L’organització de l’Acampada Jove ha donat a conèixer un bon grapat de noves formacions i artistes que del 13 al 15 de juliol estaran actuant a Sant Sadurní d’Anoia.
Entre els noms anunciats avui trobem Els Amics de les Arts, Auxili, Lildami, Mushkaa, Figa Flawas, Habla de mí en presente i Miquel del Roig. Tots ells s’incorporen a un cartell on figuraven artistes i grups com The Tyets, Buhos, La Fúmiga, Triquell, Flashy Ice Cream, Sexenni, Sara Roy, Scorpio o Xavi Sarrià entre altres.
Les entrades es poden adquirir al web del festival.
La 16a edició del Festival Portalblau dona cabuda a totes les disciplines artístiques amb una vintena de propostes de música, dansa, teatre, poesia, literatura, pensament i fotografia entre el 31 de març i el 5 de setembre. La programació cultural es completa amb unes jornades de formació per a joves i un concurs de bandes emergents.
El festival arranca el 31 de març amb el concert de Roger Padrósa l’Alfolí de la Sal i el següent concert al mateix espai, serà el de Meritxell Noguer el dia 6 de maig.
El juliol serà un mes de propostes ben diverses: una conferència sobre Els sons de la Mediterràniaentre el poeta Carles Duarte i el catedràtic Gianni Ginesi (14 de juliol); el concert de La Helen (15 de juliol); la conferència sobre Victòria de los Àngeles, en l’any del seu centerani (21 de juliol); el teatre de la companyia Xirriquiteula Teatre amb el seu espectacle Girafes (22 de juliol); una conversa literària de la mà de Miriam Cano i Mazen Maarouf (22 de juliol); la poesia de l’espectacle l’Infanticida interpretat per Blanca Llum Vidal i Maria Callís (28 de juliol); el concert de l’Anna Ferrer i un espectacle de teatre i música a càrrec de l’actor Dafnis Balduz i la cantant Anna Borrego (29de juliol).
Durant el mes d’agost, el festival Portalblau 2023 inclou en la seva programació grans noms del panorama actual català com els programats a l’escenari de la Mar d’en Manassa: Pau Vallvé (4 d’agost), Blaumut (5 d’agost),Judit Neddermann (6 d’agost) i GioSymphonia amb Mariola Membrives (7 d’agost) i els programats al Fòrum Romà d’Empúries: Joan Dausà (11 d’agost) i Els Amics de les Arts (12 d’agost). El dia 10 d’agost, l’actor, ballarí i performer Àngel Duran, actuarà a la Muralla Grega d’Empúries.
El festival impulsa dos projectes especialment adreçats als joves. Les II Jornades de Formació, per saber com s’organitza un festival i l’estrena d’un Concurs de Bandes Emergents. Els tres finalistes del concurs actuaran a l’escenari de La Riba, dins de la programació del Festival.
Portalblau 2023 manté els diferents escenaris d’alt valor natural i patrimonial, entre els quals destaquen la Mar d’en Manassa, l’Alfolí de la Sal, el Jardí Clos del Pastor, el Fòrum Romà i la Muralla Grega del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
Concert Studio van ser els responsables d’omplir d’estrelles internacionals i nacionals durant els darrers anys els Jardins de Pedralbes. Enguany i després de perdre el concurs públic per seguir organitzant el Festival de Pedralbes, van decidir continuar amb la seva interessant oferta, però traslladant-la al Poble Espanyol i obrint la porta a Alma Festival Jardins de Pedralbes, on del 10 al 27 de juliol es podrà gaudir d’un bon grapat d’ofertes internacionals.
Anastacia, la jove promesa Jacob Collier, Bastille, Soft Cell, Chris Isaak, LP, Fito Páez, M-Clan + Seguridad Social, Gustavo Santaolalla, Goran Bregović + Balkan Paradise Orchestra, Zahara + Delaporte són alguns dels noms de la primera edició, a falta de conèixer l’artista que obrirà el festival el dia 10 o alguna altra sorpresa…
Els concerts tindran una capacitat per 5000 persones, 500 de les quals tindran la possibilitat de tenir seient reservat. L’únic concert que serà tot amb seients serà el de Gustavo Santaolalla.
