Hem conversat amb en Cesc Sansalvadó que aquest mes de maig participa en aquesta interessant proposta anomenada WinePop, una sèrie de concerts on es combina música en directe amb vins de quilòmetre zero.
També hem volgut conèixer si hi havia novetats de la multa que l’Ajuntament de Barcelona li va posar per tocar al carrer.
I finalment hem parlat de la música que prepara i a on el podrem veure en directe els propers mesos.
EL TEST DE PRIMERA FILA
View this post on Instagram
Hem entrevistat un dels joves talents de la música de casa nostra, en Lluc Planas, que ha vingut al costat d’un dels components de Massaviu en Miki Lloret, que s’han encarregat de la producció.
Artistes que arriben amb un llenguatge molt proper i una sonoritat que t’atrapa a l’instant. N’hem parlat, així com del concert que farà aquest divendres a l’Heliogàbal de Barcelona.
També ha aparegut involuntàriament a la conversa el nostre company Pep Saula.
EL TEST DE PRIMERA FILA
View this post on Instagram
Aquest dimarts era la primera vegada que Yungblud actuava a Barcelona i es notava en l’ambient. Deu minuts abans de les 9 la sala Razzmatazz estava plena a vessar i tothom cridava davant de qualsevol moviment que hi havia sobre l’escenari, ja fos per l’aparició d’algun tècnic de llums, per les proves de so o perquè es movia la cortina.
Amb certa puntualitat britànica ha començat un concert on han predominat els crits, els salts, els mòbils i un karaoke constant durant els gairebé 90 minuts que ha durat el concert.
Dominic Harrison (Yungblud) és tot un ídol de masses per les seves lletres, on no dubta de fer crítica social a tot el que li sembla, rebent sempre molt de suport per la valentia que molts altres no s’atreveixen a proclamar als quatre vents.
Només té dos treballs al mercat, tot i que ja ha explicat que n’està preparant un altre, del qual n’hem pogut escoltar ‘The Funeral‘, una de les seves darreres produccions.
El concert no ha tingut cap moment baix, en tot moment s’ha mantingut en gran nivell, recolzat per un públic que ho ha donat absolutament tot i que venia carregat amb banderes, pancartes i fins i tot uns sostenidors que li han llençat al músic.
Que bé ens ho hem passat a Razz amb Yungblud! pic.twitter.com/E2xq22ltdz
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) May 3, 2022
La nit ha començat amb ‘strawberry lipstick‘, seguint amb ‘parents’ (en un dels moments més aclamats de la vetllada), per continuar amb ‘superdeadfriends’ i abans de fer sonar la recent ‘The Funeral‘.
Un altre dels moments on públic i artista han semblat un de sol ha estat amb ‘I Love You, Will You Marry Me‘. Tampoc han faltat ‘weird!’, ‘mars’ o ‘fleabag’ on ha pujat un noi del públic a tocar a sobre de l’escenari, confirmant encara més aquesta suma entre cantant i seguidors.
Amb ‘Kill somebody‘ s’ha viscut un altre dels moments claus de la nit, amb moments de pell de gallina, veient la bona química entre tot el públic i l’artista. Moments que no oblidarem!
Quina bogeria el concert de Yungblud a Barcelona!! pic.twitter.com/sq5RPs4xrm
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) May 3, 2022
La versió del tema del seu amic Machine Gun Kelly ‘I Think I’m OKAY‘ ha reblat el concert abans dels bisos amb ‘braindead!’, ‘god save me, but don’t drown me out‘ i la festa final amb ‘Machine Gun (F**k the NRA)‘, un dels èxits del seu primer disc.
Estem al davant d’un artista que ho dona tot a sobre l’escenari, que interactua amb els seus seguidors i que té una veu que atrapa. No es pot demanar molt més. Bé, sí. Que torni a Barcelona i que no haguem d’esperar molt.
“Per Ser Feliç No Cal Permís” és la banda sonora dels moments més especials de les nostres vides fins a dia d’avui. Una nit de farra d’aquelles que fan història, un primer petó en forma de reggeaton, una cançó roquera amb auto-tune on mostrem la part més cursi que tots i totes portem dins quan estem enamorats o també ens posem melancòlics amb una balada i fins i tot podem trobar alguna cançó una mica marrana.
Aquest és el primer disc d’Els Amics de Manel, en el qual hi trobem senzills com ‘Per ser feliç’, ‘Amb tu’ o ‘Platgeta’.
Aquesta dimarts arriba l’onzè disc de Marc Parrot “Els Fets i l’Atzar“.
