Ed Sheeran ha anunciat una gira europea pel 2025 pel continent europeu, que inclou una sola parada a l’estat espanyol. Serà el 30 de maig a l’estadi Cívitas Metropolitano.
La gira Mathematics Tour passarà per altres països com França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Alemanya o Polònia.
Les entrades surten a la venda el proper dimarts a les 9 del matí a Ticketmaster, tot i que el dia abans hi haurà prevenda a LiveNation.es. Els preus de les entrades seran a partir de 25 euros.
31 FAM publica el seu nou senzill ‘Un bate’, cançó que ens parla sobre la festa i l’amor en època d’estiu. En aquesta nova cançó trobem uns ritmes molt representatius del grup de Sabadell, i on recuperen el distintiu de cantar en tres llengües: català, castellà i anglès.
Des del passat octubre, 31 FAM no publicava música nova, i els seguidors del grup sabien que l’espera no podia durar gaire més. Com ja havien fet anteriorment amb cançons com ‘Septiembre’ o ‘ WAN TUN’’, s’ha tornat tradició treure la cançó de l’estiu, uns ritmes més semblants al reggaeton amb unes lletres fresques i referents a l’estiu i a la festa.
El videoclip, ja disponible a YouTube, també transmet aquest sentiment. Intercalades amb algunes imatges dels seus concerts trobem a 31 FAM com un grup d’amics que va de vacances. Veiem com van a platja i gaudeixen de l’estiu, acompanyats d’aquesta cançó
Pol Orobitg, el cantautor de Cerdanyola del Vallès, ens indica que arriba l’estiu amb el seu nou single ‘DE COP’. La intenció d’aquesta cançó és clara: ser un ‘hit’ d’estiu, això es veu a través d’un amor, un dels components típics d’aquesta època de calor. Es tracta d’un single que no busca una melodia o ritme complicats, sinó que vol transmetre-ho d’una manera més aviat senzilla i propera, però també estiuenca. De fet, el primer que sentim en reproduir la cançó, és el so de gavines prop de mar.
Orobitg cerca una combinació entre passat i present, la memòria d’un estiu que ja forma part del record en antítesi amb les vacances que ara arriben i fan que passi tot ‘DE COP’ i amb aquesta presència del desig inevitable. És una cançó de pop, amb diversos sons que donen textura a la peça. El fet d’incorporar altres sonoritats, és recurrent en l’estètica d’aquest cantant, ja que en treballs anteriors (l’àlbum «TOT O ZERO») ja hi podem veure aquests suplements per aportar potència i, alhora, proximitat al tema.
‘DE COP’ és un senzill que fa venir ganes d’agafar una tovallola, el banyador i córrer cap a la platja, llançar-nos a l’aigua i desitjar que aparegui aquella persona. Podria ser perfectament la banda sonora d’un anunci d’Estrella Damm o similars, perquè realment, aquest objectiu de ser un ‘hit’ d’estiu, està cada vegada més a prop de ser una victòria.
Uns mesos enrere, al març, Orobitg va treure a la llum el seu àlbum debut «TOT O ZERO». Debuta com a artista en solitari, però no com a cantant, ja que la seva relació amb la música sempre ha existit. Anteriorment, tenia un grup: Cronopio, però amb la seva ruptura, ha iniciat aquest viatge individualment. I amb aquest nou single produït per Julio Bernardo (també productor de l’àlbum), Pol Orobitg va consolidant un estil propi així com el seu lloc com a cantautor català.
Figa Flawas, coneguts gràcies a les seves rimes amb empremta pròpia i pel seu gran directe, acaben de presentar la cançó amb la qual han estat treballant, ‘LA MARINA STA MORENA’.
El tema parla dels amors d’estiu. La composició ens evoca al mar, a les vacances i a la platja. Una cançó que fa olor de mar, de platja, de sal, d’estiu, de vacances i de «xiringuito». Una història d’amor fugaç, emmarcada a la Costa Daurada tarragonina, on el protagonista se sent enlluernat per la Marina de la qual s’enamora profundament així que la veu.
Figa Flawas ha creat un trend a les seves xarxes que ha fet que tots els fans facin el que ells anomenen els 3 manaments.
