Torna a ser dilluns, i arriba una nova edició d’Els Tops per fer-te’l una mica menys dilluns i descobrir-te noves recomanacions que no et pots perdre!
En aquesta edició, abaixem lleugerament el ritme per proposar-te 10 cançons per a escoltar en un dia de pluja. I és que, ara que comencem a apropar-nos a la fi de l’estiu, cal estar preparat per aquells dies grisos de finals d’agost. Potser no podem anar a la platja o d’excursió… Però no ens han de desanimar!
Per a fer-los més lleugers, et portem una llista amb cançons de grups infal·libles com Arctic Monkeys, The Neighbourhood o The Kooks. Però no són els únics: descobreix alguns dels millors temes de Declan McKenna o DMA’s i posa banda sonora a un dia de relax.
Sona bé, oi? Doncs trobaràs la llista a l’Spotify de Primera Fila i aquí baix.
Les Nits d’Acústica, la versió adaptada del Festival Acústica, ha reunit durant aquest cap de setmana a Figueres les millors propostes musicals del país davant de 15.000 persones que han confiat en les mesures de seguretat del festival i han exhaurit pràcticament totes les entrades.
El festival gironí gaudia enguany de certa normalitat al recuperar espais cèntrics de Figueres com la plaça Catalunya o la plaça Josep Pla. L’escenari estrenat l’edició passada al parc de les Aigües, el segon espai verd de la ciutat, s’ha consolidat com un espai escènic figuerenc de primer ordre.
El lema “La cultura també cura” ha encapçalat una edició fidel a la seva voluntat d’esdevenir el gran parador de la música del país amb concerts memorables dels artistes més populars del moment com Rigoberta Bandini, La Pegatina, Manel, Oques Grasses, Nathy Peluso i Zoo al parc de les Aigües. També les apostes emergents de Reïna, Joina, Somboïts, Marcel i Júlia, Entresol Segona, Magalí Sare i Guillola a l’escenari de la pl. Josep Pla. I, finalment, les propostes més exquisides a la plaça Catalunya com les de Pau Vallvé que s’estrenava al festival figuerenc, Mishima, Ginestà, Macaco en format acústic, Ovidi 4 amb Toti Soler i Els Pets.
Per últim, l’Acustiqueta, la programació familiar i diürna al Teatre Jardí, ha acollit amb totes les entrades exhaurides les actuacions de dues de les formacions cabdals de la música familiar. Per un cosat, els Xiula i per altre, la versió familiar de la Di-Versiones, sense cap mena de dubte, un dels clàssics de l’Acústica.
Les Nits d’Acústica van començar dijous passat amb un sentit minut de silenci en memòria del fotògraf Xavi Mercadé a la plaça Josep Pla i ha constat de vint-i-un concerts al llarg de tres dies.
El festival ha donat feina a un total de seixanta empreses i ha estat de nou un revulsiu pel comerç figuerenc. L’organització de Les Nits d’Acústica vol agrair un any més la confiança i la determinació del públic, dels artistes, de l’Ajuntament de Figueres i de la resta d’administracions implicades, dels mitjans de comunicació i de tots els col·laboradors i col·laboradores.
Kanye West ha publicat finalment el seu nou disc “Donda” després de varies setmanes on s’ha anat ajornant l’edició del treball.
La portada del disc és completament negra i el treball inclou fins a 27 cançons amb una duració de prop de dues hores. En el treball trobem col·laboracions de Chris Brown, The Weeknd, Marilyn Manson o Jay-Z.
Què faríem sense el talent jove? Segurament, res de bo. És per això que fa especial il·lusió quan et trobes amb un grup com Entresol2na, no només perquè debuten al Festival Acústica de Figueres, sinó perquè ho fan d’una manera esplèndida. Amb un so trap en català, que recorda a altres conjunts com 31FAM o Flashy Ice Cream, els nois d’Entresol2na han mostrat a l’escenari de la Plaça Josep Pla que han arribat per donar molta guerra.
