La banda ebrenca Gebre presenta ‘S’està fent tard’, el primer senzill del que serà el seu nou EP que també portarà el mateix títol. El nou treball es publicarà el proper mes de setembre i inclourà tres cançons de lletres de nostàlgia costumista i guitarres power pop. Com en els anteriors, el quartet segueix l’estela de bandes que als 90 van esclatar a l’escena alternativa, com The Lemonheads, Matthew Sweet o Weezer
‘S’està fent tard’ és un tema de power pop radiant amb una lletra de temàtica costumista corcada per la rutina de la feina. El protagonista de la cançó es veu atrapat a la voràgine del món laboral i viu obsessionat en les vacances, l’únic moment en què és feliç. A l’univers líric de ‘S’està fent tard’ hi trobem pàgines de calendari, cafès freds i hiverns que no s’acaben mai. Les altres dues cançons es presentaran en els propers mesos. ‘Encara sento el vent’ es presentarà a finals de juny i ‘Sobretaula’ a les acaballes del mes de setembre.
Amb el nou EP ‘S’està fent tard’, ja hi ha programada una gira amb 6 concerts.
Da Souza abaixa la persiana. Després de més de 10 anys, ha arribat el moment de dir adéu.
La banda explica que han estat uns anys increïbles on han pogut fer moltes cançons, discs i concerts, i sobretot han conegut llocs i gent meravellosa, que ara alguns ja són amics i família.
El grup es mostra molt satisfet amb el camí que han fet, però també necessiten passar pàgina. Per això aquest 2023 servirà per tancar aquesta etapa amb una gira estiuenca que es rematarà amb dos concerts finals plens de col·laboracions i emoció.
La formació oferirà el darrer concert al gener de 2024 a la Sala Apolo. Entrades a la venda a DICE.
Mando Diao anuncien un concert a la Sala Apolo de Barcelona pel 8 de setembre, on repassaran tots els seus grans èxits, així com el seu nou disc “Boblikov’s Magical World” on han recopilat alguns EP’s que van veure la llum els darrers mesos.
La banda també ha estat confirmada pel Dcode, al costat de Lewis Capaldi o Tom Odell.
Les entrades surten a la venda aquest divendres a través de Ticketmaster, tot i que el dia abans hi haurà prevenda a LiveNation.es. El preu serà de 25 euros.
Que Els Catarres publiquin nou single és sempre motiu de felicitat. Un dels grups del país que més èxits ha composat, sorprèn amb una cançó que evoca els seus inicis, però amb una producció totalment adaptada al so més actual. Un resum de 10 anys d’una sonoritat i unes melodies que ja formen part del cançoner català de tots els temps.
“COR” arriba transcrita en majúscules. No és cap casualitat. El grup vol posar tot l’èmfasi possible en la seva importància. Aquesta nova cançó convida a despendre’s de totes aquelles coses tòxiques, ja siguin barreres mentals auto-imposades o de caire social, i abraçar la gent que s’estima, tot plegat amb el ritme que marca el cor.
El motiu més recorrent de “COR” és la dualitat entre el creure i el no creure, tot explorant la possibilitat de confiar una mica menys en els conceptes com l’atzar, la religió, els diners o les xarxes socials que modelen la realitat, tenint més fe en un mateix i en les persones que formen part de l’entorn més proper. Quan es fa el que sigui, que es faci amb passió i il·lusió, sense mitges tintes, amb el cor donant-t’ho tot.
“COR” ha estat produïda per Els Catarres i David Rosell als estudis de Can Pardaler. Serveix per resumir 10 anys del grup a nivell sonor. La cançó comença amb l’energia i la instrumentació mínima que van marcar Postals: guitarra acústica, veus i un bombo marcant un tempo accelerat. Però quan arriba la tornada, es transforma gràcies a la incorporació de guitarres elèctriques i pinzellades electròniques, fins a l’explosió de la melodia dels sintetitzadors on abracen sense complexos el so més actual que ja havien explorat al seu darrer disc Diamants. Música i lletra es combinen entre sí per reforçar el que serà un nou èxit del grup, amb honestedat i sense massa artificis, amb l’estil catarra més clàssic, sincer i imparable.
