25.000 persones han tornat a gaudir al Pla d’en Sala d’una edició marcada pel to festiu i reivindicatiu que ha tingut un dels moments culminants amb la lectura d’un manifest que han llegit Gemma Recoder, directora del festival, i els artistes Joan Dausà, Pupil·les, Triquell, Suu, Els Catarres, Pèl de Gall, Els Amics de les Arts i TheTyets amb una pancarta amb el lema «Aturem el feixisme».
La novena edició s’ha iniciat amb Triquell, amb gran èxit de públic i ja no s’ha aturat fins la sortida del sol amb actuacions memorables de Pupil·les, Stay Homas, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Suu, i els debutants 31FAM, Auxili i Pèl de Gall, amb les intervencions de l’incombustible Miquel del Roig. Un dels moments estel·lars de la nit ha estat l’actuació de The Tyets que han convertit el recinte en una gran festa i fins i tot en una sardana multitudinària amb la interpretació del «Coti x Coti», amb un públic totalment entregat. L’actuació ha inclòs col·laboracions amb Julieta, Els Amics de les Arts i Stay Homas
Buhos ha estat el grup encarregat de tancar el CanetRock 23 amb la sortida del sol i amb el seu so volcànic.
L’organització ja ha començat a treballar en l’edició de l’any que ve en què se celebrarà el desè aniversari des que es va reprendre CANETROCK el 2014. Serà una desena edició molt especial per la qual ja s’han posat les entrades a la venda a https://www.canetrock.cat/ aquesta mateixa nit.
Ahir, el temps va perdonar i el segon dia del festival va transcórrer amb total normalitat i més afluència de gent a les primeres hores. Hi va haver molt bones propostes nacionals, però sobretot van destacar les actuacions de L’Impératrice i Suede.
Talent dels països catalans: Galgo Lento, Maria Hein, Socunbohemio i Julieta
Galgo Lento va ser l’encarregat de donar el tret de sortida. Tot i que va començar amb un públic reduït per l’hora que era, de mica en mica va anar aplegant més gent fins que l’espai de La Cabana va estar ple. I ho estava amb raó, ja que va demostrar el seu talent amb temes com ‘PERÒ QUE BÉ’, del seu últim àlbum «MARTINET!», o ‘Completament Normal’. Tot i l’essència tranquil·la dels seus ritmes i melodies, el final de l’actuació la va portar al rock més pur. Després de l’actuació, vam poder parlar una estona amb ell.
La mallorquina Maria Hein va omplir l’espai de La Cova amb la seva dolça veu. Aquest era l’últim concert amb la banda actual, va dir, perquè ara tanca el cicle del primer àlbum i oferirà un nou show a partir de setembre. Encaminant-se cap a aquest nou estil va interpretar ‘La dama de Mallorca’ i ‘Fets de fil’ ella sola amb una base, mentre que en els altres temes es va acompanyar de la guitarra o el piano. Com era d’esperar, Julieta va pujar a l’escenari per cantar ‘CLUB’ en una versió acústica improvisada. Tot i que se la veia una mica tímida en alguns moments, va oferir una actuació preciosa. També vam conversar una estona amb ella sobre el seu futur projecte musical.
Amb ‘Ses paraules s’emporta el vent’ va començar l’actuació de Socunbohemio que, fins al final, va tenir una bona part del públic cantant. Amb la mateixa delicadesa de sempre, va presentar els temes del seu primer àlbum, “Contes de les quatre estacions”, així com cançons ja conegudes. Moment divertit, quan va dedicar ‘Somni d’una nit d’estiu’ als seus “veïns de càmping” per no haver-los deixat dormir la nit anterior.
El concert de Julieta va ser, sens dubte, el més multitudinari dels escenaris petits. A La Cova no hi cabia ni una agulla, inclús abans que comencés l’actuació. La cantant va fer riure tota l’audiència només començar, ja que va saludar amb un «Bona nit, Valls!», en comptes de «Vida». Després de la primera cançó, va rectificar i el show va continuar amb una energia brutal i amb el públic cantant totes les cançons a ple pulmó. La barcelonina va interpretar temes de tots els seus projectes, així com col·laboracions amb altres artistes. Maria Hein la va acompanyar a ‘CLUB’, aquesta vegada amb la versió normal. Al final, es va quedar sense temps i va haver de deixar sonar ‘ENS BESEM’, la versió accelerada, mentre s’acomiadava.
