Bon Jovi havia de publicar el seu nou disc “2020” el dia 15 de maig, però a causa de la situació que es viu a tot el món ha decidit ajornar la sortida del treball, de moment sense donar cap nova data, tot i que ha assegurat que serà a la tardor.
Per altra banda aquesta setmana també cancel·lava la seva gira conjunta amb Bryan Adams, perquè així la gent que ho està passant malament pugui recuperar els diners de les entrades.
El nou disc inclourà el tema ‘Do What You Can‘ que no estava planejat a la versió original i que està basada en les experiències amb la pandèmia de molts fans de la banda.
Aquest 2020 viurem el Sant Jordi més diferent de tots, confinats a casa i sense la possibilitat de gaudir d’una de les jornades més boniques que tenim al nostre país. No podrem anar a tafanejar per les parades del nostre poble o ciutat, veure els escriptors els llibres que estan signant, comprar la rosa per la nostra persona estimada…
Rituals que cada any fèiem amb tota normalitat que aquest any i a causa del coronavirus no podrem fer. Però per això hem de deixar d’adquirir llibres, ja sigui per nosaltres o per regalar a algú. Hi ha moltes llibreries que ofereixen la possibilitat d’adquirir-los i enviar-los per correu a casa i per tant des de Primera Fila us volem presentar 10 propostes de llibres musicals, ja sigui perquè han estat escrits per músics, com per la seva temàtica.
Cesk Freixas presenta El delta de les paraules, un llibre dividit en tres capítols que simbolitzen el curs d’un riu.
Un riu entès com el pas del temps i de la vida i que es divideix en la font, el meandre i el delta, que fan referència a la presa de consciència, la protecció de la memòria i la reflexió sobre la necessitat de posar les paraules en el centre.
Suu amb la publicació de Fauna o amor, un recull de microrelats i poemes a on l’autora fa un crit a l’amor -a tots els tipus d’amor- i que pel fet de formar part de la seva intimitat, mai s’ha atrevit a posar-hi música i cantar.
La barcelonina explica que Fauna o amor és un viatge per diferents etapes, des de l’enamorament més tòxic i nociu fins a l’alliberament de l’amor, i a on regala al lector passió, dubtes i molta intensitat.
El cantant i compositor de La Pegatina Adrià Salas publica Salsa, a on, segons ell mateix explica, el lector descobrirà un Adrià que no havia vist mai fins al moment. “He recuperat velles cantarelles i les faig parlar, ara que els ha arribat el moment.
He preparat per a tu moltes propostes indecents”. En el llibre s’hi podran trobar, de la mateixa manera que a les seves cançons, textos en català i en castellà, dos mons i dues parts ben diferents de la seva manera de ser.
La llegenda de la música Paul McCartney ha escrit el llibre Ei, Superavi!, que inclou il·lustracions de Kathryn Dunst.
L’avi és un superaventurer que sap fer coses increïbles. El vols conèixer? Amb la seva brúixola màgica, porta els seus quatre néts a viure aventures trepidants.
Uneix-te a ells i podràs muntar peixos voladors, esquivar estampides i escapar d’allaus! Una història genial per a tota la família
El periodista Tito Lesende presenta Los 100 mejores discos de rock en directo, una selecció dels discs més importants de la història del pop rock.
Un llibre ple d’anècdotes, on es mencionen fins a 66 discs en directe i tot i que segur que algun lector trobarà a faltar algun títol, gràcies a les mencionades anècdotes la lectura és d’allò més amena.
Els discs estan ordenats de forma cronològica, des dels anys 60 i pràcticament fins a l’actualitat.
La història de la música està plena de dones, això és innegable. Si bé una altra cosa és que mai hagin aconseguit el reconeixement i l’admiració que es mereixen. És per això que aquí us recomanem un llibre que posa en relació la música moderna i les dones a través d’un exhaustiu treball de camp, “Ellas cantan, ellas hablan” de Toni Castarnado.
Un total de 101 dones prenen la paraula en el món de la música en aquest recull d’entrevistes realitzades per Toni Castarnado, amb una part d’arxiu i una altra d’exclusives d’aquest llibre. Aquí trobareu dones de totes les edats i estils, repartides per tot el món. Moltes conegudes, però d’altres gairebé anònimes, però totes amb un denominador comú: una història interessant.