Els Catarres van tornar a sorprendre tothom anunciant el que serà una gran festa, el colofó final a dos anys de celebracions dels seus 10 anys de carrera: La realització de quatre concerts consecutius a la Sala Apolo dedicats cadascun a un dels seus darrers quatre discos. Dimecres 22 de novembre dedicaran el concert al disc Postals, dijous 23 a Big Bang, divendres 24 a Tots els meus principis i dissabte 25 a Diamants. L’acollida ha estat tan bona que ja estan exhaurits el primer i el darrer concert i les altres dues dates ja hi estan a prop.
El vídeo que acompanya la sortida d’aquest nou single s’ha rodat a la masia Les Canes d’Aiguafreda i ha estat dirigit per Pol Aregall, amic personal del grup, que ja va col·laborar amb Els Catarres dirigint “Vull estar amb tu”, “Sota la llum del sol” i “La porta del cel”. Aquest nou clip serà una instantània d’una festa entre amics, una celebració de la vida amb la gent més propera del grup. Una nit d’estiu on tothom es deixa portar pel “COR”.
Hem quedat a Girona amb en Pol Ferrés per parlar del disc “Guateking”. També ha vingut un dels membres del grup i al mateix temps productor, en Roger Martin.
Hem parlat de les cançons, de com treballen, de com porta la resta que el nom del grup sigui el d’en Pol i ens han explicat quan els podríem veure en directe!
Un nou disc format per un total de 9 cançons amb sons variats on l’amistat, la festa i les ganes de riure i viure en són protagonistes.
Fa poc més de dos mesos, Els Amics de les Arts publicaven el que és el seu sisè disc d’estudi, “Allà on volia”. La setmana passada el van presentar al Festival Strenes a Girona i, em sap greu pels que van anar a aquell concert, però el d’aquesta nit a Razzmatazz ha estat inigualable. En paraules d’Els Amics de les Arts a les xarxes socials: “Passaran els anys, els discos, les gires i els concerts i sempre, SEMPRE, recordarem la nit d’avui”. Tots els que hi hem estat presents, també ho farem.
Ells mateixos reconeixen que ha estat un concert molt emocionant, intens i especial. Les dues mil persones del públic- que havien fet sold out– s’han mostrat energètiques des de l’inici i, naturalment, la banda s’ha vist contagiada i ha donat peu a un concert magnífic.
El directe ha començat amb la cançó que dóna nom al disc i a la gira, ‘Allà on volia’. Des d’aquell mateix moment, ja es veia que tothom era allà on volia. De l’últim àlbum també hem pogut gaudir de ‘Cada cel’ i ‘Estimeu-me’. Les més cantades, però, han estat ‘La nit sembla que serà nostra’ i les que van ser els avançaments del disc: ‘De córrer per tot Nova York’ i ‘Citant Mercè Rodoreda’, que amb només dos mesos, ja són clàssics del grup.
‘Semblava que fossis tu’, ‘Kokoschka’, ‘Les coses’, ’30 dies sense cap accident’, ‘No ho entens’, ‘Ja no ens passa’, ‘4-3-3’… Vam poder gaudir de gairebé tots ‘els seus grans hits’ i amb moments estel·lars. Dos d’ells han passat amb ‘Louisiana o els camps de cotó’. El públic ha cantat l’inici de la cançó gairebé a cappella– només acompanyat pel piano d’en Dani Alegret i, un cop acabada la cançó, les dues mil persones han seguit allargant-la i cantant l’últim vers sense parar.
Quina passada, ahir. Aquí, quan la cançó ja s’havia acabat i vosaltres vau voler seguir cantant-la. pic.twitter.com/nOwomxKxm1
— Els Amics de les Arts (@amicsdelesarts) May 14, 2023
Un altre dels moments ha estat l’acústic amb temes com ‘Armengol’, ‘Miracles’ o ‘L’arquitecte’. A la festa no ha faltat ‘Jean-Luc’, instant en què, naturalment, tothom va embogir.
