Els empordanesos Classe B acaben de presentar “Fa de mal dir” el seu primer EP, format per sis cançons i hem quedat amb dos dels seus membres per comentar la jugada.
Aquest primer treball està format per sis cançons per ballar amb sons actuals, que repassen un desamor terrenal i quotidià.
Son histories que s’enfoquen des del positivisme, la festa, i les ganes d’estar bé amb un mateix i amb la gent que ens envolta i ens estima. Cançons fetes com un pop en un garatge.
El disc el presentaran aquest dijous a l’Heliogàbal, amb totes les entrades venudes.
Sopa de Cabra i Triquell publiquen avui la cançó Que et vagi bé, el primer avançament del nou disc Ànima que la banda gironina publicarà el novembre d’aquest any i que serà editat per Promo Arts Music Records. Cada cançó del nou treball comptarà amb la participació en l’elaboració del tema d’un artista que el grup considera que té ànima, un concepte que dona títol al nou projecte discogràfic. En aquest primer single, Sopa de Cabra ha comptat amb la col·laboració de Triquell, una de les noves promeses de l’escena musical catalana que ha participat en tot el procés, tant de creació del tema com de la lletra.
Que et vagi bé és una cançó amb referències de la música rock de Nova York i de la Costa Est dels Estats Units. De grups com The Velvet Underground, de les anomenades bandes de garatge i dels grups i artistes vinculats al moviment del club novaiorquès CBGB -Patti Smith, Blondie o Talking Heads- o de formacions més recents en el temps com The Strokes. La peça beu de diversos estils com el rock nihilista, el post-punk o el new-age que es combinen amb l’univers pop i urbà de Triquell, un còctel musical que amalgama dues mirades generacionalment distants però amb espais d’expressió compartits. Una cançó per a quartet de rock -guitarres, baix i bateria- i teclat que s’ha creat de forma analògica i amb arranjaments orgànics.
Amb esperit crític, la cançó suggereix una actitud irònica per enfrontar-se i sobreviure a un món cada vegada més polaritzat, més fake, més fictici i simulat, on tot s’exagera. Les expressions Que et vagi bé o Està tot bé de la tornada com a resposta o aixopluc contra el temporal d’una societat molt polaritzada on tothom vol tenir la raó en una discussió estèril i interessada per dirimir entre bo i dolent, verdader o fals, just o injust, bonic o lleig.
PÒDCAST
El nou projecte de Sopa de Cabra acompanyarà cada llançament amb un podcast i un programa de tv anomenat Bull d’Ànima. A cada capítol es pot veure una conversa entre els Sopa i l’artista convidat. El llançament del tema s’acompanya de la publicació d’un podcast amb una conversa de Gerard Quintana i Triquell enregistrada al Museu de l’Art Prohibit de Barcelona, un espai escollit especialment per a l’ocasió en línia amb la temàtica crítica i irònica de la cançó. El diàleg entre els dos artistes es pot escoltar a les plataformes Ivoox, Spotify i Apple i es pot visualitzar al canal Youtube de Sopa de Cabra.
GIRA
Coincidint amb la publicació del nou disc, el grup farà aquest 2024 una gira que s’allargarà fins al mes de març del 2025, amb un nombre limitat de concerts. De moment s’han anunciat tres dates: l’11 de juliol a les Nits de Barcelona (darreres entrades), el 27 de juliol al Festival Terramar de Sitges i el 8 d’agost al Festival Portalblau de L’Escala. D’aquesta manera, Sopa de Cabra torna als escenaris després de l’exitosa gira de celebració dels trenta anys del disc Ben endins que va exhaurir les entrades de tots els concerts programats i que es va tancar de manera apoteòsica al Palau Sant Jordi, amb més de 15.000 espectadors que van esgotar totes les places disponibles.