NathyPeluso sempre ha tingut molt clar la feina i la lluita pel seu somni, des de les primeres passes fins a convertir-se a poc a poc en la figura que actualment representa, i així queda demostrat al llarg de les pàgines de “Deja que te combata”.
Després de passar per desenes de ciutats d’Amèrica Llatina i Europa, i acumular milers de seguidors, Peluso és una de les icones femenines més importants de la música urbana i llatina. Aquest llibre, doncs, és una forma de celebrar aquest intens recorregut.
Peter Hook , baixista de JoyDivision i NewOrder, ha publicat “The Haçienda, como no dirigir un club” on narra amb humor i molt de ritme la seva experiència no només com a baixista de dos dels grups més importants de la música britànica, sinó també com a copropietari obligat d’un dels clubs més influents de tots els temps.
Aquesta hilarant i despreocupada història de TheHaçienda, explicada per un narrador excepcional, que va veure com la mala gestió, la violència del crim organitzat de Manchester, una administració pública bel·ligerant i errors d’amateur de tota mena van posar fi a la vida d’un club llegendari.
La fascinació global per David Bowie mai deixarà d’existir, tot i que ja fa quatre anys que ens va deixar. “The Rise of David Bowie”, doncs, és un dels millors homenatges que se li poden fer a la seva figura.
El volum és un recull de fotografies i material engendrat pel periodista britànicMick Rock durant els anys en què David Bowie es feia conèixer com ZiggyStardust. 300 pàgines embolicades per una tapa dura, amb unes dimensions de 22,6 x 31,6 cm i 2kg de pes amb fotografies a tot color i alta definició del nostre estimat “Duc Blanc” és un dels millors regals per a aquest Sant Jordi.
Mick Wall ha publicat “Led Zeppelin: Cuando los gigantes caminaban por la tierra”, gairebé set-centes pàgines destinades a destramar tot el que va significar una de les bandes més grans i importants de la història del rock. Amb un inevitable caràcter enciclopèdic, però també amb un marcat accent crític i amb ganes de donar una altra perspectiva a una història ja molt coneguda i explicada. No sorprendrà pel que fa a estructura i guió, però. Aquí s’hi pot trobar tot el que un s’espera d’un llibre com aquest: declaracions, entrevistes, reflexions… Però tot unit de manera perfecta, fent que la lectura, tot i ser realment voluminós, sigui dinàmica i, fins i tot, vertiginosa.
Enric Verdaguer ha reaparegut després de 5 anys del seu disc “Moonstruck” i ho ha fet amb un altre nom Henrio, amb el que inicia aquest projecte autoeditat amb un so molt íntim i proper.
La primera cançó que podem escoltar es diu ‘Moonglow (I could love you)’ amb tocs folks i coescrit amb l’artista Cooza.
Enric Verdaguer va traslladar-se al Regne Unit el 2017 per desenvolupar el seu ofici i trobar un nou espai amb la seva guitarra acústica i el seu estil particular. El seu nou projecte ens transporta al so de Damien Rice o Sufjan Stevens i serveix per engegar aquesta nova etapa.
Aquest dimecres s’han donat a conèixer els títols de les cançons del nou disc de Lady Gaga “Chromatica” i també hem pogut comprovar les col·laboracions del treball. Ariana Grande cantarà a la quarta pista del disc ‘Rain on me’, mentre que les Blackpink ho faran a la desena amb ‘Sour candy’ i finalment Elton John cantarà a duet a la catorzena peça del disc ‘Sine From Above’.
El disc inclourà 16 cançons i tres bonus tracks i de moment no té data oficial de publicació, després que s’aplacés la sortida prevista a causa del coronavirus.
Tracklist:
1. Chromatica I
2. Alice
3. Stupid Love
4. Rain On Me (feat. Ariana Grande)
5. Free Woman
6. Fun Tonight
7. Chromatica II
8. 911
9. Plastic Doll
10. Sour Candy (feat. BLACKPINK)
11. Enigma
12. Replay
13. Chromatica III
14. Sine From Above (feat. Elton John)
15. 1000 Doves
16. Babylon
Bonus Tracks:
17. Love Me Right
18. 1000 Doves (Piano Demo)
19. Stupid Love (Warehouse Mix)
Aquest dimecres ha arribat una nova cançó del baixempordanès Miquel Abras, que ha sorprès amb el seu so electrònic, gràcies a la col·laboració amb Minova a ‘Flor d’estiu‘, una peça que el músic ha compartit.
