Setmana amb un bon grapat de llançaments internacionals començant per la formació Blackpink que de ben segur arrasen amb “Born Pink” el seu segon disc.
També arriben nous treballs de Death Cab For Cutie, Suede, The Mars Volta (després de molts anys), Mura Masa, Ringo Starr, Blood Orange, The Proclaimers, LeAnn Rimes, Steve Aoki, Bazzi, Eros Ramazzotti, Marcus Mumford, Whitney o Noah Cyrus entre altres.
Pel que fa a les novetats musicals en tenim un bon grapat de casa nostra: Malson Atmosfèric, Pol Purgimon, Lowis, Guillem Ramisa, Samantha, Bounce Twice, Vienna amb Auxili, Fetus o Núria Graham. Més enllà del nostre país també editen nous temes You me at six, Gayle, Carly Rae Jepsen, Charlie Puth, Madonna, Ozuna, Anne Marie o Masked Wolf.
Les pots escoltar totes elles i alguna més a la nostra llista de Spotify.
Malson Atmosfèric és un artista de música urbana resident a Sant Julià de Ramis. Des de 2019 l’artista ha anat publicant cançons autoeditades que l’han anat donant un nom a l’escena musical catalana.
Ara, amb un àlbum debut entre mans, produït per Geri i zneakyboi, ens avança un nou senzill, “Fins les tantes”.
“Fins les tantes” és un reggaeton en català que ens narra el romanç del cantant que està vivint ara. Amb una vida plena d’estrès i conflictes, ha trobat algú que li cura tots els mals i el fa fugir dels maldecaps.
Una cançó on l’amor ajuda a afrontar les dificultats del present, i gaudir del que un té, cuidar qui s’estima però alhora sentir-se cuidat.
‘Res més’ és la segona cançó que Pol Purgimon fa amb en Joan Colomo a la producció, després d’Em fas sentir tan bé. En Joan té una mirada pop que interessa al músic i afirma que s’han entès molt bé.
Sobre aquesta nova cançó explica que, “teníem ganes de fer unes ballarugues i amb en Joan Colomo i la banda vam decidir afegir unes percussions de reggaeton a la cançó. Necessitava una mica d’alegria, molt de pop en vena i de cantar als meus amors impossibles. De seguida se’m va enganxar una tornada repetitiva i vam trobar que aquesta fórmula musical era la que s’acoblava millor al missatge.”
En termes generals, les cançons de Pol Purgimon són un mosaic pop. De melodies que s’enganxen com un xiclet, fetes des de la intimitat de la seva habitació amb vistes al Montseny. I barregen motius a priori tan diferents, que van de la sensibilitat rural, als sons urbans, electrònics i artificiosos. La seva sonoritat bascula entre elements de la pròpia música de Joan Colomo, però també de l’escena pop internacional i de les tendències del panorama català.
A més de fer música, Pol Purgimon és periodista de professió i un dels principals referents de la comunicació al Baix Montseny i al conjunt del Vallès Oriental.
Lowis torna a obrir-nos les portes del seu jo interior i ho fa parlant de com va viure el seu últim desamor. Un vaivé emocional que parla de tristor i d’alegria alhora, de reflexió expressiva i no passiva. Aigua passada és l’eina feta servir com a bàlsam, com a cura terapèutica davant una situació que et condueix a passar de pàgina a cop de pop electrònic, dance, house i r&b entre d’altres.
Influenciat pel so d’artistes com Daft Punk, Kaytranada, Breakbot, Todd Terje o Disclosure, Lowis rebla el clau i ens torna a sorprendre amb una variadíssima paleta sonora que no pot parar de posar colors ben diferents a cada single que publica. En aquesta línia, “Aigua passada” és un single més propens a trepitjar la pista de ball gràcies al seu tempo trepidant i a l’electrònica ballable que traspua la darrera creació de l’artista i productor sabadellenc.
El seu inseparable soci musical i amic, Bernat Tortajada (Vernat) amb qui pilota el projecte Curos, l’acompanya en una cançó que no cantaria amb qualsevol. Una lletra cantada pels dos joves prodigis de la música catalana que estreta el vincle que tenen tant d’amistat com professional. Una delícia de col·laboració!
“Tot i tenir aquesta energia que fa que no puguis evitar moure’t, la cançó parla de com vaig viure el meu últim desamor, creant així un context alegre però trist, reflexiu però expressiu, obrint les portes de la meva intimitat, utilitzant la mateixa cançó com a eina terapèutica”, explica el músic.
És l’últim single abans que surti tot el disc, així que és una cançó amb molt caràcter i que pot agradar molt.”
Lowis simultanieja la seva faceta de productor -amb especial menció al projecte “Curos” que té amb l’artista català Vernat- fent de baixista amb artistes de la talla de Marina Herlop, Alizzz o Meritxell Neddermann i amb el mateix Vic Mirallas, a qui li ha produït 4 temes del seu darrer àlbum “CRUCIDRAMAS”.
