Sopa de Cabra torna als escenaris per presentar Ànima, el seu esperat nou disc que es publicarà aquesta tardor. Un disc on cada cançó s’ha fet a mitges amb un col·laborador o col·laboradora. De moment ja s’han publicat dues de les cançons d’aquest nou treball: Que et vagi amb Triquell i Temps de Sega, amb la cantant Beth. A partir del mes de setembre, la banda gironina continuarà descobrint les cançons i col·laboracions d’aquest nou treball. El disc es publicarà el 15 de novembre i serà el dissetè de la seva carrera.
Durant aquest estiu el grup oferirà vuit actuacions on es podran escoltar algunes d’aquestes noves cançons, però no serà fins al 19 de novembre, quan es pugui escoltar el disc de dalt a baix en directe al Palau de la Música. La gira de presentació d’Ànima serà curta, de tan sols deu concerts. De moment, també s’anuncien les actuacions a l’Auditori Nacional d’Andorra, el 29 de novembre, i a l’Auditorium de Palma de Mallorca, l’1 de març. Properament, s’aniran anunciant la resta d’actuacions que formaran part de la gira de presentació d’aquest nou treball discogràfic.
La gira de presentació d’Ànima serà curta, de tan sols deu concerts. De moment s’ha anunciat el primer, el 19 de novembre al Palau de la Música; també el 29 de novembre a l’Auditori Nacional d’Andorra; i finalment l’1 de març de 2025 a l’Auditorium de Palma. Les entrades per aquests tres concerts es posen a la venda demà divendres a les 11.00 h del matí al web de la banda: www.sopadecabra.cat
Trueno, María Becerra, Figa Flawas o 31 FAM donen el tret de sortida al Festival Cruïlla
Foto: Marc Clapés
El Festival Cruïlla ha donat el tret de sortida a l’edició d’enguany amb una jornada on la música urbana ha estat la protagonista absoluta. Noms com Trueno, María Becerra, 31 FAM o Figa Flawas han aplegat 15.000 persones al Parc del Fòrum.
Tot i no ser un ferm seguidor d’alguns dels artistes del cartell, he anat a treure el cap, ja que per bé o per mal és un dels estils que més està triomfant, especialment entre els més joves. Suposem que per aquest motiu la vetllada ha deixat veure molts adolescents i joves que no es volien perdre els directes dels seus artistes preferits.
El concert més multitudinari ha estat el de l’argentí Trueno, amb un directe que m’ha sorprès gratament. No en sóc un gran seguidor (tot i que darrerament m’he viciat a ‘Real Gangsta Love’), però de tots els concerts que he vist avui de ben segur que repetiria. De fet ja s’ha anunciat que el 8 de març actuarà al Sant Jordi Club, també de la mà del Cruïlla.
Figa Flawas han estat dels primers en donar la benvinguda a la gent quan passaven pocs minuts de les 5 de la tarda, en un moment on la calor era persistent a Barcelona amb un sol que queia intensament. Per això des de l’organització han tingut la brillant idea de repartir barrets de palla entre el públic.
La banda de Valls ha demostrat un cop més com tenen un dels millors directes que es pot veure al panorama musical català, desplegant tota l’energia i festa possibles.
També ha estat molt popular el concert de 31 FAM, que han fet sonar els seus números 1 sense parar, provocant l’èxtasi del seu jove públic. Un dels moments més intensos ha estat quan ha pujat la Mushka.
La nit l’ha tancat l’argentina María Becerra, que ha vingut acompanyada d’un potent equip de ball, que han fet allargar la festa d’aquesta primera i calorosa jornada del Festival Cruïlla.
Dijous 11 juliol
Albert Pla, Chucho Valdés, Ladilla Roja o Óscar D’León inunden de ritme el Festival Cruïlla
Foto: Marc Clapés
Aquest dijous els ritmes llatins han predominat el Parc del Fòrum en la segona jornada del Festival Cruïlla. Noms com Olga Tañon, Chucho Valdés, Oscar D’Leon, Azucarillo Kings han impregnat el recinte de sons llatins i moltes ganes de ballar i passar-s’ho bé. També hi han dit la seva Ladilla Rusa o el sempre sorprenent Albert Pla, que fins i tot s’ha acompanyat a l’escenari per l’Alfred Garcia.