El cantant ha proposat un repte als seus seguidors, perquè s’enregistrin mentre escolten la cançó per veure la seva reacció. L’únic que han de fer és mencionar al músic.
El 23 de juny havia de tenir lloc a la Sala Razzmatazz de Barcelona el mini festival Special Rout Resurrection amb bandes com While She Sleeps, August Burns Red o Motionless in White entre altres. Finalment aquest festival ha estat cancel·lat per la situació que es viu a tot el món i que ha provocat les cancel·lacions de les gires de totes les bandes.
Per demanar la devolució dels diners de les entrades s’ha d’enviar un correu a [email protected].
CANCELADA LA GIRA SPECIAL ROUTE RESURRECTION CON WHILE SHE SLEEPS
— Resurrection Fest Estrella Galicia (@ResurrectionESP) April 21, 2020
Pel que fa a la celebració del Resurrection Fest, des del festival expliquen que estan esperant les decisions que prenguin les autoritats i esperen poder donar notícies sobre el festival i les entrades durant els propers dies.
El guitarrista de Falling in Reverse Derek Jones ha mort als 35 anys, sense que de moment s’hagin especificat les causes.
Ha estat Ronnie Radke el vocalista del grup qui ha anunciat la notícia, afegint que mai oblidarà quan em vas recollir de la presó en la seva vella furgoneta de gira per començar aquest projecte. El teu esperit estarà sempre lligat amb la música que escrigui. Descansa en pau Derek Jones. El meu cor està trencat.
Jones es va unir a Falling in Reverse al 2010 i va participar en els seus quatre treballs.
Arctic Monkeys són des del primer dia que vam crear el nostre web una de les bandes de referència i que amb més afecte hem tractat. De fet ja el primer any que vam escollir les millors cançons del 2013 vam situar una de les cançons de “AM” com la destacada d’aquell any.
Ara ens ha vingut de gust fer un llistat de les 30 cançons que ens agraden més a la redacció de Primera Fila. Com sempre això va a gustos, la banda té un bon grapat de cançons i evidentment no hi poden ser totes, però aquí us presentem les 30 que nosaltres hem cregut que són necessàries i vitals! Ho anirem presentant en un compte enrere que s’anirà ampliant cada dia.
30 This House Is A Circus (Favourite Worst Nightmare, 2007)
La vuitena cançó del segon disc dels Monkeys és un dels temes més potents de la banda. Si bé comença amb uns acords curiosos de guitarra i una bateria frenètica, la cançó tarda poc en arrancar i convertir-se en una consistent peça de rock de guitarres amb riffs i melodies dignes de qualsevol cançó de Queens of the Stone Age o Foo Fighters.
La cançó té una temàtica força fosca en comparació a moltes altres del disc. Alex Turner relata una espècie d’escena del crim en una “casa encantada” o una “casa circ” com indica el títol de la cançó. La combinació de lletra i música evoquen a aquesta sensació d’intranquil·litat que alhora sembla ser controlada.
29Star Treatment (Tranquility Base Hotel & Casino, 2018)
La primera cançó de l’últim disc dels Monkeys (de moment) és realment un punt i a part de la sonoritat que els havia caracteritzat fins al moment. La peça que ens introdueix al disc més personal d’Alex Turner és una clara declaració d’intencions del que ens trobarem al llarg de les següents 10 cançons. ‘Star Treatment’ resumeix a grans trets la sonoritat i la temàtica del disc de 2018.
És una (llarga) benvinguda en la qual Alex Turner mostra quines han estat les seves influències per a fer aquest disc i deixa molt clares les seves intencions, només cal escoltar la primera frase de la cançó: “I just wanted to be one of The Strokes”.
Sustentada sobre pianos, sintetitzadors i ecos vocals, ‘Star Treatment’ es defineix com un constructe d’idees i sons que d’aquí uns anys ens ajudaran a recordar com sonaven els Monkeys de finals de la dècada de 2010.