Grans propostes internacionals: AURORA, L’Impératrice i Suede
Una de les actuacions més explosives de la nit va ser la d’AURORA. Tot i que aquí no sona tant, la cantant noruega acumula milions de reproduccions a Spotify, i també va aconseguir congregar una gran multitud davant l’escenari La Masia. Amb el seu synthpop va fer ballar a tothom, i amb la seva energia arrasadora es menjava l’escenari, destacant en tot moment —en el bon sentit— per sobre dels components de la seva banda.
El show de veritat, però, va arribar amb L’Impératrice quan començava a caure el sol. Amb un castellà prou acceptable, la cantant del grup parisenc es va presentar davant de l’audiència i va començar un concert que va transformar el Vida en una autèntica pista de ball. Amb un look futurista i els seus ritmes disco i electrònics, l’energia va anar fluctuant fins que, amb l’últim tema, tothom va acabar saltant efusivament.
L’últim gran concert de la nit va ser el de Suede. Amb un Brett Anderson —vocalista— totalment entregat, que va acabar amb la camisa mig oberta i xopa de suor, van transmetre l’energia del seu rock a tothom allà present. Després dels temes inicials, amb ‘Trash’ va començar la festa de debò, i no va parar de sonar un èxit darrere d’un altre. El cantant, inclús va baixar al públic i es va endinsar al bell mig de la multitud, que al·lucinava per tenir-lo a pocs centímetres. També hi va haver un moment més íntim, amb una versió de ‘She’s in Fashion’ amb només guitarres acústiques. Això sí, en el tema següent ja es va tornar a la línia rockera del concert. En definitiva, va ser un show increïble digne d’estrelles del rock.
Des de Terrassa fins a Barcelona. Aquest és el recorregut que m’uneix amb el protagonista de la nit. El Sant Jordi Club va acollir ahir dia 30 de juny la presentació del nou disc del Miki Núñez «121«. Un vespre que ens el va prometre carregat de sorpreses.
Els encarregats d’obrir la nit van ser Straight Waves, banda on Eloy Núñez és el vocalista. Durant la seva actuació van tocar algunes cançons del seu disc «Since You Left» i ‘Found Myself’, cançó que just van treure el dia anterior. Això sí, també ens van delectar amb algun tema nou que encara no ha sortit i que Eloy presentava com «aquesta cançó…bé és una cançó» entre riures del públic. Problemes tècnics i volums de guitarra a part, va ser un directe que va enganxar al públic, que tant aixecava els braços a les cançons més mogudes com encenia llanternes a les balades.
Puntual com un rellotge, Miki Núñez va trepitjar l’escenari del Club Sant Jordi amb un «Bona nit Sant Jordi, com estem? Això és una bogeria i un somni complert». El concert va ser una festa des del primer moment, ja que la primera cançó que vam escoltar va ser ‘La Venda’. Tal com va dir el terrassenc, «la música és compartir». És per això que al llarg de la nit diverses persones que han compartit amb ell aquesta passió el van acompanyar. El primer encarregat a fer-ho va ser Lildami, que va cantar a duo amb el Miki el seu tema ‘Supermercat’. El públic ho va donar tot veient els dos egarencs a l’escenari, i no es va relaxar quan va pujar Àlex Pérez per interpretar ‘No m’ho esperava’. El concert va seguir amb temes com ‘Los 7 males’ o ‘La mitad’, on Miki va tornar a cantar acompanyat, aquesta vegada de Paula Koops.
Un dels grans moments de la nit va ser quan Alfred Garcia va pujar a l’escenari. Aquesta vegada va ser per interpretar a duet ‘Electricitat’. Miki Núñez va fer els seus sentiments clars, i és que va declarar que l’Alfred «és una de les persones més espectaculars que m’he trobat dins d’aquest món». Els dos cantants comparteixen recorregut, ja que tots dos van sortir de l’acadèmia d’Operación Triunfo. Tot i que no van coincidir en edicions, sembla que el programa els va unir, personalment i musicalment, fora de la pantalla.
