El passat 28 d’abril, Gessamí Boada va oferir una actuació com a part de la programació del Barnasants, un projecte cultural amb l’objectiu de presentar en directe la música de diferents cantautors. El concert va tenir lloc al Harlem Jazz Club, un local que, segons va explicar la cantautora en directe, li era agradable tocar, ja que havia participat en algunes jam sessions organitzades allí.

Gessamí Boada va fer el concert en un format en solitari tot i que hi va haver col·laboracions de veus amigues com van ser Alessio Arena, Enric Verdaguer i Sara Pi. L’artista va interpretar alguns temes dels seus dos primers àlbums: “White Flowers” i “On Començo jo”. A més a més, va aprofitar per confirmar que treurà el seu tercer àlbum, en el qual s’inclouran algunes de les cançons noves que no havia tocat mai en directe.

Només un teclat electrònic o una guitarra i la seva veu va ser suficient per omplir de música el Harlem. Va començar ella sola amb veu i piano, deixant constància de la seva gran habilitat vocal i la seva gran capacitat per crear melodies. A més a més va mostrar un domini total del teclat, amb el que va acompanyar perfectament la seva veu, aconseguint una sonoritat especial i totalment pròpia.

La primera col·laboració de la nit va arribar quan va convidar el cantautor italià Alessio Arena per cantar ‘El Tigre’, cançó interpretada pels dos que forma part del segon àlbum de Gessamí. També va fer pujar a Enric Verdaguer amb qui va interpretar dos temes, un d’ells també es tractava d’una col·laboració entre els dos. La darrera convidada de la nit va ser la cantant Sara Pi, amb qui es va veure una gran afinitat, eren dos veus que quedaven molt bé juntes.

Cap al tram final del concert, va deixar el seu teclat i va agafar la guitarra. Va interpretar tres temes per acabar. Un d’ells el va cantar a cappella on va lluir la seva veu, que és l’únic que va necessitar, a més de percussió corporal.

Durant tot el concert va aconseguir formar un ambient íntim, ja que li va resultar fàcil connectar i interactuar amb el públic, el qual inclús va fer participar en les cançons. Va tenir total llibertat per explicar de què parlaven les seves cançons i a qui anaven dedicades les seves lletres, les quals estaven escrites en anglès, català i també una mica de castellà o fins i tot francès.

De moment la podrem tornar a veure al maig a Roda de Ter, com a part del Festival EnCanta i al juny la tindrem a Vallromanes i a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.