Afinant l’oïda: Irieix, Oques Grasses i BALMA

We’re so back!! Nou divendres de moltíssims releases. No us decebrà. Us comentaré també un parell de les últimes setmanes que no hi ha hagut blog. Per cert, demà ens veiem al Festival Òrbita!!

 

NOVETATS

• Ja està aquí la segona entrega de Future i Metro Boomin. 2 discos en un mes… Espectacular. I més, amb el context en el qual estem: el beef de Kendrick a Drake i J.Cole, el disc i posterior disculpa d’aquest últim… i ara… resulta que WE STILL DON’T TRUST YOU és un disc doble!És dels primers cops que escolto un disc de hip-hop a cegues, sense entrar a xarxes i sense mirar els (hidden) feats, per poder-los anar descobrint a mesura que l’escolto. Tot i que justament, m’esperava més col·laboracions, ho recomano molt.A la primera part, com se sospitava, deixen una mica de banda el trap per explorar l’R&B. Gran performance de The Weeknd a la intro que porta el mateix nom que el disc, o sobretot a “All to Myself” i a “Always Be My Fault”. M’han agradat també “Beat It” (la millor), “Drink and Dance” i “One Big Family”. La sorpresa gran arriba al final de “Red Leather”, amb l’aparició del puto J. Cole. Després de tot… Confirma el seu canvi d’equip, i signa la pau, perquè no hi ha beef. Increïble.Tot i que jo no sóc tan fan d’aquest gènere, i prefereixo aquesta primera part, Future és sens dubte el rei del Trap, i així es pot comprovar al disc 2, on el seu nivell s’eleva, amb l’aparició de rapers com A$AP ROCKY o Lil Baby a “All My Life”. Oportunitat perdudíssima d’escoltar a Pusha T rebentant a Drake again.  Ara per ara, em quedo amb el disc del mes passat, perquè temes com “Like That” o “Type shit” no se superen.

 

• Continuem amb l’altre disc del dia, Fruit del Deliri d’Oques Grasses. Anem a veure com està el pati. Les cançons en les quals intenten innovar, amb sons encara més electrònics que en els últims dos discos a mi em sap greu però no funcionen (per exemple les 3 primeres). Les colabos amb Al·lèrgiques al pol·len i Figa Flawas… tampoc. Del que si són els millors, i ho seguiran sent, és en escriure balades: “COM EL DIA I LA NIT” amb la Julieta és boníssima, igual que “CÓRRER PELS CAMPS”, “JUBILAR-ME” (tot i que això de -falta molt amorch- no feia gens de falta) o “PINGPONG” i “SORT DE TU”, les millors. També a favor de “MOLTA TRALLA”. Dubtes de què faran tots els músics a l’escenari. Oques ha tornat, i malgrat el que molts voldrien, segueixen en plena forma. Definitivament un dels millors grups en català de la història recent.

• Quina brutalitat com sona la nova de Judeline. No deixeu d’escoltar “mangata” amb uns bons auriculars. Folklore andalús, house i producció, entre d’altres, de Rob Bisel (SZA). Els visuals també espectaculars, és gairebé un curt. ARTISTA en majúscules. I aquest és el primer single del seu primer disc, que estic segur que serà un dels discos de l’any en l’àmbit nacional. I a més, se’n va de gira amb J. Balvin, per la cara.

 

• Tampoc podia faltar el nou single de Dua Lipa, “Illusion”, amb un videoclip gravat a les piscines Picornell de Barcelona, després d’actuar amb The Killers al Palau en la convenció de McDonalds i de passejar-se per la nostra ciutat com si no fos la Dua Lipa. La cançó, com els altres dos singles, produïda per Kevin Parker, és un escàndol. Pop legend!

 

• De l’esperat disc debut de Nia Archives, la nova reina del drum and bass i el jungle d‘UK, Silence Is Loud, em quedo a part dels singles, que ja eren boníssims, amb altres com “Tell Me What It’s Like”, “Nightmares”, “Killjoy !” o la millor: “F.A.M.I.L.Y.”. Innovatiu, amb influències de Britpop i neo-soul, i sona fresquíssim. Encara tinc un record inoblidable del seu bolo al Primavera l’any passat. Tant de bo repetir.

 

• I parlant de temes que sonen frescs… Heu escoltat lo nou d’irieix???? Que top. Ha publicat un nou EP anomenat NINGÚ NO FARÀ MÉS PER CATALUNYA: (2 cançons en català), i a part de ser el millor títol del dia, “No hi ha manera” i “He vist la por” són de les més originals que he sentit en català en molt de temps.

 

• Ja ho he comentat un parell de cops, però un dels descobriments d’aquest any ha estat del de Jordan Ward i el seu flow. Avui torna amb “Player Two”, el seu nou senzill que forma part de la BSO de Don’t Tel Mom THe Babysitter’s Dead. M’han agradat molt la melodia i la tornada i la seva veu és brutal.

