Núria Feliu, una de les grans dames de la cançó en català, ha mort als 80 a conseqüència d’unes complicacions d’un ictus que va patir fa un any i mig, segons ha informat la seva família.
L’artista feia algun temps que tenia una salut delicada, especialment durant la pandèmia, on va patir una pneumònia i un herpes, que la van deixar un any sense sortir de casa.
Una gran defensora del seu barri de Sants, va néixer l’any 1941 i a la dècada dels 60 va iniciar una carrera molt prolífica amb una cinquantena de discos gravats, on tant podia escoltar fent boleros, cuplets, sardanes, aproximar-se al jazz o fer versions de conegudes cançons, això sí, sempre en català. El 2005 es va retirar dels escenaris.
Billie Eilish ha compartit dues noves cançons a la xarxa ‘TV’ i ‘The 30th’, a una llista de reproducció que porta per nom “Guitar songs”.
A una entrevista amb Zane Lowe la cantant explica que són les primeres cançons que ha escrit pel seu nou disc. De fet, ‘TV’ ja va sonar en directe a un concert que l’artista va fer a Manchester. A la lletra parla de la llei antiabortament o fins i tot del judici entre Johnny Depp i Amber Heard.
El 13 d’agost la cantant reemprendrà la seva gira que està previst que finalitzi el 30 de setembre.
Mariona Escoda s’ha convertit en tot un fenomen social i televisiu; és sens dubte, l’artista del moment. La cantant i compositora acaba d’anunciar el seu concert presentació.
El concert, organitzat per The Project, tindrà lloc el dia 16 d’abril a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona (antiga SALA BARTS). Entrades ja a la venda.
Després d’haver guanyat el talent show de TV3 “Eufòria”, sent l’única concursant que va arribar invicta a la final sense estar nominada cap gala gràcies al suport de les votacions del jurat i l’audiència, ara inicia la seva carrera musical de la mà de Música Global, amb qui publicarà el seu primer treball.
Amb la capacitat de commoure’ns i fer-nos transitar per estils ben diversos, la intèrpret vol explorar gèneres en la creació de les cançons en les quals està treballant: del pop-rock a balades, cançons més ballables, cançons d’autor, o fer-nos pujar les revolucions amb temes més “uptempo”.
La combinació entre vocació, passió, talent i dedicació, donen com a resultat una artista imparable que ha arribat per quedar-se i conquerir els escenaris amb la seva veu i la seva música.
Slipknot donen detalls del seu setè disc que portarà per nom “The end, so far” i suposarà el retorn del grup, tres anys després de “We are not your kind”.
El treball s’espera pel 30 de setembre, estarà format per dotze cançons, entre elles ‘The Dying Song (Time to Sing)’, el primer senzill del disc, que ve acompanyat per un videoclip dirigit per un dels components del grup Michael Shawn Crahan.
Tracklist de The End, So Far
Adderall
The Dying Song (Time to Sing)
The Chapeltown Rag
Yen
Hivemind
Warranty
Medicine for the Dead
Acidic
Heirloom
H377
De Sade
Finale
Alfred García ha donat una alegria als seus seguidors en anunciar ‘2001‘ una nova cançó que ve acompanyada d’un videoclip molt especial.
El vídeo, ha estat gravat pel seu pare, durant tota la seva vida i editat i gravat pel propi Alfred. Un homenatge als estius de la seva infància, al seu pare i a la vida en general.
El senzill ve acompanyat d’una foto del músic durant la seva infància, amb el que dona la benvinguda al seu nou projecte musical.
Així mateix, també torna a oferir alguns concerts, després de dos anys aturat per culpa de la pandèmia.
1 TOUR:
1997 & 2001 TOUR PRE SHOWS.
2 años después, volvemos a los escenarios.
Entradas a la venta el 29 de julio. pic.twitter.com/aIOgmmvwVQ
Romà Oliver es defineix com a artista que no segueix pautes i que utilitza la música per expressar tots els sentiments i inquietuds que l’envolten. Veu la música com una via per sentirse lliure i parlar de tot el que té a dins, tot allò que pot expressar partint d’una base i un paper en blanc.
