Quan es parla de música catalana, no es pot deixar de banda a El Petit de Cal Eril. Probablement és un dels artistes més versàtils del panorama català, dominant molts registres i seguint una evolució admirable amb el pas del temps. S’ha convertit en el referent del pop metafísic del territori, a més de ser el bateria de Ferran Palau.

Si desgraciadament ets un dels que no afegiria a Joan Pons com a un dels grans de la música del nostre país, o bé no el coneixies fins ara, a continuació gaudiràs del que per nosaltres són els millors temes de “El petit de Cal Eril”, i entendràs el perquè de la primera frase de l’article.

T’advertim que és un top 20 molt personal, ja que, a més de la valoració objectiva des de l’àmbit musical, hi ha tingut força a veure un component emocional fruit de portar tota una vida escoltant el Petit. Llarga vida a Joan Pons!

20 I Les Sargantes al Sol / (I Les Sargantes al Sol…, 2009)

I Les Sargantanes al Sol, és un tema de l’àlbum que rep nom de la cançó, i que més èxit va tenir en aquest, juntament amb ‘Mandolines Tralarí’ i ‘La Caterineta per la Mercè’. Una cançó que té com a protagonistes la guitarra espanyola de Joan Pons juntament amb una dolça flauta, i que evoluciona en intensitat a mesura que avança el tema, i on finalment també s’hi uneixen percussió i baix. Aquesta evolució es produeix fins “la tornada” de la cançó, que fa tornar a començar una progressió que s’atura amb els segons finals musicals, on ja no hi apareix més la veu.

Durant la gira d’aquest disc juntament amb el de “La Figura del Buit”, Joan Pons l’allargava uns minuts més, afegint-hi més vida i ràbia de la que hi havia a la gravació. Probablement és la cançó més reflexiva de l’àlbum, ja que les altres es caracteritzen pel bon humor i l’alegria que desprenen.

19 L’Amistat del Calamar / (I Les Sargantes al Sol…, 2009)

Una de les cançons més extenses de tota la discografia d’El Petit de Cal Eril, l’Amistat del Calamar té una lletra simple i repetitiva on compara les seves emocions difícils d’interpretar amb l’amistat del calamar i un cranc.

Una cançó introspectiva però alhora divertida que et transporta als núvols gràcies als diversos elements que la formen. El punt àlgid de la cançó es produeix al final, quan un suau cor comença a repetir “és de l’amistat d’un bon calamar”, juntament amb un tendre murmuri de fons. Mai ha estat un dels seus temes més coneguts, però sens dubte és una cançó imprescindible dins la seva discografia.

18 El senyal / (La Força, 2016)

Després de tres anys d’haver llançat l’àlbum “La figura del Buit”, El Petit de Cal Eril va presentar “La força”, que probablement ha estat l’àlbum on hem vist les lletres més íntimes de Joan Pons. Tanmateix, aquesta cançó és una de les excepcions. Un tema alegre que té com a base la repetició de tres acords de guitarra elèctrica juntament amb un ritme de bateria i baix, que conté una lletra força misteriosa marca de la casa.

Joan Pons va compondre aquest àlbum retirat en una cabana isolada a ple hivern, i com deia, ens mostra el seu jo més profund. Prova d’això és la portada del vinil, un basalt amb poca aigua envoltat de pedres i branques. El disc va figurar com a millor disc nacional segons l’Ara Play, a més d’aparèixer a diverses llistes nacionals.

És el segon disc publicat per bankrobber i va ser la transició del que trobo que ha estat l’antic i el nou Petit de Cal Eril.

17Cau la clau / (△, 2018)

La quarta cançó del disc “△”, i és la que constata el canvi cap a un nou Petit de Cal Eril. Una fusió de nous sons no coneguts fins llavors pels seguidors de la banda, i que, amb una veu sensual i un teclat suau de fons, t’hipnotitza completament. Formava part del segon dels tres triangles que acaben formant el cèlebre disc triangular llançat ara fa 2 anys.

Tot i que les vibracions del disc són força diferents dels del començament de la seva carrera, l’única cosa que mai podrà canviar entre el primer i l’últim disc, són les estrambòtiques lletres. Amb el pas del temps, les lletres segueixen evolucionant al mateix ritme que el so instrumental, però tenen totes el segell reconeixible de Joan Pons.

16 Partícules de Déu / (Vol i Dol, 2010)

Un dels temes més coneguts de l’àlbum “Vol i Dol”, és Partícules de Déu. Quarta cançó d’aquest disc, que conté una segona part (Partícules de Déu II) al final d’aquest. Curiosament aquesta i la cançó “Decapitació“, són les úniques que consten de segones parts i estan en el mateix àlbum. Una lletra curta i que es va repetint constantment acompanyada d’una meravellosa flauta. Una flauta que no té tant de protagonisme en aquest àlbum com a l’anterior “Les Sargantanes al Sol”, on era un instrument essencial.

