El grup Pèl de Gall publica single del nou àlbum. Seguint en la línia habitual de la banda, oferint una música pop-rock alegre, potent i festiva. També compten amb lletres fresques i un toc salat i mediterrani amb el qual ens descriuen sentiments i situacions de la vida quotidiana.
‘Com si fos ahir’ ens transporta al passat, a uns anys d’infantesa plens de fantasia i aventura, quan teníem al nostre costat persones que ara ja no hi són. Amb un tempo més rebaixat i un aire més urbà i modern, remarca el poder dels records, que fan que les vivències i els éssers estimats que ens deixen en algún punt del camí siguin immortals. Subratlla la idea de que els records són el major tresor que tenim.
Totes les cançons d’aquest nou disc han estat composades per Francesc Pons i n’Ernest Martí. Han comptat amb la producció de David Rosell i al mes de gener de 2024 es van enregistrar i mesclar als Estudis Can Pardaler. Finalment, es van masteritzar per Carlos Hernández als estudis CHC Mastering.
‘Com si fos ahir’ és el segon single que el grup llença d’aquest nou àlbum. Aquesta primavera se’n llençaran tres, i l’últim sortirà a la tardor.
‘Pol·len’ és un tema d’amor per aquelles nits d’estiu que saps com comencen, i que acaben encara millor. Carretera, manta, un lloc màgic, la colla i bona música. El nou tema es pot definir com a reggae digital d’aires pop quasi rumberos, amb els que fotografien musicalment allò que tant els agrada.
El single sorgeix de la col·laboració a cavall entre Mataró i Girona, en una fusió de ritmes reggae, pop i rumba amb l’amor d’estiu com a tema central. La cançó ens transporta a les nits màgiques del Xiringuito X d’Empuriabrava, capturant la passió, l’aventura i l’esperit lliure de l’estiu.
Ells mateixos expliquen que “per la gent de Mataró, anar a Girona és com anar a las Vegas: saps quan entres, però no quan en surts… sense horaris, sense frens”.
La cançó s’inspira i captura les nits boges d’aquests elements al Xiringuito X d’Empuriabrava i que recull també “aquell moment en què estàs prop del xoc anafilàctic per poder dormir amb la persona que vols”
El que fa l’amor de primavera… Sempre ha de tenir una banda sonora a l’alçada
We’re so back!! Nou divendres de moltíssims releases. No us decebrà. Us comentaré també un parell de les últimes setmanes que no hi ha hagut blog. Per cert, demà ens veiem al Festival Òrbita!!
NOVETATS
Ja està aquí la segona entrega de Future i Metro Boomin. 2 discos en un mes… Espectacular. I més, amb el context en el qual estem: el beef de Kendrick a Drake i J.Cole, el disc i posterior disculpa d’aquest últim… i ara… resulta que WE STILL DON’T TRUST YOU és un disc doble!És dels primers cops que escolto un disc de hip-hop a cegues, sense entrar a xarxes i sense mirar els (hidden) feats, per poder-los anar descobrint a mesura que l’escolto. Tot i que justament, m’esperava més col·laboracions, ho recomano molt.A la primera part, com se sospitava, deixen una mica de banda el trap per explorar l’R&B. Gran performance de The Weeknd a la intro que porta el mateix nom que el disc, o sobretot a “All to Myself” i a “Always Be My Fault”. M’han agradat també “Beat It” (la millor), “Drink and Dance” i “One Big Family”. La sorpresa gran arriba al final de “Red Leather”, amb l’aparició del puto J. Cole. Després de tot… Confirma el seu canvi d’equip, i signa la pau, perquè no hi ha beef. Increïble.Tot i que jo no sóc tan fan d’aquest gènere, i prefereixo aquesta primera part, Future és sens dubte el rei del Trap, i així es pot comprovar al disc 2, on el seu nivell s’eleva, amb l’aparició de rapers com A$AP ROCKY o Lil Baby a “All My Life”. Oportunitat perdudíssima d’escoltar a Pusha T rebentant a Drake again. Ara per ara, em quedo amb el disc del mes passat, perquè temes com “Like That” o “Type shit” no se superen.