El seu nou senzill ‘Identitat’ és una declaració amb si mateix. “Un discurs que m’escric per poder deixar enrere el meu jo del passat. Per poder desvincular-me dels prejudicis, inseguretats i pors que frenen tots els meus propòsits i somnis”. Parla de saber arribar a ser la teva millor versió, partint dels sentiments i records més foscos que viuen dins teu i que et claven en el passat.
Després de que, pel context de la pandèmia, s’hagués hagut de posposar diverses vegades la celebració d’una nova edició de l’Acampada Jove, (la de l’any passat gairebé a última hora) enguany ha sigut el moment de cel·lebrar la 25ena edició del festival politicomusical més important de les terres catalanes.
Sota el lema “25 acampades petant-ho!” el festival organitzat per les Joventuts d’Esquerra (JERC) s’estableix per primera vegada a Sant Sadurní d’Anoia després d’estar més de deu anys a la vila de Montblanc on van finalitzar la seva estada amb una serie de concerts de comiat amb Strombers com a cap de cartell.
D’aquesta manera la vila de Montblanc cedia el relleu a la capital del cava per continuar durant tres dies d’una nova etapa de l’Acampada Jove amb molta festa, alegria i reptes.
Als volts de les 12 del migdia del dijous 14 s’obrien les portes de la zona d’acampada per acollir a gent vinguda d’arreu dels països catalans per celebrar les 25 acampades que estaria marcada tant si com no per la calor. Així doncs, els acampats buscaven les ombres possibles (poques però més que en altres ocasions) per intentar passar una mica més bé aquests dies de festival.
Mentre la gent començava a arribar a la zona d’acampada a l’espai República començaven les activitats que continuarien de forma ininterrompuda durant cada dia. Des de xerrades per posar focus d’atenció als conflictes internacionals fins a d’altres per reivindicar la figura de les dones en el camp de la música. També hi havia concursos i tallers, entre aquests el de sardanes i castells, que sorprenentment tot i que l’hora i la calor no acompanyaven gaire, va tenir força seguiment.
Però pel que la gent havia vingut a Sant Sadurní era per donar-ho tot durant la nit amb els concerts de tots els artistes que formaven el cartell.
El grup El Ventilador va ser l’encarregat d’encetar l’edició d’enguany. La banda que va guanyar el Concurs de Música Jove l’any 2019, s’estrenava a l’Acampada per portar el seu granet de sorra al ritme de rumba.
Més tard va ser el torn de les Alérgicas al Polen, Huntza, Lildami o The Tyets, però els més destacats de la primera nit van ser sense dubte Ginestà i la festa de la Pegatina, que van actuar un rere l’altre.
El grup encapçalat pels germans Serrasolses van saber captar amb potència l’atenció d’un públic molt entregat que cantava les cançons que la banda portava en el seu directe. Passant pels grans hits del seu segon disc com “Estimar-te com la terra” fins al darrer tema que vam escoltar “L’Eva i la Jana”, una pura cançó d’amor que va fer saltar fins i tot al qui pensava que Ginestà no era sinònim de festa.
Va haver moments per tot, moments de tremolar, de tenir les mans fredes, de fer kilòmetres i fins i tot de gaudir fent l’últim ball.
Si a Ginestà hi va haver una bona afluència de públic, per la Pegatina hi va haver encara molt més bona acollida. Adrià Salas i la seva banda van transformar de cap a peus el recinte convertint-lo en gairebé dues hores de no parar de ballar, saltar i cantar. Tot un còctel de festa ideal com només la Pegatina sap fer.
Durant el concert va haver-hi moments per brindar i celebrar els anys de trajectòria i rodatge que ja porta la banda als escenaris del nostre país, però també moment per donar les gràcies no només a la gent que els ha anat seguint al llarg dels anys sinó també a tots els actors culturals que han confiat sempre en la música en directe, entre ells l’Acampada Jove on feia ja anys que no tocaven i d’on n’estaven molt contents de tornar a trepitjar el seu escenari.
Al concert no hi va fallar cap cançó, “Mari Carmen”, “Lloverà y yo veré”, i fins i tot algunes versions d’alguns clàssics que tothom cantava.