Així mateix, el festival també celebrarà un concert per sords, en col·laboració amb l’associació enCantados.
El nou festival recull el testimoni del Festival Jardins de Pedralbes, de fet la marca està registrada per Concert Studio, per aquest motiu la proposta es presenta com si fos l’onzena edició del cicle.
Les entrades sortiran a la venda el proper dijous a les 2 del migdia, amb una prevenda especial a les 12 pels clients habituals.
El grup barceloní Siderland publica “Ja no et trobo a faltar”, una cançó festiva que parla del desig de recuperar la llibertat i l’estabilitat després d’una ruptura amorosa. És el primer senzill que la banda estrena després de ser el primer grup català a optar a participar a Eurovisió representant Ràdio Televisió Espanyola.
Ja no et trobo a faltar suposa un pas en l’evolució musical de Siderland. Manté la vocació lluminosa que caracteritza el grup, les melodies brillants i èpiques, però a més hi afegeix una tornada especialment enganxosa. La cançó s’emmarca en el gènere del pop i l’EDM i augmenta encara més de revolucions que en temes anteriors.
La lletra explica la història d’una parella que ha tingut una ruptura molt complicada i com un d’ells ha aconseguit sobreposar-se i està delerós de recuperar les amistats, les ganes de festa i la capacitat d’estar sol. Composta per Siderland (Uri Plana, Albert Sort, Andreu Manyós), també ha estat produïda pel grup a l’estudi i mesclada i masteritzada pel mateix Plana (Doreste Records).
L’artista santboià Joanlupi ha estrenat avui un nou senzill, “Ara que som joves”. La cançó compta amb la col·laboració de la banda Caramelo, guanyadors de l’Hospisona 2023, i és fruit de l’encàrrec que el projecte català Tindercat va fer a l’artista amb l’objectiu de crear una cançó que reflexionés sobre el procés de conèixer una persona des de zero i començar a descobrir com estimar-la mentre encara som joves.
A partir d’una maqueta que Joanlupi va gravar fa més d’un any, ell mateix i Toni Benlloch, encarregat de la producció de la cançó, van donar-hi forma fins a convertir-la en el tema pop amb traces d’electrònica que és avui en dia. La col·laboració de Caramelo va acabar d’arrodonir “Ara que som joves”, que ens vol fer oblidar la urgència de tenir-ho molt clar abans de prendre decisions i esprémer les ganes de compartir temps amb la persona que ens agrada.
La cançó porta per títol com el llibre que han editat l’equip del Tindercat i que ja es pot trobar a les llibreries.
‘ARA QUE SOM JOVES’, ja a la venda a totes les llibreries! 🌹❤️🔥
Un equip del #Tindercat ha fet seguiment d’algunes històries sorgides als nostres espais i esdeveniments
En Chung-Man estrena la seva primera cançó post Eufòria. Es tracta de ‘Pa de pessic‘, una peça inspirat en els anys 80 amb un ritme frenètic que incita a ballar, tal com explica el seu autor.
En aquesta cançó podem veure la versatilitat del músic, que és capaç de tocar diferents registres en una sola peça.
El videoclip es va gravar a la Sala Apolo i s’estrenarà el dijous a les 6 de la tarda.
Encara no m’he recuperat del concert que han fet els Tyets a la Sala Apolo de Barcelona. Era la presentació del seu nou i brutal disc “Èpic Solete”, un treball que de ben segur figurarà entre el millor de l’any d’aquí a uns mesos. Poques vegades passa que m’agradin totes les cançons d’un disc i això m’ha passat amb aquest.
Per tant era evident que les ganes de veure el grup en directe eren molt grans, cosa que també li passava a tota la gent que ha omplert la Sala Apolo deixant clar que el grup ja necessita recintes de més capacitat.
La nit l’ha obert en Martigo un nou artista de Luup Records, la mateixa discogràfica que The Tyets, que ha escalfat l’ambient abans de l’arribada dels mataronins.
Han començat amb un popurri d’algunes de les cançons que anirien sonant durant la nit. Posteriorment han arribat dues cançons com ‘Menorca’ i ‘Txarango al Canet Rock’ que han provocat l’èxtasi col·lectiu i tota la sala literalment tremolava de tants salts i moviments que hi havia en aquell moment.