Continuem amb l’altre disc del dia, Fruit del Deliri d’Oques Grasses. Anem a veure com està el pati. Les cançons en les quals intenten innovar, amb sons encara més electrònics que en els últims dos discos a mi em sap greu però no funcionen (per exemple les 3 primeres). Les colabos amb Al·lèrgiques al pol·len i Figa Flawas… tampoc. Del que si són els millors, i ho seguiran sent, és en escriure balades: “COM EL DIA I LA NIT” amb la Julieta és boníssima, igual que “CÓRRER PELS CAMPS”, “JUBILAR-ME” (tot i que això de -falta molt amorch- no feia gens de falta) o “PINGPONG” i “SORT DE TU”, les millors. També a favor de “MOLTA TRALLA”. Dubtes de què faran tots els músics a l’escenari. Oques ha tornat, i malgrat el que molts voldrien, segueixen en plena forma. Definitivament un dels millors grups en català de la història recent.
Quina brutalitat com sona la nova de Judeline. No deixeu d’escoltar “mangata” amb uns bons auriculars. Folklore andalús, house i producció, entre d’altres, de Rob Bisel (SZA). Els visuals també espectaculars, és gairebé un curt. ARTISTA en majúscules. I aquest és el primer single del seu primer disc, que estic segur que serà un dels discos de l’any en l’àmbit nacional. I a més, se’n va de gira amb J. Balvin, per la cara.
Tampoc podia faltar el nou single de Dua Lipa, “Illusion”, amb un videoclip gravat a les piscines Picornell de Barcelona, després d’actuar amb The Killers al Palau en la convenció de McDonalds i de passejar-se per la nostra ciutat com si no fos la Dua Lipa. La cançó, com els altres dos singles, produïda per Kevin Parker, és un escàndol. Pop legend!
De l’esperat disc debut de Nia Archives, la nova reina del drum and bass i el jungle d‘UK, Silence Is Loud, em quedo a part dels singles, que ja eren boníssims, amb altres com “Tell Me What It’s Like”, “Nightmares”, “Killjoy !” o la millor: “F.A.M.I.L.Y.”. Innovatiu, amb influències de Britpop i neo-soul, i sona fresquíssim. Encara tinc un record inoblidable del seu bolo al Primavera l’any passat. Tant de bo repetir.
I parlant de temes que sonen frescs… Heu escoltat lo nou d’irieix???? Que top. Ha publicat un nou EP anomenat NINGÚ NO FARÀ MÉS PER CATALUNYA: (2 cançons en català), i a part de ser el millor títol del dia, “No hi ha manera” i “He vist la por” són de les més originals que he sentit en català en molt de temps.
Ja ho he comentat un parell de cops, però un dels descobriments d’aquest any ha estat del de Jordan Ward i el seu flow. Avui torna amb “Player Two”, el seu nou senzill que forma part de la BSO de Don’t Tel Mom THe Babysitter’s Dead. M’han agradat molt la melodia i la tornada i la seva veu és brutal.
Avui també hem pogut escoltar el segon disc de la noruega girl in red. I’M DOING IT AGAIN BABY!, és la seva nova presentació, després de 3 anys, amb grans cançons molt variades com “Ugly Side”, “Pick Me” o “You Need Me Now” amb Sabrina Carpenter, que justament avui ha tret un nou single anomenat “Espresso” i que ha aconseguit captivar-me, gràcies a la seva línia de baix. Em sento el més proper a que m’agradi Taylor Swift que mai.
Nou Gallery Session de… LA ÉLITE!!!!!! i no venen sols, sinó que els acompanya el Diego Ibáñez de Carolina Durante. Brutal. La cançó es diu “Plan de Mierda” i és l’últim avançament del segon disc dels de Lleida, Escaleras al Cielo. No puc esperar a ballar-la en directe. 24 de maig a l’Apolo!
Noga Erez ha tornat amb un nou single, anomenat “Vandalist”. Segon, després de “Come Back Home” (que aprofito també per recomanar-vos) per l’artista de Palestina que sembla que està preparant un nou disc, després del fantàstic KIDS (2021). M’han encantat la línia de baix i els canvis d’estil al llarg de la cançó. Billie Eilish type song.