En aquest nou treball de Marc Parrot es conjuguen la lírica i la profunditat de les lletres amb l’experimentació dels sons, elements que l’artista, d’una màgica pirueta, en fa sorgir cançons boniques, senzilles i directes.
Marc Parrot s’endinsa en aquest disc en la idea de començar de nou, d’encetar el full en blanc o de partir de zero, per mantenir el desig de seguir volent, un motor que ens porta a a prendre del moviment i allunyar nos dels paranys d’allò conegut.
Les cançons sorgeixen de l’anhel profund de renovació i les paraules ens transporten a les promeses dels somnis, avisen de l’autoengany i animen a aterrar en la certesa dels fets. “Oblidar per tornar a saber, per tornar a estimar com no he estimat”, podria ser la divisa d’aquest nou disc.
A través dels ritmes, a ‘Moviment’, o dels sons melòdics a la peça que dona nom al disc, o amb el primer pla de la veu en ‘De zero’, cada cançó ve embolicada amb un paper de regal de colors i textures diferents i cada nova peça permet completar i veure el dibuix sencer.
Lluc va publicar fa pocs dies el seu disc “Benvolguda Nostàlgia” i aquesta setmana és la recomanació que us faig, per tots aquests motius:
View this post on Instagram
Lady Gaga acaba de presentar ‘Hold my hand‘ la cançó que trobarem a la banda sonora de “Top Gun: Maverick” la seqüela de la pel·lícula de 1986 i que de nou compta amb Tom Cruise com a protagonista, que s’estrenarà el 26 de maig.
Amb producció de BloodPop ens trasllada a la perfecció a les clàssiques balades dels anys 80. L’artista ha explicat a els xarxes que a través dels moments difícils, la vida li ha ensenyat que s’ha de mantenir la fe en humanitat, quan és complicat fer-ho amb ella mateixa.
Alícia Rey presenta el seu primer disc, ‘Liminal’, dins un moment de canvi personal i musical després que Sense Sal anunciessin la seva retirada dels escenaris. ‘Liminal’ ve de la paraula llatina ‘limen’, que significa ‘límit’. Estar a un espai liminal significa estar al precipici d’un gran canvi, on el pots tocar amb les puntes dels dits, on no pot existir la por i alhora t’aterra que res no sigui com abans.
El single ‘Feia temps’ és l’encarregat d’obrir aquest nou projecte. De sonoritat pop-rock amb aire dels principis dels 2000. Entre Avril Lavigne i Clairo. La producció juga amb sons Lo-Fi combinats amb una sonoritat retro que conforma la identitat musical d’Alícia Rey.
Jugant amb composicions pop amb diferents produccions per cada tema en català i en anglès, Rey canta al canvi, a la diferència i a l’amor en totes les seves formes.
És la segona cançó que coneixem del disc, després de l’estrena de ‘not4u‘.
L’escena urbana catalana compta amb una nova formació. Es diu Flora i és un trio format per tres personatges com Mariona Batalla, coneguda per formar part del projecte de Lildami, i col·laboradora del programa “Els experts” d’iCat, el productor de moda Scotty DK i el bateria dels Acid Snot, Ury Batalla. Junts han creat una proposta que neix de la necessitat d’explicar des de la vulnerabilitat, crear relats en primera persona d’allò que parlen els joves quan ningú els mira –(des)amors, estius, hiverns, absències, dependències… Lluny de la narrativa ensucrada i optimista, Flora arriba per parlar de les complicacions d’aquests temps tan convulsos actuals. Tot, amb una musicalitat trencadora que pretén acabar amb l’hegemonia de la música catalana festiva.
Musicalment parlant, “Enyor” és una barreja de tots els estils que inspiren Flora. Hi ha guitarra acústica, el flow d’una cançó del pop punk dels 90 i el glitch del hyper pop. Tot i que la gravació s’ha fet íntegrament a l’estudi d’Scotty DK, el màster ha estat en mans d’Àlex Ferrer, persona al càrrec de “The Groove”, un estudi de so pel que han passat artistes com Naty Peluso, C Tangana, Cupido, Morad, Recycled J, Dellafuente, Aleesha…
Líricament, “Enyor” és el relat d’una ruptura. Una carta -una cançó- a l’alteritat. Un reclam d’atenció, una mica de penediment, una mica d’amor després del desamor. “Enyor” parla des del Jo, des de la primeríssima persona. Neix de la frase “t’enyoro quan m’oblido de qui ets”; que és de les primeres que va escriure Mariona Batalla després de fer les paus amb el seu darrer ex, al que va intentar fer aparèixer -sense èxit- al videoclip.
