Pèl De Gall ens porta una cançó festiva i alegre que ens anima a anar cap amunt, a saltar i ballar. Ens parla de totes aquelles coses que tenim en comú: les ganes de festa i llibertat. Aquest és el nostre gran moment, i estem a punt per passar-ho bé.
Amb l’anunci d’aquest llançament, Pèl De Gall dona un avanç de la temporada musical que s’acosta, amb la promesa de tres nous singles a la Primavera i un quart que arribarà amb la tardor que seguiran la línia característica de Pèl De Gall: una fusió de pop-rock festiu amb melodies irresistibles i lletres fresques.
El single composat per en Francesc Pons i n’Ernest Martí, produït per en David Rosell, es va enregistrar i mesclar als Estudis Can Pardaler, i finalment, es va masteritzar per Carlos Hernández als estudis CHC Mastering. Durant la Primavera de 2024 es publicaran tres nous singles, i a la tardor un quart.
Totes aquestes noves publicacions seguiran en la línia habitual en la banda, oferint una música pop-rock alegre, potent i festiva, plena de melodies enganxoses, i amb lletres fresques i picants, les quals són també properes i optimistes, amb un innegable toc salat i mediterrani i que ens descriuen sentiments i situacions de la vida quotidiana.
Hola!! Molt content amb tot el que us porto avui. Espero que us agradi tant com a mi.
Novetats
Release day per Metro Boomin i Future i el seu WE DON’T TRUST YOU. Molt fort el work ethic de Metro, i la quantitat de bons discos que estan sortint de hip-hop. I aquest és només el primer dels dos! I és que tindrem un altre LP el 12 d’abril. Després de la primera escolta, dir que m’ha semblat bé. Com a molts dels discos de Future, hi ha dos o tres temes brutals, unes quantes que estan bé i també bastants skips. Les meves favs, de moment, “Runnin Outta Time”, “Type Shit” amb Playboi Carti i Travis Scott i per descomptat “Like That” amb Kendrick Lamar, que amb un sol vers es roba el show de tot l’àlbum, amb el seu beef a J. Cole i Drake.
SiR també ha tret nou disc avui. Que HEAVY. Perdò. Crec que m’ha agradat més encara que el de Future. R&B i hip-hop molt, molt top. M’ha semblat el seu àlbum més complet, més personal. “POETRY IN MOTION” amb Anderson .Paak és un escàndol. Però és que val la pena gairebé tot. feats amb Ab-Soul, Ty Dolla $ign, Isaiah Rashad… poetry. Un dels discos de l’any, i el millor release de la setmana, per mi.
Ja ha sortit el nou projecte de Matt Champion, el seu primer disc en solitari, anomenat Mika’s Laundry. Per mi, ha sigut un dels descobriments d’aquests últims mesos, com ja us he anat explicant a mesura que recomanava els singles. Un dels millors discos post Brockhampton. Poc més a afegir, de les noves, em quedo amb “Steel” amb Dora Jar i “Code Red”. Es noten molt les influències de Frank Ocean, i això sempre és bo. M’ha agradat molt també com juga amb la seva veu.
Heu escoltat algun cop una cançó en català que us recordi a Kanye West o inclús al mateix Frank Ocean. Doncs aquí teniu el primer single de videoclub, el nou disc de poggioli “el millor lloc del món”, que ahir es va encarregar de presentar a la sala Laut, deixant clar que ha arribat per quedar-se. Galgo Lento, com sempre, bestial a la producció.
Segon single per Wallows, després de “Your Apartment”, ara tornen amb “Calling After Me” i un riff de guitarra fantàstic, per continuar presentant Model, el seu pròxim disc, que podrem escoltar a partir del 24 de maig. Molt bona pinta.
Sorpresa molt agradable ahir al matí a l’aixecar-me i veure a Spotify “electric bby”, la nova cançó de rusowsky amb DELLAFUENTE. El combo es torna a unir després de “El Camino” (amb Ralphie) i el resultat és exactament l’esperat: un putu hit. Us imagineu un disc col·laboratiu entre els dos?
Vetusta Morla li copia el format a Guillem Gisbert, amb la sortida d’un single doble: “Catedrales” i “Puentes”, que s’uneixen a “La Sábana de mis Fantasmas”. 3 singles, que només fan que confirmar que la que per mi és la millor banda d’indie nacional, segueix en el seu prime. M’ha agradat com experimenten amb l’electrònica i les percussions tribals. Tant de bo veure-les en directe, però resulta que el dia que venen a Barcelona venen 23984234 artistes més.