PARTYNEXTDOOR segueix amb el rollout del seu nou projecte, P4. Aquest cop amb la sortida de “L o s e M y M i n d”, un altre himne de R&B que se suma a les altres 3, de les que ja havíem parlat. Molt bona pinta. La portada…
De Music EP, el nou EP de TRISTÁN!, em quedo amb “Pinky Ring”, la col·laboració amb Daniela Lalita. M’ha agradat molt la atmosfera que genera, les “sad but cool” vibes. Veurem si aconsegueix arribar al nivell dels seus companys Mori, Rusowsky o Ralphie Choo. De moment, el projecte va cap amunt!
El gènere de pop-club nostàlgic en català no es va acabar amb el disc de la Maria Jaume. Balma i Ven’nus ens porten “Prou que m’agrada”, primer single de l’àlbum debut dels Balma, que em sembla un hit que ho rebentarà als directes (i a l’Heliogàbal). Que, per cert, save Helio!!!! Us deixo per aquí un article que resumeix molt bé el que està passant amb una de les úniques sales de gràcia (i sales petites de Barcelona) que estima la cultura musical i aposta per la música en directe i els artistes emergents.
Seguim amb una cançó de This Could be Texas, l’àlbum debut de English Teacher. Es tracta d’una nova banda britànica d’indie rock alternatiu, que us vull descobrir amb el frenètic i oníric tema “The World’s Biggest Paving Slab”. El riff the guitarra, súper enganxós.
Anant ja a les cançons d’anteriors setmanes, la gran sorpresa ha estat el nou disc de The Libertines. Gairebé 10 anys després del seu últim treball tornen amb All Quiet On The Eastern Esplanade. Escolteu-lo sencer perquè és fantàstic. L’indie-pop britànic segueix viu! “Mustangs” i “Night Of The Hunter” les millors.
Only God Was Above Us és el nou disc de Vampire Weekend. I no és un disc, és un discàs! Els singles ja us els vaig recomanar, però de les noves, heu d’escoltar cançons com “Ice Cream Piano”. M’ha encantat. El podrem gaudir en directe al Primavera Sound d’aquest any.
Getting ready pel Primavera, m’he estat escoltant la setlist de Omar Apollo, fet que m’ha servit per confirmar que és un tros d’artista, i que té una discografia molt interessant. Avui us recupero el seu “Endlessly” del seu millor disc, Ivory de 2022. A més, també va publicar un nou single, anomenat “Spite” i que segueix el seu últim EP Live For Me, en el que sembla que serà un nou àlbum de l’artista mexicà, que va camí de ser de 10.
“Carretera Perdida” és el títol del nou senzill de Alizzz, el segon del seu pròxim disc, Conducción Temeraria que es publicarà a principis de maig. Després d’escoltar aquesta cançó, podem dir que sembla que aquest nou projecte tindrà un so una mica més obscur. Interessant veure cap a on dirigeix el seu so. Jo personalment, sóc fan seu.
Acabem ja amb les noves cançons de Cage The Elephant: “Neon Pill” i “Good Time”, que formaran part de Neon Pill, el nou LP de la banda que podrem escoltar a partir del 17 de maig. M’ha molat molt el so de les cançons, proper a l’indie-rock psicodèlic, que m’ha recordat a grups com Foster The People.
DESCOBRIMENTS:
Si alguna cosa té bona TikTok, és que permet descobrir nous artistes. És el cas de Bungalow Collect, un grup de Brooklyn que fa una espècie de disco rap. La seva cançó “Tell Me Where To Go”, del disc 2021 Eleven Patterns, és brutal. Sintes i baixos funkies i versos alegres i carismàtics, que se’t queden al cap.
Fins aqui un dels divendres més prolífics de l’any! Digueu-me coses 🙂
Setmana del gran llançament de “Fruit del deliri” el sisè disc d‘Oques Grasses, que arriba carregat de bones propostes i amb un so renovat.
També la setmana ens deixa la nova aventura musical de Girl in Red amb “I’m doing it again baby!”, així com la banda sonora de “Back to black: Songs from the Original Motion Picture” amb cançons d‘Amy Winehouse, però també d’artistes com The Shangri-Las, Billie Holiday o The Libertines.
El desè disc de Mark Knopfler és “One deep river”, mentre que Linkin Park editen el recopilatori “Papercuts” amb alguna peça inèdita. James presenta “Yummy” o també trobem “Realismo mágico” de Carlos Sadness.