L’Empordà Music Festival ha tornat a exhaurir totes les entrades, tant les digitals com en taquilla, per segon any consecutiu. Tot això faltant encara 23 dies perquè se celebri l’esdeveniment.
Després d’haver ampliat el recinte per tal de guanyar més aforament i serveis, 8.500persones podran gaudir de la tercera edició del nou cap de setmana cultural i musical a la Bisbal d’Empordà. Un Empordà Music Festival que ha vingut per quedar-se, fent un salt qualitatiu i evolucionant a la categoria de festival gran en comparació amb l’any passat.
El dissabte 27 de juliol, les quasi 9.000 persones assistents podran veure en directe grans noms de la música en català com Oques Grasses, Figa Flawas, Els Catarres o La Fúmiga, complementats pel concert de Coco i les sessions de Dj Carles Pérez o la Dj Dolça van Leeuwen . Mentre que el divendres, 26 de juliol, el dia amb entrada lliure i obert a tothom, els espectadors podran gaudir d’actuacions de Flashy Ice Cream, Ven’nus, Pelat i Pelut i Alaire.
Hem parlat amb en Roger Fortuny «Fortuu» que l’any passat es va estrenar amb «42» amb gran èxit. Aquest 2024 seguirà estrenant cançons i ja ens ha dit que després de l’estiu tindrem nova música.
De moment encara haurem d’esperar una mica més per un nou disc, almenys fins el 2025.
Aquest any el podrem veure en directe, per exemple el proper 24 de juliol a la FM de Fornells de la Selva.
«Parlant a altes hores, el mòbil cremant». Amb aquestes set paraules, les primeres del seu nou tema, Aina Reig ens trasllada a la perfecció l’escenari de la peça, un viatge cap al desig i els inicis d’un amor idealitzat. Un amor que acaba essent una addicció, o com diu Reig, ‘La meva droga’.
L’artista està presentant un disc a comptagotes, no han sortit tots els singles de cop, sinó que va per capítols. ‘La meva droga’ és el quart, els tres singles anteriors s’ubiquen també dins aquesta atmosfera amorosa. Cada cançó se centra en algun aspecte present en les relacions, des de la dependència fins a la ràbia o la nostàlgia. Tot això, presentat amb l’estètica de l’estil pop-urbà, que podem considerar comercial sobretot pel que fa a la base. I és que podem veure uns beats de fons força recurrents en el panorama musical de pop comercial. Cal destacar, però, que Aina Reig n’agafa només els fonaments, perquè la seva música no sona tan estrident i marcada, sinó que té un punt més elegant que deixa espai a la lletra i al seu significat i comprensió, més que no pas a la base musical.
De fet, si ens fixem en la lletra, sí que es denota un clar allunyament de les peces més comercials, ja que Reig en cap cas cau en la sexualització o banalitat de l’amor, sinó que ho presenta des d’un punt més versemblant, tot i que també amb un toc d’humor i hipèrbole. ‘Passen les hores, minuts, els segons, baby només vull veure’t tota l’estona, tota l’estona veure’t’, aquest fragment, per exemple, és una exageració claríssima que busca explicar la il·lusió inicial d’un amor que acaba desembocant a la dependència. Amb aquest tipus de versos, veiem que l’artista està buscant un punt de vista més aviat crític, però sense embolicar-se. Ho fa a través d’exageracions i tòpics (de fet, ‘Tòpics’ és el títol del primer single del disc).
És, si més no, sorprenent el fet que Aina Reig opti per utilitzar barbarismes o anglicismes. Paraules com Baby o báilame són els dos termes que apareixen reiteradament; cal dir que funcionen per ubicar-nos dins aquesta esfera pop-urbana. Seguint pel camí de la lletra, destaco també el fet que l’artista escrigui la lletra des de la primera persona i parli d’un tu sense especificar-ne el gènere en cap moment. Això fa que es converteixi en una cançó totalment transversal, on tothom es pot sentir identificat. No ha de ser necessàriament una relació amorosa heterosexual com és en la majoria dels casos que veiem en singles comercials, sinó que ‘La meva droga’ parla d’un jo i un tu que senten atracció i un punt de dependència, però els quals no tenen nom, sinó que aquest el posa qui escolta la cançó. Aquests petits detalls són els que mostren la divergència -tot i una aparent similitud i inspiració- de Reig vers la música comercial d’aquest gènere.