El ritme no va parar amb ‘Sin noticias de Gurb’, cançó que dedica a la seva mare Montse. El públic la va ballar i cantar sencera (sovint a ple pulmó i a cappella) tot demostrant l’afecte que també li tenen a aquest tema. Mariona Escoda va ser també una de les col·laboracions estel·lars de la nit. Probablement, perquè gran part del públic era també seguidor d’Eufòria, talent show co-presentat pel mateix Miki Núñez i del qual Escoda va guanyar-ne la primera edició. Van interpretar plegats ‘Llums de mitjanit’, cançó que l’any passat va acompanyar l’estiu a TV3.
Probablement, el moment més emotiu de la nit va arribar amb ‘Dime que no duele’. Miki Núñez va admetre que «és una de les cançons més difícils de cantar» i la va dedicar «a totes les persones que han perdut a algú proper, i que l’intenten recordar». El cantant no va poder evitar trencar-se i emocionar-se al final de la cançó, després que el públic la cantés amb una força immesurable.
Però l’Eufòria va tornar a ser present quan la Jim va pujar a l’escenari. La flamant guanyadora de la segona edició del programa va acompanyar al Miki cantant ‘Gelat’, com a part del seu premi al talent show.
En @mikinunez i la Jim ens fan gaudir amb el Gelat! Una de les moltes col·laboracions del concert del Sant Jordi Club pic.twitter.com/Xc3Mwjuyw4
‘Nadie se salva’, ‘Escriurem’, ‘Más de la cuenta’, ‘Per tu’ o ‘Entre un millón’ van ser també algunes de les cançons que va cantar al llarg del concert. En Miki no podia parar de fer arribar al públic el seu agraïment: «a una festa major no saps si la gent que ve t’escolta o no, però aquí vosaltres heu invertit el vostre temps i els vostres diners per estar-hi. Gràcies». Desenes de pancartes es van anar alçant al llarg de la nit, des d’aquelles que posaven «Miki t’estimem» fins a algunes més específiques com «Miki soc la filla de la Irene del Lefties» que intentaven captar l’atenció del cantant.
La recta final del concert va arrencar quan la persona amb qui «no comparteixo només música, sinó la vida», Sara Roy, va pujar a l’escenari per cantar ‘Tot és més fàcil’, tema que sempre desperta l’emoció del públic. Arnau Blanch i Edu Esteve van ser les últimes col·laboracions de la nit i van inaugurar l’estiu amb ‘Eterno Verano’.
Miki Núñez acaba «celebrant» la nit amb ‘Celebrem’, i quan surt de l’escenari comencen a alçar-se els crits de «No n’hi ha prou». Havent-los escoltat, torna a arrencar amb cançons que definien la nit al peu de la lletra. Potser en Miki va tenir ‘Suerte’, però s’ha guanyat l’escalf de tota la gent gràcies al seu esforç, a la seva dedicació i a l’estima cap a allò que fa. És per això que acaba el concert dient «poder haberlo vivido, ‘Me Vale'».
I és que tal com va anar repetint al llarg del concert, la música és compartir. Compartir experiències, moments i il·lusions. Compartir el somni d’un Miki de 14 anys que «somiava en començar la gira al Sant Jordi amb tota la gent que admiro col·laborant-hi, i vosaltres ho heu fet possible». O compartir samarretes, com l’home del públic que va regalar a les seves tres amigues, emocionades, una de les 300 samarretes d’edició limitada d»Escriurem’. La presentació de «121» va ser tot un èxit, i crec que al Miki li va quedar clar que volem continuar compartint la seva música amb ell.
Mushkaa ha alegrat el dia als seus seguidors amb l’estrena de ‘El mambo’, després de ser utilitzat en múltiples per la pròpia artista diverses vegades per la xarxa social de Tiktok.
Després de setmanes utilitzant l’inici del nou tema per realitzar contingut, Mushkaa ha publicat finalment la cançó, acompanyada d’un videoclip on apareix un bon grapat de gent ballant a la platja.
Irma Farelo, qui s’amaga darrere el nom artístic de Muskhaa, fidel al seu ritme urbà ha presentat un tema estiuenc, proper a la bachata i, de nou, amb col·laboració amb seu productor habitual: roots.
El mateix duet és el que va fer irrompre Mushkaa dins l’escena urbana catalana amb el primer disc de la de Vilassar «Tas loko mixtape», publicat a principis del 2023 a Spotify on compta amb gairebé 200.000 mil oients mensuals.