Com a anècdota, en un moment eufòric del concert es va llançar confeti en tires que va quedar penjat en una línia d’alta tensió que estava força pròxim a l’escenari. Així doncs, qualsevol que el tocava s’enduia una forta sorpresa. Tot i això, la ràpida actuació de l’organització, allunyant qualsevol qui s’hi volgués acostar, va fer que no hi hagués cap incident destacat més enllà d’aquest.
El confeti de la Pegatina, va ser l’últim que es va llençar en tot el festival segurament per estalviar-se un altre problema com aquest.
Va sortir el sol a Sant Sadurní d’Anoia i donava pas a unes hores de descans (dintre el que es podia tenint en compte la calor que feia) abans de continuar amb la festa.
Tothom feia el que podia esperant que arribes el capvespre per començar amb els concerts.
Fos com fos l’hora va arribar i a la zona de concerts hi va començar a arribar gent esperant els primers concerts de la nit. El primer va ser el del menorquí Rudymentari que amb els seus tocs de reggae va començar a animar una zona de concerts encara força buida. A ell el seguien El Diluvi, Mafalda o Buhos que va ser el concert més multitudinari de la nit.
L’última jornada de l’Acampada d’enguany començava puntual amb el concert de El Pony Pisador i el seu folk característic i boig. Amb una bona acollida de públic, els barcelonins van fer aixecar de les cadires els més mandrosos fent ressonar la seva música per tot Sant Sadurní.
De fet, possiblement l’últim dia de concerts de la 25a edició de l’Acampada Jove era la que més gent va moure, tenint en compte que era dissabte i que el cartell de la nit era de primera.
Ciudad Jara va ser els qui van prendre el relleu a l’escenari per presentar el seu particular “Cinema”, recuperant tant si com no els seus èxits de discos predecessors i també alguns hits de La Raíz.
Indubtablement, va ser una festa de no parar de ballar i gaudir de tots els èxits de la banda.
La banda encapçalda per Pablo Sánzhez no era l’única valenciana que trepitjaria l’escenari, la seguiria primer de tot l’exlíder d’Obrint Pas, Xavi Sarrià que presentava el seu treball en solitari després de deixar la banda.
Aquest va triomfar amb un directe impecable recuperant alguns dels èxits de l’antiga formació però també deixant lloc per tocar en directe alguns dels seus temes més destacats.
Per descomptat que tampoc hi va faltar el seu punt reivindicatiu recordant en tot moment la figura de Guillem Agulló, amb la cançó que forma part de la banda sonora de la pel·lícula on es narren els seus fets, anomenada “No s’apaguen les estreles“, una cançó reivindicativa que ja des del primer moment posa la pell de punta.
Amb una escenografia on al centre hi havia una pantalla on es projectaven talls d’entrevistes amb un toc de protesta i que donaven pas a les cançons, molt aclamades pel públic, Xavi Sarrià es va acomiadar de l’Acampada Jove ja amb ganes de tornar.
El van seguir els valencians La Fúmiga que van presentar a Sant Sadurní d’Anoia el seu últim treball “Fotosíntesis”. Molt aplaudits també pel públic, la zona del concert es va convertir en tota una festa.
A més ells també van recordar que era la seva primera acampada trepitjant l’escenari i que sempre que havien vingut, ho havien fet com a públic.
Passava la mitjanit quan a sobre l’escenari s’hi van començar a sentir el so dels instruments d’Auxili que sense decebre a ningú van ser elogiats pel públic a l’uníson de moltes de les seves cançons. Òbiament que no hi va faltar cap dels seus imprescindibles ni tampoc el clàssic dels clàssics “Hui la Liem“.
Per acabar de col·locar la cirereta al pastís de l’edició van actuar Roba Estesa i Ebri Knight fins que es va veure sortir el sol amb Tropical Riots PD’S i esperant gaudir d’una nova i segurament més multitudinària edició d’una Acampada Jove en la nova localitat.
Val a dir, però que tot i la gran festa que es va muntar durant tots els dies de festival, l’afluència de públic de l’última edició de l’Acampada Jove no va ser estratosfèrica. Tot i això, l’acolliment que tenien tots els grups, la bona organització, l’entrega que s’hi mostrava per part del públic i el bon ambient que s’hi respirava creava una atmosfera ideal per gaudir en tot moment d’una festa terriblement addictiva i fascinant.