JAMES BAY – CRAVING
KINGS OF LEON – MUSTANG
SUBURBAN KIDS WITH BIBLICAL NAMES – FUNERAL FACE
KASABIAN – CALL
THE MAGIC NUMBERS – FOREVER LOST
BETWEEN FRIENDS – EYES ON MY BABY
COIN & FAYE WEBSTER – SAGITTARIUS SUPERSTAR
STEREOPHONICS – DAKOTA
BLEACHERS – ME BEFORE YOU
HALLDOR MAR – STRANGER IN MY OWN TOWN
JAKE BUGG – ON MY ONE
JACK GARRATT – WORRY
CAROLINE POLACHEK – WELCOME TO MY ISLAND
SAY LOU LOU – WONG KAR-WAI
LINKIN PARK – FRIENDLY FIRE
REAL ESTATE – FLOWERS
OFIURA – SO SWEET
SUM 41 – WAITING ON A TWIST OF FATE
GUS DAPPERTON I ELECTRIC GUEST – LIL TUNE
Els Amics de les Arts han estrenat aquest dimarts el disc “Les paraules que triem no dir” una cara B (que no una segona part) del disc “Allà on volia”.
Hem anat fins a la Llibreria Laie, un dels espais de la ciutat de Barcelona que més ens agrada anar a fer entrevistes, per conversar amigablement sobre el nou treball. Però com sempre ens passa hem començat parlant d’altres temes i ens n’hem anat per les branques. Però tranquils que el grup està fent entrevistes a tots els mitjans i les preguntes de promo segur que les trobareu ben contestades.
En aquesta conversa parlem de la sèrie “Sensación de vivir”, de treballar i crear cançons a Girona, del barri de Sant Andreu, de Pares Normals i les seves cançons, dels haters, també dels comentaris jocosos que fan durant els concerts…
Hem parlat també del concert que faran el 18 de maig al Teatre Victòria o de la presentació a l’Strenes de Girona. Però el grup oferirà un bon grapat de directes aquests propers mesos.
Hem fet moltes entrevistes amb el grup i com que sabem que al llarg d’aquest any ens trobarem altres dies avui ens ha sortit fer aquesta entrevista així. Les nostres converses mai saps per on aniran.
La hibernació de Manel va ser la pitjor notícia de l’any passat. Però l’aparició de Guillem Gisbert ha sigut la millor del 2024. L’espera s’ha fet llarga, però ha valgut la pena. El cantant del grup debuta amb el seu treball en solitari, “Balla la masurca!”, que ha superat amb èxit totes les expectatives.
El grup antic és un fantasma que sempre persegueix als músics que emprenen una carrera per separat, almenys al principi. El cas de Guillem Gisbert no és una excepció, i menys sabent el pes que tenia com a cantant i lletrista a Manel, i tenint en compte que el disc es publica sota el segell de Ceràmiques Guzmán. Quan va anunciar el seu nou projecte, era inevitable fer-se preguntes com “Què tindrà de diferent?”, “Podria sonar com un nou disc del grup?” o “Serà igual de bo?”. Oi tant si és igual de bo.
“Balla la masurca” s’ha d’escoltar amb calma, activament, un parell o tres de cops, per acabar d’entrar-hi. D’una cançó a l’altra, vas passant per històries fascinants explicades d’una manera que només ell sap. I t’has de concentrar molt per entendre-les, però si fas l’esforç d’entrar-hi, ja no ets capaç de sortir-ne. És llarg, amb cançons que superen els 5, 6 i fins i tot 7 minuts, però en cap cas es fa pesat.I és que tots els temes tenen una evolució que no et deixa indiferent. L’exemple més clar és ‘Les dues torres’, que va ser un dels primers senzills: comença amb la melancolia del piano i la veu, afegeix una percussió amb energia de musical i acaba agafant un to èpic digne de pel·lícula.
De fet, l’adjectiu que més podria definir aquest treball és “èpic”. En Guillem diu “ja soc aquí i ara escoltareu el que us haig de dir”. I això no només ho fa amb les lletres magnífiques i la seva veu imponent; la producció també hi juga un paper essencial. Tot i que hi han participat diferents productors que han deixat la seva marca personal —‘Les aventures del General Lluna’ no seria el mateix sense la participació d’alguns membres de La Ludwig Band que hi han posat l’essència rock— tot lliga perfectament perquè aquest àlbum sigui únic.