El públic de Razzmatazz ha tingut una gran sort que no han tingut la resta de públics fins ara. Una vegada acabat el directe i mentre el grup s’acomiadava del públic, el típic “No n’hi ha prou” ha fet efecte. Per acabar, Els Amics de les Arts han tocat una cançó que no constava en el setlist del concert. Hem pogut gaudir de ‘L’home que treballa fent de gos’ per tancar un concert que quedarà gravat als nostres caps.
Resumidament, Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué, moltes gràcies pel que heu fet aquesta nit i pel que porteu fent durant aquests anys. Que hi hagi Amics de les Arts per molt més!
La sueca Loreen ha tornat a guanyar Eurovisió, després de fer-ho el 2012 amb ‘Euphoria’. Onze anys després l’artista ha tornat a ser la més votada amb ‘Tattoo‘, una cançó que recorda al mític ‘Flying Free’, de Pont Aeri.
Loreen ha sumat 340 punts del jurat internacional, que sumats als 243 punts del televot han estat més que suficients per imposar-se a la resta de propostes.
En segona posició s’ha situat Finlàndia amb ‘Cha Cha Cha’, que s’ha quedat a 57 punts de guanyar. Israel ha estat tercera. La representant espanyola Blanca Paloma i el seu ‘EA EA’ ha quedat en dissetena posició, tot i que les cases d’apostes pronosticaven que figuraria entre les 10 primeres. El televot només li ha donat 5 punts, sent el país amb menys vots.
Amb aquesta victòria, Suècia empata amb Irlanda amb un total de 7 vegades que han guanyat el festival.
El duet format per Rosalía i Rauw Alejandro aconsegueixen el lideratge de la Primera Llista gràcies al seu èxit ‘Beso‘.
Entren a la llista
La Fúmiga – Principis
Joan Dausà – Judit
Surten de la llista
Switch Disco – React (10 setmanes)
Karol G i Shakira – TQG (9 setmanes)
Aspirants
Purple Disco Machine feat. Kungs – Substitution (6 setmanes)
Milky Chance – Living in a haze (4 setmanes)
Stay Homas – The only one (3 setmanes)
Lewis Capaldi – Wish you the best (3 setmanes)
Harry Styles – Satellite (2 setmanes)
Edu Esteve – Ara que em mires (novetat)
Sandra Hunter va estrenar a finals d’abril la primera part del seu nou treball: “CAELVM: IN TEMPESTATE”.
Lluny de ser un llançament convencional o comercial, la Sandra ha fet un gran pas en la seva carrera fusionant la música pop amb elements medievals, cèltics i èpics, inspirats en l’univers de Tolkien. A través de cada un dels seus videoclips, es narra una història que ens porta a un món fantàstic.
La segona part de l’àlbum està programada per al proper mes d’octubre. A més, després d’aquella data, la Sandra presentarà el seu treball en directe a Barcelona.
Hem quedat amb ella per conèixer detalls d’aquest disc, d’aquesta primera part i de tot el que té pensat oferir.
Feia dies que s’especulava amb l’imminent retorn de Queens of the Stone Age i avui finalment el grup ha donat un pas endavant anunciant el llançament de “In Times New Roman…” un nou disc que arribarà el 16 de juny.
Per començar fer l’espera menys llarga acaben de compartir ‘Emotion Sickness’, amb una producció que ens remet a l’època de “…Like Clockwork”.
El nou disc s’ha gravat a l’estudi Shangri-La de Rick Rubin, i el Pink Duck de Josh Homme. El treball ja es pot encarregar amb totes les seves edicions a través del web del grup.