Els objectius de la cançó no són gens utòpics: el que intenta aquesta història és ser el mirall d’altres històries. Posar bé a un mal comú, posar melodies a un sentiment universal que és l’amor -i, per tant, potser també el desamor- i pretén fer-ho des d’una perspectiva jove, actual, amb la que el públic pugui connectar.
La cançó de debut de Flora ve acompanyada per un clip dirigit per Mariona Batalla i Swallow X, que tanca l’imaginari d’”Enyor” mostrant, en un sol escenaris, totes les coses que poden passar i el buit que deixa una absència. Swallow X, la persona darrere de la càmera, té antecedents musicals com a cantant i productor, però també ha estat el director i operador de càmera de rodatges de videoclips d’altres artistes locals com Sr Chen, Nico Miseria o Lauren Nine, entre d’altres. En el cas que ens ocupa, ha escollit una parella real com a protagonista, per aconseguir que l’amor que s’hi respira fos tan sincer com la lletra.
Durant la gravació no s’han fet servir productes d’origen animal i no s’hi mostra cap tipus de droga per la vinculació de Flora amb el veganisme/vegetarianisme i l’estil de vida straight edge de la Mariona.
Suu és una de les artistes més en forma del panorama musical de casa nostra. Ja acumula tres treballs al mercat i aquest diumenge ha fet un “entrades exhaurides” a les escales de la Catedral de Girona, dins la programació del Festival Strenes.
La tarda s’iniciava amb cert temor que un aiguat deixés al públic passat per aigua, per això l’organització del festival repartia capelines entre tots els assistents. Al final no van ser necessaris i el gran protagonista de la vetllada va ser el potent karaoke que la Suu va portar fins a Girona.
El seu nou disc convida a cantar i ballar, però també té moments tendres per abraçar a la persona que estimes i per mirar-la als ulls i dir-li un ‘t’estimo’. Durant el concert hi va haver moments per tot, per ballar com si no hi hagués un demà, però també per posar-se tendres i pensar en els nostres éssers estimats.
El concert es va iniciar amb ‘Boom‘ una de les noves cançons de l’artista i posteriorment va tocar viatjar fins el disc “Ventura” per recuperar ‘Todo lo que canto‘ i ‘Si no saltas‘. Després va venir un dels primers moments “karaoke” amb un dels temes més populars del darrer estiu ‘Barcelona Tropical‘.
La Suu ens posa dempeus amb Barcelona tropical! pic.twitter.com/bRny7OKC5Z
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) May 1, 2022
El següent bloc de cançons s’obriria amb l’única peça que sonaria del seu primer treball “Natural”, precisament la que donava nom al seu disc, per donar pas a ‘Soy‘ i una de les precioses cançons del seu nou disc, ‘Pur‘, per seguir repassant-lo amb ‘De ti para mí’ i la festiva ‘Enamorada de la moda juvenil‘.
Un dels moments inesperats va arribar durant la cançó ‘Tant de bo‘, ja que de cop va aparèixer la Beth, la cantant de Súria, que tal com va explicar la Suu, per ella havia estat un moment màgic, ja que quan era petita era molt fan de l’artista.
@suu_musica convida la @bethrodergas a l’escenari del @FestivalStrenes i passa això pic.twitter.com/3LvhVIlbnc
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) May 1, 2022
No hi havia temps per parar i el gran karaoke va seguir amb dues cançons més de “Ventura”: ‘No eres tan especial‘ i ‘Mi casa‘. Després sonaria la preciosa ‘Creo que (TK)’, per donar pas a un altre moment on el públic va motivar-se força ‘Algo de mi’, la peça que canta al costat de La Pegatina.
Quin gran Karaoke que ha muntat la @suu_musica aquesta tarda a Girona! pic.twitter.com/6R32yZWsjQ
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) May 1, 2022
La recta final va ser iniciada per la popular ‘Eres un temazo‘, la bonica ‘Tu a Menorca i jo a l’Escala‘ i el senzill ‘Nota de voz‘, que servirien pràcticament per finalitzar un karaoke que encara li faltava un últim regal. ‘Karaoke‘ va servir per acabar de motivar-nos i marxar amb ganes de més.
Recta final del concert amb Nota de voz pic.twitter.com/S5pjLXJLHv
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) May 1, 2022
La nit del passat dissabte, 30 d’abril, els barcelonins Kids From Mars van presentar-se al bar musical Heliogàbal. Va ser, sens dubte, un concert molt especial. Tal com ens van revelar el dia anterior al Festival Strenes de Girona, han decidit retirar-se dels escenaris per un temps.