Al cap i a la fi, és impossible no fer comparacions entre aquest àlbum i els cinc anteriors de Manel. Ifins i tot fa il·lusió trobar similituds. ‘Hauries hagut de venir’ podria estar perfectament dins de “Per la bona gent”. ‘Waltzing Matilda’ encaixa dins de “L’amant malalta”. ‘Estudiantina’ ens transporta als inicis d’”Els Millors Professors Europeus”. No sabem si Manel tornarà o no, però mentre en Guillem Gisbert continuï fent cançons podem estar tranquils perquè encara hi haurà música que ens emocioni.
A les portes del seu vintè aniversari com a banda i ja totalment consolidats com una referència per la seva sòlida i impecable trajectòria, Els Amics de les Arts sorprenen amb un nou treball just un any després de la publicació del seu celebrat Allà on volia.
Les paraules que triem no dir és la peça que completa el puzle, la cara B d’un díptic amb què el grup es va proposar fer balanç a nivell vital. Fidels al seu propòsit de narrar el seu pas per la vida a cop de cançó, les set històries presents a Les paraules que triem no dir radiografien el grup des d’una perspectiva íntima i alhora contundent, que va del cant a l’amistat de “Sort que sou aquí” fins a la nostàlgia familiar d’ “Aquests dinars” passant per la delicadesa de “Dormir al teu costat”.
Els personatges que inspiren les cançons dins Les paraules que triem no dir, callen més que parlen, però les seves veus ens identifiquen a tots i retraten de nou les nostres vides.
Aquest dissabte va tenir lloc a Londres la gala dels Premis Brit 2024, on Raye, la màxima guardonada, ha estat la principal protagonista de la gala.
Entre els premis aconseguits destaquen el de “artista de l’any” o “cançó de l’any” que ha sigut per ‘Escapism’.
Així i tot, també cal destacar altres guanyadors reconeguts en l’àmbit global com el de la Dua Lipa, Jungle o fins i tot Harry Styles.
La gala ens va deixar algunes actuacions musicals destacables, com les de Dua Lipa, Jungle, Tate McRae, Raye o Kylie Minogue.
GUANYADORS:
Millor artista del Any Arlo Parks
Central Cee
Dave
Dua Lipa
Fred again..
J Hus
Jessie Ware
Little Simz
Olivia Dean Raye (GUANYADORA)
Grup de l’Any
Blur
Chase & Status
Headie One & K-Trap Jungle (GUANYADOR)
Young Fathers
Àlbum de l’Any
Blur – The Ballad of Darren
J Hus – Beautiful and Brutal Yard
Little Simz – No Thank You Raye – My 21st Century Blues (GUANYADORA)
Young Fathers – Heavy Heavy
Millor grup dance
Barry Can’t Swim
Becky Hill Calvin Harris (GUANYADOR)
Fred again..