La tarda ha començat molt xafogosa, la sensació de calor era present des de primera hora de la jornada, fet que tot feia indicar que seria un segon dia de Cruïlla d’aquells que t’has de refrescar en tot moment.
La música ballable i les ganes de divertir-se han estat presents en totes les actuacions, es notava en l’ambient la passió pel ball i pels ritmes llatins. Moltes de les persones amb les quals hem parlat ens deien que només anaven aquell dia, precisament per la programació que trobaven.
La nit s’ha acabat amb celebració, ja que Oscar D’Leon celebrava el seu vuitanta-unè aniversari, de la millor forma possible, amb un gran concertàs a sobre l’escenari. Qui no voldria una festa d’aniversari així?
Divendres 12 juliol
Kasabian, The Kooks i Avril Lavigne triomfen en una nit nostàlgica
Foto: Marc Clapés
El plat fort de la jornada de dimecres era poder tornar a escoltar Avril Lavigne en directe a Catalunya, un fet que no passava des de feia 19 anys. Des de l’època de més popularitat a ara, que està actuant arreu del planeta amb una gira de grans èxits.
En té molts i és que al llarg d’aquests anys, sobretot entre el 2002 i el 2010 la seva fama era enorme i totes les cançons triomfaven i rebien premis.
No han faltat himnes com ‘Complicated’, amb la qual es va presentar a molta gent en societat; però també ‘Sk8er boi’ i altres que van anar caient com ‘My happy ending’ o ‘Don’t tell me’.
Una artista molt propera al públic, baixant a parlar amb ells i que fins i tot la toquessin. I aquestes coses ja sabem que agraden molt i si ja fins aquell moment tot eren cants, balls i crits, llavors la cosa encara millora més.
Però abans del concert de la canadenca vam poder veure als britànics The Kooks, que van desplegar tots els seus èxits, la majoria del disc «Inside In/Inside Out», cosa que és d’agrair ja que està carregat de números 1 que sempre ve de gust reviure. Des de ‘Sofa Song’, ‘She Moves in Her Own Way’, ‘Ooh la’, ‘Naive’ o ‘Eddie’s Gun’ entre altres. De «Konk» van sonar un parell, fent especial menció a ‘Do you wanna’, en un dels moments més èpics i gaudits de tot el concert. Quina meravella!
Han canviat força els seus components al llarg dels anys però la veu de Luke Pritchard es manté intacte i aconsegueix transportar-nos al seu paradís musical.
Però el concert en majúscules el trobaríem a les 2 de la matinada amb Kasabian, que oferirien un dels directes més bons de tot el festival. Quina festassa més gran que es va viure a l’escenari d’Estrella Damm.
El show no podia començar millor, amb ‘Club Foot’ un dels seus grans himnes que va provocar l’èxtasi ja només començar. No hi havia temps per relaxar-se i ‘Ill Ray (The King) va ser la següent protagonista…i així fins a quarts de 4 de la matinada.
Cap moment per relaxar-se per abaixar la guàrdia. No, tota l’estona ballant, cantant i fent olles al ritme del grup britànic. Que poden haver canviat el seu vocalista principal, però la seva música continua sonant igual de potent que sempre, perquè quan la feina feta és bona tot funciona.
El remat final va arribar amb ‘Fire’ i allà ja sí que el Cruïlla va acabar de gastar els últims cartutxos d’energia que quedaven al cos.
Dissabte 13 juliol
Avui ha tingut lloc al Parc del Fòrum l’última jornada del Festival Cruïlla 2024. En la roda de premsa de cloenda del Festival, el seu director, Jordi Herreruela, ha volgut destacar més enllà de les xifres, 77.000 persones en quatre dies de festival, que «el que més clarament identifica al Cruïlla no és el què fem, sinó el perquè ho fem. Volem fer un gran esdeveniment cultural des d’una posició de responsabilitat a la ciutat i l’espai a on es celebra, les persones que ho fan possible i l’impacte que generem».