Pel que fa al videoclip, veiem com també segueix una estètica més aviat moderna i minimalista, elegant i sense floritures. Flors sí, però, ja que la rosa és un dels símbols que apareix amb la voluntat de simbolitzar aquest tòpic de l’amor romàntic i cursi. Ho veiem a la portada del tema, i no al videoclip, ja que aquest té un predomini d’imatges de la cantant en diferents spots d’estudi. Es pot veure una interacció constant amb un altre personatge: un fotògraf. Sembla que podria ser aquest l’exemplificació del contingut simbòlic de la cançó. També hi apareixen ballarins que complementen el videoclip, fet que es pot veure en altres capítols anteriors de l’artista.
Així doncs, podem resumir aquest nou single d’Aina Reig com una proposta carregada de tòpics, però allunyada de ser un tòpic en si. L’artista ha aconseguit crear un contingut amb un toc personal i propi, però parlant d’un tema compartit i conegut: l’amor.
El Pony Pisador estrenarà els pròxims mesos una sèrie de col·laboracions amb diferents artistes. La primera és amb Joan Garriga, membre de Dusminguet i La Troba Kung-Fú.
La cançó ja estrenada es titula ‘A la Gandula’, que a ritme de calypso ens recordarà els plaers de la vida contemplativa. El mento jamaicà i el calypso caribeny seran els protagonistes d’aquesta nova sintonia, on també s’escoltarà de rerefons un ukulele.
Una de les intencions del senzill és homenatjar tots aquells cantants caribenys i hawaians com Harry Bellafonte, The Jolly Boys o Bobby Ingano.
Encara que els ritmes tropicals siguin els dirigents de la cançó, el grup tampoc s’oblida de l’essència mediterrània, ja que l’acordió diatònic de Joan Garriga aconseguirà reivindicar el concepte de Il Dolce Far Niente, “El plaer de no fer res”.
El festival Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, anuncia novetats a la seva cartellera d’enguany. L’esdeveniment, en la seva seixanta-dosena edició, ja gaudia de més de trenta actuacions i llueix de ser un dels millors festivals arreu de Catalunya. Ara, l’organització del festival ha anunciat noves incorporacions a aquesta cartellera.
Primerament, la companya de dansa Nacho Duato oferirà una actuació plena de coreografies que han sigut aclamades arreu. La seva presentació, en exclusiva a Catalunya, serà el 5 d’agost a l’Espai port. Aquesta companya destaca per la seva combinació entre tècnica i profunditat que, ben segur, captivarà el públic.
S’ha anunciat, també, l’actuació de Umberto Tozzi. L’italià, en la seva gira de comiat, s’acomiadarà el 16 d’agost al Guíxols Arena, sent aquest l’únic concert a tot el territori. La icona pop, que ha conquerit cors arreu del món amb els seus èxits, farà gaudir per darrer cop als assistents de les seves melodies inoblidables i la seva vibrant energia.
A més, arriba des de Mallorca la reconeguda cantautora Maria del Mar Bonet, el 9 d’agost a l’Espai Port. La mallorquina desplegarà la seva veu única amb cançons plenes de poesia i sentiment. Bonet, amb una carrera que abasta més de cinquanta anys, és una referent en la música mediterrània i un veritable tresor cultural.
Finalment, l’última incorporació a l’edició d’enguany és la mítica Suzanne Vega, de la qual podrem gaudir el 28 de juliol al Teatre-Auditori Municipal, un dels grans noms dins del folk-rock contemporani. Barrejant l’estil narratiu que la caracteritza i les seves melodies sofisticades, l’artista oferirà una actuació íntima i commovedora que, sense cap mena de dubte, serà un dels moments més àlgids del festival, en una altra cita exclusiva a Catalunya.
Així doncs, per a tots aquells que vulguin gaudir d’aquestes noves actuacions, trobaran les entrades a la venda demà dijous a les 12 h a la web del festival. A més, allà podran consultar la resta de la cartellera i adquirir entrades per la resta d’actuacions i espectacles.