Perdre’s, caure o ensopegar és l’aposta de Samantha per trobar-se. “Me Encontré”, el que és nou de l’artista valenciana, és una declaració d’intencions renovades.
Amb una cançó reflexiva i directa Samantha ens descobreix el camí per acceptar-nos i girar full. Fugint del seu estil més romàntic, Samantha aterra els versos més sincers i optimistes en un clàssic de tall pop.
Després del llançament de “M’han Robat El Sol”, una descàrrega de sentiments profunds amb un estil tendre i consolador, on les guitarres amb molt de reverb i una melodia caribenya s’apropiaven de la cançó, Samantha s’atreveix amb un so més elèctric jugant subtilment amb el seu gran registre vocal a “Me Encontré”.
Samantha demostra el resultat magnífic del seu pas per l’estudi. A més, reconeixia als mitjans de comunicació la seva ambició amb aquest nou projecte:
“Jo estic molt bé ara, però sí que vull aspirar a tot. A veure què passa, aquest camí està sent bonic, però en vull més.”
La jove artista, que està perllongant la seva gira ‘Todo De Mí’ pujant als escenaris dels festivals d’estiu del nostre país, avançava en exclusiva als seus fidels seguidors aquesta cançó al concert del Negrita Music Festival de Santander.
El llançament acompanya un videoclip dirigit i produït per ICÒNIC on Samantha travessa totes les adversitats d’un laberint aparentment sense sortid
Després de l’èxit indiscutible del seu últim disc “Rave On”, que inclou temes que ja estan sonant a totes les ràdios musicals de Catalunya com ‘T’he esborrat’, ‘No em sobren bales’ o ‘Pull over the ex’, Bounce Twice ja són una banda referent en música urbana catalana, i de les poques liderades per una dona.
Ara, presenten ‘Vaselina i gel’, un tema que parla de l’etern enemic, la dualitat de l’artista i com a través de dos egos, un és capaç de motivar-se o d’autoboicotejar-se en el seu camí artístic. És, senzillament, un diàleg intern evocat a l’autocrítica.
Vienna va publicar el passat mes de març el seu tercer treball discogràfic: ‘Després d’un temps de bona relació, un dia vaig anar a sa casa’, un EP amb col·laboracions potents com la de l’Adrià Salas de La Pegatina, i que explica la història d’una parella d’enamorats, des del primer moment, amb un impuls més físic i desconcertant, passant per instants de viatges, festes, detalls que van enamorant-los mentre sona alguna banda sonora, fins a arribar a la construcció total d’un lloc bonic on estimar-se i anar passant la vida.
Després de l’èxit rotund d’aquest EP, el grup presenta ‘Eixir d’aquí’ (16 setembre), una invitació a viure la vida. Els alacantins compten aquesta vegada amb, ni més ni menys, que Auxili! En aquest senzill inciten a deixar de banda els conflictes quotidians per treure el màxim profit a allò que et pot brindar la vida, com ara la contemplació d’un paisatge natural, o una festa en bona companyia.
El tema és un avançament del seu nou LP que sortirà a la llum al 2023, una cançó on no falten les melodies pop que caracteritzen el grup, però ara, Vienna s’atreveix a incloure ritmes d’inspiració llatina, guitarres potents que recorden a l’indie més festiu, i fins i tot, el singular reggae que aporten els valencians Auxili, qui amb el seu particular estil, contribueixen a submergir l’oient en un estat anímic de màxima vitalitat i il·lusió davant el futur.
Obrim la segona temporada de Fila Indie, prioritzant la música per sobre de la paraula. Més cançons en 60 minuts, més música per descobrir i més artistes per guardar com a favorits.
TRACKLIST
MUSE – EUPHORIA
TWO DOOR CINEMA CLUB – LUCKY
COIN – BRAD PITT
FLORENCE + THE MACHINE – MY LOVE
BASTILLE – HOPE FOR THE FUTURE
ALICE MERTON – BLINDSIDE
REX ORANGE COUNTY – THE SHADE
ARCTIC MONKEYS – THERE’D BETTER BE A MIRRORBALL
JAKE BUGG – MR MINISTER
VANCE JOY – GEORGIA
YEARS & YEARS – AMERICAN BOY
GIRL IN RED – I’LL CALL YOU MINE
PORTUGAL. THE MAN – WHAT, ME WORRY?
BEACH BUNNY – KARAOKE
THE HEAD AND THE HEART – EVERY SHADE OF BLUE
THE 1975 – I’M IN LOVE WITH YOU
ALFIE TEMPLEMAN – CANDYFLOSS
THE KOOKS – SOFA SONG
Amb ‘Yes It’s Me, The Goldfish!’ es representa el primer personatge dels diversos narradors existents al disc. El piano, una guitarra clàssica oxidada, la bateria i un paper fonamental de la producció conflueixen amb una explosió melòdica de saxo i flautes. La cançó explica la història d’un peix daurat que neda dins d’una peixera i mira al futur a través del vidre. Llavors el peix s’adona que dins d’aquell espai pot trobar totes les respostes que ha estat buscant.
