Els seguidors d’Arctic Monkeys esperen amb ànsia el nou treball del grup britànic. El passat mes de novembre, Matt Helders el bateria del grup va dir que el nou disc arribaria en algun moment del 2022.
Ara ha explicat a una entrevista, que l’idea del grup és publicar-lo durant aquest mateix estiu. Per altra banda també ha comentat que la continuació de “Tranquility Base Hotel + Casino” serà una mica més animat, tot i que no arribarà als nivell de R U Mine? Helders explica que es fa difícil definir el so del disc, que trobarem alguns riffs, però que agafa com a punt de partida el darrer disc.
La banda ha anunciat alguns concerts aquest estiu, entre ells l’únic que oferiran a l’estat espanyol, el dia 1 de setembre a Cala Mijas.
Sum 41 i Simple Plan oferiran també pel continent europeu la seva gira conjunta batejada amb el nom de “The Does This Look All Killer No Filler Tour“. Entre les dates anunciades n’hi ha dues a l’estat espanyol, concretament una el 24 de setembre a Bilbao i una segona el 27 a Madrid.
La prevenda d’entrades estarà disponible aquest dimecres a LiveNation.es, mentre que la venda general serà el divendres a través de la xarxa Ticketmaster. El preu és de 42 euros, tot i que també hi ha possibilitat d’adquirir entrades VIP.
Tot plegat mentre Sum 41 prepara el seu vuitè disc i quan Simple Plan acaba d’editar el seu nou treball després de molts anys de silenci.
Hem quedat amb l’Adrià Salas i en Miki Florensa de La Pegatina, i és que divendres passat van publicar el disc “Hacia otra parte“. Un disc ple de col·laboracions, d’artistes que admiraven des de feia molt i que van decidir incloure’ls en el disc.
També ens han parlat de l’EP de temes en català que estan treballant per editar aquest any, dels concerts que oferiran aquest 2022 i fins i tot hi ha hagut temps per explicar alguna anècdota o saludar un fan del grup que s’ha apropat.
La catalana Chanel Terrero ja apuntava fort a les travesses per la final d‘Eurovisió i al final ha aconseguit quedar en tercera posició gràcies a ‘SloMo’ la cançó amb la qual ha representat a Espanya.
La producció ha obtingut un bon suport dels diferents països, amb 12 punts dels jurats de Portugal, Irlanda, Suècia o Austràlia, però sobretot, on ha sumat més punts ha estat amb el vot popular, fet que amb els 459 punts l’ha convertit amb la representant espanyola amb més puntuació de la història.
Aquesta tercera posició és la millor que ha obtingut Espanya des del 1995, quan llavors Conde va quedar segon.
Al final, però s’ha hagut de conformar amb la tercera posició i s’ha vist superada pel Regne Unit (que ha quedat segona, gràcies a Sam Ryder) i per Ucraïna, que com era d’esperar ha rebut una potent puntuació del vot popular, en part a causa de la guerra que es viu al país des de fa setmanes. La cançó guanyadora ha estat ‘Stefania’ de Kalush Orchestra.
La gala ha estat presentada pels músics Laura Pausini i Mika, que ens han regalat bons moments musicals, així com l’actuació de Maneskin, que han estrenat en directe el seu nou senzill ‘Supernova’.
White Lies han presentat aquest divendres el disc “As I try not to fall apart“ a la 2 de l’Apolo de Barcelona, que s’ha quedat petita pel talent i el nombrós públic que volia veure’ls en directe.
No han decebut i des del primer moment amb ‘Farewell to the Fairground‘ hem viscut una nit on no hem parat de ballar, alçar les mans i seduir-nos amb les cançons del grup britànic.
Foto: Marc Clapés
El concert s’ha mogut entre les cançons del seu nou disc, combinat amb peces que han fet emocionar a tothom. Ja ens van explicar en una entrevista que els hi vam fer, que no podien deixar de tocar en directe cançons com ‘Tokyo’, ‘Bigger than us’, ‘To lose my life’ o ‘Death’. Totes elles han sonat, però també la sublim ‘Time to give‘ o l’aclamada ‘Big TV’. Un dels moments més intensos i bonics s’ha viscut amb ‘Unfinished Business‘ on tot el públic ha cantat i vibrat com si no hi hagués demà.
Foto: Marc Clapés
Amb prop de 15 anys a les seves espatlles, White Lies, potser no són un dels grups més coneguts de l’escena indie britànica al nostre país, però sempre que venen compleixen i ens deixen molt bones sensacions. I quan un concert se’t fa curt és que alguna cosa deuen estar fent bé.