 

• Avui també hem pogut escoltar el segon disc de la noruega girl in red. I’M DOING IT AGAIN BABY!, és la seva nova presentació, després de 3 anys, amb grans cançons molt variades com “Ugly Side”, “Pick Me” o “You Need Me Now” amb Sabrina Carpenter, que  justament avui ha tret un nou single anomenat “Espresso” i que ha aconseguit captivar-me, gràcies a la seva línia de baix. Em sento el més proper a que m’agradi Taylor Swift que mai.

• Nou Gallery Session de… LA ÉLITE!!!!!! i no venen sols, sinó que els acompanya el Diego Ibáñez de Carolina Durante. Brutal. La cançó es diu “Plan de Mierda” i és l’últim avançament del segon disc dels de Lleida, Escaleras al Cielo. No puc esperar a ballar-la en directe. 24 de maig a l’Apolo!

 

• Noga Erez ha tornat amb un nou single, anomenat “Vandalist”. Segon, després de “Come Back Home” (que aprofito també per recomanar-vos) per l’artista de Palestina que sembla que està preparant un nou disc, després del fantàstic KIDS (2021). M’han encantat la línia de baix i els canvis d’estil al llarg de la cançó. Billie Eilish type song.

 

• PARTYNEXTDOOR segueix amb el rollout del seu nou projecte, P4. Aquest cop amb la sortida de “L o s e M y M i n d”, un altre himne de R&B que se suma a les altres 3, de les que ja havíem parlat. Molt bona pinta. La portada…

 

• De Music EP, el nou EP de TRISTÁN!, em quedo amb “Pinky Ring”, la col·laboració amb Daniela Lalita. M’ha agradat molt la atmosfera que genera, les “sad but cool” vibes. Veurem si aconsegueix arribar al nivell dels seus companys Mori, Rusowsky o Ralphie Choo. De moment, el projecte va cap amunt!

• El gènere de pop-club nostàlgic en català no es va acabar amb el disc de la Maria Jaume. Balma i Ven’nus ens porten “Prou que m’agrada”, primer single de l’àlbum debut dels Balma, que em sembla un hit que ho rebentarà als directes (i a l’Heliogàbal). Que, per cert, save Helio!!!! Us deixo per aquí un article que resumeix molt bé el que està passant amb una de les úniques sales de gràcia (i sales petites de Barcelona) que estima la cultura musical i aposta per la música en directe i els artistes emergents.

 

• Seguim amb una cançó de This Could be Texas, l’àlbum debut de English Teacher. Es tracta d’una nova banda britànica d’indie rock alternatiu, que us vull descobrir amb el frenètic i oníric tema “The World’s Biggest Paving Slab”. El riff the guitarra, súper enganxós.

 

• Anant ja a les cançons d’anteriors setmanes, la gran sorpresa ha estat el nou disc de The Libertines. Gairebé 10 anys després del seu últim treball tornen amb All Quiet On The Eastern Esplanade. Escolteu-lo sencer perquè és fantàstic. L’indie-pop britànic segueix viu! “Mustangs” i “Night Of The Hunter” les millors.

 

• Only God Was Above Us és el nou disc de Vampire Weekend. I no és un disc, és un discàs! Els singles ja us els vaig recomanar, però de les noves, heu d’escoltar cançons com “Ice Cream Piano”. M’ha encantat. El podrem gaudir en directe al Primavera Sound d’aquest any.

 

• Getting ready pel Primavera, m’he estat escoltant la setlist de Omar Apollo, fet que m’ha servit per confirmar que és un tros d’artista, i que té una discografia molt interessant. Avui us recupero el seu “Endlessly” del seu millor disc, Ivory de 2022. A més, també va publicar un nou single, anomenat “Spite” i que segueix el seu últim EP Live For Me, en el que sembla que serà un nou àlbum de l’artista mexicà, que va camí de ser de 10.

 

• “Carretera Perdida” és el títol del nou senzill de Alizzz, el segon del seu pròxim disc, Conducción Temeraria que es publicarà a principis de maig. Després d’escoltar aquesta cançó, podem dir que sembla que aquest nou projecte tindrà un so una mica més obscur. Interessant veure cap a on dirigeix el seu so. Jo personalment, sóc fan seu.

• Acabem ja amb les noves cançons de Cage The Elephant: “Neon Pill” i “Good Time”, que formaran part de Neon Pill, el nou LP de la banda que podrem escoltar a partir del 17 de maig. M’ha molat molt el so de les cançons, proper a l’indie-rock psicodèlic, que m’ha recordat a grups com Foster The People.

 

 

DESCOBRIMENTS:

 

• Si alguna cosa té bona TikTok, és que permet descobrir nous artistes. És el cas de Bungalow Collect, un grup de Brooklyn que fa una espècie de disco rap. La seva cançó “Tell Me Where To Go”, del disc 2021 Eleven Patterns, és brutal. Sintes i baixos funkies i versos alegres i carismàtics, que se’t queden al cap.

 

 

Fins aqui un dels divendres més prolífics de l’any! Digueu-me coses 🙂