Tal com acaba d’explicar el propi grup, l’estrena del documental “Material Sirles”, que es projectarà aquesta tardor al festival In-Edit, ha estat l’espurna que ha animat Els Surfing Sirles a tornar per un dia a l’escenari amb un concert especial. La cita serà el divendres 30 de desembre a la Sala Apolo de Barcelona.
Martí Sales, Xavi Garcia i Guille Caballero estaran acompanyats per Mau Boada i Joan Colomo, que ja van participar en l’última retrobada del grup l’any 2018.
Remenat de vídeos privats, cridòries, entrevistes i concerts del grup català de punk-rock garatger Els Surfing Sirles (2006-2013). Tan caòtic i efervescent com ells mateixos, condensa l’humor, la rauxa i la brillantor d’uns amics que cantaven als ionquis, a les pubilles i als “punkis rumberos”, i es fotien de déu i sa mare.
Documental realitzat per Lulu Martorell
Estrena a l’In-Edit: Dilluns 31 d’octubre, 19h, Cinema Aribau.
BTS es prenen un descans durant els propers 2 anys per complir amb el servei militar obligatori del seu país.
La banda ha posposat en diferents ocasions el moment però finalment hauran d’allistar-se a l’exèrcit com tots els joves sud-coreans que tenen entre 18 i 30 anys. Això provocarà que el grup estigui inactiu fins el 2025.
Així ho ha anunciat l’agència de comunicació del grup en un comunicat on diuen: Bright Music està orgullosa d’anunciar que avui els membres de BTS estan avançament en els seus plans per complir amb el servei militar. A mesura que cada membre del grup s’embarca en projectes en solitari, és el moment perfecte per respectar les necessitats del país i que aquests joves puguin servir amb els seus compatriotes.
Aquest divendres arriba “Midnights” el nou disc de Taylor Swift, del qual com ha passat amb altres discs, de moment no hem pogut escoltar cap cançó. L’artista ha anunciat que el primer senzill serà ‘Anti-Hero‘ i que s’espera l’estrena pel mateix dia que surti el disc.
En un vídeo compartit a les xarxes l’artista mostra la seva intensa setmana de novetats que inclouen un primer teaser que es podrà veure durant el dia tercer quart del Thursday Night Football a Prime Video. Finalment a les 6 del matí de divendres és quan podrem escoltar el disc en la seva totalitat.
El videoclip del senzill oficial del disc es podrà veure a les 2 del migdia del mateix divendres.
Swift també anuncia una caòtica sorpresa molt especial, que podria tractar-se d’una gira mundial. I és que la xarxa fa dies que s’especula amb aquesta qüestió. I ara sembla que seria més oficial ja que el CEO de Ticketmaster ha postejat a Twitter el missatge “Chaotically surprise!”, fet que fa entreveure aquesta possible gira.
També està previst que l’artista actuï el proper 24 d’octubre a The Tonight Show of Jimmy Fallon, on sembla que podria fer sonar el que seria el segon senzill del disc. Posteriorment, el dia 28 actuarà a The Graham Norton Show.
Farà uns nou anys, el grup anunciava que plegava, sense donar cap mena d’explicació davant la incredulitat de tothom. I ja ha passat tot aquest temps i els mallorquins segueixen com sempre, fent art. Amb un àlbum nou, “Un Minut Estroboscòpica“, el retorn d’Antònia Font era molt esperat. 15.000 persones i un sold out a un Palau Sant Jordi que ho ha donat tot. La tornada a Barcelona, després del pas pel Primavera Sound, era molt anhelada.
Abans, però, vam tenir el plaer d’escoltar a Da Souza. Els teloners presentaven el seu últim disc “Dies d’Atrezzo”, amb senzills com ’24/7′ i ‘Fotogrames’ que van començar a animar al públic i donava el tret de sortida a la gran festa mallorquina d’ahir. Tot estava a punt per al plat fort de la nit.
Nostàlgia i els sentiments a flor de pell
I, així com qui no vol la cosa, van passar més de dues hores i trenta-set cançons. El repertori era immillorable; cançons de tots els àlbums van il·luminar el Palau Sant Jordi. Vam gaudir de temes tan diversos com ‘Darrere una revista’, ‘Astronauta rimador’ o ‘Dins aquest iglú’. Tampoc van faltar algunes de l’últim àlbum com ‘Una daixona de pols’ o ‘Oh la la’. I els clàssics… Quina manera de demostrar que hi ha coses que, per molt que passi el temps, sempre queden a la pell de la gent. ‘Alegria’ és la que ens van donar amb ‘Calgary 88’, ‘Batiscafo Katiuscas’ i ‘Wa Yeah!’. ‘Viure sense tu’? Potser es pot fer. Viure sense Antònia Font? Això mai.
