Després d’haver passat pel Wizink Center de Madrid, ahir a la nit el grup valencià Zoo va tancar el 2022 amb un concert espectacular al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Orgull valencià

Després d’un vídeo reproduït a les pantalles de l’escenari que mostrava la trajectòria del grup, Zoo va començar amb ‘Ei’, del seu últim àlbum “Llepolies”. Passada la mitja hora de concert, on van repassar èxits de tota la seva discografia com ‘La Mestra’ o ‘Carrer de l’Amargura’, en Panxo, cantant de la banda, va saludar el públic eufòric. Orgullós del seu origen, “Som Zoo, venim del sud, venim del País Valencià!” va ser la seva carta de presentació.

També va aprofitar per presentar la banda, acompanyada per Sandra Monfort i Selma Bruna del trio Marala. Més tard apareixerien també Toni Mejías de Los Chikos del Maíz i Míriam Ferrer del grup Lisasinson, interpretant ‘Imperfeccions’ i ‘Sereno’ respectivament.

- Publicitat -
Tots els components de Zoo a l’escenari. Fotografia: Nora Rosell

Després de la salutació, la festa va continuar. No van faltar les cançons més reivindicatives: ‘La del Futbol’, ‘Panya’ o ‘Avant’, acabada amb un “Sempre a la contra i Avant!” d’en Panxo. Durant tot el concert es va fer referència a la veritable fita que ha aconseguit el grup de Gandia. I és que portar el valencià arreu del país no és una feina fàcil, però tant a Madrid com ahir a Barcelona, es va demostrar que Zoo han arribat realment lluny.

En arribar a l’hora de concert va ser el torn de les cançons més tranquil·les. Una part una mica massa llarga, que va fer que l’energia baixés molt. Tot i que, al llarg del concert, aquests temes més relaxats van deixar moments preciosos on tot el públic cantava sol a ple pulmó amb les llanternes enceses. Va ser el cas de ‘Correfoc’ o ‘Estiu’, en què en Panxo va assegurar que “Res és comparable a Catalunya”.

Un estadi convertit en festa major

Això, però, no va ser un impediment perquè la gent tornés a embogir amb els temes més festius. Amb la seva versió d’‘Esbarzers’ de La Gossa Sorda, ‘Llepolies’, ‘Ventiladors’ o ‘Corbelles’, la pista semblava una festa major. Evidentment, no podien faltar les olles, que ja s’havien anat formant en diversos punts al llarg del concert, fent que la gent s’aglutinés saltant sense control. Tot i les estrictes mesures de seguretat, no es va poder evitar que s’encengués més d’una bengala, ja gairebé tradició en aquests concerts.

El públic de Zoo al Palau Sant Jordi. Fotografia: Nora Rosell

I per acabar el concert, que va durar dues hores ben bones, no podia faltar ‘Tobogan’, que ja s’ha convertit en tot un himne pels fans del grup. Amb aquest final, el públic va quedar envaït d’eufòria. Però el que es recordarà d’aquest concert serà la importància de Zoo per a la llengua i la reivindicació, després de vuit anys de trajectòria. I això no s’acaba aquí, perquè la banda va assegurar que l’any que ve tornarà.