Nou single de Cruz Cafuné amb el dúo de Tenerife San Tosielo. La cançó es diu “toy joya” i és una mescla entre urban i bedroom pop molt interessant. El videoclip m’ha fet molta gràcia. El podria haver fet un nen de 6 anys, però alhora funciona. També m’ha agradat molt “Nada Que Ver”, una versió més indie de San Tosielo, que m’ha recordat molt a bandes com Cupido o inclús Dayglow o boypablo.
“Saturnine” és el quart single de Hyperdrama, el nou disc de Justice. Aquest cop tornen acompanyats per Miguel. M’ha flipat la col·laboració, i com lliguen els falsets, la veu i l’R&B de Miguel amb les línies de baix i els sintes del tema. Moltes ganes d’escoltar el nou disc a partir del 26 d’abril, on també trobarem altres feats. com el ja publicat amb Tame Impala, o un de nou amb Thundercat. També seria un bon any per un nou projecte de Miguel. Manifestem.
Nourished by Time és el projecte de Marcus Brown, un artista de Baltimore, que ha publicat un nou EP anomenat Cathing Chickens, d’on em quedo amb cançons com “Hand On Me”, que m’ha atrapat amb la mescla de gèneres entre hip-hop, bedroom pop i electrònica.
Descobriments
Pop-rock electrònic en francès!!! Un dels descobriments top de la setmana ha sigut aquest “Sur la planche 2013” de la francesa La Femme, dins el seu disc Psycho Tropical Berlin, que crec que no podria definir millor l’estil de la cançó. No em marxa del cap!
A principis de mes, Surfaces i JVKE van avançar-se un parell de mesos i van treure la que podria ser la cançó de l’estiu: “Don’t Let Me Down”. Indie buen-rollero, a lo Still Woozy o BEENE. El canvi de to del final, espectacular.
Flashy Ice Cream “A qui trucaries” se sumen a la moda de treure corridos tumbados. En la primera part del seu nou àlbum, Sempre Joves, gravat a argentina juntament amb Xicu i Genis Trani, han inclòs aquest tema al més pur estil mexicà, com ja va fer abans Peso Pluma, i a l’urban català, Pawn Gang amb “La Paca”.
La setmana passada se’m va escapar aquest nou disc de l’artista de rap i R&B de Philadephia Tierra Whack. WORLD WIDE WHACK és un disc curtet, divertit i de qualitat, que conté grans cançons com “MOOD SWING”, “MOOVIES” o “SHOWER SONG”. Una mescla entre Noname, Ari Lennox i Little Simz. Molt a favor!
Acabem la ronda amb el grup de rap del Galgo Lento and co, els Hereus Del Beat, i el seu tema més reconegut, Big Mac. Rap clàssic i en català. Que tingueu bon cap de setmana!!
Si en voleu més, també hi ha música xula de Remi Wolf, PawPaw Rod, Still Woozy o Russ!
Setmana intensa de llançaments discogràfics a nivell internacional, amb noms propis com el de Shakira i «Las mujeres ya no lloran», també la nova edició d’Olivia Rodrigo i el seu «GUTS» amb algunes peces inèdites, o debuts com els de Tyla i Kenya Grace.
FLETCHER publica el seu segon disc «In search of the antidote», mentre que PNAU arriba amb el sisè «Hyperbolic». Elbow estrenen el desè disc «Audio vertigo» i Empress Off presenten «For your consideration». The Veronicas estrenen «Gothic summer» i els històrics The Jesus and Mary Chain mostren com sona «Glasgow eyes». Julia Holter publica a través de Domino «Something in the room she moves», Gossip el seu «Real power» o Starsailor «Where the wild things grow».
A casa nostra la setmana ens deixa «A contrallum» d’en Roger Padrós; «Tot el que som» de l’Àlex Pérez; «Marrana» de Svetlana, «Bon rotllo», dels Xanguito o «A la nit» de la Laura Gibert.
Habla de Mí en Presente és la banda que ha creat la seva pròpia cultura a través d’unir catalans, alemanys, francesos, bascos i mallorquins en un mateix espai, juntament amb una guitarra amb complexe de ventilador i un cajón. Són un dels grups més eclèctics del panorama, i la seva ja coneguda i característica technorumba no deixa a ningú indiferent.
A «Complicado» col·laboren amb Meritxell Neddermann, una cançó dedicada al dol d’una amistat que s’ha trencat. Canalitza la ràbia, els retrets i la frustració de quan algú posa límits perquè creu que no li va bé tenir-ho a prop. Amb aquest tema i l’inestimable acompanyament de Meritxell Neddermann, fan una picada d’ull a Avril Lavigne, inspirant-se amb ella.
Habla de Mí en Presente presenta a Bodegas Tour els diferents avançaments del seu nou disc, que serà presentat de forma oficial el proper 18 de maig a la Sala Apolo de Barcelona.
