Feia dos anys que teníem ganes de parlar amb els Iglú i aquest dimarts ho hem fet, en un moment on el grup no ha tret nova música, però sí que treballa en un nou disc. També té un estiu amb alguns concerts, en festivals com el White Summer.
També hem tingut temps de parlar de maduresa, de Ferran Palau o de la vida. I ens ha marcat tant aquesta originalitat de “el nou disc serà més madur” que hem decidit que sigui el titular, tot i que ni de bon tros és el més destacat.
EL TEST DE PRIMERA FILA
Al nostre Instagram podràs escoltar com els Iglú han passat el test!
La setmana ha començat molt bé amb el directe de la jove noruega Sigrid, que presentava el seu nou disc “How To Let Go”, editat a principis d’aquest mes de maig.
La cantant iniciaria el seu directe cap a dos quarts de nou, després de gaudir de Thomas Headon, un músic australià però que fa vida al Regne Unit. La seva mescla de indie pop-rock ha servit per començar a escalfar l’ambient abans de l’arribada de la cantant. Headon ens ha regalat un bon grapat de cançons pròpies, però també alguna versió que ha entusiasmat a un públic que tenia ganes de ballar.
Foto: Marc Clapés
Però com dèiem el plat fort era el de la guanyadora del BBC Sound of 2018: Sigrid. L’artista va debutar el 2017, però va ser a partir del següent any quan el seu nom va començar a agafar força arreu del continent. Les seves melodies enganxaven i sonaven a tot arreu. Èxits com ‘Don’t Kill My Vibe’, ‘Strangers’, ‘Don’t feel like crying‘ o ‘Mirror‘ es van fer un lloc als cors de molts europeus i algunes emissores de ràdio del nostre páis fins i tot arribaven a fer-les sonar.
Però en directe hem pogut comprovar com el seu talent és merescut. Tot i que ella ha al·lucinat des de bon inici del concert amb la reacció del públic (que se sabia les seves cançons de pe a pa), com amb l’ambient que hi havia a la sala. Moltes ganes de passar-s’ho bé, de descobrir com sonaven en directe les cançons del nou disc. Evidentment no hi han faltat ‘It gets dark’, ‘Burning bridges’ o la mencionada ‘Mirror’.
El concert ha tingut moments per ballar, altres per cantar a l’uníson, moments per emocionar-se amb l’artista al piano interpretant ‘Home to you‘, per fer pujar una persona del públic o per gaudir veient com no només nosaltres ens ho passàvem bé, ella somreia, flipava i s’alegrava del què estava vivint aquella nit.
Una nit que ningú volia que s’acabés, un dilluns amb aires de dissabte. Sense cap mena de dubte que començar la setmana amb Sigrid és una sort.
Després d’una parada obligatòria per la pandèmia, la sala Apolo era l’encarregada d’acollir el passat dissabte la segona edició de l’IMB Festival. Una jornada amb més de 7 hores d’entre xerrades, meetings i música en directe organitzada per estudiants de la MusicBusiness Management de l’IMBSchool de Barcelona.
Les portes s’obrien a les 15 h de la tarda per començar amb les sessions de benvinguda així com les diverses xerrades organitzades enfocades al sector de la indústria musical. Entre aquestes la de la youtuber Julieta Wibel amb la seva conferència sobre l’estètica del futur de la música, la de Santi Ricart amb ‘La cançó: origen i fi de la música’ o fins i tot la presentació del projecte ‘TheGallery‘, un aparador obert a artistes emergents.
Però el plat fort de la tarda començava a les 19:30h, un show case de diversos artistes emergents s’iniciava a la sala del Paral·lel fins a tocar les 23 h de la nit. Els primers a actuar van ser DiAphan amb el seu estil particular, una barreja de surrealisme introduït amb el dub, el reggae i l’electrònica en el seu directe potent i enèrgic.
També va trepitjar fort Tina Masawi amb la potència de la veu i estil diferenciat. A més a més, durant el festival van actuar també JoannaCrass, Irieix o Samuel Nagati que tots ells van descarregar a l’escenari d’Apolo tota l’energia possible.
La segona edició de l’IMB Festival tancava la nit de la millor manera possible. Amb un èxit rotund d’una nova edició, amb una excel·lent organització i una sala a petar de gent saltant i ballant al ritme de bona música.
La cançó zneaky! neix de la necessitat de destapar una nova etapa musical, utilitzant el nom de l’artista (zneakyboi) com a pilar principal del canvi: “Ja no em dic boi, ara em diuen zneaky”. Aquest recurs serveix per simbolitzar l’evolució artística i personal d’aquest jove productor musical i cantant de les terres de Ponent. Per tant, la cançó narra el dilema entre el passat de l’artista i la seva nova realitat, repassant el camí recorregut fins a l’actualitat sobre un pop rock estrident.
Eduard Dueñas, més conegut com zneakyboi, és un jove productor i cantant de 19 anys de Lleida. Des de l’adolescència comença a composar i aviat a provar el cant sobre les seves produccions, cada cop millorant la seva elaboració des de l’autogestió.