Aquesta darrera jornada s’ha obert a les 6 de la tarda amb Ginestà, el grup que és capaç d’omplir-te de públic el recinte en molt poc temps. 5 minuts abans de les 6 hi havia menys de 15 persones davant de l’escenari i uns 15 minuts després ja presentava una entrada ben destacada. Alguna cosa tindran els germans Serrasolsas per atrapar tant al seu públic. Ja ho diem nosaltres, són molt bons i el seu últim disc val molt la pena!
He marxat de Ginestà, ja que feia molt poc que els havia vist al Canet Rock i he anat fins a l’escenari Occident per veure una estona dels Calexico. He vist que segueixen plena forma amb el seu so contagiós, que és capaç d’aixecar d’una migdiada o d’un dia de calor a qualsevol ésser humà.
Tenia ganes de veure les Al·lèrgiques al pol·len i ho he pogut fer poca estona, ja que el recinte on actuaven tenia aforament màxim i ha estat un vist i no vist. Davant l’èxit obtingut potser el proper cop poden actuar a un espai amb més capacitat.
Per capacitat el de The Tyets, un dels fenòmens musicals de l’última temporada, tot i que el duet de Mataró porta més anys a les seves esquenes. S’han mostrat entusiasmats de repetir al Cruïlla i fer-ho ara des de l’escenari principal. Han comentat que feia una colla d’anys ells havien treballat a les barres i somiaven en poder tocar algun dia en aquell escenari. Al final el somni s’ha fet realitat i de quina manera!
El grup ha ofert una versió estesa del seu repertori i això només ha volgut dir que la festa ha estat assegurada.
He intentat anar una estona a veure Johnny Marr, el que va ser un dels components de The Smiths, però hi havia tanta gent i feia tanta xafogor, que he aguantat poca estona a la zona i això que rememorar cançons de la formació britànica venia molt de gust. Al final m’he posat a una zona habilitada pels mitjans i ho he gaudit amb més tranquil·litat.
Tothom esperava molt del concert dels Pet Shop Boys, jo segurament també, i al final hi ha hagut una sensació agredolça. Ha estat un bon concert, han complert amb tots els senzills que han interpretat, ho han fet perfecte, però en alguns moments semblava que ho fessin amb el pilot automàtic i ha semblat avorrit i que no passava res. No sé si fruit del cansament o què, però fins i tot m’he plantejat marxar del concert. Sort que no ho he fet, ja que a la recta final la cosa ha millorat i han sonat els seus grans èxits.
The Smashing Pumpkins eren uns altres dels potents noms del cartell, la seva energia i potència també han desbordat l’escenari Occident i amb prou feina podies veure els artistes, sobretot gràcies a les pantalles, ja que fer-ho directament era complicat amb la munió de telèfons mòbils que gravaven o feien fotos, en tot moment.
Això també ha passat amb Oques Grasses, però com que era el quart concert que veia del grup aquest 2024, m’ho he pres amb més calma.
He gaudit com sempre, ja que Oques és un dels meus grups preferits en català, però això no treu que el cansament i l’acumulació d’hores pesessin una mica en les meves cames. Però eren Oques Grasses i he tret forces d’on calgués per tornar a vibrar amb les seves noves i antigues cançons. Com sempre no m’han decebut gens i és que tenen un directe molt bo, dels millors que es poden veure a casa nostra.
I al final la cirereta del pastís amb una versió de ‘Fiesta pagana’, de Mago de Oz que s’han tret de sota la camisa, amb flauta inclosa!
Llarga vida al Cruïlla, que l’any vinent celebrarà el seu quinzè aniversari i pel qual tocarà estar molt pendent de tot el que oferiran per aquesta commemoració.
Intepol anuncia una gira molt especial per celebrar el vintè aniversari del disc «Antics», on sumen un concert a la Paral·lel 62, de Barcelona, el dia 24 de setembre.
El concert, confirmat per Primavera Sound costarà 47 euros (+ despeses). Les entrades sortiran a la venda a Fever el 12 de juliol a les 10.
