La Llista – 27 juliol al 2 agost

Feia molt temps que cap cançó aguantava 5 setmanes al primer lloc de La Llista, des de que Clean Bandit van liderar sis setmanes amb ‘Rockabye’ que cap tema havia assolit tantes vegades el número 1 de forma consecutiva. Veurem si serà capaç d’igualar o superar aquesta marca. De moment cinc setmanes al primer lloc per ‘Old town road’ de Lil Nas X i Billy Ray Cyrus.

Entren a la llista

Sigala feat. Becky Hill – Wish you well
Passion Pit feat. Galantis – I found U

Surten de la llista

Strombers – Cada cop que rius (11 setmanes)
LSD – No new friends (17 setmanes)

Aspirants

Tiësto feat. Jonas Blue & Rita Ora – Ritual (8 setmanes)
Little Mix – Bounce back (5 setmanes)
Imagine Dragons feat. Elisa – Birds (5 setmanes)
Kygo feat. Whitney Houston – Higher love (5 setmanes)
Lildami – La dels Manel (4 setmanes)
Mabel – Mad love (2 setmanes)
Sam Smith – How do you sleep? (novetat)

La Llista Nº 338 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior

1 LIL NAS X FEAT. BILLY RAY CYRUS – OLD TOWN ROAD (15) (=5)
2 SHAWN MENDES FEAT. CAMILA CABELLO – SEÑORITA (4) (=)
3 DADDY YANKEE FEAT. KATY PERRY – CON CALMA (REMIX) (12) (+1)
4 PEDRO CAPÓ & FARRUKO FEAT. ALICIA KEYS – CALMA (REMIX) (10) (+1)
5 ALAN WALKER FEAT. SABRINA CARPENTER & FARRUKO – ON MY WAY (14) (-2)
6 KATY PERRY – NEVER REALLY OVER (8) (+1)
7 OQUES GRASSES – IN THE NIGHT (24) (-1)
8 DOCTOR PRATS – LES TEVES PIGUES (9) (=)
9 TAYLOR SWIFT – YOU NEED TO CALM DOWN (5) (+4)
10 5 SECONDS OF SUMMER – EASIER (7) (+1)
11 MARTIN GARRIX FEAT. MACKLEMORE & FALL OUT BOY – SUMMER DAYS (10) (+1)
12 BILLIE EILISH – BAD GUY (16) (-2)
13 ED SHEERAN FEAT. JUSTIN BIEBER – I DON’T CARE (11) (-4)
14 AVICII FEAT. CHRIS MARTIN – HEAVEN (5) (+6)
15 AVICII FEAT. ALOE BLACC – SOS (15) (-1)
16 MAHMOOD – SOLDI (7) (+2)
17 MEDUZA & GOODBOYS – PIECE OF YOUR HEART (14) (-2)
18 ROSALÍA – MILIONÀRIA (3) (+7)
19 LEWIS CAPALDI – HOLD ME WHILE YOU WAIT (10) (-3)
20 LIZZO – TRUTH HURTS (5) (+1)
21 SHAWN MENDES – IF I CAN’T HAVE YOU (11) (-4)
22 ONEREPUBLIC – RESCUE ME (8) (=)
23 DOMINIC FIKE – 3 NIGHTS (7) (+1)
24 PANIC! AT THE DISCO – HEY LOOK MA, I MADE IT (4) (+4)
25 ITACA BAND – APROPA’T (18) (-2)
26 TAYLOR SWIFT FEAT. PANIC! AT THE DISCO – ME! (13) (-7)
27 POST MALONE FEAT. YOUNG THUG – GOODBYES (2) (+7)
28 LEWIS CAPALDI – SOMEONE YOU LOVED (22) (-2)
29 ELS CATARRES – MARTINA (13) (-2)
30 JESS GLYNNE & JAX JONES – ONE TOUCH (8) (+1)
31 MARK RONSON & CAMILA CABELLO – FIND U AGAIN (2) (+5)
32 KEANE – THE WAY I FEEL (6) (+1)
33 ED SHEERAN FEAT. KHALID – BEAUTIFUL PEOPLE (2) (+6)
34 BUHOS – CONNECTATS (17) (-5)
35 MIKI NÚÑEZ – CELÉBRATE (4) (+2)
36 GERTRUDIS – BON DIA VIDA (3) (+2)
37 SIGALA FEAT. BECKY HILL – WISH YOU WELL (1) (N)
38 MABEL – DON’T CALL ME UP (24) (-6)
39 SENSE SAL – LA SORTIDA (14) (-4)
40 PASSION PIT FEAT. GALANTIS – I FOUND U (1) (N)