El gener del 2022 Oques Grasses va tancar la seva gira amb un apoteòsic concert al Palau Sant Jordi de Barcelona. I ho van deixar clar: “aquest concert no és el final de res, és el principi d’una nova etapa”, missatge que afirmava Josep Montero a la meitat del concert i que va anar seguit d’una cridòria i d’un dubte resolt. Any 2024. Des de llavors silenci absolut. Pausa. Repòs.
L’etapa comença i els Oques tornen a la càrrega.
Podríem dir que “Fruit del deliri” (Halley Records, 2024) és un disc atrevit i que segueix la tendència que ja van explorar al disc del 2021 de perdre’s en noves sonoritats i deixar de banda el so més clàssic del seu pop a la cassola i de les trompetes característiques de la música que ha predominat l’escena d’aquest país els últims anys. De fet, no n’hi trobem gaires de seccions de vent al disc. Hi trobem més aviat sons electrònics combinats amb modulacions de la veu i aires moderns que es combinen a la perfecció amb les percussions, i que sumades fan un so en molts casos enèrgics i festius, i en altres, sons més purs i despullats en tots els sentits. Des de la potència eclèctica (a ‘Cap amunt’) fins a la senzillesa més impol·luta (a, per exemple, ‘Sort de tu’). Passant per ‘Bambi’ i el ‘Ping pong’. Tota una barreja d’estils que equilibrades formen la bellesa sonora absoluta de les 12 peces que formen el disc.
Si ens parem a comparar (cosa que és sempre un error en un país tan petit com el nostre) el nou disc d’Oques no s’assembla a pràcticament res del que hi ha ara mateix al mercat. Tot i que des del seu darrer disc i de l’incomparable concert al Palau han passat moltes coses en l’àmbit musical: la irrupció de les sonoritats urbanes i els ritmes llatins; els Oques s’han atrevit a no pujar al tren d’aquesta tendència i han aconseguit fer el que fan, crear un estil tan propi que sembla que no sigui seu, i que a la vegada manté l’essència més pura d’Oques Grasses.
JOSEP MONTERO CORRENT PELS CAMPS I PENSANT EN JUBILAR-SE
Si el més atrevit ha estat la nova sonoritat que han explorat, els missatges que utilitzen a les cançons tampoc es queden curts. Les lletres del nou disc són més íntimes i deixen entreveure un Josep Montero que fins ara no havíem conegut del tot: parlant-nos d’experiències personals, de records d’infantesa, de l’amor, dels sentiments i de la seva vida. No tot és parlar de festa, de música i coses maques, que també, sinó que és en molts casos parlar d’ell i de les seves mogudes personals i del que fan sentir-lo una mica més persona. Un retrat més intimista que no coneixíem fins ara i que ens permet veure qui s’amaga rere el guitarele dels concerts. L’estètica sonora no seria res si la lletra que l’acompanya no fos tan acurada i privilegiada.
‘Córrer pels camps’, però també ‘Ping pong’, ‘Sort de tu’ o ‘Jubilar-me’ parlen de tot això i deixen veure un Josep Montero íntim. Obert de cor. La seva lletra és poesia, detall, delicadesa i emoció. És sensible, pura i real. Josep Montero sap perfectament el que fa.
JULIETA, AL·LÈRGIQUES I CALÇOTS
Les col·laboracions són un altre tema. Desprenen una harmonia i una connexió natural poc comparable a altres propostes que ens puguem imaginar. La primera que trobem és ‘Gossejo’, una cançó que és una completa festa i on s’acompanyen de les Al·lèrgiques al Pol·len. Ritmes potents i enèrgics dominen la cançó on fan referència al Boig per tu dels també Osonencs, Sau, o al ‘Yo perreo sola’ de Bad Bunny.
La proposta amb Julieta a ‘Com el dia i la nit’ és d’una altra categoria. És deliciosa i excel·lent. Segurament una de les millors cançons que puguem trobar en qualsevol disc. És naturalitat, com si aquest parell fessin cançons junts tota la vida. La lletra, el missatge, les veus, la música. Ho té tot. Una base instrumental que comença i que acaba igual i que a poc a poc es va complicant arribant a la duresa. Com l’amor. Un tic-tac en el temps.