D’aquesta manera l‘Acampada Jove s’estrenava a Sant Sadurní d’Anoia per la porta gran donant via lliure a les altres edicions a la nova localitat després d’un primer any on s’ha hagut de superar el repte que comporta un canvi de localització.
Així doncs, tal com s’ha pogut comprovar, el festival politicomusical més important dels Països Catalans, continua despertant consciències i transformant des de la cultura per continuar emocionant a tothom.
Les entrades per l’edició de l’Acampada Jove 2023, que se celebrarà a la capital del cava els dies 13, 14 i 15 de juliol de l’any vinent, ja estan a la venda a la seva web per un preu inicial de 30 € i encara no se sap res del cartell.
El festival Sons del Món ha sorprès aquest dilluns anunciant un concert d’Eufòria per tancar la celebració del seu quinzè aniversari.
El concert tindrà lloc el 7 d’agost i comptarà amb Mariona Escoda, Triquell, Llum, Scorpio i Edu.
Està previst que els concursants actuïn per separat amb les seves bandes, però que també hi hagi alguna col·laboració especial, així com escoltar alguna cançó nova dels participants del popular programa de TV3.
Les entrades es posen a la venda aquest dimarts a les 8 del vespre a través del web del Sons del Món.
Enguany i per celebrar els 15 anys el festival de Roses compta amb noms com Ben Harper, Andrés Calamaro, Oques Grasses, Sara Roy o Els Catarres.
El Poble Espanyol de Barcelona era l’encarregat d’acollir ahir el tancament de l’edició d’enguany del Share Festival. El festival que es reafirma com a una aposta cultural a la ciutat, tornava al seu escenari habitual després que l’any passat es traslladés a l’estadi olímpic per complir amb les restriccions de la pandèmia.
Tornava doncs a l’escenari privilegiat de la Plaça Major per tancar la seva quarta edició. En aquest mateix escenari els altres dies del festival hi van actuar artistes de renom com Morad, Santa Salut, Miki Nuñez o Alba Reche. Però era en l’última nit del festival en la que hi trepitjarien fort alguns dels grups del panorama musical català més destacats.
Les primeresa trepitjar l’escenari van ser l’octet femení Roba Estesa que encetava la jornada del capvespre de diumenge, després d’un inici encara amb poc públic que les esperava per cantar totes les seves cançons. Amb el seu punt reivindicatiu i feminista van saber fer saltar i ballar la gent que les acompanyava mentre que el recinte es començava a omplir de gom a gom.
Tot seguit va ser el torn dels valencians La Fúmiga que van presentar el seu últim treball d’estudi “Fotosíntesis”. Amb un directe magistral i amb una secció de vents terriblement potent, van saber molt bé com fer capgirar el Share Festival i aconseguir fer tremolar les parets del recinte. No hi van faltar tots els seus hits, des de “L’orquestra del Titànic”, passant també per la “Cançó que mai s’acaba” fins a l’obligat “Havia de passar”. Els addictes a viure van trepitjar molt fort a Barcelona.
Passades les nou de la nit, i després d’una estona de música amenitzada pel DJ Carles Pérez per poder realitzar el canvi d’escenografia, des de Terrassa aterraven a la capital catalana els Doctor Prats. Després de la presentació del seu últim disc a la sala Razzmatazz el passat mes de maig i de girar per tota Catalunya, arribaven al Share Festival pel cantó bo i amb moltes ganes de festa per fer saltar al públic amb el seu “Massa bé”, o també per fer que el públic es descordes la camisa amb el seu tradicional moment durant la cançó “No t’encantis”.
Per descomptat que tampoc van faltar altres èxits dels seus discos antecessors, “Caminem lluny”, “Tu fas” o “Les teves pigues” van ser alguns dels temes que la banda va tocar en el seu directe. D’aquesta manera i amb tots els seus èxits a l’esquena s’acomiadaven del Poble Espanyol ja de nit, convertint-la en una que no mor mai. És clar que aquesta tampoc va faltar.