Aquest estiu ja té programats fins a 20 concerts en festivals d’entitat al país com l’Acmpada Jove o el Portaferrada. Properament es podrà veure avui a la nit a Bigues i Riells – on potser ja estrena en directe el nou tema- el 6 de juliol a Sant Sadurní d’Anoia o el 8 de juliol a Vic.
El proper 8 de setembre arribarà «GUTS» el segon disc de la cantant Olivia Rodrigo, que aquest mateix divendres ha estrenat ‘vampire‘ el primer senzill d’aquest nou treball amb el qual obre una nova etapa.
La producció és cosa d’en Daniel Nigro, que ja va ocupar-se del seu debut «SOUR». La cançó ens transporta al rock dels anys 70, en aquesta proposta on la cantant expressa que és una noia de dinamismes i que li agraden els canvis melòdics i rítmics.
La lletra ens parla d’un noi que l’ha utilitzat per la seva fama. La cançó la va escriure durant el passat hivern amb la intenció d’expressar com se sentia.
«Ja portavem temps cantant que la vida és curta però ampla, i és que com tot, tot té el seu final». Marialluïsa diu adéu. El grup igualadí s’acomiadarà al juliol amb una sèrie de concerts. Abans, però, ha volgut deixar el seu testament sonor a «Tinc al cor el que no trobo al cap», un EP que es publica avui divendres 30, que recull tots els singles publicats el darrer mig any i on se sumen dos temes completament inèdits. Un d’ells és el que obre el disc, “Senzilla, la vida?”, amb una lletra premonitòria i producció de Joan Pons (El Petit de Cal Eril).
Pren el relleu “Feel Free”, un tema clau en el tram final de la trajectòria de la banda. Produïda per Ildefons Alonso, és una cançó de melodia encomanadissa, ritme trepidant i ànima psicodèlica, amb un missatge que convida a alliberar-se i a compartir les emocions. Segueix “7 de novembre de 2022”, produïda per Jordi Casadesús, una història d’amor que es resolt en un concert; mentre que “Dies de preguntes” representa la cara més experimental i arriscada del grup, aquest cop amb Santi Careta als controls. L’altre tema ja conegut és “Les nits sense dormir”, amb producció de Dani Ferrer (Love of Lesbian).
El disc es tanca amb “Viliella”, una cançó recuperada de velles maquetes que, malgrat el so rústic, capta perfectament l’essència del grup. Es va enregistrar al poble pirinenc que li dóna nom.
ÚLTIMS CONCERTS
7/7 Sant Pere de Ribes – Festival Sons Solers
28/7 Barcelona – Sala Laut
29/7 La Cortinada (Andorra)
30/7 Igualada – La Bastida del Rec
Els avisos meteorològics que anunciaven tempestes per tot el territori català no van donar treva a Vilanova i la Geltrú. Tot i que el Vida va transcórrer amb total normalitat durant tot el vespre —a excepció d’un plugim al voltant de les deu de la nit—, a les 2 de la matinada es van haver de suspendre les actuacions restants. La intensitat de la pluja, que no semblava que hagués d’afluixar, va obligar a escurçar la primera jornada del festival. Malgrat això, vam poder gaudir de moltes actuacions, als escenaris principals i també als més petits.
Maria Jaume, Yaunest i Massaviu: les perles amagades del festival
La mallorquina Maria Jaume va ser l’encarregada d’inaugurar el festival d’aquest any. Va actuar a l’escenari La Cova davant d’un públic força reduït i més aviat tímid. Així i tot, se’l veia gaudir amb les melodies tranquil·les de l’artista i la seva banda que, per cert, tenien un so impecable. La cantant va interpretar temes del seu últim àlbum i també va presentar el senzill recentment publicat ‘Lo Que Romp Es Coret’. La seva actuació va acabar amb un dels seus temes més coneguts, ‘Me desplom’. Una energia perfecta per començar un dia de festival.
Com un rellotge, en acabar l’actuació de Maria Jaume començava la de Yaunest a l’escenari La Cabana, just al costat. El jove empordanès va debutar fa només un any amb l’EP «Wonder Room», que es mou entre l’electrònica i el beat, molt ben portat al directe. Un problema tècnic va fer perillar l’actuació, i és que a mitja cançó, la seva guitarra va fallar i va haver d’acabar-la sense. «Se m’ha mort la guitarra», va confessar en un estat perceptible de frustració. Després d’arreglar-ho com va poder amb el seu equip, el concert va seguir amb normalitat.