Figueres tornarà a ser l’escenari pop del país on participaran dues de les veus catalanes amb projecció internacional i també grans artistes de casa nostra. Es podrà gaudir de més de quaranta actuacions dins el nucli urbà de Figueres a la Plaça Catalunya, la Rambla i la Plaça de la Palmera que acolliran tots els artistes. El festival Acústica tindrà lloc del 29 d’agost a l’1 de setembre i celebrarà la seva XXI edició.
Chanel, Mushkaa, The Tyets, Els Amics de les Arts, Guillem Gisbert, Figa Flawas, Vicco, Gertrudis, Ginestà, Mama Dousha, La Fúmiga, La Ludwig Band o la Julieta són alguns dels artistes amb més renom que oferiran al públic part de la seva música.
L’Acústica des de sempre ha tingut el propòsit de convocar artistes catalans d’arreu del país i també amb propostes emergents.
La valenciana Sandra Monfort de Marala cantarà en solitari, la cantautora mallorquina Maria Jaume també hi serà i l’artista basc Zetak oferirà el seu beat a tot el públic.
Aitor Palazuelo, Vittara o Ataraxia són alguns dels artistes emergents que tindran presència al festival. El guanyador del concurs Sona 9, Eloi Duran, presentarà el seu primer EP.
Des de fa tres anys, el festival dona veu als nous talents de la música urbana de Figueres i de l’Empordà a través de Figueres Urbana, la producció pròpia del festival. Enguany vol visibilitzar la multiculturalitat de la capital sota la direcció del DJ i productor Maken Row, on es donaran a conèixer Cristina Axinte, una romanesa que oferirà música electrònica, la Kyo i l’Izzy d’origen rus i F the Kid.
Cada nit hi haurà diferents DJ’s per fer un dia rodó. Aldo Comas, Lia Jensen, Maken Row, Cosmik DJ i Ruben Rider seran els protagonistes del final de la nit.
L’organització del festival tampoc s’oblida dels més petits de la casa, ja que es podrà gaudir de l’Acustiqueta, on hi són convidats la Dàmaris Gelabert, que presentarà “Concert en família per famílies”, l’orquestra Di-Versiones, que tancarà el festival, la Clika i l’Ambauka, que presentaran “Peti qui peti XL”. Un espai per tots els nens i nenes on podran cantar i saltar.
Els Bivac inicien el seu recorregut musical amb el disc Indrets, que arriba després de la presentació en societat amb un EP que va arribar l’any passat.
Ara estrenen una col·lecció de cançons amb un so molt personal, fresc, enèrgic, però també una mica introspectiu en alguns casos.
El resultat és un disc molt complet, que ens han vingut a parlar en Marc i la Tina, dos dels seus nou components.
“Càntir nou fa aigua fresca” és el títol del nou disc de Fetus que sortirà a la llum l’onze d’octubre. El grup de l’empordà format per Adrià Cortadellas, Telm Terradas, Adrià Jiménez, Guillem Caballero, Ricard Ros, Marta Barbero i Carles Belda ja porta al seu darrere quatre àlbums, a tall d’exemple “La serra dels Perduts” i “Sota, cavall i rei”.
El grup farà dos concerts de la presentació del disc el mateix dia 11 d’octubre a la Fira Mediterrània de Manresa i el 12 de desembre a la Sala Apolo de Barcelona.
El passat 14 de juny el grup va estrenar el primer senzill d’avançament del disc ‘Homilies de la costa’ una cançó de l’estiu que seria l’anticançó de l’estiu, una crítica a les animalades que es fan amb l’excusa de la calor i l’estiu. Fan una reivindicació de la massificació turística de la seva zona, la Costa Brava.
El lleidatà Yung Rajola publica el seu nou single ‘Em tornes Boig‘ un temacle d’inspiració pop electrònic dels anys 2010 i ple de referències de l’adolescència de l’artista i a la cultura popular d’aquella època.
El raper va publicar l’any passat el seu segon àlbum conceptual, «Peter Pan«, i aquest 2024 l’està aprofitant per publicar singles juganers irònics i divertits com ‘Mamixula’ o ‘ La Cúmbia del Cargol‘.
En aquesta cançó ve acompanyada d’un videoclip enregistrat per Alex Alcalde, en el qual han combinat un fons croma i la poca vergonya a la que ens té acostumats l’artista lleidatà. També compta amb la producció de Pep Saula (Sexenni) actual guanyador del Premi Enderrock a productor de l’any.