In Times New Roman… Tracklist:
01. Obscenery
02. Paper Machete
03. Negative Space
04. Time & Place
05. Made to Parade
06. Carnavoyeur
07. What the Peephole Say
08. Sicily
09. Emotion Sickness
10. Straight Jacket Fitting
El duet de Valls Figa Flawas són una de les sensacions del moment. El seu nou single ho acaba de corroborar. “DIABLA” és una oda a les persones amb un alt magnetisme, tant físic com emocional, que torna completament boja a la resta de la humanitat fins al punt de desvetllar al malvat Llucifer que tothom amaga darrere, cosa que ho fa millorar tot plegat. El “jangueo” fet cançó, vaja. El nou èxit dels Figa Flawas compta, a més, amb la col·laboració de Mushkaa, una de les artistes revelació emergents de l’anomenada “banda del pati” (on també s’inclouen Tyets i Julieta).
Dos amics d’infància, el Xavi i el Pep, que convertits en productor i cantant, han irromput de manera volcànica en el panorama musical català, posant d’acord followers i oients mensuals de forma orgànica gràcies a una col·lecció de cançons de tornades divertides, gamberres, però amb un caràcter i una força rotundament pop. Moltes persones els consideren la nova revelació musical del moment. El seu últim single, “Mussegu” (Halley Records, 2023), consolidat ja com la “batxateta catalana” de referència en l’àmbit de la música urbana en català, sona amb força en les principals ràdio-fórmules i triomfa a les xarxes socials com Tik Tok o Instagram. També és una de les cançons que més es busquen a Shazam. En els seus temes hi tenen cabuda tota mena d’estils del nou gir musical urbà-festiu, com el reggaeton, l’urban, el disco i, fins i tot, la rumba.
En aquesta ocasió, Figa Flawas han volgut viatjar a l’infern amb la Mushkaa, una de les (també) artistes revelació del moment i germana d’Alba Farelo, world wide coneguda com Bad Gyal. El combo que conformen els de Valls i la maresmenca consoliden una cançó cridada a ser un nou èxit entre els adolescents catalans, convertint-se en la banda sonora de tota una generació on la producció, les melodies i les lletres estan cuidades fins a l’últim detall i pensades per ser ballades en la nocturnitat.
Al videoclip que acompanya la sortida de “DIABLA”, dirigit pel creador audiovisual Liam D, un habitual de l’equip dels Figa Flawas, s’hi poden veure imatges en directe tant dels de Valls com de la Mushkaa, així com escenes de la vida quotidiana.
L’èxit incontestable dels Figa Flawas es confirma amb una gira de més de 50 concerts que els portarà a recórrer els principals escenaris i places de Catalunya. Estaran presents a Valls, Tarragona, Palafrugell, Sitges, Igualada, Mataró, Badalona o Vilanova i la Geltrú i a festivals com l´Acampada Jove, Strenes, Microfusa, Clotilde o Festiuet entre molts d’altres.
Caïm Riba torna amb nou disc després dels èxits assolits amb “Llunes de Plutó” (RGB Suports, 2021), el disc que va suposar un salt en la seva carrera en solitari gràcies a cançons com ara “Em sembla bé” i “Un dia perfecte”, que el van portar a tocar a nombrosos festivals i a rebre el guardó de “Millor disc d’autor” de la crítica als premis Enderrock 2021. Caïm vol fer un pas més per consolidar-se i continuar donant a conèixer les seves cançons.
“El racó dels pensaments” (RGB Suports, 2023), és el quart disc del seu projecte en solitari. Aquest treball continua amb la positivitat de l’anterior, i compta amb 10 cançons inèdites que comprenen estils diversos, cançons alegres com ja ens té acostumats, i alguna de més íntima com la que obre i dona nom al disc.
El disc, produït pel mateix cantautor, compta amb algunes boniques col·laboracions com la d’en Halldor Mar, que s’anima a rapejar, i la de la Teresa Nogueron, que hi posa clarinets, segones veus i també col·labora en l’autoria d'”Un món estrany” i en el disseny del disc.
Per la nova gira ha apostat per sentir-se més lliure per interpretar, deixant en un segon terme les seqüències i programacions, i recolzar-se més en els instruments en directe. En aquesta nova etapa l’acompanyaran els Àlex’s, Àlex Tena (Jarabe de Palo) i Alexandre Rexach (Glaucs), amb els qui ha trobat la complicitat necessària per dotar d’energia els directes.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