Mentre a un dels escenaris principals hi actuava Núria Graham, a La Cova hi tornava a començar la música amb Massaviu. També amb algun problema tècnic que els va fer estar una mica descol·locats durant els primers temes, van fer un repàs dels seus dos últims àlbums. A més, van presentar cançons del disc que veurà la llum després de l’estiu que, com van explicar, és l’època de l’any que més els inspira per compondre.
Henrio i Whitney: una bona dosi de folk
Un altre cop des de La Cabana, l’igualadí Enric Verdaguer, Henrio en el seu actual projecte musical, transmetia una pau i una tranquil·litat indescriptibles amb la seva guitarra acústica. Va presentar l’àlbum «Somewhere, Sometimes», inspirat per la nostàlgia de la seva estada a Liverpool i amb un gran component de folk. A poques cançons d’acabar el seu concert començaven a caure gotes, i tot i mullar-se els instruments i l’escenari, va tenir temps d’interpretar l’últim tema i acomiadar-se a correcuita.
A l’escenari principal Estrella Damm hi actuava, just després, la banda nord-americana Whitney. Per a nosaltres va ser un gran descobriment, ja que sense conèixer-ne res, vam gaudir de la qualitat de les seves cançons i de la seva interpretació en directe, amb un so i una conjunció de tots els instruments realment bons. Whitney són música indie en estat pur, i generen molt bones sensacions en el públic.
Julieta Venegas i La Casa Azul: els plats forts del dia
Durant els últims rajos de sol, Julieta Venegas actuava a l’escenari principal, repassant els èxits de la seva carrera i també presentant el seu darrer àlbum, «Tu Historia». I ho feia amb una gran interacció amb el públic. Mentre cantava els primers versos de ‘Brillaremos’, es va adonar que la gent no la sentia —era cert, inclús quan parlava costava entendre-la— i va aturar la cançó per igualar el volum. Durant la majoria de l’actuació, més enllà de les primeres files, l’ambient era bastant distès i la gent no parava especial atenció a la cantant. Amb ‘Limón y sal’ i ‘Me Voy’, però, va aconseguir que tothom present cantés a ple pulmó. I amb ‘El presente’, que va posar fi al concert, va deixar a tothom ballant a ritme de ranxera.
La cirereta del pastís la van posar La Casa Azul. El seu concert va ser el que més va fer vibrar els assistents del Vida. Amb el seu so característic que barreja l’electrònica amb el disco i el funk, junt amb la seva posada en escena d’estil futurista, van oferir un show increïble. Amb un inici explosiu de ‘No Hay Futuro’, amb confeti inclòs, el públic va començar a saltar des del primer moment. S’ha de dir que, si el concert hagués durat mitja hora menys, hauria sigut més amè. En un festival, molt del públic no és fan del grup, i una hora i mitja amb temes molt semblant entre si pot fer-se cansat. Això sí, va valdre la pena per escoltar ‘Podría Ser Peor’ i ‘La Revolución Sexual’ en directe.
La música pot ser observada i estudiada de maneres diferents. Pot ser estudiada en si mateixa, com a un objecte sonor, observant les característiques rítmiques, melòdiques, harmòniques, de textura o de dinàmica, tal com es faria des de l’àmbit de l’anàlisi musical. Pot ser, també, estudiada amb relació a la vida, els gustos o l’experiència del compositor o, fins i tot, amb relació al context polític, social i cultural en què es va desenvolupar, tal com farien la musicologia, la sociologia o la historiografia.
La psicologia de la música, en canvi, es focalitza en estudiar l’afecte que aquesta pot produir en l’individu, en la seva personalitat o en la seva relació amb l’entorn social. Aquesta disciplina acadèmica també observa els usos que fem de la música, que fan referència a les maneres i situacions humanes en què emprem la música i que són els que finalment determinaran la nostra relació amb aquesta disciplina artística. A més, contempla també les funcions que exerceix, és a dir, els propòsits als quals serveix, que no deixen de ser les raons del seu ús.
El sociomusicòleg i crític musical Simon Frith proposa quatre usos principals, possibles únicament a la música popular, dels quals destacarem els dos més importants.