En el nou disc hi ha diversos narradors existents i en aquest senzill s’hi veu representat el primer. Aquest és un peix daurat que mira al futur a través del vidre de la peixera on es troba. Aleshores el peix veu que dins d’aquell espai hi trobarà les respostes que està buscant. El senzill és envoltat de preciosos arranjaments orquestrals que coquetegen conscientment amb el jazz més experimental i a través de preguntes existencials.
Pel que fa al disc, no té data de publicació encara, però sabem que estarà ple de relats que seran representats a través del dolç i enigmàtic imaginari de la Núria. L’artista ha explicat a l’ACN que el nou àlbum ha estat “bastant llarg” de realitzar. La cantautora ha definit el disc com un “viatge propi d’autoconeixement”.
La gira de l’àlbum comença avui mateix al Mercat de la Música Viva de Vic i passarà per punts tan diversos com Los Ángeles, Madrid, Zuric, Hamburg, Praga, Berlín, San Francisco, Seattle i un llarg etcètera.
“La sega” és el nou single i videoclip de Fetus. És el segon avançament del seu proper i quart disc “La serra dels perduts”, que es publicarà en vinil, CD i digital el proper 7 d’octubre, i el mateix dia presentaran el nou espectacle en directe a la Fira Mediterrània de Manresa.
El nou videoclip de “La sega” ha estat realitzat per Jordi Castells i Sergi Galí, i ja es pot veure a Youtube.
Després de dedicar un revolucionat homenatge a Jaume Arnella a l’anterior disc “Sota, cavall i rei”, Fetus aprofundeixen ara en el camí que els va assenyalar el mestre, tot i que recorrent-lo per via pròpia. Al nou disc “La serra dels perduts” exploren un nou univers on s’aglutinen històries populars de l’imaginari empordanès i cançons perdudes de les Gavarres i de més enllà.
Fetus són Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria). En aquesta nova aventura, els empordanesos tornen a comptar amb Joan Colomo com a productor musical. I sumen aliats de luxe com Carles Belda (acordió diatònic), Ricard Ros (sac de gemecs, whistles) i Guillem Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal, als teclats). El disseny gràfic el signa Branca Studio.
CRISBRU, finalista del Sona9 2021 i guanyadora del premi Èxit, és una artista que va experimentar una situació límit durant l’any 2020. Així va començar a investigar sobre la seva relació amb les addiccions i la de tot el seu entorn.
Va descobrir tot un món d’autodestrucció socialment acceptada que la va fer decidir-se a investigar i ordenar els passos que acompanyen l’addicció. Així comença “ADDICTA” (Right Here, Right Now 2022). L’objectiu de tot això és acompanyar artísticament cadascuna de les fases d’una addicció i arribar al públic a través d’un CD i un directe on tots els elements acompanyen la mateixa idea: els passos d’un/a addicta del descobriment, a la convivència.
La idea no és només influir musicalment sinó també deixar petjada en els oients. La temàtica de les addiccions va acompanyada d’una crítica social, de com aquestes segueixen sent un tabú i un estigma. CRISBRU proposa una reconciliació amb el nostre jo addicta y, amb ella, més comprensió dels que pateixen algun tipus de dependència al nostre voltant.
A l’àlbum hi ha moments per ballar (“Res a dir-te”), moments per reflexionar (“Mira’m a mi”) i moments per plorar (“Vull ser millor”). El treball d’investigació es barreja amb el dia a dia de l’artista amb els alti-baixos i diferents estats que converteixen l’àlbum am el reflex d’una experiència real i quotidiana.
PnB Rock va morir dilluns 12 de setembre després d’haver rebut diversos trets per part d’un home que volia robar-li les seves pertinences, segons el Departament de Policia de Los Ángeles.
El raper es trobava en un restaurant de Los Ángeles amb la seva parella quan un individu va entrar al restaurant amb la intenció de robar-li el que duia a sobre. Davant la seva negativa, l’home va decidir disparar-lo diverses vegades. Abans que pogués ser detingut, l’assassí va fugir en un cotxe, i la policia està investigant els fets per poder trobar-lo. Rakim Allen —aquest és el seu nom real— va ser traslladat ràpidament a l’hospital, però malauradament va perdre la vida 45 minuts més tard.
Feia tan sols uns dies, PnB Rock havia publicat el senzill ‘Luv Me Again’, que ja acumulava centenars de milers de reproduccions a Spotify. Aquest mateix any també havia sortit a la llum el seu últim àlbum, “SoundCloud Daze”.
Les seves xarxes s’han omplert de missatges tant de fans com de companys de professió que han volgut donar el condol a la seva família. El raper tenia dues filles petites que ha deixat enrere.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