El grup està format per l’Eloi, en Jaume i en Jordi als micros, i Jaume Güibas, el mestre a les bases musicals. Els joves gironins han aprofitat el seu debut per demostrar qui són, quina música han creat i volen crear i per què hauríem d’estar-ne tots atents.
De moment, han editat el seu primer disc juntament amb tres altres cançons que ja han deixat clar quin és el seu estil, i de què volen parlar. Amb unes bases rítmiques i musicals més que enganxoses i unes lletres senzilles que arriben fàcilment a tothom, el jove grup de trap desprèn aquella energia contagiosa que fa que el teu cul es vulgui aixecar de la cadira instintivament per començar a ballar.
Dins el seu repertori que han defensat al llarg d’una hora dalt l’escenari hi podem trobar cançons més lentes i romàntiques, així com temes totalment encarats a sonar en discoteques. “Millor que ho deixem” o “Amor i roses” han marcats els moments més emotius, el moment per enviar aquell missatge a aquella persona que potser no hauries. Mentrestant, els ritmes més llatins i moguts d’“Això sona bé”, “Skechers negres” o, la joia d’un servidor, “Juguem a la Wii”, han sonat amb tota la potència i el “bailoteo” que s’esperava. Quina ràbia feien les cadires en molts moments de la nit.
Després del concert d’Entresol2na hi ha una cosa que queda clarísima: la música en català està en bones mans. Les noves generacions estan agafant la música i estan fent amb ella coses meravelloses, i les cançons d’Entresol en són un claríssim exemple. El trap en català està tot just despuntant ara, i encara li queden forces anys per viure amb molt bona salut, i si tenim en compte que el gènere el liderarà grups com el gironí, no hem de patir per res.
“Ai, Manel! Quina sort tenim de tenir-vos”. Aquestes han sigut, segurament, les paraules que moltes persones (servidor inclòs) han pensat per dins en acabar el concert del grup revelació del 2008 al Festival Acústica de Figueres. I és que el grup barceloní ens té ja massa mal acostumats a uns directes sublims, i la vetllada d’avui no ha sigut cap novetat en aquest sentit.
Manel porten un directe “Per la bona gent”, aquella que recorda les cançons mítiques amb una nostàlgia i un amor incondicionals, però també aprecia la bellesa i l’autoexploració que respiren els nous temes. De fet, és aquest mateix col·lectiu que dóna títol al seu darrer disc, el que han presentat al llarg de la nit a Figueres, tot i que avui en dia és difícil considerar-lo “el nou disc de Manel”.
La tropa de Guillem Gisbert han encadenat un repertori ja conegut pels antics visitant d’aquesta gira. Han donat una importància remarcable a les “noves”, com “Les estrelles”, “Formigues” o “Aquí tens el meu braç”, però revisitant amb una cura “manelística” els grans èxits. Tot i haver-los pogut gaudir abans, escoltar en directe les reimaginades “Benvolgut” o “CaptatioBenevolentiae” és meravellós, cada cop.
Però si destaca una cançó revisitada del grup és la -aparentment- impossible combinació d'”Al mar!” amb els samples de “Mi gente“, de J Balvin. Aquest còctel malabarista que els serveix per abaixar el teló és, probablement, una de les millors coses que li ha passat a la música en català.
La posada en escena dels “benvolguts” Manel segueix funcionant igual de bé que el primer concert de la gira. Ah, i els passos de ball de Guillem Gisbert segurament passaran de moda el mateix dia que passi de moda el Barça, amb Messi o sense. Tot i la seva capitania clara dalt l’escenari, el paper que juga la resta de la banda segueix sent crucial. Els moments de performance grupal donen ritme al directe i ajuden a crear aquests segments dins i entre les cançons, exclusives de concerts, que fan recordar-te que estàs veient a Manel en directe.
I són aquests petits moments, aquests petits detalls que el grup deliberadament ha col·locat al llarg del repertori amb una subtilesa, que sembla fet “per un especialista”, que fan que els directes de Manel passin a una segona fase, a un nivell superior. Per què a tots ens agrada cantar a ple pulmó “Teresa Rampell”, però, què en pensem del discurs de Guillem Gisbert abans de “Jo competeixo”? Quin moment. Impossible d’aconseguir en un disc amb la mateixa intenció i intensitat.