El primer i més rellevant és la construcció de la identitat, tant en l’àmbit social com en l’individual, procés que s’acostuma a dur a terme durant l’adolescència, etapa en què és comú utilitzar la música com a una via per crear i desenvolupar relacions socials. És en aquesta etapa del desenvolupament que els individus tendim a comportar-nos d’una manera socialment predictible -anomenada disposició interpersonal- segons les influències que rebem de fenòmens socials com el futbol, la música o la moda. És aleshores que a través de manifestacions socials com la música,tenint en compte els paràmetres paramusicals que l’acompanyen i la possible connotació política o social, ens comportem i construïm la nostra personalitat segons els valors i la moral que reivindica el gènere musical amb el qual ens identifiquem.
Gèneres musicals com el Reggae o el Rock són dos grans exemples de la manera en què la música pot influir en el desenvolupament de la identitat de l’individu, sigui en l’àmbit individual o social. Ambdós gèneres s’associen a uns valors determinats, a uns elements estètics i a un tipus de comportaments en concret. Fins i tot, podríem situar al grup social que el conforma a uns espais determinats. L’individu, en sentir-se identificat amb aquestes associacions, construeix la seva identitat individual i social segons aquest estil musical. A més, tal com han demostrat els psicòlegs H. Tekman i N. Hortaçsu (2002), la música no només s’utilitza per definir-se a un mateix, sinó que també per classificar i ubicar als altres.
Segons argumenta el sociòleg J. R. Ramírez, però, no és fins a mitjan segle XX que la música ens influeix d’aquesta manera. A causa del debilitament dels mecanismes tradicionals de producció d’identitats i al sorgiment de les noves indústries culturals, que van impulsar el naixementdesmesurat de noves músiques juvenils, la música va esdevenir com a un dels principals mecanismes de producció d’identitats.
El segon i no menys important, és la construcció, justificació i gestió de la vidaemocional privada, que sigui concordant amb la vida emocional pública. És indiscutible que la música té lacapacitat d’influir en les nostres emocions. Tenim registre de la connotació emocional de la música en la mitologia grega, en els models grecollatins i en l’Antic Testament, entre d’altres, i ha estat un aspecte decisiu que ha determinat esquemes compositius, com els dels madrigals de Monteverdi, obres com el Tractat d’Harmonia de Rameau (1722) i moviments artístics, com l’Empfindsamkeit (s. XVIII), que té com a objectiu suscitar emocions.
Actualment, sabem que per caracteritzar els estats emocionals produïts pel so s’han de tenir en compte tres aspectes principals. El primer, anomenat valència i que representa el 50% del significat emocional, fa referència a la transmissió d’emocions positives o negatives a través del tempo, la melodia, la tonalitat o les consonàncies i dissonàncies. El segon, que representa el 20% del significat emocional és el grau d’activació neuronal, i és provocat per canvis d’intensitat, de tempo o l’altura. L’últim, que representa el 10% del significat, és la intensitat emocional, que fa referència a la capacitat emocional de l’individu.
A tall de conclusió, durant el procés de construcció de la identitat utilitzem la música per construir i comprendre la nostra vida emocional privada. A més, la música contribueix a justificar socialment aquests sentiments, és a dir, afavoreix l’existència d’una vida emocional pública i compartida. Això no obstant, a mesura que creixem, la música tendeix a ser usada com a una eina de gestió emocional, sobretot a partir de les obres que ens produeixen una major satisfacció emocional.
Amb aquesta breu descripció de dues maneres en què es pot utilitzar la música, és pertinent introduir les principals funcions a les quals apunten.
D’acord amb l’esmentat, durant el procés de creació de la identitat, generalment esdevingut durant l’adolescència, la música és usada per desenvolupar la nostra identitat personal, per desenvolupar les nostres relacions socials i per identificar i posicionar una moral i uns valors propis.
Aquests tres processos, que formen part del procés de creació de la identitat d’una persona i que s’esdevenen a partir de fenòmens socials, fan al·lusió a diverses funcions de la música, totes proposades per l’antropòleg A. P. Merriam a The Anthropology of Music (1964). Una primera seria la funció de comunicació. La música és entesa com a un mecanisme de comunicació i pot significar a través del so o de la lletra. Una altra, més intuïtiva, és la funció de representació simbòlica, funció que no només contempla objectes i persones, sinó que també ho pot fer amb comportaments o idees. Compleix, també, la funció de contribució a la integració de la societat, la funció d’entreteniment i la funció de contribució a la continuïtat i estabilitat d’una cultura.
