Afinant l’oïda: hardlife, bert bert i Amaia

L’altre dia estava pensant que ja fa més d’un any que escric aquest tipus de blog i m’ha semblat bastant fort que segueixi fent-ho amb les mateixes ganes que el primer dia, i que hi hagi gent que encara em llegeixi. Gràcies <3

Una miqueta tard el blog d’avui, però és que el Sónar ocupa molt temps.

 

NOVETATS:

• Fa uns mesos us vaig explicar per aquí la situació crítica de easy life, un grup que va haver de “desapareixer” per culpa d’una disputa legal amb el grup EasyJet, que els va denunciar. Doncs el quartet de Leicester ha tornat, 8 mesos després, amb una nova caço, “tears” i un rebranding. Ara es diuen hard life. Em sembla espectacular el canvi de nom, ara més realista, tenint en compte el que els hi ha passat. I també la cançó, que dona vibes de Mac Miller. Han tornat amb molta força, i des d’aquí vull donar-los tot el meu support perquè són un grupàs i ho estan passant malament per culpa d’una casualitat d’una puta multinacional.

 

• Why Lawd? el segon disc d’Anderson .Paak i Kxwledge com a NxWorries, 8 anys després, ja està aquí. I és encara millor que el primer. Durant la setmana vam poder escoltar el cinquè single d’un dels discos més esperats de l’any, on tornaven a complir, aquest cop amb “WalkOnBy” amb la col·laboració d’Earl Sweatshirt, que justament ha anunciat concert a Barcelona a finals d’any. La resta del disc, hip-hop, funk and R&B com sempre, brutal. També m’ha flipat el seguit de cançons que va des de “FallThru” a “MoreOflt”, però tot i així escolteu-lo sencer i amb ordre, que no té perdua. Estarà al meu top de discos de l’any, segur.

 

• Un altre dels meus llançaments preferits és sens dubte Torii Yama, el nou àlbum de DELLAFUENTE. El cantant de granada torna amb el que per mi és, un altre cop, una passada de disc. Ja ho havíem previst una mica amb “Malicia”, però es que tota la resta m’han encantat. Un homenatge a Granada, un retorn a l’úrban, i un novè disc amb 0 skips i rodejat de gent com Lia Kali o Judeline. Siusplau un concert només demano això.

 

• El millor de l’actuació de Stella Maris a la jornada inaugural del Primavera Sound, va ser l’anunci del nou single de l’Amaia “Nanai”, que ja està disponible des d’avui. Acompanyat d’un videoclip made by Little Spain, a l’alçada del retorn d’una de les artistes amb més talent de l’escena del nostre país. A més, aquest cop, ha trucat al Ralphie Choo per a la producció, creant un beat amb tocs de club, de samba i de bossa nova. Per la lletra, també s’ha rodejat de Irenegarry i AMORE. Quin combo… Tant de bo un disc aviat.

 

• L’enigmatic nusar3000 també ha tret disc, anomenat 3000 i que inclou cançons com “TAUSERT”. M’ha flipat la producció, els canvis de beat i estils. Un dels artistes emergents de l’any, i veurem on arribarà, després d’haver col·laborat ja amb artistes com Rosalía, Oddliquor, Judeline o el mateix Dellafuente.

 

• Seguint una mica amb el mood, i remarcant els bons temes que han sortit aquesta setmana en l’àmbit nacional, NICO B ha publicat “CAMERINO” i si us agrada Ralphie i tota aquesta onada, no us la podeu perdre.

 

• No crec que vagi errat quan dic que Don Toliver acaba de publicar el seu millor disc. HARDSTONE PSYCHO compleix 100% les expectatives a les quals per mi, el seu anterior projecte Love Sick, no va arribar. Em quedo sobretot amb la producció, els visuals i el run que fa des de “BANDIT” fins a “BACKSTREETS”, hit rere hit, i on trobem les col·laboracions amb Future, Metro Boomin, Travis Scott i Teezo Touchdown.

 

• Això sí que no m’ho esperava. Han sortit els Spotify Singles de Idles i inclouen una interpretació de “Mood Swings” una de les meves cançons preferides de la Little Simz… brutal. Tot després d’unes declaracions on la rapera comentava que era fan de la banda. A més també inclou trossets de “Fuck The Pain Away de Peaches i de “Elektrobank” de The Chemical Brothers. M’ha flipat. Per altra banda, compten amb una nova versió de “Roy”, cançó del seu últim disc, TANGK que m’ha agradat més que l’original.

• “Grey Scale” és el nou single del cantant de L.A. Duckwrth, del que us vaig parlar fa poquet, gràcies a temes com “Kiss U Right Now” o “Super Bounce”. Doncs aquesta nova és per mi encara millor. R&B xulíssim!

 

• Sorpresa també aquests dies en veure que Guillem Gisbert ha publicat a Spotify una versió que va cantar en directe a l’Apolo en el concert de presentació de Balla la Masurca. “Tots a casa xiulen”, una adaptació de “Anyone can Whistle” de Stephen Sondheim, que em va semblar molt maca ja en directe, i que a partir d’ara podem gaudir cada dia! Espero que publiqui també la versió de Neil Diamond perquè era encara millor.

• Després de la publicació de BRAT, el seu àlbum més aclamat tant pel públic com per la crítica, Charlie xcx ha compartit el seu deluxe, anomenat molt descriptivament Brat and it’s the same but there’s three more songs so it’s not, i no teniem prou amb l’èxit del disc, sinó que aquí hi trobem un dels meus temes preferits: “Guess”. Vull tornar al PS.

 

• També volia compartir-vos la nova cançó de l’artista de Sabadell bert bert, que després d’èxits com “paper de liar” o “muntanya rusa”, les meves preferides ha publicat “obsessió”, una batxata en català amb una de les tornades més enganxoses del dia. Cal destacar també la portada, molt maca.

 

• Iseo & Dodosound no es cansa de crear, i tot i haver publicat un disc ple de hits al gener (En la Tormenta), torna avui amb un nou senzill anomenat “Ay Corazón!”. No fallen ni un tema, sempre sonen ultra bé. I a més, videoclip amb lyrics perquè la gaudim més.

 

• Acabem ja amb una col·laboració que m’ha agradat molt, a la cançó de “Tantrums” del nou disc de la Normani, DOPAMINE, ja que hi apareix James Blake, per donar el seu toc de gust i qualitat musical habitual.

 

 

DESCOBRIMENTS:

Totalment impensable que al escoltar The Jack Moves i cançons com “Somebody’s Watching You”, no us penseu que esteu escoltant una banda dels 70, rollo Michael Jackson o els Bee-Gees, però no. Es tracta d’un duo actual de Soul/R&B que sona increïble i que et trasllada directament a aquesta època (com si jo l’hagués viscut, lol). Gràcies a la gent que em rodeja per enviar-me coses tan maques.

 

• Un dels descobriments que he fet gràcies al Primavera Sound, tot i que no vaig poder anar-hi perquè hi havia un altre concert, va ser el de Royel Otis, el duo d’indie-rock australià, que fa res va publicar “Linger” una SiriusXM Session, en la que versionen la cançó de Cranberries.

Fins aquí, seguim!