Joanlupi acaba d’estrenar un nou senzill, que porta per títol ‘Com m’agrada’. L’artista de Sant Boi de Llobregat ja havia tret dos temes a principis d’any, ‘Ja no escric’ i ‘Tantes voltes’. Després d’uns mesos en què Joanlupi ha redirigit el projecte, aquesta cançó serà el primer avançament del seu primer EP, que arribarà el febrer del 2023.
‘Com m’agrada’ és la definició de la ironia. Parla dels errors que cometem quan idealitzem una persona desconeguda, del dolor que poden arribar a causar les expectatives i de les contradiccions que ens generen aquestes experiències.
En paraules del mateix artista, aquesta cançó defineix el seu so. Enmmarcada en el pop, aquesta proposta passa de la música urbana al jazz, i de l’experimentació més espontània al so més honest. Aquest senzill agafa l’essència de les seves dues primeres cançons i la porta més enllà.
The Weeknd ha anunciat gira per estadis on presentarà el seu darrer disc “Dawn FM”. Després de cancel·lar el concert previst per aquesta tardor a Barcelona el canadenc ha tornat a incloure la capital de Catalunya en la seva gira mundial.
El concert tindrà lloc a l’Estadi Olímpic Lluís Companys el dia 20 de juliol de 2023 i les entrades es posaran a la venda el proper divendres 2 de desembre a Ticketmaster, LiveNation i El Corte Inglés. El dia abans hi haurà prevenda a LiveNation.es a partir de les 12 del migdia.
La gira europea comptarà amb Kaytranada i Mike Dean de teloners.
Es hora de caminar hacia la luz. @theweeknd llevará la gira After Hours Til Dawn Stadium Tour, patrocinada por @binance, a Madrid y Barcelona en julio de 2023. Entradas a la venta el viernes 2 de diciembre a las 12h. pic.twitter.com/ysGgc5XCTZ
Edu Esteve ha situat ‘La primavera’ com la cançó que més ha sonat durant el mes de novembre, en plena tardor. La proposta del cantant de Badalona ha triomfat i s’ha situat al número 1 de les ràdios del país desbancant ‘Digue’m’, de Roger Padrós, que cau al segon lloc.
Els Buhos també sumen posicions i ja són tercers amb ‘La pluja tropical’, mentre que a continuació trobem ‘Supermercat’ i ‘Seguirem ballant’. Els Clima debuten al sisè lloc amb ‘No tinc pressa‘, i la col·laboració de La Pegatina amb Els Amics de les Arts ocupa el setè lloc.
Fora del top 10 trobem el debut de Triquell amb ‘Jugular’ a la plaça 13 o el retorn de Jordi Ninus amb ‘Benvingut’ al 15. També debuta a la llista ‘Road Trip’ de Triquell (19); ‘T’esperaré’ de Doble (23); ‘Pinta’m’ de Flora (24) i ‘Sarrià Boy’ de Sexenni al 30.
Mater, com bé diuen els seus components, és “vent nou a l’escena catalana”. Un projecte musical nascut l’any 2020, que fusiona les sonoritats electròniques amb el folk-rock. El grup ha tret 2 àlbums conceptuals monotemàtics, organitzats en cinc capítols: “Lliures per poder ser” i “El cercle de la vida”.
Mater és una banda composta per 6 músics que han composat més de 20 temes propis, i en breus estrenaran el seu nou àlbum “Venim d’una terra”, on parlaran de 5 diferents èpoques de la història de Catalunya. També faran una gira de presentació, amb la col·laboració del cantant Jen Manzano.
L’àlbum “Lliures per poder ser”, que va ser estrenat el Gener del 2021, és una historia narrada sobre diverses situacions que reflexen les desigualtats socials del món contemporani, i que va estar fet amb l’objectiu de generar consciència, empatia i reflexió. En aquest àlbum, “Mater” parla del problema migratori arreu del món amb “El Far”, de la desigualtat de gènere amb “La reina”, de la homofòbia amb “La pomera”, els problemes econòmics que fan que hi hagi gent sense sostre, amb “Veïns”, i amb la soledat de la gent gran amb “Vells Bells”.