I els Figa Flawas posen la festa grossa. Aire fresc d’estiu, un diluvi que cau i que explota quan cal. Just quan li ‘Toca’.
DELIRI COL·LECTIU Si ja amb l'”A tope amb la vida” (Halley Records, 2021) hi havia la incògnita de superació del que va ser el “Fans del Sol” (Halley Records, 2019), amb el nou disc dels Oques, no n’hi ha hagut per menys. Si amb un van aprovar de sobres les expectatives del seu antecessor, amb aquest no s’han quedat curts. Oques ha madurat, s’han fet encara més purs, amb una evolució pràcticament natural amb el temps i fàcil d’identificar respecte als seus antecessors. Noves sonoritats que fins ara no havíem conegut i un creixement artístic, musical, i personal que fan d’aquest nou disc d’Oques una nova etapa de la banda més gran, més madura, més personal, íntima, i sobretot una nova porta a conèixer Oques.
Doneu-li les oportunitats que calgui, Oques s’ha fet esperar pels millors dels motius. Gràcies, Oques, ben tornats. Us trobàvem a faltar.
BALMA és un duet de productors i artistes de música electrònica que fusionen gèneres com el House, el Drum and Bass, l’UK Garage i la música urbana més actual. Sota el lema ‘Soft bakalas’, el projecte irromp amb un so particular i original dins de l’escena catalana i presenta un directe inspirat en una sessió de club, en la qual interpreten instruments, controladors, percussions i veu.
Després del seu primer llançament: ‘X083’ -que acumula més de 200.000 reproduccions a Spotify- i els posteriors singles que han firmat, ja sigui com a artistes principals o com a productors (Ven’nus, Mariana També, MEMÉ, Sofia Coll…), finalment, BALMA inicia un nou rumb publicant el primer avançament del seu àlbum de debut, que veurà la llum a la tardor del 2024.
‘Prou que m’agrada’ és el primer tast del nou àlbum de BALMA. Un tema amb sonoritat pop-electrònica i referències de la música club dels 2000, que parla de l’estima que perdura després de superar una ruptura amorosa; quan el rancor desapareix i només queda el desig de felicitat cap a l’altra persona. Aquest primer avançament compta amb la col·laboració de Ven’nus, artista de renom dins l’escena musical catalana, i qui també apareix al videoclip dirigit pel Pau Cruanyes (Biznaga de Plata de Málaga, Premis Gaudí) i Helena Roig (Neisha, Okdw, Mainline Magic Orquestra) a càrrec de la fotografia.
L’escena urbana catalana està a punt de rebre una nova i revolucionària contribució amb el llançament de “99”, l’últim single de l’artista emergent Martigo. Conscient de l’estat incipient del gènere urbà a Catalunya i la rica diversitat d’estils que encara resta per explorar, Martigo aposta per un nou camí amb “99”, un tema que promet ser un abans i un després per al reggaeton català.
“99” es distingeix per ser una proposta atrevida i innovadora dins de l’escena musical catalana, on Martigo fusiona el reggaeton dur, cru i fogós amb una clara influència de les tendències internacionals, tot mantenint l’essència i l’autenticitat del seu estil. Aquest single no sols representa una aposta per la diversificació del gènere urbà a Catalunya, sinó que també evidencia el potencial de Martigo per liderar aquesta nova onada musical.
Amb “99”, Martigo ens convida a explorar els límits del reggaeton, transportant-nos a un univers sonor on la intensitat rítmica i les lletres provocadores juguen un paper central. La seva música és un reflex de les influències globals del gènere, adaptades a l’escenari català amb un toc personal i inconfusible.
“99” no sols captivarà l’audiència catalana, sinó que també servirà com a pont per a l’expansió del reggaeton català més enllà de les nostres fronteres.
Blaumut han presentat aquest vespre el videoclip de la primera cançó que forma part del seu nou disc, el sisè de la seva carrera titulat “Abisme”, que es publicarà el 26 d’abril en dues parts, una primera formada per 5 temes -entre elles aquesta “Camises de palmeres”- i 5 més per octubre d’aquest mateix any.