Romy
Cançó de l’Any
Calvin Harris and Ellie Goulding – Miracle
Cassö, Raye and D-Block Europe – Prada
Central Cee – Let Go
Dave & Central Cee – Sprinter
Dua Lipa – Dance The Night
Ed Sheeran – Eyes Closed
J Hus ft Drake – Who Told You
Kenya Grace – Strangers
Lewis Capaldi – Wish You The Best
PinkPantheress – Boy’s a Liar Raye featuring 070 Shake – Escapism (GUANYADORA)
Rudimental, Charlotte Plank and Vibe Chemistry – Dancing Is Healing
Stormzy ft Debbie – Firebabe
Switch Disc and Ella Henderson – React
Venbee & Goddard – Messy In Heaven
Millor Artista Nou
Mahalia
Olivia Dean
PinkPantheress Raye (GUANYADORA)
Yussef Dayes
Artista Internacional de l’Any
Asake
Burna Boy
Caroline Polachek
CMAT
Kylie Minogue
Lana Del Rey
Miley Cyrus
Olivia Rodrigo SZA (GUANYADORA)
Taylor Swift
Millor grup de hip-hop/rap CasisDead (GUANYADOR)
Central Cee
Dave
J Hus
Little Simz
Grup Internacional de l’Any
Blink-182 Boygenius (GUANYADOR)
Foo Fighters
Gabriels
Paramore
Millor Artista R&B
Cleo Sol
Jorja Smith
Mahalia Raye (GUANYADORA)
SAULT
Millor Rock/Alternatiu
Blur Bring Me The Horizon (GUANYADOR)
The Rolling Stones
Young Fathers
Yussef Dayes
Millor artista pop
Calvin Harris
Charli XCX Dua Lipa (GUANYADORA)
Olivia Dean
Raye
Cançó Internacional de l’Any
Billie Eilish – What Was I Made For?
David Kushner – Daylight
Doja Cat – Paint The Town Red
Jazzy – Giving Me
Libianca – People
Meghan Trainor – Made You Look Miley Cyrus – Flowers (GUANYADORA)
Noah Kahan – Stick Season
Oliver Tree & Robin Schulz – Miss You
Olivia Rodrigo – Vampire
Peggy Gou – (It Goes Like) Nanana
Rema – Calm Down
SZA – Kill Bill
Tate McRae – Greedy
Tyla – Water
Millor acte de rock alternatiu
Blur Bring Me The Horizon (GUANYADOR)
The Rolling Stones
Young Fathers
Yussef Dayes
Millor Acte R&B
Cleo Sol
Jorja Smith
Mahalia Raye (GUANYADORA)
Sault
Roba Estesa celebren 10 anys de la seva maqueta i ho fan publicant “De lo bo, lo millor”, que tot i el nom no és un discs de grans èxits, o sí, ja que segons ens expliquen són les millors cançons que han creat els darrers mesos i que han decidit incloure en aquest treball.
Un disc eclèctic amb presència d’electrònica com ja passa des del 2020, amb una mica de so urbà, però sense deixar de banda el seu característic so que els ha fet ser una de les bandes preferides de moltes persones.
Hem parlat de l’evolució de la indústria els darrers 10 anys, de com veuen el panorama musical, amb molt poca presència de bandes femenines, ara potser hi ha més solistes…
La presentació del disc serà el 21 de març a l’Apolo. Posteriorment també actuaran a Girona, entre altres llocs.
Garbage anuncien un concert a la Sala Razzmatazz de Barcelona el proper 9 de juliol, com un dels concerts de presentació del seu últim disc “NO GODS NO MASTERS”, editat el 2021.
El grup es troba preparant una reedició de “Bleed like me” per commemorar els seus 20 anys. Per altra banda també treballa en un nou disc.
Feia una vintena d’anys que el grup no actuava a una sala de la capital catalana, ja que les darreres visites havien estat en festivals, com el Cruïlla.
Les entrades es posaran a la venda el divendres 8 de març des de les 10 del matí a LiveNation.es, mentre que el dia 6 hi haurà prevenda pels clients del Banco Santander i el dia següent pels usuaris registrats a LiveNation.es. El preu de les entrades serà de 40 euros (+ despeses).
No hi ha canvis al número 1 i Teddy Swims manté el lideratge amb ‘Lose control’ la seva carta de presentació a casa nostra.
Toca dir adéu després de 52 setmanes al ‘Coti x Coti’, dels Tyets!