El seu segon àlbum d’estudi el van titular “El cercle de la vida”, i va ser estrenat a l’Abril del 2022. Aquest parla de totes les etapes del llarg de la vida, des del naixement fins la mort, passant per les etapes de l’adolescència i curiositat. El que pretenen amb aquest àlbum es deixar enrere tabús com ara el sexe i la mort. “Arribar on ets” és la primera cançó, que parla de l’amor platònic. Amb “Touché”, volen explicar als infants com arriben al món a través de les seves preguntes, fent ironia de les històries que els adults solen explicar. “Imagina” és un himne de la infantesa. Amb aquest tema electrònic i amb la seva lletra nostàlgica, volen que els oients facin un viatge en el temps i tornin a la seva joventut, quan no hi havien problemes ni responsabilitats. “Arrels de colors” és el títol del tercer tema, que parla de formar una família o comprar una casa, amb la metàfora de plantar un arbre i fonar forma a les seves arrels. L’última cançó, “Somriu”, pretén trencar tabús entorn la mort i el moment en que tot s’acaba, i és un duet amb la cantant Aina Palà, amb qui canten aquest tema que ens pot fer caure una llàgrima quan l’escoltem.
Finalment, “Venim d’una terra”, àlbum que s’estrenarà aquesta tardor del 2022, parla de la història de Catalunya, desde Guifré el Pilós fins la repressió de la monarquia actual. Es tracta d’un àlbum conceptual amb una tendència més rockera. “Senyal reial” explica la llegenda de Guifré el Pilós, i la guerra en que va quedar ferit de mort. “Corpus de sang” parla del conflicte bèlic del 1640, que va desembocar en la guerra dels Segadors. “Riu de desitjos” va sobre la batalla de l’Ebre, on van morir més de 120.000 persones. “Grisos” és el quart tema de l’àlbum, i és una denúncia a la repressió franquista, i finalment “Nou Jardí”, que parla sobre la monarquia i es qüestiona el paper actual d’aquesta.
Pau Vallvé presentava fa poc més d’un mes el seu últim treball, “: )”. Aquell mateix dia vam poder parlar amb ell i ens comentava que tenia ganes de fer aquesta petita “pre-gira” de la gira que farà l’any vinent. També ens anunciava que als concerts estaria amb una banda nova- cosa que fa a cada gira-. Per tant, no podíem perdre l’ocasió de veure aquest directe, que forma part del cicle Cruïlla de tardor, i vam anar a Barcelona a veure’l. El Casino l’Aliança de Poblenou va fer “sold out” els dos dies en què en Pau Vallvé tocava. És a dir, al voltant de 800 persones van anar a veure’l dijous i divendres.
‘Buguenvil·líes’ va ser la primera cançó que va tocar. El públic ja cantava sense descans o, com que estàvem asseguts, seguien el ritme amb el cap o els peus. Aquests dos fets ja van seguir fins al final del concert. Dels discos anteriors també van sonar ‘Què va, què va’, ‘Èpoques glorioses’, ‘Un sol radiant’ o ‘Que vingui l’hivern’, entre altres. Les més sentides, sense cap mena de dubte, van ser ‘Amics dels cirerers’ i ‘Com troncs baixant pel riu’, que van arribar a provocar llàgrimes i ens van posar la pell de gallina.
El concert es pot dividir en dues parts i en la segona va ser quan el públic ja s’hi va posar dret i ballava. ‘Tu deixa’t portar’, ‘Endavant’ o la mítica ‘Protagonites’ van formar-hi part. Per acabar, ‘Tots som molt millors’ i un públic entregadíssim que es va deixar les mans aplaudint.
També cal comentar un parell de coses més. El joc amb les llums i els colors van ser una jugada que també va sortir excelsa. L’altre és que en Pau, a part de ser un magnífic músic, també va destapar una faceta d’humorista. Entre cançons anava comentant coses i va treure riures a la gent.
I vull parlar de l’Eva, una noia que estava al meu costat. Ben segur que va ser una de les persones del públic que més van sentir el concert. Ho va cantar tot, va plorar i va riure i és que, és normal, amb les ganes que em va dir que tenia de l’actuació. També va comentar un fet que em sembla que a molts ens passa amb en Pau Vallvé: l’associem a persones i a moments. La música de Pau Vallvé, per tant, forma part de la banda sonora de la vida de molts de nosaltres.
Sóc fan de Sopa de Cabra des de fa molts anys. De fet la seva música m’ha acompanyat des de la meva adolescència, quan encara no m’havia introduït a la música anglosaxona. Tot el meu amor per la música va començar amb el grup de Gerard Quintana. El disc “Ben Endins” el tenia a casa, en casset, l’escoltava sense parar, no en volia cap altre. La cinta encara la conservo com un tresor, com el meu gran tresor.
Per això aquesta nit de dissabte al Palau Sant Jordi era una nit especial, una per reviure un cop més totes les cançons que em van fer enamorar de la música, per vibrar amb algunes de les meves produccions preferides de la música en català.