Respecte a l’ús de la música com a eina de construcció, justificació i gestió emocional, es pot concloure que en aquests casos la música compleix les funcions d’expressió emocional i de resposta física, aquesta última en els casos en què és capaç de modificar l’estat d’ànim, provocar excitació ocalfreds, reaccions que generalment esdevenen a través de l’associació de la música amb els altres elements, com són els records.
Avui dia, la música té un paper fonamental en el desenvolupament de la societat. Tal com hem pogut veure, té la capacitat d’influenciar en la creació de la identitat de les persones que l’escolten, així com en la gestió dels seus sentiments. La música té el poder d’unir les persones, expressar emocions, entretenir, comunicar i influir en el comportament, idees i valors. És per aquest motiu que important comprendre que, en la majoria de nosaltres, la música ha contribuït a ser qui som, i que ho continuarà fent mentre la visquem amb consciència.
Madonna s’ha vist obligada a posposar l’inici de la seva gira mundial «The Celebration Tour» que havia d’arrancar el proper 15 de juliol a Vancouver, després de ser ingressada a un hospital a causa d’una infecció bacteriana greu, segons ha explicat el seu mànager Guy Oseary.
Sembla que l’artista hauria agafat la infecció el passat 24 de juny. L’estat de salut de la cantant ja millora i s’espera que la seva recuperació sigui completa, però haurà de està sota atenció mèdica, motiu pel qual els seus compromisos quedaran aturats fins a nou avís.
Ara per ara no se sap si els concerts posposats afectaran a altres dates previstes, com els concerts que ha d’oferir els dies 1 i 2 de novembre a Barcelona.
El seu mànager ha informat que quan hi hagi nous detalls ho faran saber a través dels canals oficials.
Després de tres primeres edicions amb bona acollida, el pròxim 6 de setembre a les 20:30h a la Paral·lel 62, se celebrarà la quarta edició del Festival Mússol amb noms emergents i consolidats de casa nostra.
Als primers noms anunciats a mitjan abril: la jove compositora indie bilbaïna establerta a Barcelona, Maren, Renaldo i Clara, Roba Estesa, Marina Herlop i Karina Pasian-descoberta per Quincy Jones, actualment corista d’Alejandro Sanz i nominada als Grammy al millor àlbum de R& B contemporani l’any 2008-, el Festival Mússol anuncia el gran gruix de noms que conformaran el cartell d’aquesta quarta edició. Aquests són: Mushkaa, Triquell, Maio, Henrio, Roserona. Només faltarà per anunciar una artista convidada que es comunicarà a mesura que s’apropi la data del Festival Mússol.
Una de les característiques del Festival és el seu format poc habitual. Acompanyats d’una magnífica backing band de músics presents en tot el concert, que s’aprenen tot el repertori a la perfecció i emulant cada sonoritat del disc original, cada artista interpretarà tres temes dels més emblemàtics de la seva carrera. Tots ells seran presentats per la cantant i compositora Júlia Blum.
Les entrades ja es poden adquirir la pàgina web oficial (https://festivalmussol.com/) a partir del 17 €
També s’incorpora la fila 0, un lloc on les persones que no puguin assistir a l’esdeveniment, però vulguin col·laborar amb la causa, puguin fer donacions per AFANOC (enguany els beneficis van aquí, concretament, a la casa dels Xuklis, un lloc d’acollida a les famílies dels nens que tenen càncer).
Figa Flawas continuen amb el seu bon 2023 i aconsegueixen situar ‘Mussegu’ com la cançó en català que més ha sonat a la ràdio durant el mes de juny. La proposta ha estat capaç de destronar el ‘Coti x Coti’, dels Tyets, que cau al segon lloc, seguida de molt a prop per ‘Olívia’.
Joan Dausà suma 6 llocs amb la versió 10 anys de ‘Jo mai mai’, mentre que Stay Homas se situen cinquens amb ‘La nòria’. Triquell és sisè amb ‘CBD i espardenyes’. La versió remix del ‘Coti x Coti’ entra des del lloc 7 seguit per l’entrada de ‘Cor’ d’Els Catarres.
Fora del top 10 també entren Sexenni amb ‘Per la borda’ (18); ‘Alcem les copes’, de Les Montses (19); ‘Girem-ho tot’, de Núria López (23); ‘De flor en flor’, de Yung Rajola (28); i ‘Cremant carretera’, de La tour de Carol, a la posició 29.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