28Cornerstone (Humbug, 2009)
‘Cornerstone’ és, probablement, un dels moments més àlgids líricament que Alex Turner ha tingut al llarg de tota la seva carrera. La cançó ens explica una història, a vegades senzilla, a vegades hilarant i a vegades realment tendra. El que sí està clar és que la història que Turner ens explica a ‘Cornerstone’ connecta amb el públic i que és capaç de transmetre-la de forma magistral.
I a mesura que va passant el temps ens adonem que l’estil líric de ‘Cornerstone’ és un estil en decadència, la forma d’explicar històries narrades a través de lletres musicals és una pràctica que avui en dia està gairebé perduda i Turner ens va regalar ara fa una dècada un dels últims grans exemples de narrativa musical.
Cal destacar també la importància que el videoclip del tema va tenir. El ja famosíssim videoclip de ‘Cornerstone’ s’ha autoproclamat com un senyal d’identitat dels Monkeys i la imatge d’un jove Turner vestit de vermell cantant a càmera amb un walkman és un dels símbols més estimats i utilitzats pels fans de la banda.
27Perhaps Vampires Is A Bit Strong But… (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
El primer disc dels Monkeys conté alguns dels temes més “canyers” de tota la seva discografia, i aquesta cançó n’és un d’ells. Amb el “premi” a la cançó més llarga del disc, “Perhaps Vampires Is A Bit Strong But…” és també una de les cançons més alternatives i diferents dins el marc de l’àlbum. És un tema molt més instrumental que la resta dels seus companys, amb gairebé tres minuts de solo instrumental al tram final de la cançó.
Sens dubte, el moment àlgid de la cançó és el silenci que la banda fa durant aquest tram final que ràpidament torna a enganxar a l’oient al crit de: “All you people are Vampires!”
26Bigger Boys and Stolen Sweethearts (I Bet You Look Good On The Dancefloor, 2005)
Aquí ens trobem amb una de les cançons més desconegudes de la banda de Sheffield. ‘Bigger Boys and Stolen Sweethearts’ és una cançó d’Arctic Monkeys amb una sonoritat força clàssica que, de fet, és anterior al primer disc. Aquest tema es troba recollit en la maqueta que els Monkeys van llençar el 2005 amb el seu primer senzill ‘I Bet You Look Good On The Dancefloor’ juntament amb la cançó que trobem en aquesta posició i ‘Chun Li Flying Bird Kick’, una peça instrumental encara més desconeguda que ‘Bigger Boys and Stolen Sweethearts’.
Aquest és un tema senzill, amb la sonoritat amable que caracteritzava als Monkeys de fa 15 anys i les lletres simples (però efectives) sobre amor i desamor que Turner es dedicava a conrear en aquella època.
25Tranquilty Base Hotel & Casino (Tranquilty Base Hotel & Casino, 2018)
La cançó que dóna títol a l’últim disc del Monkeys és, segurament, la cançó musicalment més propera a la sonoritat anterior de la banda (juntament amb el senzill de l’àlbum ‘Four Out Of Five’) i també emmarca de forma fidel quin és l’estil del grup en aquest disc.
Tot i amb una lletra fortament arrelada a la temàtica de la ciència-ficció i de l’espai, ‘Tranquilty Base Hotel & Casino’ no deixa gaire clar de què parla. És una cançó molt enigmàtica, com llavors va acabar de remarcar el seu videoclip, en què Alex Turner ens vol mostrar el seu “Hotel Tranquilty Base” imaginari, compost per una sèrie de sensacions i idees intangibles.
Aquest tema conté un dels misteris més debatuts pels fans de la banda, nascut arran de la frase: “Mark speaking, please tell me how may I direct your call”. Qui és en “Mark”? Per què Turner fa servir aquest nom? A qui o a on ha de redirigir aquesta trucada?
24 Secret Door (Humbug, 2009)
‘Secret Door’ és una altra d’aquestes cançons enigmàtiques dels Monkeys que aconsegueixen transmetre un sentiment de nostàlgia i de tendresa amb les que Turner sempre s’esplaia a nivell a líric i musical. Les melodies de la cançó són simplement delicioses, amb guitarres suaus i orquestracions adornades amb una melodia vocal que simplement acaba de rematar el que ja són 3 minuts i 43 segons excel·lents.