Segons han explicat ells mateixos durant l’acte, “Abisme” es “Un disc que explora el concepte d’enfrontar-se a allò que desconeixem des del punt de vista de la curiositat i la intuïció, deixant al descobert tot el que ens genera i ens remou aquest procés”.
“El disc es publicarà en dos capítols. El primer capítol s’editarà únicament en format digital, i no serà fins a la sortida del segon capítol que es podrà adquirir el disc íntegre en format físic (CD i vinil).
Aquesta idea sorgeix del fet que Blaumut vol donar importància a cadascuna de les
peces que integren el disc, dosificant-les i donant-los l’espai necessari perquè puguin
respirar, créixer, i puguem descobrir les capes, les profunditats i el particular abisme de
cada cançó.
El videoclip l’ha dirigit Marta Pérez i Verge de la productora “Murmuri” i s’ha rodat entre Arenys de Mar i el Delta de l’Ebre.
Abans de l’estrena del videoclip hem parlat amb tres dels seus components, de tot i això i de la vida.
Ara és notícia, en aquest cas per l’estrena del seu nou senzill ‘Illusion‘ que formarà part del seu nou disc “Radical Optimism” que s’espera pel 3 de maig.
El videoclip ha estat rodat a les piscines Picornell, de Barcelona, confirmant un cop més la bona sintonia entre la ciutat i l’artista.
Han passat tres anys des d’A tope amb la vida. Tres anys, més de 70 milions de reproduccions de les deu cançons que el conformen i una llarga gira que va culminar ara fa una mica més d’un any amb un comiat col·lectiu i emocionant al Palau Sant Jordi. Durant tot aquest temps, Josep Montero s’ha dedicat a viure, a inspirar-se, a interpretar i a produir cançons noves. Concretament, una col·lecció d’onze cançons que marcaran de nou un punt d’inflexió no només per a Oques Grasses, sinó també per tota la gent que els escolta. Fruit del Deliri és el disc més personal i íntim dels osonencs, el menys complaent. Un viatge que passa del deliri més mundà, que ha portat a la humanitat pel pedregar, al deliri del que somnia en l’impossible. Si no imaginem coses impossibles, mai les assolirem.
El disc compta amb l’espera de milers d’oients habituals dels Oques Grasses que esperen amb candeletes tota la nova tralla de cançons inèdites que ha preparat la banda, amb les inestimables col·laboracions de Figa Flawas, Julieta i Al·lèrgiques al Pol·len.
En una dotzena d’anys Oques Grasses han trencat tots els esquemes fent sempre el que els ha donat la gana. Les cançons dels seus cinc discos superen els 300 milions de streamings, els dos últims -Fans del Sol del 2019 i A tope amb la vida del 2021- són Disc d’Or, les cançons “In The Night” i “La gent que estimo” són Discos de Platí i altres cançons com “Sta guai”, “Serem ocell” o “Elefants” són Disc d’Or. El seu darrer concert fins a la data, va ser ara fa un any, quan els osonencs van celebrar el seu desè aniversari amb l’espectacle “La gent que estimo” que va omplir a vessar el Palau Sant Jordi.
GIRA OQUES GRASSES 2024
20/04 Cruïlla DO Terra Alta (Batea)
27/04 Strenes (Girona) – SOLD OUT
25/05 Presentació Pirata Beach Festival 2024 (València)
01/06 Sensenom Festival (Palma)
14/06 Cabró Rock (Vic)
22/06 Calafell Beach Festival (Calafell)
01/07 Canet Rock (Canet de Mar)
12/07 Pirata Beach Festival (Gandia)
13/07 Cruïlla (Barcelona)
27/07 Empordà Music Festival (La Bisbal d’Empordà)
04/08 Sons del Món (Roses)
04/10 Pirata Madrid Festival (Madrid)
El grup gironí Minibús Intergalàctic presenta el seu esperat primer disc «Meditacions des dels Miratges Mercúrics». Un còctel metzinós de rock psicodèlic i àcid folk que promet delectar tant als nostàlgics del pop dels seixanta com a les orelles més obertes als estímuls dels temps actuals.
A «Meditacions des dels Miratges Mercúrics» hi trobem la tradició de sons folk, pop i rock amb influències psicodèliques dels anys 60 i 70 -de casa i d’arreu actualitzats al present. A les lletres s’hi condensa, també, una mirada hedonista i alegre cap al món confús i decadent que, afirmen, els ha tocat viure.