Els Tyets formen part d’aquesta nova fornada de grups i artistes que fan música en català i que ha servit per obrir a nous públics, que potser fins llavors consumien en altres idiomes. També les col·laboracions del disc o del concert han servit per confirmar que l’escena catalana creix i ho fa amb enorme talent. És el cas de la Mushkaa una artista que cada cop té més reconeixement del sector i més persones la tenen entre les seves preferències musicals. Han interpretat ‘El tonteo’, seguit per ‘Bebesita’ i ‘Tanqueray’, aquesta en companyia de Yuma.
El següent bloc de cançons ha estat exclusivament del nou disc, amb perles com ‘Èpic solete’, ‘Bomba de fum’ o ‘Let me alive’, tot i que també hi ha hagut temps per repescar aquell ‘Tot el que vull’ que canten habitualment amb Doble.
La nit m’estava passant volant i la gent no en tenia prou. L’ambient era de nit històrica, estàvem vivint un d’aquells concerts que trigaríem a oblidar. Podríem dir: jo hi era. Vaig formar part de la penya que va veure els Tyets aquell dia a l’Apolo.
La festa va continuar amb la rumba de ‘La dels Manolos’, la cançó de La Fúmiga ‘Havia de passar’ o la popular versió que van fer de ‘La bachata’ de Manuel Turizo, mentre feien broma de quan havien creat aquest èxit.
Tocava baixar una mica les pulsacions i deixar-se endur per ‘Desembre’ una de les balades del darrer disc, una cançó dedicada a la parella de Xavier Coca, que ha fet posar tendre a tot el personal. La cosa no s’aturaria, ja que arribaria Julieta a l’escenari i interpretaria l’emocional ‘Crec que t’he trobat a faltar’.
Semblava que la nit no podia millorar, però allà estava Oriol de Ramon per contradir-nos amb ‘Olivia’ una de les meves cançons preferides del disc, que va arribar amb sorpresa final, amb l’aparició de la neboda de l’Oriol, el motiu pel qual existeix aquesta cançó.
‘RRHH’, ‘Coco’, ‘Se queda’ o ‘Hamaking’, serien les següents en sonar i acabar de posar de cap per avall la sala.
Encara quedava temps per una mica més, la gent no en tenia prou i evidentment encara havien de sonar ‘De l’1 al què’ amb bogeria absoluta; la gran ‘Amics tiets i coneguts’ o els senzills amb els quals molta gent s’ha sumat al carro dels Tyets, ‘Bailoteo’ i ‘Coti x Coti’.
La resposta a la pregunta que us esteu fent és sí. Es va ballar una sardana al mig de l’Apolo. De fet, en alguns moments més d’una. I va aparèixer una cobla per acabar de fer més rodona la nit.
Veient el concert, l’ambient que es respirava, les bones sensacions que hi havia, queda bastant clar que ens trobem davant d’un dels grups més en forma del panorama català. Queda molt clar que no serà l’únic concert amb el qual penjaran el sold out, com també queda molt clar com d’aquí a poc temps seran capaços d’omplir recintes com el Palau Sant Jordi.
Aquest serà el gran any de The Tyets. I sinó temps al temps. De moment i després d’això d’avui, només us puc dir mil gràcies i que no s’aturi el bailoteo.
Quan en Triquell va sortir d’Eufòria havent quedat entre els tres finalistes, ja s’intuïa que la seva carrera no quedaria reduïda a les gales del programa. La seva personalitat i la capacitat de fer-se seva qualsevol cançó eren alguns dels trets que el feien destacar respecte als seus companys. Poc després d’acabar el talent show va firmar amb Halley Records i va publicar els seus primers senzills, ‘Jugular’ i ‘Roadtrip’, i no fa gaire va presentar ‘CBD i espardenyes’ i ‘Clímax’. Amb aquest tastet ens va demostrar que sí, que tenia personalitat i que podia aportar un nou producte al panorama musical català.
“Triquell” com a marca personal
Puc afirmar que “Entre fluids” és de les propostes més originals i atrevides que he escoltat mai en català. Les expectatives eren altes, més que res per la curiositat que em generava descobrir què seria capaç de fer en Triquell. I haig de dir les ha superat amb matrícula d’honor. És un projecte madur, amb lletres ben treballades i amb una producció impecable.