Antònia Font enlairant el ‘Batiscafo Katiuscas’. I el públic vivint la cançó com si fos l’última de les nostres vides. Tremendíssim tot. pic.twitter.com/oY7OIUTWTc
Una barreja d’emocions que la gent del Sant Jordi no oblidarà mai. Moments de tenir la pell de gallina, de ballar, de cantar fins a deixar-se la veu o de tenir una llagrimeta a punt de caure. Un popurri que només un grup com Antònia Font pot aconseguir. I és que sí el grup va estar a nivells immillorables, el públic no s’hi va quedar curt. Ambdós ho van donar tot en una unió que quedarà per la història. Perquè sí, el concert d’aquesta nit és història, és irrepetible. Gràcies, Antònia Font, gràcies.
I el futur del grup?
El mateix Pau Debon va deixar anar a mig concert que l’any vinent això continua. Segurament, ho facin com aquest any. Poques actuacions, multitudinàries i maratonianes, però totes elles que ens deixen sense paraules. Ara bé, sempre tindrem la petita por que es repeteixi el que ja va passar una vegada: un tuit inesperat anunciant la retirada. Fins aleshores, només queda gaudir del que fan i no perdre’s cap mena de detall. Si és pels vostres seguidors, no ho deixeu mai.
No us mentiré, estic enamorat de la veu de Macy Gray. Com moltes persones la vaig descobrir gràcies al seu èxit ‘I try‘, la cançó de 1999 que la va fer guanyar premis i reconeixement al sector musical gràcies a la seva veu trencada.
Feia 12 llargs anys que no tenia el plaer de gaudir de la seva veu, del seu swing en directe i aquest dissabte, quan tothom estava gaudint del concert dels Antònia Font al Palau Sant Jordi, jo anava direcció a la Sala Apolo per veure la dona que amb la seva manera d’entendre les cançons és capaç de posar-me la pell de gallina, com molt poques artistes aconsegueixen.
La cantant es troba de gira arreu del món promocionant “The Reset”, del qual n’hem pogut escoltar alguns temes com ‘Thinking of you’. També ens ha avançat que el 2023 hi haurà nou material.
En aquesta gira l’artista s’acompanya de la seva pròpia banda The California Jet Club, que han demostrat estar a l’alçada de la cantant, amb un baixista que ens ha delectat amb un solo de ‘We are the champions’, en un dels moments més prescindibles del concert.
Ha estat just després que hi hagués un “Dj Set” on incomprensiblement han sonat versions ballables de temes de Kygo, els Black Eyed Peas amb ‘I gotta feeling’ o Gayle amb ‘abcdefu’. Un moment on Gray ha aprofitat per retirar-se de l’escenari per anar-se a canviar de vestit. Al meu entendre ha estat un dels moments més innecessaris de tot el concert, si més no per les cançons que han triat, que no tenien res a veure amb el que ofereix l’artista.
Per sort ha estat l’única nota negativa d‘un concert de pràcticament 100 minuts de duració, on hem pogut gaudir de versions de temes com el ‘Nothing else matters‘ de Metallica, ‘Da ya thing i’m sexy’ de Rod Stewart o el mític ‘Fly Me to the Moon (In Other Words)’.
No han faltat tampoc temes coneguts de Gray, com ‘Do something’, ‘Caligula’, ‘Still’ o la mencionada ‘I try’, on fins i tot un noi del públic ha pujat a l’escenari a fer la seva particular interpretació.
Aquest hauria estat un bon final, però encara hi havia temps per escoltar algunes sorpreses més, tot i que sonarien més descafeïnades, després d’uns minuts molt intensos amb una gran comunió entre l’artista i el públic.
Que per cert, no puc deixar de dir això o rebento. Per què hi ha tanta gent en aquest país que va als concerts i es passa l’estona ignorant a l’artista que hi ha a sobre l’escenari i es dedica tota l’estona a petar la xerrada amb les persones que l’acompanyen? Gens de respecte pel músic i per la resta d’assistents que volem escoltar les cançons i no les seves històries personals. Ja m’he quedat tranquil.
Per sort d’aquest concert em torno a endur el moment de pell de gallina que he viscut quan sonava ‘I try’, l’embogiment amb ‘Da ya thing i’m sexy’ i sobretot el fet d’haver gaudit d’una de les veus femenines més necessàries que tenim (i no sempre sabem valorar).
David Guettamanté el lideratge de la Primera Llista, tot i que no amb la col·laboració de Shakira i Black Eyed Peas. En aquesta ocasió ho fa amb Bebe Rexha i la versió del tema ‘I’m good (Blue)‘.
Així mateix aquesta setmana diem adéu a Dua Lipa que amb 153 setmanes de permanència es converteix en l’artista que més setmanes ha format part de la Primera Llista. Des de novembre de 2019 que sempre havíem tingut alguna cançó seva.