La nit l’han obert els Charming Liars, un grup de joves del Regne Unit, que es van traslladar a viure a Los Ángeles on van començar a fer carrera. Avui han sorprès i ens han deixat molt bones sensacions, amb temes com ‘The Haunting’ que ha servit per obrir una vetllada, amb la qual hem pogut comprovar la bona posada en escena d’una banda que apunta maneres.
Harry Styles aconsegueix sumar una tercera setmana al capdamunt de la Primera Llista amb ‘As it was‘.
Entren a la llista
Lady Gaga – Hold my hand
Adele – Can I Get It
Ava Max – Maybe you’re the problem
Surten de la llista
Adele – Oh my god (22 setmanes)
Red Hot Chili Peppers – Black summer (11 setmanes)
Dove Cameron – Boyfriend (7 setmanes)
Aspirants
Koers – El teu amor (7 setmanes)
La Pegatina – Where do we go? (7 setmanes)
Marcel i Júlia – Que no s’acabi mai (3 setmanes)
Sam Smith – Love me more (2 setmanes)
David Guetta feat. Becky Hill & Ella Henderson – Crazy what love can do (novetat)
Galantis x Roxette – Fading like a flower (novetat)
El dijous 12 de maig, vam tenir a l’artista i raper lleidatà Yung Rajola en directe a la Sala Heliogàbal. Va fer un repàs per la seva discografia, cantant els temes del seu recent EP, “</3” publicat la setmana passada, la prolongació del seu àlbum “Cor trencat” i algunes de les seves cançons més populars d’abans del disc. Tot això acompanyat del seu soci Marc Vi.
El seu repertori estava ordenat, segons el mateix artista, de menys a més. Va començar amb cançons més tranquil·les, com per exemple ‘Cor trencat’ o ‘Credo’, per a després fer cançons més potents en les quals vam poder veure a un Yung Rajola molt enèrgic. Es va poder veure un repertori variat, que passa per diferents registres. Des del trap més dur amb temes com ‘Gossos’, fins al so indie-pop que es pot escoltar al seu darrer treball.
També hi va haver temps per fer cançons del Marc Vi, com ‘Diuen’, i per a col·laborar amb Sexenni, el grup lleidatà de moda, amb qui va cantar ‘Crema Catalana’. Yung Rajola va tancar el concert amb ‘A LoCamacu‘, un dels seus temes més populars, que va fer esclatar la sala, i amb ‘Cada Dia’, la seva col·laboració amb TheTyets, aclamada pel públic.
Va rebre una molt bona resposta per part de la gent present, que va saltar, va ballar i va cantar les seves cançons. Es va generar un molt bon ambient, en el que es va veure un Yung Rajola còmode, que va saber aprofitar l’energia de la gent i ho va donar tot. Cap al final del concert es va mostrar emocionat amb el seu públic, a qui li va agrair la seva presència i actitud.
Pròximament, el podrem veure a La Boite de Lleida el dissabte 14 de maig, i el dia 21, també a Lleida, a la Glorieta dels Camps Elisis durant l’Aplec del Caragol.
Girl in red s’ha vist obligada a cancel·lar la major part de la seva gira europea i britànica per motius de salut. Entre els concerts hi ha el que l’artista havia de fer aquest diumenge a la sala 2 de Razzmatazz, amb les entrades exhaurides des de feia mesos.
La cantant a través d’un comunicat ha explicat que després d’acabar el 25 d’abril la seva gira americana, va anar a un metge del coll i li va dir que tenia danyades les cordes vocals per uns nòduls. L’especialista li va explicar que cada vegada li seria més complicat cantar i dos dies després va començar la gira. Pocs dies després va anar a veure un altre especialista i li ha aconsellat que tornés a casa seva, es veiés amb un logopeda i, bàsicament que li tornés a ensenyar la forma com parla i fa servir la veu. Del contrari, podria haver-se de sotmetre a una cirurgia.
L’import de les entrades es tornarà automàticament pel mateix sistema on van ser adquirides.
Si no hi ha canvis o més anul·lacions l’artista actuarà el 2 de juny al Primavera Sound.
Setmana prou intensa de llançaments discogràfics. Comencem pels llançaments de casa: Sabana “La perspectiva“, La Pegatina “Hacia otra parte“, Maria Jaume “Voltes i voltes“, Alicia Rey “Liminal“, Figa Flowas “Joves tendres”, Paunezz “EP#2” o Yung Rajola.