Les 15.000 persones que omplíem pràcticament el Palau Sant Jordi, érem de generacions molt diverses, i és que si alguna cosa bona tenen els Sopa és que han sabut anar sumant públic amb el pas dels anys. Des dels que els escolten de l’època més rockera, els que van tenir un ensurt quan els van escoltar cantant en castellà (jo us he de confessar que quan sonaven els temes castellans del “Ben Endins” sempre me’ls saltava), els que es van enamorar amb el “Plou i fa sol” i temes com ‘Camins’, o els que els han descobert més recentment.
Tothom estava allà amb ganes de viure un concert de música en català en un recinte on normalment s’omple de grans noms de l’escena internacional. Això ha estat possible gràcies a la gent del Festival Cruïlla, que ens ha permès viure una altra nit històrica.
Aquesta nit però, era pels de casa, pels nostres Sopa de Cabra, que per aquesta ocasió es van deixar acompanyar per alguns dels grups i artistes més en forma dels darrers anys: Els Amics de les Arts, Els Catarres, Ginestà, Suu, The Tyets, Judit Neddermann, Núria Moliner, Ramon Mirabet, Joan Dausà, Xarim Aresté, David Carabén, Guillem Solé, David Rosell i Alfred García.
Les cançons de sempre han sonat igual de bé que sempre, algunes de les col·laboracions han estat més reeixides que altres i em quedo especialment amb la fantàstica veu de Judit Neddermann que amb David Carabén ens han interpretat la preciosa ‘Podré tornar enrere’. Tampoc ha estat gens malament la Suu amb ‘Si et quedes amb mi’, la Núria Moliner, un motivat Ramon Mirabet o l’Alfred García, que juntament amb David Rosell ens han brindat el clàssic ‘El boig de la ciutat’. Els Catarres han interpretat l’emocionant ‘Seguirem somiant’, amb record per en Joan Cardona o altres artistes que ens han deixat els últims anys.
El concert va tenir moments memorables, amb un públic fantàstic il·luminant el Palau en moments íntims, però vibrant i ballant als moments que tocava passar-ho bé.
No hi havia gens de ganes d’acabar la nit, però després de repassar la majoria de cançons del “Ben endins”, va tocar escoltar altres èxits del grup com ‘Cercles’, ‘El far del sud’ o ‘Camins’. Semblava que aquí s’havia d’acabar tot, però Gerard Quintana va començar a presentar als músics que ens havien acompanyat en aquesta llarga nit, amb forts aplaudiments per cadascun d’ells. Finalment i quan alguns marxaven ja escales amunt per no trobar cues al sortir, es van posar a cantar-nos de nou “L’Empordà”, en una versió més pausada però que va ser el colofó final per una nit que quedarà per sempre en el nostre record.
Emocionant el final del concert de @sopadecabra al Palau Sant Jordi amb el mític tema L’Empordà, interpretat per totes les artistes que han actuat aquesta nit. pic.twitter.com/zYh5xt3VD4
L’actriu i cantant Irene Cara, ha mort als 63 anys, segons ha confirmat el seu publicista, que no ha confirmat la causa de la mort.
Irene Cara es va fer molt popular durant la dècada dels 80, gràcies a musicals com “Fame” o “Flashdance”, amb cançons com ‘What a Feeling‘ que li va valdre un Oscar, un Globus d’Or i també un Grammy. Així mateix es va convertir en la primera artista afroamericana en guanyar l’Oscar des del 1939.
Després de començar cantant amb la banda del seu pare, va començar a fer de corista en discs d’un bon grapat d’artistes, fins que finalment el 1980 va saltar a la popularitat amb “Fame” i 3 anys més tard amb “Flashdance”.
This is the absolute worst part of being a publicist. I can’t believe I’ve had to write this, let alone release the news. Please share your thoughts and memories of Irene. I’ll be reading each and every one of them and know she’ll be smiling from Heaven. She adored her fans. – JM pic.twitter.com/TsC5BwZ3fh
Taylor Swift manté per tercera setmana consecutiva el lideratge de la Primera Llista amb ‘Anti-Hero‘.
Entren a la llista
Black Eyed Peas feat. Anitta – Simply the best
Oliver Tree feat. Robin Schulz – Miss you
Surten de la llista
Lizzo – 2 be loved (12 setmanes)
James Hype – Ferrari (10 setmanes)
Aspirants
Yungblud – Tissues (6 setmanes)
Red Hot Chili Peppers – The Drummer (6 setmanes)
Blink-182 – Edging (6 setmanes)
Àlex Pérez – Per no caure (5 setmanes)
Tiësto feat. Tate McRae – 10:35 (3 setmanes)
Jason Derulo & Shouse – Never let you down (3 setmanes)
Lau Gibert – Ni la moto (2 setmanes)
Habla de mí en presente – Aire fresc (2 setmanes)
The Tyets – Bailoteo (novetat)
Alfred García & Miki Núñez – Electricitat (novetat)
Rema feat. Selena Gomez – Calm down (novetat)
Setmana força tranquil·la de llançaments discogràfics, el més destacat a nivell internacional és el de Stormzy amb “This is what I mean”. També arriben noves edicions deluxe de discs de Tina Turner o David Bowie, mentre que a casa nostra Grabu edita el seu disc ‘blast’.