- Publicitat -

Novetats de la setmana: Kaiser Chiefs, Of Monsters and Men, Mini Mansions, Lykke Li

El darrer divendres de juliol ens ha deixat els nous treballs de Kaiser Chiefs, Mini Mansions, Lykke Li, Dj Snake i Of Monsters and men, Chance the Rapper o Violent Femmes.

Pel que fa als vídeos i senzills de la setmana, trobem des del tema més reggae d’Alessia Cara, la proposta curiosa de The 1975, el nou senzill dels Blink-182, The Chainsmokers, Metronomy, Liam Gallagher, Taylor Swift, Mabel o End of the world amb Clean Bandit.







- Publicitat -

Ja s’han avançat els detalls finals del nou disc de Blink-182

Ja coneixem tots els detalls i informacions finals del proper disc de Blink-182. Es titularà ‘NINE’, i veurà la llum el 20 de setembre d’aquest any a través de Columbia Records. El disc conté diverses cançons que ja han estat publicades com “Happy Days”, “Blame It On My Youth”, “Generational Divide”, o el seu últim senzill “Darkside”.

Aquesta és la portada.

Aquest és el llistat de cançons.

1. The First Time
2. Happy Days
3. Heaven
4. Darkside
5. Blame It On My Youth
6. Generational Divide
7. Run Away
8. Black Rain
9. I Really Wish I Hated You
10. Pin the Grenade
11. No Heart To Speak Of
12. Ransom
13. On Some Emo Shit (aquesta promet ser la millor del disc)
14. Hungover You
15. Remember To Forget Me

I el senzill “Darkside”:

- Publicitat -

‘Order In Decline’, de Sum 41

No ens autoenganyem: el rock i el punk estan morts. Ja fa anys que el pop fàcil, el hip-hop, l’electrònica i (sobretot ara) el reggaeton i el trap estan dominant les llistes d’èxits i les modes musicals. No obstant això, de tant en tant, hi ha certs grups de l'”Antiga Escola de les Guitarres “que torna per publicar nou material.

Aquest és el cas de Sum 41, una banda canadenca que a finals dels 90 i principis del 2000 ho van “petar” amb grans temes com “Fat Lip o In Too Deep. L’esperit adolescent i rebel, juntament amb unes lletres i un posat despreocupat i esbojarrat, va ajudar a fer que la banda cresqués en popularitat en el sector jove i es consolidés com un dels grups de referència de l’escena “punk-pop” d’aquest període de temps. Sum 41 es pot comparar (i s’ha comparat molts cops) amb els seus grups agermanats: Blink-182, Green Day (el de finals dels 90), The Offspring o All American Rejects.

Avui, però, toca analitzar el seu últim disc. Un disc que, evidentment, dista força de ser com eren els seus àlbums de fa quasi dues dècades. Estem a 2019, i és totalment inviable intentar muntar un disc amb les mateixes bases i direccions que es muntarien a principis del nou mil·lenni. Sum 41 en són conscients d’això i, per tant, han intentat adaptar el seu estil al segle XXI. Ara bé, els hi ha quedat un bon resultat?

La resposta a aquesta pregunta és extremadament subjectiva. La meva és que sí, sí que els hi ha quedat un àlbum sòlid, amb matisos i força divers, però que tot i això, conserva la seva essència. No obstant, hi ha punts que Sum 41 no ha acabat de saber portar i que són força negatius pel que fa a la visió global del disc. Podríem dir que Sum 41 s’han adaptat al 2019 com un d’aquells pares que ja ronden la cinquantena i que, de cop, s’obren Instagram per semblar que encara mantenen l’esperit jove i els anys “no han passat per a ells” però que, en realitat, no en tenen ni punyetera idea de com funciona allò.