Pel que fa a la resta de llançaments trobem noms com Florence + The Machine, Kendrick Lamar, The Black Keys, The Chainsmokers, The Smile, Amaia, Iseo & Dodosound, Moderat, un directe de Rolling Stones o Becky G.
Com sempre a la nostra llista de Spotify et recopilem les darreres novetats musicals, com el retorn de My Chemical Romance, Maneskin amb ‘Supermodel’, Mika, Galantis, Death Cab for Cutie, OneRepublic, Post Malone, Mark Ronson, Emboirats, The Tyets amb Flashy Ice Cream, Pèl de gall, 5 Seconds of Summer, James Bay, Zoo, Gasela, Dan Peralbo, Malson atmosfèric, Miquel Abras amb Beth, New George,
La Pegatina és un dels grups més viatjats del nostre panorama. Han recorregut més de 35 països en aquests 19 anys de carrera i encara continuen volent anar “Hacia Otra Parte“.
El seu desè disc (vuitè d’estudi) que arriba de la mà de Calaverita Records i Música Global, és un nou camí per emprendre, i per això han comptat amb uns companys de viatge d’alta volada i de tot arreu del món.
“Where do we go?” al costat de Youthstar, MC dels francoanglesos Chinese Man, és la primera parada d’aquest viatge, on ens preguntem cap on anar.
Decidim seguir per Argentina i moure l’esquelet al costat de Los Auténticos Decadentes amb “Yo quiero bailar”, que es preveu un himne festivaler imparable. Parem a Uruguai “Diez minutos” per rockejar al costat de La Vela Puerca i després ens enamorem de Chef’Special a Holanda, d’on va sortir aquest “Down for love” que tant ha sonat a la ràdio aquest any.
Ens rep Mèxic amb els braços oberts com sempre amb ganes de ska amb Panteón Rococó corejant-lo a “Corea del Sur”.
Anem a París a veure Flavia Coelho i comentem que si ningú es fa responsable de les morts a la Mediterrània, serà que és “Culpa do mar”, i passant per Colònia trobem els Querbeat que s’afegeixen a la conversa i ho resumeixen tot en un “Nothing but a lie” (només una mentida).
A Buenos Aires, terra de grans psicoanalistes, Louta ens ajuda a dir “Contigo no cuento” a l’ansietat. És l’hora de la “Despedida” i som a Los Angeles, on La Santa Cecilia, patrona dels músics, ens convida a seguir el nostre camí “Hacia otra parte”.
El comandant Tato Latorre ha dirigit aquest viatge, com ja va fer amb “Darle la vuelta” (2020) i ha sabut dirigir la producció del disc cap a cadascun dels diferents llocs pels quals s’ha passat, procurant que els convidats se sentissin a gust a les seves cançons.
L’àlbum té un packaging especial en forma de maleta de viatge, elaborat per Belén Elorrieta, i inclou, entre altres coses, una invitació per al concert de presentació del disc del 22 de maig a La Riviera només per als compradors del nou àlbum.
Sabana publiquen aquest divendres el seu nou treball “La Perspectiva“, un àlbum reflexiu, introspectiu i meditat. Narra el procés difícil i complex d’ordenar els propis sentiments i de posar-los al seu lloc, un exercici només possible des de la distància, des de la perspectiva. Alhora, és un cant d’agraïment a la vida i a la natura.
El disc ha estat mesclat pel nostre estimat company Pep Saula i masteritzat per Nan Mercader.
La presentació del disc serà el 3 de juny a la Sala Wolf de Barcelona. Entrades a la venda.
Måneskin acaben de compartir un nou senzill anomenat ‘Supermodel’ que arriba el dia abans de la final d’Eurovisió, que tindrà lloc a Torí, després que l’any passat els italians donessin la sorpresa amb les seves guitarres i quedessin en primera posició. De fet, la nova cançó sonarà durant la final del concurs musical.
Al llarg del darrer any la banda no ha parat de triomfar i fins i tot ha anunciat una gira que passarà pel Palau Sant Jordi de Barcelona el 2023.
El seu nou senzill es breu i concís i té tots els números per tornar a triomfar, gràcies a una formació que sembla que cau en gràcia.
La banda italiana, explica que després de passar uns mesos a Los Ángeles van escriure la cançó, ja que a vegades els sorprenia, altres els intrigava, en veure a gent molt preocupada per fer-se famosos, obsessionats amb la seva imatge i amb l’estatus.
Van començar a imaginar un personatge enigmàtic d’una supermodel. Una persona divertida i social, però realment té problemes i amaga la seva tristesa i les emocions.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