Sigui per què sents que et fan veure les estrelles o et fan veure el mar, o sentis que et fa pujar la serotonina, sempre hi haurà una bona excusa per gaudir de Manel en directe. Per part meva, a ells els hi diria que aquí tenen el meu braç, la meva cama i el meu cor, si volen. Invencibles davant qualsevol mena de sabotatge, el grup revelació del 2008 no han seguit el consell d’en Miquel i l’Olga, per què -tot i el que la seva discografia ho pugui insinuar- no han marxat mai.
Oques Grasses han fet la primera parada a Figueres de la gira del seu nou disc, ‘A tope amb la vida’. I bé, “petar-ho han petat”. Per ningú és desconegut que Oques Grasses és sinònim de directe festiu i potent, però és preciós veure com van madurant com a grup també pel camí.
Les seves lletres cuidades i tendres, combinades amb els ritmes i les trompetes que et fan saltar automàticament de la cadira és una barreja amb èxit assegurat, només cal mirar com sol anar un concert seu. Per què Oques Grasses, en el fons, representa aquella música festiva, paxanguera, ballable, però que mai perd de vista la cura en els detalls.
En aquesta ocasió, el grup ha portat a diversos convidats que han posat encara més ritme i vida a les cançons del darrer disc. Amb presència del flamenc també, ha sigut interessant veure com algunes de les cançons ja conegudes del grup cobraven una nova perspectiva amb aquests “afegits”, reservats als directes.
El perfecte equilibri entre la llàgrima caient per la galta, però ràpidament espolsada amb un parell de passos de ball i salts és el que fa meravellosos els directes del grup osonenc. Anar-los a veure en directe és acceptar acompanyar-los en un viatge d’emocions, on s’hi visitaran gairebé totes, però d’una manera tan natural i -aparentment- senzilla que espanta.
No importa si a dins portes un cel o un infern a dins, de ben segur que Oques Grasses sabran treure’n el suc necessari i ajudar-te a treure’ls cap a fora. Josep Montero i els seus han sigut capaços de crear un univers musical i líric únic, no només en l’àmbit català, i és un gust molt gran veure com cobra vida en directe.
Si amb ‘Fans del Sol’ ja van començar a fer un creixement respecte a maduresa musical impressionant, aquest nou treball continua la feina iniciada amb l’anterior i escoltar-ho en directe és la millor manera d’entendre-ho
La col·laboració entre La Fúmiga i Samantha es fa amb el lideratge de la Primera Llista amb ‘Ja no fa mal’.
Entren a la llista
Shawn Mendes & Tainy – Summer of love
zzoilo feat. Aitana – Mon amour (remix)
Ed Sheeran – Visiting Hours
Dua Lipa & Elton John – Cold heart (Pnau remix)
Farruko – Pepas
Surten de la llista
Martin Garrix – We are the people (12 setmanes)
Dua Lipa – Love again (11 setmanes)
Els amics de les arts – No sé com t’ho fas (8 setmanes)
Imagine Dragons – Follow you (22 setmanes)
Sopa de Cabra – Si et quedes amb mi (14 setmanes)
Aspirants
Anne Marie feat. Little Mix – Kiss my (Uh Oh) (3 setmanes)
Black Eyed Peas feat. Saweetie & Lele Pons – Hit it (3 setmanes)