El grup de Barcelona presenta ‘CHiKAGO’, el primer senzill d’un nou projecte que demostra que han tornat més forts que mai. La cançó està inspirada en el flow drill de Chicago dels anys 2011-2015, quan van començar a despuntar. Aleshores van traslladar aquell so a Catalunya, i actualment tornen a les seves arrels.
Després de l’èxit de la seva última mixtape “Respawn” (2022), un àlbum que ha suposat un abans i un després en la trajectòria musical del grup, han consolidat els deu anys de trajectòria. Amb temes com ‘Sassa’, un afrotrap que suposava el tancament d’aquesta etapa, ‘Ganas’, el primer beat de House, o ‘La Paka’, un corrido en català, han demostrat que per a ells, la música no té límits. Com hem pogut veure en els seus últims shows, porten la seva essència a un altre nivell.
P.A.W.N. GANG és la font d’inspiració de tota una promoció d’artistes i grups d’estil urbà dins el panorama català. Des del seu naixement, l’any 2011, la seva popularitat ha continuat creixent a través dels seus vídeos a YouTube, per fer un estil completament desconegut en aquell moment a Catalunya. Fa poc tancaven la celebració de la gira ‘RESPAWN’, un èxit amb sold out a sales com Sala Wolf a Barcelona. La banda ha consolidat un moviment que avui en dia s’ha convertit en un fenomen musical i cultural de tot un país.
Com si mai hagués marxat, paunezz torna, i ho fa sense donar -ni necessitar- massa explicacions, permetent-se l’excentricitat de qui fa música en última instància per aquell gustet de llibertat. Irreverent, torna quasi sense anunci amb una revisió de «La Cançó del Lladre», tradicional catalana, a cor obert i a veu i guitarra elèctrica.
A l’època en què vivim, en la qual tot sembla que només pugui fer-se amb estètica vintage, Carles Pauné porta la norma a l’extrem per fer-ne una seriosa caricatura, agafant una peça clàssica de l’imaginari nostrat i fent que prengui una corporeïtat sonora apta per les oïdes del segle actual. I molt més que això: tota una tesi que si alguna cosa pretén més enllà de fer de pont entre èpoques és experimentar amb els límits de cada una d’elles per extreure’n un residu anacrònic.
La Cançó del Lladre és una tonada de justos per pecadors, de bandolers confessos del seu crim. Però també és una cançó de profunda subversiva: l’explicació en primera persona de la malifeta ens fa emfatitzar amb qui ens delata que l’ha feta, portant-nos davant d’una dicotomia que, tants anys i versions després, segueix sense resoldre’s: què l’ha dut a fer-ho? I si tenia els seus motius legítims?
I si no tenia altra opció? I si era, fins i tot, per una bona causa que ignorem? paunezz, amb aquesta versió, d’alguna forma, igual que el lladregot fa un deseiximent amb el contracte social i pren el que considera que mereix, fa un gest també per recordar-nos, no només que no tot és el que sembla, sinó també que en la música igual que en la vida, a vegades no són tan importants les decisions que prenem, sinó prendre-les de manera conscient.
Una peça folklòrica -que Pauné ha cantat des de ben petit- que sona ara amb filtres de veu quasi futuristes, i un arranjament clàssic tocat amb una guitarra elèctrica esmolada. paunezz ens porta a nous mons inesperats, després que amb el seu primeríssim EP#1 vam descobrir, de dins la seva guitarra, uns mons de nostàlgies post-pandèmia i tristesa bonica, i amb l’EP#2, uns mons que parlaven d’armaris, de fugir de les ciutats i altres traumes generacionals.
Quins mons més revelarà la guitarra del músic sensible aquest 2024? De moment, el d’aquest deliciós experiment que no ve sol: el videoclip ha estat produït per Altiplà Films, productora jove de Barcelona i dirigit per Roger Mitjans, rodat en format 16 mil·límetres de pel·lícula. Una peça visual que pretén ser tan senzilla com l’essència de la cançó, però alhora sofisticada com el llacet que li queda amb aquesta versió.
Scorpio i el Lluc, dos dels artistes emergents més prometedors del panorama, presenten ‘CAIGUT DEL CEL’. Un afrobeat que, sens dubte, de només escoltar-lo fa que recuperis la il·lusió per l’amor. Un nou tema que presenta el potent missatge de recuperar les ganes d’enamorar-te -quan algú arriba en el moment més oportú- després d’haver-te sentit poc valorat i decebut per una persona.
Després d’una primera gira espectacular i trepitjar escenaris potents com l’Acampada Jove, l’Strenes Urbana i el Winter Festival a la Sala Razzmatazz, la Scorpio no deixa de sorprendre’ns. El 2024 ha començat potent amb un munt de temes que ja ens està presentant i ara, ‘CAIGUT DEL CEL’ arriba per obrir pas a la primavera fent-te ballar sense parar amb ritmes afros!