“Tants i tants planetes com hi ha al cel, Tants i tants estels com hi ha dins teu, Som de tantes formes Com hi ha estels, Som de totes formes, Partícules de déu”. Una reflexió que ens vol transmetre el insignificant però a la vegada diferents que som entre tots nosaltres. La combinació d’aquestes dues característiques ens converteix en partícules de Déu.

15Ei! Sents com refila l’òliba? / (La Figura del Buit, 2013)

Cançó alegre, que et dóna una empenta per fer qualsevol cosa que estiguis disposat. És l’alegria tan típica del Petit, que et contagia un somriure permanent durant els quasi 3 minuts que dura. Un tema optimista, que et recorda que has de deixar de banda tot el material i valorar tot el que val la pena, com sentir com refila l’òliba. Has de centrar-te en les petites coses, que al final són les que et fan feliç!

És molt gratificant poder seguir escoltant aquesta cançó en les gires dels nous àlbums, tot i els ja vuit anys que han passat des del seu llançament. La versió musical que s’interpreta als directes és força diferent, ja que no hi ha cap representació de vent de fons. Malgrat això, segueix sent un magnífic tema, i sempre és bo poder cridar un cop més; Ei tu que no s’acaba l’aire!

14El cor / (La Força, 2016)

Caracteritzada per una simple i enganxosa lletra, juntament amb un breu riff de baix i un teclat de fons, El Cor és una de les cançons més cèlebres de l’àlbum “La Força”. És un tema que sembla que parli d’una relació que Joan Pons té amb algú, i per formar-se, només es necessita d’ells mateixos, sense la necessitat de cap altre estímul del món exterior.

La repetició del “jo dins teu, com tu ets dins teu”, encara es pot escoltar en alguns concerts actuals de la banda. Excel·lent tema amb so i ambient molt propi d’aquest àlbum.

13 Pols (Energia Fosca, 2019)

Cançó que exemplifica perfectament l’evolució del Petit de Cal Eril. Un tema amb segell indie que fins ara no havíem vist del Petit, i imprescindible dins el seu darrer disc. Tot i la novetat que suposa el protagonisme del característic so del teclat, veiem similituds amb l’anterior esmentada “Cau la Clau” del disc “△”.

Veient en aquest tema la perfecta sintonia entre tots els components del grup, crec que és necessari esmentar-los com cal. La banda està formada per l’Artur Tort (teclats), Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria), Jordi Matas (guitarra de 12 cordes i teclats) i Joan Pons (veu i guitarra). Actualment, tots ells són imprescindibles per l’elaboració de qualsevol disc, i la fabulosa química que desprenen es pot palpar en qualsevol concert, o inclús en els videoclips, com aquest o el darrer “Close to me” llançat durant el confinament.

Si compares aquesta cançó amb qualsevol de l’àlbum debut “Per què es grillen les patates?” no sabries dir si són del mateix artista!!

12Tot el que penses de mi / (△, 2018)

Tot i no ser una de les cançons més famoses de l’àlbum “△”, “Tot el que penses de mi” és un tema que fa pensar en què el “jo” de cadascú és molt diferent quan estàs amb algú i quan no; “Tot el que penses de mi és mentida”.

El tema està partit en dues parts on es diu el mateix vist des de dues perspectives diferents, tu i jo. La idealització que es tenen els dos protagonistes de la cançó, els fa feliços, tot i saber que no són perfectes. Tanmateix, la ceguesa de l’amor els hipnotitza en una realitat de la qual no hi volen sortir.

Un tema profund amb una magnífica guitarra com a protagonista i que ens recorda el parany que pot arribar a ser l’experiència de l’amor romàntic.

11Ets una idea / (Energia Fosca, 2019)

El primer que vaig pensar quan va sortir aquest tema en forma de senzill abans del llançament complet d’Energia Fosca, va ser; Com us he trobat a faltar. Una cançó amb lletra introspectiva acompanyada d’una guitarra bastant similar a alguns temes de “△”, a més dels elements característics d’Energia Fosca; baix, teclat, bateria i sintetitzador.

És curiós perquè el que sents quan l’escoltes per primer cop és el que succeeix en el videoclip. Primer estàs segut expectant amb quines vibres et vindrà aquest cop Joan Pons, un cop ja hi ets, comences a caminar i fixar-te amb cada detall que compon el tema, i si tanques els ulls, començaràs a volar gràcies a l’atmosfera aconseguida amb la combinació de tots els elements. Quan s’acaba la cançó, que inevitablement és la primera del disc, comença l’anterior esmentada “Pols”, i tal com passa al vídeo, no deixes de volar amb l’atmosfera ja creada amb els passats dos minuts i escaig.