Joel Corry & Jax Jones feat. Charli XCX & Saweetie – Out Out (3 setmanes)
Lizzo feat. Cardi B – Rumors (3 setmanes)
Kygo feat. Zoe Wees – Love me now (3 setmanes)
Skrillex feat. Justin Bieber & Don Toliver – Don’t go (novetat)
Lil Nas X – Industry Baby (novetat)
Clinton Kane – I guess I’m In Love (novetat)
La Llista Nº 447 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 LA FÚMIGA FEAT. SAMANTHA – JA NO FA MAL (14) (+2)
2 MANESKIN – BEGGIN’ (8) (-1)
3 THE KID LAROI FEAT. JUSTIN BIEBER – STAY (6) (+1)
4 THE TYETS & ELS AMICS DE LES ARTS – AMICS, TIETS I CONEGUTS (16) (-2)
5 KUNGS – NEVER GOING HOME (7) (+1)
6 MANESKIN – I WANNA BE YOUR SLAVE (4) (+1)
7 ED SHEERAN – BAD HABITS (9) (-2)
8 THE WEEKND – TAKE MY BREATH (3) (+3)
9 BTS – PERMISSION TO DANCE (6) (-1)
10 CALVIN HARRIS FEAT. TOM GRENNAN – BY YOUR SIDE (11) (+2)
11 ANA MENA & ROCCO HUNT – UN BACIO ALL’IMPROVVISO (10) (+5)
12 COLDPLAY – HIGHER POWER (16) (-3)
13 DOJA CAT FEAT. SZA – KISS ME MORE (19) (=)
14 CAMILA CABELLO – DON’T GO YET (5) (+6)
15 SHOUSE – LOVE TONIGHT (3) (+9)
16 OQUES GRASSES – BYE BYE (17) (-1)
17 GALANTIS, DAVID GUETTA & LITTLE MIX – HEARTBREAK ANTHEM (12) (-7)
18 ONEREPUBLIC – RUN (11) (+1)
19 BTS – BUTTER (13) (-5)
20 SUPER HI & NEEKA – FOLLOWING THE SUN (4) (+3)
21 OLIVIA RODRIGO – GOOD 4 U (13) (-3)
22 MARSHMELLO & JONAS BROTHERS – LEAVE BEFORE YOU LOVE ME (8) (+3)
23 DOCTOR PRATS – MASSA BÉ (14) (-6)
24 SUU & CARLOS SADNESS – BARCELONA TROPICAL (14) (-3)
25 IMAGINE DRAGONS – WRECKED (7) (+2)
26 TIËSTO FEAT. KAROL G – DON’T BE SHY (2) (+8)
27 LIL NAS X – MONTERO (CALL ME BY YOUR NAME) (20) (-1)
28 OQUES GRASSES – PETAR-HO (5) (+2)
29 AVA MAX – EVERYTIME I CRY (7) (=)
30 JUSTIN WELLINGTON FEAT. SMALL JAM – IKO IKO (15) (-8)
31 SILK SONIC – SKATE (3) (+2) 32 ED SHEERAN – VISITING HOURS (1) (N) 33 SHAWN MENDES & TAINY – SUMMER OF LOVE (1) (N)
34 STAY HOMAS – NO VULL BAIXAR (2) (+4) 35 ELTON JOHN & DUA LIPA – COLD HEART (PNAU REMIX) (1) (N) 36 FARRUKO – PEPAS (1) (N)
37 MAJESTIC VS BONEY M – RASPUTIN (19) (=)
38 MIKI NÚÑEZ – CADA PAS DEL CAMÍ (2) (+2) 39ZZOILO FEAT. AITANA – MON AMOUR (REMIX) (1) (N)
40 THE WEEKND – SAVE YOUR TEARS (35) (-1)
The Script han anunciat “Tales from The Script” un disc de grans èxits que veurà la llum el dia 1 d’octubre i que inclourà les cançons més conegudes del grup i una cançó inèdita ‘I Want It All’, que ja s’ha estrenat.
Per altra banda el grup irlandès ha presentat una extensa gira europea pel 2022 amb una única parada a l’estat espanyol, pel dia 18 de març a Madrid i amb Ella Henderson com a telonera.
Tracklist
1.Breakeven
2.The man who can’t be moved
3.For the first time
4.Nothing
5.Hall of fame – con will.i.am
6.If you could see me now
7.Superheroes
8.Six degrees of separation
9.Rain
10.Arms open
11.The last time
12.Run through walls
13.Before the worst
14.We cry
15.Science & faith
16.No good in goodbye
17.Never seen anything “Quite like you” – acústic
18.I want it all
The Script Greatest Hits 2022 Tour with support from @EllaHenderson!