Després de diversos senzills el passat 2021 publica el seu primer àlbum autoproduït titulat Dins meu, 8 cançons on Dueñas ens mostra una visió introspectiva del seu entorn i la seva situació personal, apostant per un estil urbà en català allunyat dels estereotips. Ara amb Metz Records prepara un segon àlbum on innova amb més sons propers al rock i altres ritmes urbans.
Massaviu durant el concert a l'Heliogàbal
Foto: Eudald Puig
Al meu entorn sempre corria la teoria que tots els grups catalans bons, excepte algunes excepcions, havien de tenir entre ells algun instrument de vent, sense contar la veu es clar. Però el que han fet aquest dissabte a l’Heliogàbal els Massaviu han mostrat que ells formen part d’aquesta excepció i aprofiten per acomiadar-se de la sala per la porta gran.
Cap a dos quart de deu del vespre començava a sonar la bateria i les guitarres de la banda per donar el tret de sortida a la que seria prop més d’una hora plena de música i ritme on n’hi va haver per tots els gustos. Des de cançons més calmades fins a algunes que convidaven a saltar i ballar. Al repertori no hi va faltar ‘Cançó per tu’, ‘No n’hi ha per tant’, o el mes nou del grup, ‘Promeses trencades’. A més a més, durant un moment de la nit, hi va haver l’actuació especial de Lluc i Iglú que van cantar amb Massaviu una de les seves cançons.
Totes aquestes van anar acompanyades de la veu del públic que les cantaven a ple pulmó, fins i tot quan en una ocasió, ni els mateixos cantants, recordaven la lletra.
Malgrat tot però, la proximitat que crea la sala entre músic i espectador, la qualitat de la música i el festival que es va crear amb les cançons dels Massaviu, feien un tot ideal per ballar, saltar i cantar d’un dels grups de música que asseguren festa allà on van.
D’aquesta manera doncs, Massaviu s’acomiada de l’Heliogàbal després d’organitzar un cicle d’artistes residents durant el mes de maig i on hi han passat artistes com Moli amb Roserona, Pau Roget i Miquel, Lluc o Iglú, entre d’altres.
No hi ha canvis i Camila Cabello amb Ed Sheeran mantenen el lideratge de la Primera Llista amb ‘Bam Bam‘.
Entren a la llista
Måneskin – Supermodel
Àlex Pérez – Un dia especial
Surten de la llista
Alesso i Katy Perry – When I’m Gone (17 setmanes)
Ana Mena – Duecentomila ore (9 setmanes)
Aspirants
Koers – El teu amor (9 setmanes)
La Pegatina – Where do we go? (9 setmanes)
Sam Smith – Love me more (4 setmanes)
David Guetta feat. Becky Hill & Ella Henderson – Crazy what love can do (3 setmanes)
Galantis x Roxette – Fading like a flower (3 setmanes)
Sam Ryder – Space Man (2 setmanes)
Harry Styles – Late night talking (novetat)
Joan Dausà – Queda’t així (novetat)
Nicky Youre & dazy – Sunroof (novetat)
Calvin Harris feat. Dua Lipa & Young Thug – Potion (novetat)
Henrio, el projecte de l’igualadí Enric Verdaguer, presenta ‘Help Me Understand’, un EP escrit durant la pandèmia i enregistrat i autoproduït entre els Pirineus i Londres. Un treball gestat durant un temps d’introspecció que l’artista va viure durant el procés creatiu, impregnat per la solitud i l’aïllament i que va arrencar sense cap pretensió per acabar donant forma a noves cançons de manera quasi accidental, com passen les millors coses, les que tenen un component màgic i un batec emocional.
Quatre vinyetes musicals impregnades de melanconia que, des d’una mirada reflexiva i valenta, es pregunten sobre qüestions com el mite de l’amor romàntic, la maduresa i el pas del temps, o les injustícies socials. Musicalment les cançons responen al minimalisme i l’essència dels instruments acústics com la guitarra i el piano, fugint dels artificis sonors i presentant un so càlid i orgànic.
A l’espera del seu disc de debut previst per inicis del 2023 i al marge de l’EP que ens ocupa, Henrio compta amb tres senzills autoeditats entre el 2020 i el 2021: ‘Monglow (I Could Love You)’, ‘Together’ i ‘Who am I’. A més, l’Enric ha destacat recentment com a cantant de la banda de Clara Peya en l’espectacle de ‘Perifèria’ i com a teclista del grup Pantaleó.
S’han programat un parell de concerts de presentació, els dies 31 de maig i 1 de juny. El primer d’ells a l’Antiga Fàbrica de Barcelona, mentre que el segon serà al Vida Festival.
Lluc és un jove artista del Baix Montseny, de Santa Maria de Palautordera. Amb 19 anys, segueix el seu projecte musical que comença l’any 2019 amb la sortida de diversos senzills que el van fer treure el cap a l’escena catalana. Així doncs, ha convertit la seva passió per escriure des de ben petit i la seva curiositat constant per descobrir artistes de tota mena, en ser un d’ells.