Entren a la llista
La Fúmiga & The Tyets – Covards
Beyoncé – Texas Hold ‘Em
Surten de la llista
The Tyets – Coti x Coti (52 setmanes)
Els Catarres, Stay Homas i Zoo – Vull estar amb tu (20 setmanes)
Aspirants
Iglú – Tota la vida (6 setmanes)
Soolking & Gazo – Casanova (6 setmanes)
Suu – Últimamente (4 setmanes)
dani6ix & Izzkid – Enemics (4 setmanes)
Calvin Harris feat. Rag’n’Bone Man – Lovers In A Past Life (2 setmanes)
SZA – Saturn (novetat)
Disturbed – The sound of silence (Cyril remix) (novetat)
Sexenni & The Tyets – Grup de pop (novetat)
Karol G feat. Tiësto – Contigo (novetat)
Roger Padrós – El lloc (novetat)
Feia 5 anys que Kaiser Chiefs no publicaven disc i la veritat és que se’ls ha trobat a faltar. Aquest divendres finalment ha arribat “Easy Eight Album” un treball que enganxa des del primer fins el darrer tema i que em retorna als anys on els vaig descobrir, amb els seus brutals riffs i amb les tornades ben fàcils de cantar.
El grup ha creat un disc molt cohesionat que enganxa i on es nota que s’ho han passat bé fent-lo. La banda explica que tot el món els hi diu com de difícil es el segon disc, ells ho van superar amb el seu brutal “Yours Truly, Angry Mob”. Afegeixen que sempre els hi han fascinat els grups que se’ls va permetre arribar fins el vuitè disc, exemples com els de Pink Floyd o R.E.M.
El resultat és una col·lecció de cançons que es mouen entre el rock, l’electrònica, el dance o el pop. El disc compta amb les col·laboracions de Nile Rodgers o de Amir Amor, que saben aportar-li el seu talent i que queda palès durant tot el treball.
Kaiser Chiefs ha explicat que una gran influència pel disc han estat els Duran Duran, i és que van estar-se escoltant moltes cançons del grup mentre estaven creant el disc, fet que es pot comprovar en la sonoritat del treball molt dels anys vuitanta.
La cançó que obre el disc ‘Feeling alright’ és una autèntica meravella, la cançó ideal per gaudir en directe a un concert o a una nit desenfrenada a la discoteca. És la carta d’obertura ideal d’un treball que no es fa gens carregós en els 30 minuts que dura, que et deixa una sensació de en vull més. Per sort la banda té 7 discs més per tornar a recuperar quan et quedes amb ganes de més.
Les cançons que m’han enganxat més, a part de la mencionada, han estat ‘Reasons to Stay Alive’, on el potent baix de Simon Rix hi té molt a veure i on s’apropa al territori del mític ‘Personal Jesus’ de Depeche Mode. També m’ha agradat ‘Burning in flames’ per la seva èpica, sona a himne i ja la veus recordant-la amb el pas dels anys. Evidentment no m’oblido de ‘Jealousy’ la més popera del treball, la més comercial i divertida, un petit homenatge a Beautiful South.
No podem deixar de parlar de la picada d’ullet a Noel Gallagher a ‘Noel Groove’, amb un so molt de l’estil de l’excomponent d’Oasis.
Un molt bon disc i té molt de mèrit en un grup que sembla que ja tingui tots els seus grans èxits creats, però que continua demostrant que té molt a dir. I ja diuen que no pensen pas parar, que ja toca anar pel novè!
‘Àngel’ és el quart avançament de Paradigma, el nou àlbum de la Txenia. Després de l’èxit aclaparador dels primers singles, que sonen diàriament a diversos emissores musicals de Catalunya, Txenia torna ara més forta que mai amb ‘Àngel’.
Una cançó que es publica l’1 de març a totes les plataformes digitals i que pretén transcendir com un autèntic himne feminista, un crit valent i alliberador. Una oda a la força col·lectiva i a la sororitat entre dones. “Àngel” emergeix com un himne del 8M, el Dia Internacional de la Dona.
El single està produit per Sergi Perez Berk (OBK, La Unión, Berk & The Virtual Band) i publicat sota el segell Crea Music. El nou projecte de la Txenia ha arribat amb força per revolucionar la indústria catalana actual, aportant un so nou, trencador i fresc.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