La frase “fools on parade” que Turner repeteix molts cops al llarg de la cançó s’autoproclama com a lema absolut del tema i gairebé del disc. Només calia observar-ho en un concert de la gira de “Humbug”. El tram final de ‘Secret Door’ era un dels moments més corejats pel públic, cantant “fools on parade” a ple pulmó.
23Still Take You Home (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
Ens trobem aquí amb un dels altres temes més “canyers” del primer disc dels Monkeys, tot i que aquest va molt més al gra que el que ja hem mencionat abans. ‘Still Take Home’ són tres minuts de pur ritme i emoció, en què Turner parla sobre una noia que li agrada però que no li fa massa cas, i amb la que es troba en un joc de “tira i arronsa”.
En aquesta cançó veiem un to molt xulesc del Turner dels primers anys (encara lluny de la sex machine en la que es convertiria amb “AM”) que a cop de guitarra perfila una cançó frenètica, ràpida i maleducada que accelera de 0 a 100 en menys de 2 segons. És, sens dubte, una aposta segura pels moments en què necesita a algú que et faci pujar els ànims i l’energia.
22Riot Van (Whatever People Say I Am That’s What I’m Not, 2006)
A qui no li agarada una història adolescent senzilla? De tant en tant, una cançó que ens parli d’un tema no molt complicat, que vagi directe al gra i no divagui amb masses “floritures” és la recepta perfecta. Aquest és el cas de ‘Riot Van’, una cançó tranquil·la i molt senzilla en la que Turner explica una típica anècdota que barreja alcohol i policia durant l’adolescència.
No és la cançó musicalment més complexa dels Monkeys, ni és la lletra més espectacular d’Alex Turner, però és d’aquells temes que saps que fan alguna cosa bé, alguna cosa que no es pot explicar amb paraules però que hi és molt present.
21One For The Road (AM, 2013)
La primera cançó del disc de 2013 que entra a la llista és ‘One For The Road’, un dels primers temes que van llençar per a promocionar el disc. La cançó és un gir gairebé de 180º respecte a la sonoritat anterior de la banda. Aquest tema, com molts altres del disc, beu molt del hip hop i dels ritmes més actualitzats del panorama musical.
Amb riffs de guitarra icònica i un apartat vocal excel·lent per part de Turner, ‘One For The Road’ demostra la cara més prepotent i salvatge que la banda va desenvolupar al llarg d’aquesta etapa. Ens trobem davant una cançó que vol transmetre la sensació de sentir-se “el puto amo”, tant pel que fa a la lletra com a la música. És un tema que també engloba bastant fidelment com va ser la sonoritat dels de Sheffield al llarg de l’etapa d'”AM”.
Menció especial al videoclip, amb tots els integrants de la banda vestits de gala i conduint tractors. Genial.
Warner Music anuncia el seu primer festival virtual que començarà el 24 d’abril a les 6 de la tarda i s’allargarà fins el 26. Entre els noms que participaran trobem Coldplay, Ed Sheeran, Green Day, Twenty One Pilots, Bruno Mars, Clean Bandit, Ava Max, Macklemore, Royal Blood, Slipknot, Stereophonics, Tones and I, Panic! At The Disco, Weezer, Paramore o The Flaming Lips entre altres.
Warner Music Group ha obert el seu arxiu musical per poder reviure alguna de les seves actuacions més emblemàtiques, algunes d’elles en festivals com Coachella, Primavera Sound, Lollapalooza o Rock in Rio.
Aquest festival pretèn oferir suport al Fons solidari contra el coronavirus de la OMS i impulsat per la Fundació de la ONU.
Cesc Freixas, Adrià Salas i Suu, tres dels músics més seguits i exitosos del panorama musical de casa nostra, emprenen una nova aventura com a poetes publicant els seus llibres de poesia amb Rosa dels Vents. D’aquesta manera, l’editorial més important del nostre país presenta Contraveu, una nova col·lecció de poesia i textos breus que neix amb la voluntat de trobar noves veus en llengua catalana.
Rosa Moya, editora de Rosa dels Vents, ha explicat que aquesta és una col·lecció que se centra en “veus catalanes, reivindicatives i que emocionen”. Segons ella, aquests trets títols comparteixen trets similars i a l’hora tots han estat concebuts amb una voluntat estètica molt diferents entre ells.