Els últims dos anys, en Lluc ha estat treballant en aquest nou àlbum titulat ‘Benvolguda Nostàlgia‘. Un nou disc que va sortir a la llum el passat 29 d’abril, amb 10 cançons, col·laboracions potents com amb la banda Iglú, i en el qual trobem lletres que parlen sobre el primer amor, la idealització de la infància i les seves aspiracions a la vida.
‘Generació del 20‘ és la cançó que tanca el nou disc del cantant i que ve acompanyada d’un videoclip fet pel Miki Lloret i el Jordi Palau, on veiem moltes cares conegudes, ja que el Lluc volia que tots els artistes que admira formessin part de la cançó. Així doncs, les veus de Massaviu, Iglú, Roserona, Pol Bordas, Socunbohemio, Pau Roget, Moli i el mateix Lluc, són les veus protagonistes d’aquest tema.
La producció, també feta a casa amb el Biel Colomer, Marc Gelabert i les guitarres de Marc Hampshire, tanquen el treball del Lluc i afirmen un fet que cada cop és més visible: la nova escena que creix al voltant del Baix Montseny agafa força. Amb l’Entitat Creativa de Massaviu com a epicentre del projecte, els artistes queden connectats i es retro alimenten, creant així una nova onada d’artistes i projectes: ‘La Generació del 20’.
El mes de maig acaba amb nous discs de Liam Gallagher, Wilco, Tate McRae, Def Leppard, James Blake, Sean Paul, Alfie Templeman, la banda sonora de Top Gun Maverick amb Lady Gaga, Will Young, Bruce Hornsby o el cantant de la Bisbal d’Empordà Miquel Abras.
Pel que fa a les novetats musicals, destaquem la nova col·laboració entre Calvin Harris i Dua Lipa, però també el comiat de Sense Sal, Neiked, Joan Dausà, Jonas Blue, Suede, Blue, blackbear, Mando Diao o Ed Sheeran amb una nova edició de “= (tour edition)”.
Com sempre totes elles i algunes més les trobareu a la nostra llista de Spotify.
Joan Dausà dóna el tret de sortida a la seva gira estiuenca “Queda’t així” estrenant la cançó que li dóna nom i que ha estat produïda per Alizzz, el nom del reputat músic català Cristian Quirante, que l’hem vist crear i produir per artistes com Rosalía, Aitana o C. Tangana, amb el qual va aconseguir un Grammy Llatí pel disc “El madrileño”.
La cançó arriba després de l’edició de “Ho tenim tot” el treball que Dausà va publicar fa uns mesos i que ja l’ha portat a actuar a un bon grapat d’escenaris d’arreu del país, on ha protagonitzat moments tan comentats com el salt des de l’escenari cap al públic, que li va deixar un bon grapat de blaus. Tot i això, ja va explicar que ho seguirà fent.
Aquest estiu el podrem veure a festivals com Cap Roig, Cruïlla, Terramar o Arts d’estiu, entre altres.
El videoclip de ‘Queda’t així’ ha estat dirigit per Jaume Jardí.
Roc Tarruell, un jove sabadellenc de vint anys, també conegut com a Rokyo, presenta el primer senzill, ‘Pròxima estació‘, del que serà el seu primer EP, “Les històries que mai m’han passat”.
La cançó neix de la inspiració d’artistes com a boy pablo, Rex Orange County o Tyler, The Creator, donant fruit a un indie brillant i ballable que neda entre sintetitzadors i guitarres fantasioses. La temàtica d’aquesta gira al voltant de com un amor platònic del tren roba el cor al protagonista de la història.
El videoclip de la cançó ha estat dirigit per Marc Tarruell i protagonitzat pel mateix Rokyo i Carla Marsol. Sabadell, la Floresta i els ferrocarrils catalans són els llocs on s’ha rodat.
L’EP “Les històries que mai m’han passat” sortirà a l’octubre, amb cançons produïdes per ell mateix i Marc Gelabert, integrant d’Iglú. Anteriorment, el sabadellenc ja havia publicat els singles ‘Començar de nou’, ‘5 minuts més’ o ‘T’estimo tant que no t’ho puc dir’.
Després de presentar el seu senzill “Cafè”, el cantautor Sergi Andrades desvela la resta de l‘EP “Despertar“, format per quatre cançons, que vol que serveixin per presentar-se al món com a artista. Per celebrar-ho estrena també el videoclip de “Cafè” protagonitzat per l’actriu Marta Margarit i ell mateix i sota la direcció de Fàtima Pérez.
El cantautor de Vidreres presenta un EP molt variat i autoproduït. Andrades s’ha encarregat de la composició, producció, enregistrament i mescla amb l’ajuda de Miquel Tur a la coproducció i Ferran Conangla al màster.
“Cafè” és la cançó que obre el disc, un cant a l’amor primerenc i les coses quotidianes. La segueix “Tantas Cosas” l’única cançó en castellà del disc que va ser escrita durant el confinament i parla d’un anhel de llibertat amb una producció molt propera a l’EDM. “Perfum” és una cançó que parla d’una relació a distància amb un ritme de hip-hop i un arranjament trencador. I per tancar el disc “La nena dels llumins” la balada del disc que explica una història sobre salut mental i cures.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
