El Teatre Municipal de Girona es va omplir aquest divendres al vespre per veure el primer concert de la gira del nou disc de Ginestà. Sempre és un gust poder anar a Girona, i sempre és un gust poder gaudir d’un concert de la banda de Sant Andreu. L’Strenes era doncs el lloc perfecte per presentar el nou disc i el nou directe que els germans Serrasolsas havien preparat amb tot el detall.
La cita va començar puntual amb un teatre ple a vessar. Les primeres en sonar van ser «L’adéu», «De tot el món», «Em bategues», i la deliciosa «Cançó per mi». Ja des d’aquell punt es va convertir en una festa i es deixava veure com seria la resta de la cita. De fet, era la primera ocasió que Ginestà presentava en directe el seu nou disc d’estudi ‘Vida Meva’ (Halley Records, 2024) i en aquesta ocasió jugaven les mateixes cartes que en les darreres ocasions, però introduint a Gerard Sala al control dels teclats. Mantenint evidentment a en Xicu a la producció i a la percussió, i a Andrea Puig a les cordes.
Una de les sorpreses va arribar quan van interpretar «Mama», la cançó del seu darrer disc en la que col·laboren amb la seva germana (la també cantant Maio) i que la dediquen a la seva mare. «L’època de Nadal van avançar una cançó en homenatge a la nostra, de fet a totes les mares, avui deixeu-nos que la dediquem a la nostra. Hem tingut la sort de créixer amb una persona increïble, plena de sensibilitat, de cura, que ens ha criat amb una visió crítica i que ens ha fet qui som. I som com som gràcies a ella.» Deia Pau Serrasolsas. I seguia: «De fet, avui m’ha salvat la vida, perquè quan ja era aquí a Girona i he vist que m’havia deixat la meva guitarra. I ella me l’ha portat». El teatre es va omplir aplaudiments, just quan va començar a sonar els primers compassos de la cançó, i quan la seva mare va entrar a l’escenari per interpretar la cançó abraçada dels seus fills.
Amb un directe més que fidel i digne per al disc van repassar durant prop de dues hores tota la seva discografia. Evidentment que van interpretar sobretot cançons del seu nou disc, però també dels seus antecessors com ‘Ginestà’ (Kasba Music, 2019) o l’apoteòsic ‘Suposo que l’amor és això’ (Kasba Music, 2022). D’aquest darrer van interpretar algunes de les cançons que van ser les més corejades, evidentment la cançó «L’Eva i la Jana», però també d’altres com «Ulls d’avellana» o «L’últim ball». També va haver-hi moment per reivindicar el territori i l’amor amb «Estimar-te com la terra», un clàssic que no podia faltar.
GIRONA 😭🙏🏼 en vida vostra 🤍 pic.twitter.com/gnnUsbYubi
— Ginestà (@ginestaoficial) April 6, 2024
He de dir que no només vaig gaudir molt del concert, sinó que em vaig emocionar en moltes ocasions. Ginestà m’ha acompanyat molt durant els darrers anys de la meva vida, i tenen la capacitat, gairebé màgica, de connectar-te i traslladar-te a allò que t’emociona. Segurament aquesta màgia no és cap altra que la música, que és l’única essència que té la capacitat innata i pura d’emocionar-te.
En el seu moment quan vaig fer la crítica del disc la nota era excel·lent, però ara amb el directe, l’excel·lència i la perfecció costen de diferenciar-se. Gràcies, Ginestà!