Justament això és el que fa que aquest àlbum sigui tan especial: la sonoritat. Totes les cançons juguen amb l’electrònic, però lluny de fer-se estridents o pesades —sovint ens ho sembla a la gent que no som fans d’aquest gènere musical— són molt agradables d’escoltar. A més, amb el mateix tipus de sonoritats ha fet cançons molt diferents entre si. Tenim, en els dos extrems, ‘NPC’ —cançó divertida, amb un ritme molt marcat— i ‘Laberint’ —molt més emotiva i relaxant—. Gràcies a això, ha pogut fer un disc on les 13 cançons van de bracet, però sense fer-se repetitives.
Una altra cosa que no podem passar per alt, com he dit, són les lletres dels temes. Igual que amb les melodies, n’hi ha tant d’atrevides i escrites des de l’humor, com de més sentimentals i emotives. Això sí, totes amb el segell “Triquell”: sinceres i tretes des de dins de la seva ànima. De fet, a la seva descripció de Spotify l’artista diu el següent: “sostrec l’ànima del meu cos amb el cant i produeixo per evadir-me de la neutra realitat terrenal :)”. Crec que no fa falta afegir-hi res més per entendre-ho.
Les arrels d’Alter Soma
Val a dir que aquest no és el primer projecte del cantant. Abans d’entrar a Eufòria tenia un projecte amb uns amics, Alter Soma, que barrejava la música alternativa, el tecno i lindie rock. De fet, ha comptat amb ells per a un tema del disc, ‘Detroit tango‘. Escoltant alguns dels seus temes es pot entendre que la carrera en solitari d’en Triquell hagi tirat cap a aquest camí. Sens dubte, ha estat tot un encert. Si hagués intentat fer alguna cosa més tradicional (el que denominem “comercial”) no li hauria sortit ni la meitat de bé. En algun tema d’aquest àlbum, de fet, parla de com se sent respecte al negoci de la música i de la pressió social en general.
Aquest és un gran exemple per demostrar que sortir-se de la norma pot ser una gran victòria i pot marcar una gran diferència per a un artista que acaba de començar —en aquest cas, en solitari—. No sabem si en Triquell tornarà a treballar amb Alter Soma, però, pel bé de la indústria musical catalana, esperem que ens continuï sorprenent amb el seu projecte en solitari. En definitiva, que Triquell no deixi mai de ser Triquell.
Lewis Capaldi – Forget me (27 setmanes)
Rosa Linn – Snap (28 setmanes)
Oliver Tree & Robin Schulz – Miss you (17 setmanes)
Aspirants
Lal’Ba – Estic per tu (5 setmanes)
Sexenni – Klk quieren las chicas (4 setmanes)
Porto Bello – Cantar-te (4 setmanes)
Oliver Tree feat. David Guetta – Here we go again (3 setmanes)
Miley Cyrus – River (2 setmanes)
Els Amics de les Arts & Eva Amaral – La nit sembla que serà nostra (2 setmanes)
31 FAM – Massa fum (2 setmanes)
Ed Sheeran – Eyes closed (novetat)
Figa Flawas – Mussegu (novetat)
Gertrudis, Macaco & David Ros – M’agrada (novetat)
Rosalía & Rauw Alejandro – Beso (novetat)
Fa gairebé dos anys, 31 FAM ens presentava JETLAG, el disc que va consolidar el grup a l’absoluta referència del trap en català i que ens deixava èxits com Nens del Barri, que ja forma part del nostre imaginari. Dos anys després, el panorama ha canviat (cap a bé), amb cada cop més propostes urbanes en la nostra llengua que amenacen el tron de la banda. En aquest context, i en un dia amb una competència ferotge quant a novetats musicals (nous discos de Triquell, Myke Towers i Rosalia i Rauw Alejandro, entre d’altres), veu la llum BONA FE, 10 cançons de fronteo català amb els seus més i els seus menys però de pura essència 31FAM.
