol de fet fa referència a una de les seves cançons més populars: ‘Poemes i promeses’.
Una de les altres propostes que recorden Carles Sabater és el llibre que Pep Blay publicarà en les pròximes setmanes: «Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater» (editorial Folch & Folch). De fet, el mateix Blay era un amic personal del cantant i tenia una mena «de deute pendent amb ell».
En aquestes pàgines l’autor ha volgut explicar com era i com va viure Sabater per, amb tot, plegat entendre què el va portar a morir en aquella situació.
I una de les darreres novetats que també s’ha sentit a parlar és que la història de la mítica banda del rock català. Sau tindrà una pel·lícula que portarà per títol “Els de Sau” i serà dirigit per Elisabet Terri. Sota la producció de Imminent Produccions i Arlong Productions, narrarà la trajectòria de la banda des dels seus inicis fins a la mort de Sabater. Un Sabater que estarà encarnat per l’actor osonenc Guim Puig.
Siderland presenta 2000, el seu nou senzill. Una cançó que parla de la nostàlgia adolescent, dels primers amors i de la felicitat de quan res més importava que divertir-se.
El grup vol fer un homenatge a la música electrònica de ball italiana de principis del Segle XXI i a referents com Gabry Ponte, DJ Lhasa o Gigi d’Agostino.
Aquesta és només la primera cançó d’un 2024 en què Siderland té previst presentar moltes més novetats.
‘VIDA MEVA’ no és només un treball continuista al seu predecessor sinó que també és un treball que mostra l’evolució del conjunt, principalment a nivell musical. Si bé les lletres son igual de tendres, emocionals en tots els sentits i les que et podries arribar a imaginar pensant amb Ginestà, l’àlbum demostra la innovació i sobretot la voluntat de perfeccionament de la banda d’una sonoritat molt més moderna i cuidada sense defugir del pop-rock habitual. Aires més electrònics i festius que es poden escoltar en gran part de les seves cançons, però també de propostes més despullades on la senzillesa les fa més grans i potents com «Júlia» o «El destí».
Ginestà no és només la banda aquella que pots escoltar quan estàs enamorat o quan passes per un mal moment emocional, que també, sinó que és la banda que sap connectar amb tu per la naturalitat amb què et sap explicar tot el que és habitual i amb la que saps veure’t en les cançons. D’amor és evident que en parlen, però no només es tracta de cantar i parlar sobre aquell amor tendre i deliciós, i a vegades carregós, sinó també de l’altra cara de l’amor: la ruptura, quan ho deixes amb algú i l’amor a un mateix passa per davant de qualsevol altra cosa. Això ho deixen representat posant-li cara: les cançons dedicades a aquesta part de l’amor (més agredolça, i depèn de com, fosca) la trobem a la cara B. I és que de fet, fent referència tant a escala visual a la portada com amb aquesta divisió interna de les cançons, sembla que han volgut fer referència als discs de vinil antics dividint les cançons en dues cares. Una divisió que també podem trobar en l’amor que Ginestà ens explica, per una banda, l’amor enamorat, i per l’altre, l’amor més trencat. Demostrant que l’amor, com moltes altres coses, té dues cares.
LES COL·LABORACIONS UNA BARREJA D’HARMONIA I UNIÓ
Niña Polaca, Triquell, Maria Hein i Maio son les quatre col·laboracions que té el disc. Col·laboren en les propostes “Un piset amb tu”, “Sota el focus”, “Els ocells” i “Mama” respectivament. No hi ha gaire cosa a dir.
L’única que, personalment, em costa d’empassar una mica és la de Triquell a “Sota el focus”. La trobo una mica agafada en pinces si bé m’agrada veure un Triquell lluny del seu ecosistema habitual. Pel que fa a la resta, Maria Hein impecable, Niña Polaca atrevits, i Maio a “Mama” tendre amb els seus germans dedicant-la a la seva mare.
A més a la cançó ‘El destí’ també hi ha la mà del músic i cantautor Ferran Palau que es posa a la producció d’aquesta proposta, juntament amb el productor de la banda, Francesc Valvedre “Xicu”, qui també és un dels músics de la formació.
MENCIONS A BANDA: ‘EL DESTÍ’, ‘CANÇÓ PER A MI’ I ‘JÚLIA’
Menció a banda la proposta que signa a la veu exclusivament Pau Serrasolsas a “Júlia” dedicada precisament a la seva germana. Brutal la tendresa
‘El destí’ tanca la cara A del disc. És pràcticament un trencament, una punt i a part a l’etapa, un destí on depenent de decisions acabes arribant al port més o menys equivocat.
I “Cançó per mi” és el final del dolor: “És el primer dia que dormo amb algú que no ets tu, i el meu cap canta cançons que ja no són per ningú.” Quina brutalitat! Res més a dir. Enhorabona.
Acabar d’escoltar el disc, parar un moment. Respirar. Mirar l’agenda i dir: quin és el primer dia que tinc lliure per poder anar-los a veure?
Que aquest disc és brutal si el sents i escoltes les lletres al detall? Sí. Que aquest disc serà brutal en directe? Tocarà comprovar-ho, però no en tinc cap dubte.
Usher ha estat l’encarregat de protagonitzar l’actuació musical de la mitja part de la Super Bowl i ho ha fet amb un repàs dels seus grans èxits, des de ‘Yeah’, passant per ‘OMG’, ‘If I Aint’ Got You’, ‘My Boo’, Burn’, o ‘Turned down for what’.
Un show molt espectacular, on fins i tot hem pogut veure al cantant patinant sobre rodes, amb diferents homenatges a altres artistes, ja sigui amb les coreografies, els vestits o la posada en escena.
Entre els convidats que han participat trobem Will.i.am, de Black Eyed Peas, també Alicia Keys, H.E.R. o Ludacris. Molta gent a les xarxes es va quedar amb les ganes de veure a Justin Bieber.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