La primera en fer-ho va ser la cantant Suu amb la publicació de Fauna o amor, un recull de microrelats i poemes a on l’autora fa un crit a l’amor -a tots els tipus d’amor- i que pel fet de formar part de la seva intimitat, mai s’ha atrevit a posar-hi música i cantar. La barcelonina explica que Fauna o amor és un viatge per diferents etapes, des de l’enamorament més tòxic i nociu fins a l’alliberament de l’amor, i a on regala al lector passió, dubtes i molta intensitat. Aquest títol és el primer llibre que publica la jove cantant que actualment acaba de presentar el seu segon àlbum, Ventura (Halley Records, 2020).
Adrià Salas ha sigut la segona veu catalana que s’ha embarcat en aquesta nova aventura literària. El cantant i compositor de La Pegatina publicarà Salsa, a on, segons ell mateix explica, el lector descobrirà un Adrià que no havia vist mai fins al moment. “He recuperat velles cantarelles i les faig parlar, ara que els ha arribat el moment. He preparat per a tu moltes propostes indecents”. En el llibre s’hi podran trobar, de la mateixa manera que a les seves cançons, textos en català i en castellà, dos mons i dues parts ben diferents de la seva manera de ser.
Finalment, Cesk Freixas presenta El delta de les paraules, un llibre dividit en tres capítols que simbolitzen el curs d’un riu. Un riu entès com el pas del temps i de la vida i que es divideix en la font, el meandre i el delta, que fan referència a la presa de consciència, la protecció de la memòria i la reflexió sobre la necessitat de posar les paraules en el centre.
La cançó ha estat composta per Salva Racero i Xasqui Ten (que també s’ha encarregat de la direcció artística i la producció) amb lletra de Salva Racero, Xasqui Ten i Lídia Coll. “Un Sant Jordi diferent” és un projecte nascut durant les dues últimes setmanes de confinament amb l’objectiu de transmetre arreu l’energia positiva del missatge que ens han ensenyat els infants: “tot anirà bé!”
Entre els artistes que participen trobem a: Cesk Freixas, Joan Rovira, Guillem Solé (Buhos ), Paula Valls, Joan Masdéu, Manu Guix, Sau30, Salva Racero, Natxo Tarrés (Gossos), Pupil.les, Gemma Humet, Jordi Ginesta (Bonobos), Ariadna Vieyra, Alessio Arena, Àlex Pérez, Tildo Muxart, Jos Racero, Miquel Abras, Sara Pi, Nens (Jan i Ada Racero).
El confinament i la fragilitat individual es percep com a col·lectiva, i per tant, “Un Sant Jordi diferent” inclou la veu i el cant de tothom que es troba confinat entre quatre parets, des dels més desafavorits, a persones que han perdut negocis o que pateixen la malaltia (en primera persona o en la de familiars i amics). Aquesta cançó també pretén ser un reconeixement a la generositat de tots aquells que treballen per vèncer la malaltia o abastir els mínims essencials, i un cant a la solidaritat científica, social, cultural i emocional.
“Un Sant Jordi Diferent” és, doncs, un llibre-regal en format musical amb el missatge de confiança en temps de confinament. Feu-lo córrer, canteu-lo, regaleu-lo i regaleu-vos-el per celebrar… un Sant Jordi diferent.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Cesk Freixas presenta El delta de les paraules, un llibre dividit en tres capítols que simbolitzen el curs d’un riu.
El cantant i compositor de La Pegatina Adrià Salas publica Salsa, a on, segons ell mateix explica, el lector descobrirà un Adrià que no havia vist mai fins al moment. “He recuperat velles cantarelles i les faig parlar, ara que els ha arribat el moment.
El periodista Tito Lesende presenta Los 100 mejores discos de rock en directo, una selecció dels discs més importants de la història del pop rock.
La història de la música està plena de dones, això és innegable. Si bé una altra cosa és que mai hagin aconseguit el reconeixement i l’admiració que es mereixen. És per això que aquí us recomanem un llibre que posa en relació la música moderna i les dones a través d’un exhaustiu treball de camp, “Ellas cantan, ellas hablan” de Toni Castarnado.
Nathy
La fascinació global per David 