Més ironia picant
‘Bona fe’ segurament no són les millors paraules per descriure la primera cançó del disc, X2 REAL, un single de fa uns mesos en què el grup es reivindica davant dels que “no fan trap, puta, fan reggaeton comercial“. Una de les principals conclusions d’aquest disc és que els singles estan ben triats i són sens dubte les millors cançons del disc. MASSA FUM, el més recent, i WAN TUN, un èxit consolidat, ho confirmen i destaquen àmpliament per sobre de la resta de cançons. Qui, a part de 31FAM, inclouria en un dels avançaments (MASSA FUM) “jo no sé parlar francès i no en tinc ganes, perquè de totes jo banco les catalanes“? És aquesta ironia amb tocs picants i patriòtics el que sempre els ha fet característics i els ho segueix fent en aquest disc.
A TUVE SUERTE, això sí, potser s’han passat de frenada amb el pebre parlant com si res d'”untar-te el cul de lefa com si fos una torrada” sense renunciar al sarcasme (“aquesta nit em deus un polvo, soc l’home del frac”). Tot això, compensat amb un interludi romàntic al pur estil Balada 17 però amb la inclusió de guitarra elèctrica. Com a curiositat, l’interludi porta com a nom el codi postal de Sabadell, 08208.
Estil urbà amb llicències
La cançó potser més propera a aquell component comercial que criticaven al principi del disc (al marge dels singles) és probablement FUNERAL, en què l’urbà es barreja amb el pop per “seguir el ritme al meu funeral, vull que tots beguin i acabin fatal“. No cal escoltar la cançó per fer-se una idea de per on van els trets. El disc el tanca una de les cançons més melòdiques (sense renunciar la base de trap): SHIPPIN PEL MATÍ, sense que això signifiqui una innovació temàtica en especial.
BONA FE, doncs, no decep però potser es queda una mica curt, tant en quantitat de cançons com en superar les expectatives. És fidel a l’essència del grup i ens deixa barres entre peculiars i memorables sense ser en cap cas el millor dels quatre treballs de la banda. Sigui com sigui, i a l’espera de saber la rebuda de la gent, el resultat és bo. Caldrà veure si, a jutjar per la gent, estan pegaos o “fa pinta flop“, com ells mateixos diuen a X2 REAL.
Després de dos anys en què l’artista ha estat la que més números 1 ha tingut a la ràdio, llança el seu segon àlbum d’estudi “Bellodrama”, un projecte totalment personal. Aquest treball és un conjunt d’històries i vivències que la mateixa artista, o el seu entorn més pròxim, han viscut durant aquests últims anys. Un seguit d’històries de desamor que han inspirat a l’artista a l’hora d’entrar a l’estudi a compondre amb el seu equip.
En aquest disc trobem cançons més up tempo com a ‘Bebé’ i ‘Un Millón de lunas’ amb tocs de batxata i ritmes més urbans. També hi descobrim cançons més properes al R&B, com ‘Ben & Jerry’s’. A més també trobem balades, com és el cas de ‘Rojo Amanecer’. A part de les ja conegudes ‘Se Iluminaba’ o ‘LAS 12’.
La gira d’aquest treball tindrà tres parades a Catalunya. El 21 d’abril serà a la Sala Razzmatazz de Barcelona i el 15 de juliol al Vallviva Festival de la Vall d’en Bas. A la capital catalana hi tornarà el 22 de desembre al Sant Jordi Club. Les entrades pels concerts a Barcelona ja estan disponibles.
El propi artista va detallar els motius d’aquesta cancel·lació i va avisar que anunciaria una nova data, que finalment serà el 8 de setembre al mateix Palau Sant Jordi. El cantant escocès presentarà el disc “Broken by Desire to Be Heavenly Sent” que arribarà el mes de maig.
Les entrades sortiran a la venda el proper 29 de març a les 11 del matí a Ticketmaster. Les persones que havien adquirit localitats pel passat mes de març rebran un correu amb accés a la prevenda des del dilluns 27 de març.
✨ Lewis Capaldi tiene nuevas fechas para sus conciertos en Barcelona y Madrid
🔸 8 septiembre – Barcelona – Palau Sant Jordi
🔸 9 septiembre – Madrid – Anuncio próximamente
🎟️ Las entradas para el concierto de Barcelona salen a la venta el miércoles 29 a las 11h pic.twitter.com/IEdzbsuuua
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