Tot el disc es baralla entre voler ser un “punki” acabat, amb bateries destructores i guitarres accelerades, i ser un disc de metal que faci de “headbanger” per a qualsevol que l’escolti. I a tot això, suma-li balades a piano i cançons amb efectes electrònics i digitals. Com es pot entreveure, la barreja és voluminosa i no sempre queda del tot bé.

La primera cançó,Turning Away és una molt bona obertura, i es consolida com una de les millors cançons guitarreres d’aquest any. Fusiona efectes digitals i ritmes de punk-rock amb melodies que s’enganxen fàcilment i que conformen una molt bona forma d’entrar al disc.

Per altra banda, ens trobem que la cançó que la succeeix, Out For Blood, cau en un dels pecats més comuns dels grups punk-metal: tenir moltes semblances amb qualsevol cançó de Metallica, tant en les seves guitarres i melodies, encara que la veu sigui molt diferent de la d’en “Daddy Het“. Això sí, el solo de guitarra d’aquesta cançó és clavat al solo que faria Kirk Hamett si formés part de Sum 41.

Llavors arribem a la tercera cançó del disc:The New Sensation, que sembla treta de l’últim disc de Muse. És que aquest cas ja és molt descarat, la plagiada d’estil és més que evident i clara. Sembla totalment una cançó de Muse però amb un altre cantant. Les mateixes harmonies polifòniques, els mateixos ritmes a tercets de guitarra i bateria, els mateixos drops… Us recomano (si sou fans de Muse) escoltar aquest tema i comprovar-ho per vosaltres mateixos.

Quan arribem ja cap a la part de la meitat-final del disc ens trobem una cançó anomenada Never There, una balada a piano molt emotiva. Al principi, era molt escèptic i reticent sobre aquest tema, ja que em semblava que Sum 41 no podia fer una bonica cançó a piano. Afortunadament, estava equivocat; ja que els hi ha quedat una cançó prou correcta. No us espereu la cançó més bonica que s’hagi escrit mai (això no és Rex Orange County), però és un bon tema.

Per últim, em veig obligat a mencionar el desastre de cançó final que té aquest disc: Catching Fire”. El tancament que proposa l’àlbum és força desil·lusionant, ja que ens trobem davant d’una cançó que no sap gaire bé què vol ser. A vegades recorda a Linkin Park, però just després es transforma en una cançó de pop fàcil que podria haver escrit perfectament Shawn Mendes. No acabo d’entendre perquè l’han deixat per al final de tot, ja que em sembla una de les pitjors cançons de tot el disc.

Així que ja ho veieu, sembla una missió impossible fer un bon disc de rock, de punk o de metal en aquests temps que corren. S’ha de valorar, però, l’intent de Sum 41 de recuperar alguna cosa que tenien ara farà uns 15 anys, però s’ha de puntualitzar també que no ho han aconseguit del tot.

No obstant això, tenir un disc d’aquest tipus a ple 2019 sempre és una bona notícia, encara que no sé fins a quin punt és saludable aquesta posició acomodada del tipus: “com que el rock ja està mort, qualsevol cosa que s’hi assembli o soni mitjanament bé ja és una gran fita”.

EL MILLOR:
Algunes de les parts instrumentals, com l’inici de “Turning Away“, o alguns solos de guitarra molt cuidats.
The New Sensation“, encara que sigui un plagi descarat a Muse; i “Never There“, encara que sigui una balada força regular.
La portada del disc, que recorda a la portada del primer disc de Guns‘n‘Roses, o la de grups de metal i punk com Queens of the Stone Age o Blink-182.

EL PIJTOR:
Una sensació d’envelliment mal portat de la banda, que intenen mantenir-se tan joves i esbojarrats com fa 20 anys però amb unes arrugues evidents a la cara.
Catching Fire”, un dels pitjors tancaments que he escoltat aquest any.

NOTA: 7

- Publicitat -

S’acaba de confirmar un possible retorn de The Strokes?

L’agent de booking de The Strokes acaba d’anunciar públicament que el conjunt novaiorquès “tornaran amb nova música”. Aquesta il·lusionant afirmació l’ha “deixat anar” tan tranquil·lament enmig d’una entrevista concedida a la revista Music Buisness International.