Els pròxims 4, 5 i 6 de juliol el Vida torna a Vilanova i la Geltrú per celebrar la seva desena edició sota el lema «10th revolution«. Un any més, el festival aposta per artistes nacionals i internacionals, basant-se en propostes musicals singulars, la sostenibilitat, la descentralització i l’economia responsable.
Com a celebració singular, Clara Peya estarà acompanyada d’altres artistes com Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral o Leo Rizzi per oferir un concert inaugural. També hi haurà un concert especial de Los Planetas i un secret show que recupera l’essència del Secret Vida.
Entre els caps de cartell destaquen James Blake, Vance Joy o M.I.A. Altres grans noms internacionals són Ty Segall, Ride, Temples, Alice Phoebe Lou o Black Lips, però també destacarà el talent nacional de Sílvia Pérez Cruz o Meritxell Neddermann. Altres artistes de casa que sonaran són Alizzz, Julieta, Ferran Palau, Guillem Gisbert, La Ludwig Band, Socunbohemio o Habla de Mí en Presente.
A més, al Vida Club, una trentena de propostes oferiran una combinació de música de ball i electrònica. Alguns dels DJ destacats són Guille Milkyway DJ set, Miqui Puig DJ, Gee Lane o Inmir.
Will X.O. fa tres anys que pica pedra en el món de la música i ara Música Global li ha obert les portes de casa seva on publicarà nova música els propers mesos. Actualment està triomfant a tot arreu amb la seva proposta estiuenca ‘Nena catalana’, que agrada molt i que obre camí cap a noves cançons.
Hem volgut saber quina línia musical agafarà ara que ha fitxat per aquesta discogràfica i fins a quin punt se li demana fer música més o menys comercial. També quan se’l podrà veure en directe i quins plans té per aquest any.
En els darrers anys, Catalunya ha pogut veure com sorgia i, ràpidament, es consolidava un nou panorama de música urbana en català. Un gènere que ha guanyat molta popularitat entre el públic català més jove, apropant la llengua a ritmes com el reggaeton, el rap/trap o el dancehall, entre d’altres. Tot creant un nou mainstream d’Urban en català amb artistes com 31 FAM, Mushkaa, Figa Flawas, Flashy Ice Cream, Julieta i un llarg etcètera. D’altra banda, històricament, amb tot mainstream musical es crea intrínsecament una contracultura, un corrent musical que es desenvolupa fora dels canals convencionals de la indústria i, normalment associat a la independència amb un caràcter més innovador i revolucionari: l’underground. Un corrent en el qual Ultralone, inevitablement, s’està fent un lloc amb els seus últims projectes com “Negre” o, en aquest cas, “MÚSICA PER BANDOLERS”, el tercer EP de la breu trajectòria musical de l’artista català.
Amb “MÚSICA PER BANDOLERS”,Ultralone deixa enrere l’autotune i sintetitzadors foscos que caracteritzaven el rage de “Negre” o el trap més convencional dels seus últims singles per submergir-se de cap a un gènere nou, el detroittrap. Un gènere caracteritzat per beats intensos i agressius amb baixos prominents i artistes que rapegen (conscientment) fora del compàs amb una fluïdesa, a priori, contradictòria. I que últimament ha pres embranzida a l’estat espanyol, però que, fins ara, es mantenia verge al panorama català.
Mitjançant un so que transporta al detroit americà, barres enginyoses plenes de dobles sentits i referències a la cultura catalana i americana, el català estableix certa dualitat pel que fa al to general del treball. D’una banda, amb una confiança en si mateix radiant, tracta temes com l’autosuperació i l’ambició de fer diners i tenir èxit. Mentre que d’altra, van apareixent unes pinzellades subtils d’una melancolia pròpia d’un cor trencat i una tristesa un punt nihilista, complementada amb una certa afinitat a les drogues. Tot això, acompanyat d’un aire de crítica social expressat a les lletres i una reivindicació de la cultura i identitat popular catalana expressada amb l’original producció amb diferents samples de cantautors catalans mítics a càrrec de Praccibtz.
