Encara no em puc creure (ni vull) que aquest concert de Zoo d’aquesta nit a la Telecogresca, sigui el darrer que veurem dels valencians a Catalunya. I és que el grup va anunciar que plegava, però que abans oferiria una sèrie de concerts arreu de l’estat, amb una única parada al nostre país, concretament a l’edició d’enguany de la Telecogresca.

Una edició que va començar a les 6 de la tarda amb els manresans Declivi, que van demostrar perquè van guanyar l’Engresca’t el concurs organitzat pel mateix festival. Van ofert un directe molt sòlid i solvent per una banda jove que poc a poc va creixent i que van deixat ben clar que les guitarres no han mort i que la seva és una proposta a tenir molt en compte.

També va valdre la pena acostar-se fins a l’escenari per gaudir del directe de Dan Peralbo i El Comboi, que sempre ho donen absolutament tot (i encara una mica més) i que van aconseguir anar sumant adeptes a mesura que anava passant el concert. Un d’aquells grups que s’han de veure en directe ja que és allà on es creixen i demostren tot el seu potencial.

- Publicitat -

Però la immensa majoria de les persones que havien exhaurit les entrades de la Telecogresca volien viure per última vegada les cançons de Zoo en directe. El concert va iniciar-se amb pràcticament una hora de retard, però això no va impedir que sonessin les cançons més emblemàtiques del grup, aquelles que són capaces d’emocionar, però també aquelles altres que provoquen l’èxtasi general.

I ara què? Hem de quedar-nos sense poder ballar com si no hi hagués demà amb ‘Estiu’ o ‘Esbarzers’? Hem d’assumir que no ens emocionarem més en directe amb ‘Sereno’ o ‘El carrer de l’amargura’? Hem de viure sense poder estar amb els amics mentre des de l’escenari s’interpreta ‘Correfoc’ o ‘Ventiladors’. Hem de mirar els cartells dels festivals sabent que mai més hi veurem el nom de Zoo? O mirem de pensar que no és un adéu definitiu i que algun dia tornarà el grup i ho podrem celebrar amb unes bones ‘Llepolies’ i cantant o com diu a ‘Tobogan’ Welcome my friends.

Sigui com sigui, de moment només podem donar les gràcies per totes les grans estones que ens han fet viure.