Abans de començar, l’Òscar —veu i guitarra— va confessar que estaven molt emocionats per tenir entre el públic gent tan especial per a ells en aquesta última actuació. Dit això, el Roger va començar a fer sonar la bateria del que seria el primer tema de la nit: ‘Bájame a la Tierra’, del seu últim àlbum. Després de cantar ‘Estallido’, d’aquest mateix disc, van repassar algunes de les cançons del seu anterior EP, “I Don’t Know What You Feel but I Feel It Too”.
Entre cançó i cançó, l’Òscar anava demanant al públic tímid que s’acostés més a ells. El petit espai que és l’Helogàbal ho permetia, i així va ser com els espectadors van acabar aplegant-se davant d’ells. Aleshores va ser l’hora de tocar ‘August’, el primer senzill que van publicar com a Kids From Mars. Per això, van demanar als assistents que, si se la sabien, cantessin amb ells. Dit i fet, tothom els va acompanyar amb la veu de principi a fi.
Després d’interpretar altres senzills com ‘Sadflames’ o ‘Tenth’ i més cançons de l’àlbum “18”, s’anava acostant el final del concert. Les dues últimes cançons van ser les que van fer cantar, saltar i ballar tots els presents. Primer va sonar ‘Paisaje Letal’, que és la preferida del duo, però també del públic, perquè no van parar de moure’s en tota la cançó. I l’escollida per posar fi a l’actuació va ser ‘Ciudad Apagada’. Aquest va ser el punt culminant de la nit, en què els assistents ho van donar tot.
Un cop acabat el concert, que va destacar per l’energia de l’Òscar i l’habilitat del Roger amb les baquetes, els Kids From Mars només tenien paraules d’agraïment per a tota la gent allà present. Van explicar que es volien donar un temps, però que aquesta retirada no era, ni de bon tros, definitiva.
Els Pets van publicar aquest divendres el seu tretzè disc “1963” amb la particularitat que de moment no es pot escoltar a cap plataforma d’streaming. Això ha provocat que entre el públic que s’aplegava a les escales de la catedral de Girona molt poques persones se sabessin les lletres de les seves noves cançons. Només un parell de persones s’emocionaven des de les escales quan en Lluís Gavaldà explicava quina cançó tocarien a continuació.
També va fer molta broma comentant que també els hi anava bé que ningú se sabés cap cançó nova, així tampoc es notaria si s’equivocaven en algun moment.
I la veritat, no sé si alguna nota no ha estat la que tocava, el que sí que puc confirmar és que les noves cançons han sonat de nassos en aquesta nit al Festival Strenes. Especialment, em quedo amb “Atracament a la caixa” i “Fem riure“, la cançó que serveix per tancar el nou disc i que en directe ha sonat com una gran descàrrega d’adrenalina.
La presentació del nou disc ha estat present amb peces com ‘Com un mitjó’, ‘Sota un glop de vi’ (amb glop de vi en directe inclòs), ‘Jordi Puig’, ‘No t’escolto‘ o ‘Ulls com piscines (la que tothom se sabia més, ja que era el senzill oficial del disc).
Ple absolut per veure la presentació del nou disc d’Els Pets a Girona pic.twitter.com/VOHMgbKuPE
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) April 30, 2022
En Lluís com sempre ha estat un plaer tornar-lo a veure cantar, parlar i interactuar amb un públic que des del primer minut tenia ganes de gaudir amb els nous temes i cantar i ballar amb els grans clàssics del grup de Constantí. No han faltat ‘Agost‘, ‘Bluetack’, ‘Aquell cony de temps’, ‘La vida és bonica (però complicada)’, ‘L’àrea petita’, ‘Tantes coses a fer’, ‘S’ha acabat’, ‘Hospital del mar’ o ‘Bon dia‘, que ha servit per acomiadar el concert abans dels generosos bisos.
La vida és bonica però… pic.twitter.com/T8nL9x4v2r
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) April 30, 2022
La part final del concert s’ha iniciat amb la preciosa ‘No vull que t’agradi aquesta cançó‘ i posteriorment s’ha demanat a la gent que abandonés el seu seient per apropar-se a davant de l’escenari per ballar i cantar ‘Jo vull ser rei’. Però no n’hi havia prou, encara havia de sonar ‘Estona de cel‘ i la preciosa ‘Bona nit‘ que ha servit per definir a la perfecció l’inici de gira d’Els Pets.
Preciós final de concert d’ @ElsPetsOficial a l’@FestivalStrenes pic.twitter.com/5bNYAKxoSY
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) April 30, 2022