Aquesta notícia, però, no hauria de suposar cap sorpresa per a ningú, ja que a mitjans de maig The Strokes van oferir un concert benèfic a la sala Wiltern de Los Ángeles, en el qual van interpretar en primícia un tema totalment nou, anomenat The Adults Are Talking. Un tema que, malauradament, no ha sonat en cap dels directes que The Strokes han realitzat a Europa.

El futur es planteja força planer i lliure per a The Strokes, ja que tenen només uns quants concerts programats. La veritat és que els fans de la banda estan demanant ja a crits nou material dels cinc de Nova York.

https://www.youtube.com/watch?v=DH833EthIlE

- Publicitat -

El nou disc d’Ed Sheeran és número 1 en catorze països, entre els quals Espanya, Estats Units o el Regne Unit

Mandatory Credit: Photo by Luca Piergiovanni/EPA-EFE/Shutterstock (10302578e) Ed Sheeran performs during a concert at Wanda Metropolitano stadium in Madrid, Spain, 11 June 2019. Ed Sheeran in concert, Madrid, Spain - 11 Jun 2019

El nou disc de col·laboracions d‘Ed Sheeran “Nº6 Collaborations Project” és número 1 aquesta setmana en 14 països, entre els quals el Regne Unit, Estats Units, Austràlia, Canadà, Bèlgica, Irlanda, Suècia o Espanya, mentre que a Itàlia, Alemanya o França ocupa el segon lloc.

El treball també té molt d’èxit via streaming, on en la majoria dels països ocupa molt bones posicions, gràcies a temes com ‘Beautiful people’, que aquesta setmana assolia la primera plaça al Regne Unit.

El britànic es mostrava entusiasmat amb la rebuda del disc, ja que segons el mateix artista ha tingut molt poca promoció, però qui la necessita sent Ed Sheeran i comptant amb un disc amb artistes com Eminem, Justin Bieber, Cardi B, Camila Cabello o Khalid…

- Publicitat -

Taylor Swift estrena ‘The Archer’

Foto: Valheria Rocha

El 23 d’agost arribarà “Lover“, el nou disc de Taylor Swift del qual des d’avui mateix ja en podem escoltar un nou tema. Es tracta de ‘The Archer’, una peça produïda per Jack Antonoff, responsable d’algunes de les cançons de “1989” i “Reputation”.

La peça arriba després de ‘Me’ amb Brendon Urie i ‘You need to calm down’, que si bé no han aconseguit el número 1 als Estats Units, sí que sumen moltes reproduccions a Spotify o Youtube.

- Publicitat -

Billie Eilish, Rosalía o Taylor Swift entre les nominades als MTV Video Music Awards 2019

Els MTV Video Music Awards han donat a conèixer les nominacions d’enguany on destaquen les 10 candidatures que opten Taylor Swift i Ariana Grande o les 3 de la catalana Rosalía, que podria endur-se els guardons d’artista revelació, millor coreografia i millor vídeo llatí ambdues per ‘Con altura’. Billie Eilish està nominada a 9 categories mentre que Lil Nas X a 8.

La categoria de vídeo de l’any se la disputaran Billie Eilish amb ‘Bad guy’, Lil Nas X ft Billy Ray Cyrus amb ‘Old town road’, Jonas Brothers amb ‘Sucker’, Taylor Swift amb ‘You need to calm down’, Ariana Grande amb ‘thank u, next’ i 21 Savage i J. Cole amb ‘a lot’.

A l’apartat de millor artista de l’any figuren Cardi B, Billie Eilish, Ariana Grande, Halsey, Jonas Brothers i Shawn Mendes, mentre que els artistes revelació a més de l’esmentada Rosalía també trobem a Billie Eilish, Ava Max, Lizzo, Lil Nas X i H.E.R.

La gala d’entrega tindrà lloc el 26 d’agost.