Produït per Vicente Macià (Carrots, Pigmy), el disc debut de Minibús és un huracà d’aire fresc i lisèrgic. Un recull de 10 peces necessàries, majoritàriament inèdites, amb la revisió d’algunes cançons que ja apareixien a la seva sessió gravada en directe. Destaca també la participació de Ferran Resines a la part final de la gravació des del seu estudi Caballo Grande a Barcelona.
La dissetena edició de Sons del Món és una de les més ambicioses de la seva història, ja que, a banda d’un cartell artístic protagonitzat pels grans noms del panorama musical nacional i internacional, el festival es posicionarà com un dels principals difusors de les propostes turístiques que ofereix el territori, i també un dels principals avaladors dels productes gastronòmics propis que s’ofereixen a l’Empordà.
Programació a la Ciutadella de Roses
Anastacia, una de les grans dives internacionals, que acumula més premis i més reproduccions de les seves cançons, realitzarà a Roses l’únic concert que farà aquest estiu a l’estat espanyol. Al Sons del Món interpretarà el seu darrer disc Our Songs al costat dels grans èxits de la seva carrera. Els argentins God Save The Queen, considerats com el millor tribut del món de Queen, tornaran a la Ciutadella amb nou espectacle després de l’èxit obtingut a les seves anteriors visites. David Bisbal, un dels grans noms de l’escena pop estatal i internacional, durà a terme el seu únic concert a la demarcació dins de la seva gira de grans èxits “Volaré”. Luz Casal, la gran dama de la cançó i una de les icones del pop-rock dels noranta, presentarà el seu darrer disc i les grans cançons que ja formen part de la banda sonora de moltes generacions, a l’únic concert d’aquest estiu a la Costa Brava. També presentarà el seu nou disc Sergio Dalma, un dels artistes més estimats de casa nostra. Joan Dausà, un dels grans artistes de casa nostra, oferirà a la ciutadella de Roses un dels tres únics concerts que farà aquest any, a on repassarà els seus grans èxits. Antònia Font, un dels grups de culte del pop-rock mallorquí, han tornat amb una gira íntima on es podran gaudir amb les cançons més importants de la seva discografia. Oques Grasses, el gran grup de l’escena festiva de casa nostra, està d’enhorabona gràcies al seu nou disc. El darrer concert d’aquesta gira a Catalunya serà a la Ciutadella de Roses. The Tyets, sense cap mena de dubte, el fenomen musical de l’any, presentaran nou espectacle. El seu públic ja té ganes de ballar la sardana més gran de la Costa Brava a ritme del seu himne “Coti x coti”. Maria Hein, una de les artistes més innovadores del pop català, presentarà el seu nou disc obrint el concert d’Oques Grasses. Anaïs Vila, una cantautora amb cançons molt treballades, presentarà el seu nou disc obrint el concert de Joan Dausà. Ariox, la representant del sad pop català, també presentarà el seu nou disc obrint el concert de The Tyets.
Programació als Cellers
Maria del Mar Bonet actuarà al Celler Vinya dels Aspres. La cantant mallorquina farà un repàs al seu cançoner a un espai de luxe situat a Cantallops. Albert Pla actuarà al Celler Martí Faixò, un celler situat en un paratge únic, des d’on Pla oferirà el seu format acústic, repassant els grans hits de la seva carrera. Clara Peya, una de les artistes més interessants i amb més credibilitat del moment, presentarà el seu nou treball al Celler La Vinyeta de Mollet de Peralada. La Ludwig Band, la banda revelació d’aquest 2024, actuarà al seu Empordà natal presentant les cançons del seu nou disc Gràcies per venir al Celler Empordàlia.
Les entrades pels concerts als cellers inclouen una copa de vi i comptaran amb aforaments molt i molt exclusius.
El village estarà obert els mateixos dies que es duguin a terme els concerts de 19h a 02h. Cada dia hi haurà concerts per promocionar el talent local i sessions de dj que s’anunciaran pròximament. El preu per entrar al village serà de 7€ amb consumició inclosa i els menors fins a 12 anys no paguen entrada.
Les entrades de tota la programació ja són a la venda al web del festival.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