La banda valenciana Cactus torna aquest 2024 amb el pop festiu. ‘Diuen x ahí’ és una cançó que compta amb la col·laboració de Naina, una de les artistes emergents amb més projecció del panorama valencià. La cançó és la mescla perfecta entre la melancolia i la festivitat tan característica del grup. Parla sobre un amor trencat, però viu; un amor que tot i que altres persones s’hi hagin interposat, encara no ha acabat. L’esperança per tornar-ho a intentar.
El grup Cactus és energia. Un grup de València impregnat per la música urbana i el bon rotllo. Des dels seus inicis s’han caracteritzat per barrejar estils com el hip hop, la música electrònica i l’actitud més pop, com podem observar en aquest senzill, que ens farà ballar.
Després de tres àlbums: “Cactus” (2018), “Roma” (2019) i “Mode avió” (2022), han iniciat el camí cap a un nou disc, del qual ja han avançat ‘Mone!’, ‘Falla’, i ‘La batxateta’ un senzill que donava la benvinguda a l’estiu amb ritmes llatins.
‘Diuen x ahí’ és una crida a tornar-ho a intentar amb aquelles persones que la flama encara no s’ha apagat i encara queda història per escriure.
Després de l’èxit del seu ‘Incògnita Brutal’, que fora disc del mes del passat desembre a la revista Enderrock, i del seu recent Sold Out en la presentació a Barcelona, VITTARA rescata la cançó ‘Referent’, una de les peces més emblemàtiques d’aquest disc, per a revisitar-la amb la col·laboració de GUINEU, i entregar «Referent II», amb nova producció musical, més orientada cap al pop electrònic, i noves lletres, que fan que aquesta nova versió tingui una força renovada per captivar a tothom.
Per qui encara no els coneix, VITTARA és la sinergia de l’Uri (guitarres i veus), el Tuliv (baix) i el Pol (guitarres i teclats). Tres nois de Barcelona que es van donar a conèixer a principis del 2022 al costat de Julieta amb el seu EP conjunt ‘dosmilset’. Un petit disc preciosista amb cinc cançons que anaven des del pop a l’indie, passant pel rock clàssic amb guspires electròniques, que acompanyaven lletres que giraven entorn l’amor, la nostàlgia i la rutina. Els referents musicals llavors eren El Petit de Cal Eril o La iaia.
El seu disc ‘INCÒGNITA BRUTAL’ és un recorregut per l’estat d’ànim de VITTARA. Deu peces musicals que, tot i estar plenes d’energia, són molt íntimes i introspectives. Té cabuda l’amor, el desamor, però també l’angoixa per la incertesa de la vida i la por pel futur. Gran sensibilitat lírica que evidencia una maduresa incipient de la banda barcelonina que és capaç de trobar un equilibri perfecte amb una sonoritat molt potent més propera, ara, a la de grups com Carolina Durante o Cala Vento.
VITTARA actuaran a la sala Pumarejo de L’Hospitalet de Llobregat el pròxim 17 de maig (Entrades ja a la venda) i el 18 a la FIM de Vila-Seca.
Després de l’èxit del primer doble llançament amb «MASSSTIMAS» (+60k reproduccions) i «A200» (+12k reproduccions), temes inspirats en el color vermell, Edu torna a la càrrega regalant-nos dos nous singles, aquesta vegada inspirats en un nou color: el verd.
El primer és «SOC JO», focus track del segon split. Un tema compost al costat del productor d’èxit Àlex Pérez («Supermercat» de LilDami, «He de Parar» d’Omar d’OT 2024), caracteritzat per sons que recorden el pop electrònic dels 90’s i l’EDM, amb detalls divertits que li donen un aire fresc i estiuenc i una base de ritmes llatins que promet fer-te ballar.
Però això no acaba aquí! Es tracta d’un split de dues cançons, així que aquí va la segona: «TOCA CÓRRER». Una cançó que sorgeix de la necessitat d’explicar com la societat va a una velocitat frenètica i no valora el present.
Amb Scotty DK a la producció, s’ha buscat un so específic i que simbolitzi la rapidesa, donant a l’oient la sensació de velocitat.
Aquest tema juga amb la sonoritat del pop electrònic i estil urbà, creant un so que beu de referències electròniques i fins i tot disco.
Aquest dijous ha arribat «Tot el que som» el primer disc de l’Àlex Pérez amb Música Global, després d’uns anys on ha anat editant música, ja sigui en forma de EP o senzill.
És el seu primer projecte seriós i n’hem volgut parlar amb ell, conèixer tots els detalls d’un treball que està cuidat el més mínim detall. Podríem dir-vos moltes coses, però molt millor que us poseu còmodes per escoltar i veure la conversa que hem mantingut amb ell.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