La festa va seguir amb Oques Grasses. Els osonencs, que eren el plat fort de la nit, saben de sobres com connectar amb el públic i així es va mostrar ja en el primer tema del concert on el repic dels tambors que donaven el tret de sortida a “Elefants” donava pas a la veu de Josep Montero acompanyat de la veu a l’uníson del públic que havien reservat les forces per deixar-ho tot en el que era l’últim concert de la nit. El grup va fer vibrar durant gairebé dues hores les parets de la Plaza Mayor del Poble Espanyol amb un directe impecable.
Durant la seva particular festa on era inevitable saltar, ballar o fins i tot emocionar-se, no s’hi va enyorar cap èxit. Des de “Passos importants”, on és obligat fer-los sense roba, fins al seu intrèpid “Cul”, o passant per una versió més íntima de “Petxina lliure”, un tema que recuperaven del seu segon disc, publicat el 2014 i anomenat “Digue-n’hi com vulguis”, i que van interpretar un cop baixats de l’escenari i envoltats colze a colze del públic que els acompanyava al festival.
L’indi ‘John Brown’ tampoc es va voler saltar la cita al Poble Espanyol quan al so del saxo del centellenc Josep Valldeneu s’apoderava de l’escenari i també de la pista. Tothom va cantar fil per randa la lletra i fins i tot es va fer la seva característica coreografia.
A més, una versió suposadament improvisada de la tornada de la cançó en una barreja d’italià i anglès va fer treure una vegada més el somriure de tenir a davant una de les bandes més destacades del panorama musical català del moment.
Els Oques, que enguany celebren els 10 anys sobre l’escenari, realitzaven aquest diumenge al Share Festival el seu únic concert a Barcelona abans de retrobar-s’hi de nou en el concert per celebrar la seva destacada trajectòria musical programat al Palau Sant Jordi el proper gener del 2023 amb totes les entrades exhaurides.
En Miki Núñez és un dels artistes més estimats al nostre país, així com a Primera Fila. Per això també volíem recopilar en una sola publicació les seves 10 cançons més populars, sumant les reproduccions de Spotify, amb els vídeos més visualitzats del seu canal oficial de Youtube.
En aquesta ocasió no hem comptabilitzat les cançons del seu pas per OT, on feia versions com la popular ‘Una lluna a l’aigua’ de Txarango, que va ser molt popular al seu moment i que suma un bon grapat de reproduccions a la xarxa.
10. NO M’HO ESPERAVA – 2.103.152
9. CORAL DE ARRECIFE FEAT. SOFÍA ELLAR – 3.386.701
En Cesc Triquell va ser el segon classificat en la primera edició del concurs televisiu Eufòria, el fenomen de la temporada, que ha culminat amb dos concerts al Palau Sant Jordi, aquest cap de setmana.
En Triquell acaba de fitxar per la discogràfica Halley Records, amb els que publicarà el seu primer disc, del qual ara n’estan preparant una maqueta que ben aviat gravaran a l’estudi. Diuen que es mourà entre el pop i la música urbana.
La presentació del disc serà el 13 de maig a la Sala Apolo, dins la programació del Guitar Bcn. Les entrades es posen a la venda aquest dilluns a les 10 del matí, al web del festival.
Nou canvi de líder a la Primera Llista, en aquesta ocasió el lideratge és per Harry Styles, gràcies a ‘Late Night Talking‘, que provoca que el cantant britànic torni al número 1 després de ‘As it was’.
I aquesta setmana hem de felicitar a The Kid Laroi i Justin Bieber, que avui fa un any s’incorporaven a la llista amb ‘Stay‘. Es converteix en la segona cançó amb més setmanes de permanència a la Primera Llista, empatada amb ‘In the night’ d’Oques Grasses, però encara a gran distància de les 82 setmanes que va aguantar ‘Blinding lights’ de The Weeknd.
Entren a la llista
Flashy Ice Cream – Un estiu perfecte
Surten de la llista
The Kid Laroi – Thousand miles (10 setmanes)
Aspirants
Ana Mena – Mezzanotte (6 setmanes)
Two Door Cinema Club – Wonderful life (4 setmanes)
Oques Grasses & Stay Homas – Wake up (2 setmanes)
OneRepublic – I ain’t worried (2 setmanes)
Charlie Puth feat. Jung Kook – Left and right (2 setmanes)
Calvin Harris feat. Halsey, Pharrell Williams & Justin Timberlake – Stay with me (novetat)
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