El raper que fa pop o el cantant de pop que fa urban, us deixarà bocabadats amb el seu nou treball; un nostàlgic regal als qui vam ser adolescents a la decada dels 2010’s
La cantant presenta un nou senzill, en què, com ens indica el nom amb que l’ha titulat, parla sobre l’agraïment. En els poc més de dos minuts que dura la cançó, Beth narra diferents situacions en que la seva música ha format part de la vida de terceres persones.
Una cançó molt íntima, que estableix un recorregut per moments en que la seva música ha estat un suport per a molta gent. Segons diu l’artista a les seves xarxes socials, cada part d’aquesta cançó és real; formada a partir de les històries que durant 21 anys ha anat recopilant. Ens parla d’èpoques difícils, gent que l’escolta des d’un llit a l’hospital, però també d’una parella que escull una cançó seva el dia de la seva boda.
El videoclip, ja disponible a YouTube, també transmet aquest sentiment d’intimitat que impregna la cançó. Es demostra que l’important és el missatge, aquest agraïment cap a tothom que ha estat present al llarg de la seva carrera musical, però també cap a totes les persones que l’han deixat entrar, a través de la música, a casa seva.
Sum 41 continuen amb la seva gira de comiat Tour Of The Setting Sum, que ha anunciat un bon grapat de noves dates per la propera tardor. Entre elles figura una el 20 de novembre al Palau Sant Jordi, de Barcelona.
La banda hi presentarà el seu darrer disc «Heaven and Hell» així com els seus grans èxits.
El grup que obrirà la nit seran els Neck Deep.
Les entrades es posaran a la venda el proper 12 de juliol a través de Ticketmaster i El Corte Inglés, tot i que dos dies abans hi haurà prevenda a LiveNation.es. Les entrades costaran 45 euros (+despeses).
32.000 persones han celebrat el desè aniversari del Vida, que ha tornat a omplir el recinte de la Masia d’En Cabanyes de Vilanova i la Geltrú de les millors propostes musicals del moment, tant consolidades com emergents. De dijous 4 a dissabte 6 de juliol el públic ha pogut gaudir d’un centenar d’artistes que han fet actuacions inoblidables com els anglesos M.I.A., James Blake, Vance Joy o Cucamaras, l’escocès Paolo Nutini, el belga Warhaus o els nord-americans Cannons, Ride, Ty Segall, Black Lips o Crystal Murray.
També destacables han estat les actuacions de propostes estatals com el músic i productor Ralphie Choo, els andalusos Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, Cupido, que han estat els protagonistes del Secret Show o Los Planetas, que han actuat a l’icònic escenari d’El Vaixell ple a vessar. Menció a part mereixen les actuacions d’artistes catalans com Sílvia Pérez Cruz que va omplir d’emoció l’escenari principal, el retorn de Standstill que continuen en plena forma nou anys després del seu comiat, la presentació en solitari de Guillem Gisbert, el savoir faire dels cantautors Mar Pujol i Ferran Palau a l’escenari El Vaixell i Socunbohemio a La Cabana o un Boye pletòric que presentava el seu darrer disc A dónde vais? davant d’un escenari de La Cabana ple fins a la bandera.
Cal destacar també l’èxit de l’emotiu concert inaugural de Clara Peya, acompanyada per a l’ocasió de cantants com Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral o Leo Rizzi amb els que va interpretar les cançons del disc Corsé.
També ha estat un èxit de convocatòria la programació diürna a La Daurada que ha comptat amb les actuacions de Jet Vesper, Joe Crepúsculo, Tristán! i Mama Dousha i ha acollit unes 2.000 persones.
l Vida 2025 ja ha començat a bategar amb l’anunci del seu concepte artístic: #VidaReborn, centrat en la figura del zero, en l’inici creatiu. El zero com a punt de partida, com una obra d’art quan es projecta. Renéixer amb l’experiència de tot el que s’ha viscut aquests deu anys per fer de l’onzena edició una autèntica obra mestra.