Pau Vallvé ha arribat per primera vegada a Figueres. L’excusa, la gira de presentació del seu darrer treball ‘La vida és ara’ i el Festival Acústica, un clàssic a la ciutat. Amb l’atrezzo ja conegut de la nova gira, un duo mà a mà on Pau Vallvé i el seu acompanyant aconsegueixen crear una sonoritat que no té res a envejar a la d’una banda sencera, el cantautor ha recitat les seves noves cançons, així com els seus grans èxits.
La paritat del repertori és notable, ja que s’hi han pogut escoltar diverses cançons de l’últim treball, però hi ha hagut un espai més que notable pels clàssics. De fet, el mateix músic sembla certament reconciliat amb els “maleïts grans hits” que tot artista consolidat té. “Protagonistes“, segons ha assegurat el mateix Vallvé, es va deixar de tocar durant moltes gires pel sobre èxit que la cançó ha viscut. Actualment, però, el barceloní ha tornat a veure-la amb bons ulls i ha sonat amb molta força a la Plaça Catalunya de Figueres.
Des de l’escenari han sonat les preferides del nou treball com “Buguenvíl·lies”, “Mori l’odi” o “Èpoques glorioses”, així com “Un Sol radiant” o “Avui l’únic que vull”. Tot i que el públic, inevitablement, ha tingut una interacció més sonada amb les més conegudes, els temes del nou disc han estat acollits com si fossin hits de la discografia del cantant. Gairebé es feia difícil discernir quines cançons eren les “noves” i quins eren els clàssics.
És realment impressionant veure i escoltar com sona la nova “banda” de Pau Vallvé. L’entramat de teclats, pedals, loopers i caixes de ritmes permeten recrear gairebé a la perfecció la potència de les cançons més intenses del cantant, així com la gentilesa i l’emoció de les tristes (i sí, t’estic mirant a tu, “Com troncs baixant pel riu”).
És difícil parlar de Pau Vallvé sense pensar en la melancolia, la tristesa i la sensibilitat del seu repertori, però és justament en el seu directe on es demostra que és un artista molt més polifacètic, capaç d’anar molt més enllà. Els pits de la gent realment retronaven amb la potència d’algunes de les cançons durant el concert, per seguidament passar a la tendresa culpable d’alguna llàgrima tot just després.
Aquesta, segurament, deu ser una de les qualitats més destacables de Pau Vallvé. És difícil no quedar-se bocabadat davant la seva capacitat de crear cançons i melodies tan potents ell sol, o amb poca ajuda si més no. Veure com un sol home és capaç de crear un espai sonor tan complex i intens del no-res, al mateix temps que no perd de vista la “mundanitat” del músic és impressionant, i pocs artistes ho poden explicar.
Anar a veure Pau Vallvé en concert és anar a retre un homenatge a la música humana, la música que parla des del cor cap a altres cors. La música feta en solitari, que arriba a tot el col·lectiu, la música feta en moments complicats i que parla de situacions que tothom s’hi pot sentir reflectit, la música que ens explica qui som i què ens fa ser com som. Aquella música que ens recorda que la vida és ara.
Acabem el mes d’agost i les novetats van augmentant a mesura que s’apropa el setembre. De moment aquesta setmana hi ha nou material de OneRepublic, Halsey, Chvrches, Big Red Machine, Nelly, A Great Big World, Yann Tiersen, Becky Hill o un recopilatori de Beach Boys.
Pel que fa a les novetats musicals trobem un bon grapat de propostes que van des d’Alan Walker, passant pel remix de ‘Butter’ de BTS amb Megan Thee Stallion, Liam Payne, The Script, Selena Gomez amb Camilo, Imanbek i LP, Zaz, Caribou o The Vaccines.
Sigrid és una de les sensacions de la temporada arreu d’Europa i ara anuncia una gira que la portarà davant de més de 12.000 seguidors en els concerts que ha programat per la primavera del 2022.