NOMINACIONS

VÍDEO DE L’ANY
21 Savage ft. J. Cole – “a lot”
Billie Eilish – “Bad Guy”
Ariana Grande – “thank u, next”
Jonas Brothers – “Sucker”
Lil Nas X ft. Billy Ray Cyrus – “Old Town Road (Remix)”
Taylor Swift – “You Need to Calm Down”

ARTISTA DE L’ANY
Cardi B
Billie Eilish
Ariana Grande
Halsey
Jonas Brothers
Shawn Mendes

CANÇÓ DE L’ANY
Drake – “In My Feelings”
Ariana Grande – “thank u, next”
Jonas Brothers – “Sucker”
Lady Gaga & Bradley Cooper – “Shallow”
Lil Nas X ft. Billy Ray Cyrus – “Old Town Road (Remix)”
Taylor Swift – “You Need to Calm Down”

ARTISTA REVELACIÓ
Ava Max
Billie Eilish
H.E.R.
Lil Nas X
Lizzo
ROSALÍA

- Publicitat -

Un any més sense Amy Winehouse

El 23 de juliol de 2011 la cantant Amy Winehouse decidia per voluntat pròpia treure’s la vida ingerint gran quantitat d’alcohol. Posava així fi a una curta però intensa carrera musical, on els excessos van ser la tònica d’una artista que en poc temps va conquerir el públic de tot el planeta amb una veu diferent a la resta.

Molts la van descobrir gràcies al disc “Back to black” i amb cançons com ‘Rehab‘ que amb poc temps ja era número 1 a tot arreu, però el cert és que 3 anys abans havia publicat “Frank“, un disc que va arribar a vendre 5 milions de còpies a tot el món i amb una molt bona acollida per part del públic. Però com diem amb el seu segon llançament les xifres i la popularitat de l’artista van augmentar, així com els problemes amb la beguda i les drogues que la van portar a oferir alguns concerts totalment èbria i on amb prou feines es podia mantenir dempeus.

Els últims mesos va estar treballant noves cançons que no van arribar mai a veure la llum i de fet les darreres gravacions conegudes de l’artista va ser per un disc de duets amb Tony Bennett. El desembre del 2011 es publicaria un disc pòstum amb temes gravats anteriorment del seu primer disc “Frank”, com ‘Body and soul’ o una versió de ‘Valerie’.

Amb la seva tràgica mort aquell 23 de juliol la diva del pop va entrar a formar part del maleït club dels 27, una edat fatídica on anteriorment havien mort artistes com Janis Joplin, Kurt Cobain, Jimi Hendrix o Jim Morrison.








- Publicitat -

‘Old Town Road’ iguala les xifres de ‘Despacito’ i ‘One Sweet Day’ als Estats Units

Lil Nas X i Billy Ray Cyrus han aconseguit sumar una setzena setmana de lideratge als Estats Units amb ‘Old Town Road‘ i d’aquesta manera igualar el rècord absolut de setmanes consecutives en aquell país que ostentaven Mariah Carey i Boyz II Men amb ‘One Sweet Day’ i Luis Fonsi, Daddy Yankee i Justin Bieber amb ‘Despacito’, respectivament. Ara aquesta cançó se suma al lideratge compartit i el dubte és si serà capaç de sumar una nova setmana i tenir l’honor de ser la cançó que més setmanes ha estat número 1 en més de 60 anys de la llista americana o no. Això ho sabrem d’aquí a una setmana.

La segona posició continua a les mans de Billie Eilish amb ‘bad guy, que acumula ja sis setmanes a la mateixa plaça i ni tan sols el remix amb Justin Bieber ha estat suficient per ocupar el número 1. En tercer lloc pugen Ed Sheeran i Justin Bieber amb ‘I don’t care’.

Precisament el britànic també és protagonista a la llista d’àlbums, igual que va passar al Regne Unit o Austràlia se situa al primer lloc amb “Nº6 Collaborations Project”.

- Publicitat -

‘Milionària’ de Rosalía és la cançó més escoltada en català a Spotify

Rosalía només ha necessitat 19 dies per aconseguir que ‘Milionària’ sigui la cançó en català més escoltada a Spotify, superant temes molt més veterans com ‘Una lluna a l’aigua’ de Txarango que se situa en segon lloc.