Pel que fa a les cançons, en primer lloc, trobem ‘DÉU VOS GUARD’, el tret de sortida a l’EP on es pot entreveure el to general del projecte. En aquest es tracten els temes principals que perduraran a les següents cançons com l’amor, l’ambició o les drogues. Com ha avança el nom, és un tema on apareixen referències a la cultura popular catalana. Des de l’inici, on es comença amb un sample de la reconeguda cançó ‘Què volen aquesta gent?’ de Maria del Mar Bonet, a un doble sentit en referència a les relacions amoroses de l’artista i Tirant lo Blanc. Tot plegat una oda perfecta a la catalanitat.
Més endavant trobem cançons com ‘STRAIGHT OUTTA BARCELONA’ o ‘ALBERT CAMUS’ on tracta altre cop qüestions com el consum de substàncies, l’amor o la salut mental, però aquest cop amb un gran ventall de guinys a la cultura americana. Des del títol del primer tema on al·ludeix al mític àlbum de hip-hop americà dels 90 “STRAIGHT OUTTA COMPTON”, a referències menys conegudes com la menció al club dels 21 (un grup de rapers americans tots morts als 21 anys) o a la cançó ‘Gucci Flip Flops’. Tanmateix, també m’agradaria emfatitzar en la idoneïtat de títol de la segona cançó, el qual fa referència al filòsof i escriptor francès Albert Camus. Un autor conegut per les seves obres existencialistes, un corrent que enllaça perfectament amb la tristesa i conflictes existencialistes que expressa l’artista al llarg del treball.
A l’equador de l’EP, arriba la primera i única col·laboració: ‘VESPUCCI BEACH’. Una cançó ambientada en una platja del famós videojoc GTA V, en la que apareix Yung Mare, un dels integrants de la mítica P.A.W.N. Gang. Aquesta, comença amb un enganxós sample del famós hit dels 2000’s ‘Lady (Hear Me Tonight)’ i on, a grans trets, es fa certa apol·logia a un estil de vida hedonista i xulesc.
D’altra banda, trobem ‘FCKNUDEPROJECT’, la cançó, al meu parer, més potent del projecte gràcies a la seva originalitat i al to de crítica social que aporta. Una crítica que apareix des d’un inici amb el sample de ‘Jo vinc d’un silenci’ de Raimon, tornant a reivindicar la identitat catalana i, en aquest cas, la resistència de les “classes subalternes” anomenades pel cantautor. En aquest tema, a banda de parlar dels temes principals mencionats anteriorment, Ultralone desplega un seguit de barres encara més originals i atrevides. El català aprofita per criticar les facilitats de la classe alta utilitzant d’exemple la reconeguda marca de roba Nude Project (el fet que dona títol a la cançó) o desprestigiant la indústria musical amb “No follo amb la indústria, està plena de pijos malcriats, no feu música urbana, aneu com cinc anys atrassats”.
Finalment, Ultralone culmina l’EP amb ‘RACKSTAR’, el segon millor tema del projecte on abandona l’agressivitat del detroit per apropar-se a una base de trap més convencional per tal d’articular la cançó més sentimental del projecte. En aquesta, el raper ofereix una visió crua i introspectiva de si mateix on parla de la fugida dels problemes emocionals, d’un cor trencat, de reflexions sobre la mort o de la desesperança malgrat la joventut, amb les drogues com a mecanisme d’evasió. Per si no fos prou, a mitja cançó el productor, PracciBtz, introdueix un canvi de beat increïble amb un sample de fons de ‘Que tinguem sort’ de Lluís Llach que serveix per posar la cirereta al pastís d’una cançó final que tanca l’EP de manera perfecta.
Amb tot això, m’agradaria finalitzar apuntant que, si no ets gaire afí a aquest gènere, escoltar l’EP sencer pot ser una mica repetitiu i monòton. Tanmateix, cal destacar l’habilitat d’Ultralone i PracciBtz de, no només introduir el català a un gènere inèdit a Catalunya, sinó també d’haver innovat i jugat amb la llengua i cultura catalana. Sempre mantenint en tot moment l’essència més pura del detroit. I tot això, amb un caràcter sentimental poc freqüent en aquest tipus de rap i una producció realment original pel que fa als beats, tenint en compte la poca versatilitat que ofereix tal gènere en ambdós casos.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