Entren a la llista
Roger Padrós – Digue’m
Buhos – La pluja tropical
Surten de la llista
Calvin Harris i Dua Lipa – Potion (19 setmanes)
Lady Gaga – Hold my hand (22 setmanes)
Aspirants
Coldplay – Humankind (8 setmanes)
Jordi Ninus – Benvingut (3 setmanes)
Ed Sheeran – Celestial (2 setmanes)
Lal’Ba – Abella reina (2 setmanes)
Oques Grasses & Rita Payés – La gent que estimo (novetat)
Maneskin – The Loneliest (novetat)
Aquesta setmana arriba carregada de novetats interessants, com “Being funny in a foreign language” de The 1975, “Return of the Dream Canteen” de Red Hot Chili Peppers, “Dirt femme” de Tove Lo, el directe de Florence + The Machine “Dance fever (Live at Madison Square Garden)”, “ForeverAndEverNoMore” de Brian Eno, “Mata” de M.I.A., “Our roots run deep” de Kodaline, “Pawns & kings” de Alter Bridge, “See you in the stars” de The Lightning Seeds, “Still hot in herre” de Nelly, “Ten years of” de The Vamps, “Space force” de Todd Rundgren, “A very Backstreet Christmas” de Backstreet Boys. A casa nostra publica disc Cris Juanico “Altament sensible”.
Pel que fa a les novetats de la setmana trobem des de Judit Neddermann amb Vernat, el retorn de la formació original de blink-182 amb ‘Edging’, Green Day, Architects, Bruce Springsteen, girl in red, Tom Walker, Cesk Freixas, Marshmello & Juice Wrld, We the Kings o un remix de Lo Puto Cat de ‘De Lao’ de Sexenni.
Totes elles les trobareu a la nostra llista d’èxits de Spotify.
Queda demostrada, una vegada més, la intenció del Futbol Club Barcelona i Spotify d’unir el futbol i la música. I és que, durant el clàssic d’aquest diumenge, a les samarretes dels jugadors del Barça no s’hi veurà el logo d’Spotify, sinó l’emblema del cantant Drake.
El dibuix del mussol, corresponent a la marca de roba del cantant canadenc, estarà situat a la part davantera de les samarretes. Amb aquesta acció, celebren que és el primer artista a arribar als 50.000 milions de reproduccions a la plataforma de música en streaming.
El mateix Drake ha compartit una foto d’ell amb la samarreta a través del seu compte d’Instagram, fet que ha causat un gran furor entre els seus fans.
Harry Styles no serà l’únic excomponent de One Direction que actuï a Barcelona durant el 2023. Avui s’ha conegut la notícia que Louis Tomlinson presentarà el seu segon disc “Faith in the future” el proper 6 d’octubre de 2023 al Palau Sant Jordi.
Tot i que encara falti pràcticament un any pel concert, les entrades sortiran a la venda el proper 21 d’octubre a través de LiveNation.es i la xarxa Ticketmaster. Dos dies abans hi haurà prevenda a LiveNation. Les entrades costaran a partir de 50 euros a la grada, mentre que a pista el preu serà de 45 euros. A aquests preus s’hi han de sumar les despeses.
FAITH IN THE FUTURE WORLD TOUR 2023. UK & EUROPE.
I can’t tell you how much the tour this year has done for me so I wanted to get on the road again as soon as I could. I had this tour in mind with every song we wrote on the new album. pic.twitter.com/I3K0huAhw2
Hem quedat amb l’Eduard Gener que fa unes setmanes va editar “Swing de Comarques“. Amb ell hem conversat sobre la situació que viu un músic com ell, amb les vendes de discs, amb els concerts. Ens ha explicat que no viu només de fer concerts, que si fos així no es dedicaria professionalment a la música ni seria autònom. Que té altres feines relacionades amb la música i que tot suma.
Ens ha explicat els seus plans a curt i mig termini, i també hem tingut temps de saber una curiositat relacionada amb el seu compte professional d’Instagram que ens ha deixat sense paraules!
Els irlandesos Inhaler acaben de presentar ‘Love will Get You There‘, que formarà part del segon disc de la formació “Cuts & Bruises“, que arribarà el 17 de febrer.
La banda s’ha fet molt popular al Regne Unit i Irlanda gràcies a les seves cançons i al líder del grup Elijah Hewson, que és ni més ni menys que el fill del Bono dels U2.
El grup els hi espera un 2023 d’allò més intens, amb nou disc i també obrint alguns concerts dels Arctic Monkeys en la seva gira europea i britànica.
Tracklist de Cuts & Bruises
Just To Keep You Satisfied
Love Will Get You There
So Far, So Good
These Are The Days
If You’re Gonna Break My Heart
Perfect Storm
Dublin In Ecstasy
When I Have Her On My Mind
Valentine
The Things I Do
Now You Got Me
Aquesta setmana coneixíem el retorn delsBlink-182 recuperant la formació original amb Mark Hoppus, Travis Barker i Tom DeLonge.
El retorn del grup original s’ha fet efectiu amb l’estrena de ‘Edging’ la primera cançó dels tres artistes en 10 anys. La peça formarà part del nou disc de la formació.
Així mateix el 2023 la banda iniciarà una gira mundial, que els portarà a Barcelona el 4 d’octubre. Ahir van sortir a la venda les entrades en prevenda i dilluns sortiran per tot el públic a Ticketmaster i LiveNation.
El videoclip de la cançó és tendència a la xarxa i suma més de 3 milions de visites en menys de 24 hores.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