Com ja sol ser tradició, la nit de dissabte també es va fer públic el primer cap de cartell de la pròxima edició: la banda britànica de rock Supergrass. Formada l’any 1993 a Oxford, van aconseguir la fama amb el seu àlbum debut I Should Coco, al qual retran homenatge al Vida en el seu trentè aniversari. La seva energia i estil característic junt amb èxits com «Alright» o «Caught By the Fuzz» els van convertir en icones del britpop.
La desena edició de CANETROCK ha estat la més festiva de totes. Ha estat una celebració d’aniversari que ha convertit el Pla d’En Sala en una immensa festa amb una comunió perfecte entre els 25.000 assistents i tots els artistes que han pujat a l’escenari més emblemàtic de la música dels Països Catalans. La fotografia de la nit ha estat un escenari amb tots els participants de La Banda CanetRock cantant el «Que tinguem sort» de Lluís Llach.
La directora Gemma Recoder ho ha resumit amb aquestes paraules «Ha estat l’edició més emocionant de totes les que hem fet, i ens dona l’empenta necessària per seguir deu anys més»
La desena edició ha donat la benvinguda a un Pla d’en Sala ple amb les actuacions de Ginestà, O-Erra i Julieta en tres actuacions que han escalfat l’ambient. Cap a quarts de deu ha arribat el moment més especial d’aquesta edició quan els 30 artistes de la Banda Canet Rock han desfilat per l’escenari per interpretar les cançons que resumeixen la música en català de les últimes dècades. Clàssics que s’han encadenat amb actuacions tan especials com Lluís Llach amb The Tyets, L’Elèctrica Dharma amb 31 Fam o Lluís Gavaldà amb Figa Flawas i la sorpresa de la nit, el retorn de Pemi Fortuny, de Lax’n’Busto, amb els Gossos. També hi ha hagut un sentit homenatge per Pau Donés i Jarabe de Palo, que van actuar al mateix escenari el 2017. Moment d’èxtasi que coincidia amb la posta sol.
La festa ha continuat amb l’actuació d’Els Catarres, amb una comunió innegociable amb el públic, 31 Fam demostrant perquè són la revelació d’aquest any i Oques Grasses, que han protagonitzat un concert inoblidable amb el desplegament de recursos musicals que els caracteritzen. Miki Núñez, ha seguit amb un concert en què ha repassat els seus èxits i Figa Flawas, debutants al festival, han demostrat que són present i futur de l’escena musical del país. La festa no es podia cloure sense la ració enèrgica de La Fúmiga i la sortida del sol al ritme del grup de referència dels últims anys The Tyets. Una clausura que tancava una desena edició espectacular i amb ella una dècada en què CANETROCK s’ha convertit en la referència de la música en català i un festival que és sinònim d’èxit. Deu anys de festival amb entrades exhaurides en totes les edicions i més de 250.000 espectadors. En total 140 actuacions, amb 1.500 cançons.
Feia dos anys que no trobàvem una cançó que necessités tantes setmanes per arribar al número 1. Llavors Lil Nas X va necessitar 26 setmanes per arribar al número 1 amb ‘That’s what I want’. Ara Cyril ha hagut d’esperar-ne 22 per liderar amb el viral ‘Stumblin’ In’.
Entren a la llista
Ginestà – Amor estacional
Flashy Ice Cream – Boig x tu
Gracie Abrams – Risk
Surten de la llista
La Fúmiga & The Tyets – Covards (18 setmanes)
Ariana Grande – We can be friends (15 setmanes)
Alfred Garcia – Llamas en el cielo (8 setmanes)
Aspirants
Marshmello & Kane Brown – Miles on it (4 setmanes)
Milky Chance – Naked and Alive (4 setmanes)
Suu – Passen coses (3 setmanes)
La Fúmiga & Figa Flawas – Ja dormiré (2 setmanes)
Alok & Jess Glynne – Summer’s back (novetat)
Jax Jones, Joel Corry & Jason Derulo – Tonight (D.I.Y.A) (novetat)
Meduza, OneRepublic & Leony – Fire (novetat)
Trueno – Real gangsta love (novetat)
Figa Flawas – La Marina sta morena (novetat)
OneRepublic – Hurt (novetat)
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