La cantant catalana fa pocs dies també havia assolit un altre rècord, en ser l‘artista espanyola més escoltada a la mateixa plataforma.

Aquest dilluns la cançó suma més de 10,8 milions de reproduccions, que segur que encara aniran augmentant i és que la cançó està rebent molt bones crítiques al nostre país i fora de les nostres fronteres.

El rànquing de les 10 cançons més escoltades també figuren Txarango amb 6 cançons, Blaumut o Manel.

1 Rosalia – Milionària – 10.872.692 reproduccions
2 Txarango – Una lluna a l’aigua – 10.138.564 reproduccions
3 Txarango – Músic de carrer – 9.448.555 reproduccions
4 Manel – Al mar – 8.693.155 reproduccions
5 Txarango – Compta amb mi – 7.359.570 reproduccions
6 Blaumut – Pa amb oli i sal – 5.847.854 reproduccions
7 Manel – Benvolgut – 5.745.054 reproduccions
8 Txarango – Quan tot s’enlaira – 5.687.813 reproduccions
9 Txarango – Mil ocells – 5.599.870 reproduccions
10 Txarango – La dansa del vestit – 5.495.266 reproduccions

 

- Publicitat -

El Festival Sons del Món ens acosta a Texas

Hi ha grups que semblen indestructibles, que aguanten qualsevol cop que la seva carrera els pugui posar davant i que aconsegueixen mantenir el nivell, l’esperit i l’ànima dels inicis després de dècades de recorregut. Aquest és el cas de Texas, la banda anglesa que va tenir el seu màxim moment d’esplendor durant la dècada dels 90 però que segueix mostrant a ple 2019 que encara tenen molta guerra per donar.

En aquest cas, la cita era a la Ciutadella de Roses; dins el marc del Festival Sons del Món. Un festival que ja porta un grapat d’anys a les espatlles i que demostra any rere any que és un dels esdeveniments musicals més importants de la Costa Brava.

Abans que Texas sortís a l’escenari, va tocar durant uns 45 minuts Carlota Urdiales, una jove noia amb una veu enigmàtica que s’ha donat a conèixer gràcies a Instagram i les xarxes socials. Va fer repertori propi, conjuntament amb algunes versions d’Amy Winehouse, entre d’altres.

La Carlota va sortir amb una companya guitarrista que l’ajudava també amb les segones veus

Quan passaven uns minuts de les 11 de la nit va sortir Texas a l’escenari davant d’una multitud embogida que no va tardar ni tres segons a aixecar-se de les cadires i acostar-se a davant de tot.

El concert va arrancar amb la potent Inner Smile, molt “corejada” pel públic. Des d’aquest primer minut ja es va demostrar la presència i la potència que Sharleen Spiteri té en directe i la seva capacitat de connectar amb el públic.

Seguidament, van enllaçar dos dels seus grans èxits: Summer Son” i “Halo“. El nivell no va decaure gens en aquestes dues cançons tampoc. A partir d’aquí Texas va entrar en la part més tranquil·la i relaxada del concert. Van sonar, entre moltes d’altres, “Let’s Work It Out, When we are together o The Conversation.

Llavors va arribar un dels moments més especials i divertits de la nit. Abans de començar la cançó “So Called Friend“, Spiteri va dir a una fan que estava a primera fila si volia pujar a cantar aquesta cançó amb ella. Evidentment, la Carlota (l’afortunada assistent) va pujar ràpidament i va poder gaudir el tema des d’una posició força diferent a la resta.

A partir d’aquí es va desencadenar el triumvirat que posaria punt i final al concert i que el tancaria molt amunt. “I Don’t Want a Lover, Say What You WantiSuspicious Minds” (la versió de la versió d’Elvis Presley com a bis), van coronar una de les nits més màgiques que s’han viscut a la Ciutadella de Roses.

Segurament, va ser un somni fet realitat per a aquesta fanàtica

Texas han estat i sempre seran un referent del pop-rock dels 90, i quan els veus en directe entens a la perfecció el perquè. La relació que mantenen amb el públic en tot moment, l’energia que transmeten i la qualitat amb la qual sona el seu directe és digna de tot el reconeixement possible; i més, quan fa més de 30 anys que roden.

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...