Una gira que passarà pel Regne Unit, Irlanda i Europa, amb parada a la Sala Razzmatazz de Barcelona el 30 de maig. Les entrades sortiran a la venda el 3 de setembre a LiveNation.es, tot i que el dia abans hi haurà prevenda pels usuaris registrats.
El 2017 va publicar el seu EP de debut “Don’t Kill My Vibe” i un any després va guanyar el BBC Sound a l’artista revelació del moment.
El 2019 va publicar el disc “Sucker Punch”, on trobàvem joies com ‘Strangers’, ‘Don’t feel like crying’ o ‘Don’t kill my vibe’.
Les últimes hores ha presentat el senzill ‘Burning Bridges’, que com ella mateixa explica està inspirada en un dels moments més durs que ha passat, quan veus clar que una relació s’ha acabar. El moment que veus que ja n’hi ha prou i necessites trencar.
El Black Music Festival comença a celebrar el seu 20è aniversari amb la primera confirmació de la seva edició de 2022: La cantant francesa Zaz, autora d’èxits mundials com “Je veux” o “On ira”, publicarà el seu cinquè disc aquesta tardor i el presentarà al festival de Girona en el marc de la gira mundial “Organique Tour”. En aquests nous concerts l’artista es mostrarà més propera que mai, en un retorn a la seva essència. El públic podrà tornar a gaudir de la personalitat i el món únics de l’artista i descobrir plegats noves facetes del seu art i tornar a enamorar-se de les seves grans cançons.
El concert serà el dia 19 de març en col·laboració amb l’Auditori de Girona. Les entrades es posaran a la venda pròximament tot i que ja es pot accedir a una llista d’espera al web del Black Music Festival.
En paral·lel, l'”Edició Especial” repartida durant tot 2021 del Black Music Festival continuarà aquesta tardor amb actuacions com “Disco Fever” de la Black Music Big Band i l’Ensemble Jove Orquestra de les Comarques Gironines el 3 d’octubre a l’Auditori de Girona on versionaran èxits de la música disco amb col·laboracions de luxe com la Nina o Ramon Mirabet. També a l’Auditori de Girona, el 12 de novembre actuarà el grup nord-americà Ghost-Note, un duet format pel bateria Robert Sput Searight i el percussionista Nate Werth, tots dos dels llegendaris Snarky Puppy. Aquesta proposta d’afrobeat, hip hop, psiquedèlia i world music, compta amb súper-músics que solen acompanyar artistes com Kendrick Lamar, Erykah Badu o Justin Timberlake.
Un altre dels moments màgics de l'”Edició Especial” del Black Music Festival 2021 també serà el concert que homenatge el 30 aniversari de la mítica pel·lícula The Commitments amb el músic i actor protagonista Andrew Strong el 22 d’octubre a la Sala Atrium de Viladecans i el 23 d’octubre a La Mirona de Salt. Abans del concert, el Cinema Truffaut de Girona i la Sala Atrium de Viladecans projectaran la pel·lícula. Ja fa 30 anys de The Commitments, la pel·lícula irlandesa de culte que va arribar al cor de tota una generació que hi va descobrir i enamorar-se del soul. La pel·lícula va ser un èxit instantani: Va guanyar quatre premis Bafta i va estar nominada als Oscar i als Globus d’Or. I no només això. La seva magnífica i atemporal banda sonora va vendre 12 milions de discos i fins i tot va ser nominada a un Grammy.
Altres concerts programats per l’edició d’enguany són els de Movin’ Wes amb la secció de vent The Sidewinders que el 30 de setembre omplirà de funk i groove La Planeta de Girona i el de Mònica Green al Teatre Bartrina el 12 de desembre.
La programació del Black Music Festival 2021 Edició especial va començar a principis d’any amb els concerts de Ben L’Oncle Soul, Las Karamba, La Sra Tomasa, Koko-Jean & The Tonics amb Dani Nel·lo, Aiala i Lágrimas de Sangre.
La direcció del festival continua remarcant que aquesta és una situació excepcional i que per tant, en futures edicions el Black Music Festival tornarà a les seves dates i programacions habituals.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