Pel que fa a les novetats musicals hi ha una mica més de varietat, com la nova cançó de Miki Núñez amb Alfred García, Ven’nus, Gin amb Socunbohemio, Alicia Rey amb Heren, Estela, Jung Kook, VorAigua, Hereus del Beat, Km.0, Machine Gun Kelly, Alidé Sans, Figa Flawas, paunezz, Maluks o Sílvia Comes.
Després de dos anys frenètics en què ha passat de l’anonimat a l’estrellat, Rigoberta Bandini va posant fi a la gira que l’ha portat per tot Espanya. Ahir va actuar a Barcelona, en un Palau Sant Jordi ple a vessar.
No podem passar per alt la gran actuació dels teloners, Ladilla Rusa. Amb el seu electropop van aconseguir animar a tothom qui ja es trobava dins el recinte. Pocs poden dir-ho, quan no són els artistes principals.
Amb una entrada poc espectacular, Rigoberta Bandini va sortir a l’escenari al cant de “Hi, I just wanna say hello”, del tema ‘In Spain We Call It Soledad’. També va donar la benvinguda recuperant la seva versió de ‘Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol’. Aquesta era la primera vegada que presentava el seu primer àlbum, “La Emperatriz”, a Barcelona. Així i tot, els temes més recents no eren pas desconeguts, i van tenir molt bona rebuda.
Per demostrar la seva estima al públic, va fer un popurri de cançons d’amor, entre les quals hi havia ‘Bailar Pegados’, ‘Como Yo Te Amo’ o ‘Hentai’. Quan va arribar el moment de cantar ‘Perra’, va sortir a l’escenari Belen Barenys, que no està actuant en aquest final de gira pel seu embaràs. ‘Perra’ i ‘Ay Mamá’ van ser les cançons més intenses del concert, després d’haver-se convertit en autèntics himnes feministes. També va aparèixer Amaia per interpretar ‘Así Bailaba’, ja que la pamplonesa viu a Barcelona.
No podien faltar situacions més còmiques, com la interpretació de la cançó de Caillou, personatge que Paula Ribó va doblar quan era una nena. També va agafar el mòbil d’una fan per fer un BeReal. Després de barallar-s’hi un moment, dient que a vegades és una mica boomer per aquestes coses, va aconseguir fer la foto.
Un dels moments més emocionants va ser la participació del Cor Bruckner de Barcelona a ‘Ay Mamá’, i sobretot, a ‘La Emperatriz’. Probablement, no s’havia cantat mai “Al·leluia” amb tanta efusivitat al Palau Sant Jordi. Però les llàgrimes van aparèixer abans de l’última cançó. Paula Ribó va presentar el seu grup i va agrair a tot el públic i a la seva família el fet d’estar presents en aquell moment tan important per a la seva carrera. Va començar a cantar “Too Many Drugs” eixugant-se les llàgrimes dels ulls. Malgrat això, l’actuació va acabar sent una veritable festa.
Així, Rigoberta Bandini s’acomiadava del seu primer Palau Sant Jordi. Havent fet sold out, va aconseguir reunir gent de totes les edats per celebrar la festa, l’amor i la vida.
Jo Jet i Maria Ribot han presentat el disc “Febrer/Agost“. produït per Sr Chen, també ens han explicat una mica com afronten la gira, que comença precisament aquest mateix dissabte al Clap de Mataró. Posteriorment tenen previst un concert l’1 de desembre a Barcelona. El 2023 seguiran oferint el nou disc en directe.
També hem fet menció a la curiosa portada del treball, on es pot veure un cul, fet que els ha portat a reflexionar que és divertit que la gent assumeixi que el cul és d’algun dels dos. Ens han resolt l’enigma, però no del tot.
Hem quedat per prendre alguna cosa amb la Gessamí Boada que a principi de novembre va publicar el disc “L’art d’estimar“, on ens parla d’una ruptura amorosa, en un treball que també hi ha molt d’amor.
N’hem parlat, ens ha explicat la seva manera de ser, també ens ha comentat el que deia ella quan tenia 15 anys sobre el canvi climàtic i hem descobert qüestions que potser no trobareu en d’altres entrevistes.
Hem passat una bona estona i esperem que vosaltres també:
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
