Tornar a València i sentir que alguna cosa dins teu sempre ha format part d’aquesta ciutat, dels seus carrers i de la seva gent, per molt que t’allunyes. L’artista valencià Hivern torna amb un nou tema que, aquesta vegada, sí que explica una mica de la seva pròpia història: ‘Secrets’. Després de la sortida de ‘Llums en verd’, Hivern presenta una cançó que parla d’ell i d’una ciutat: “és una carta de flirteig a València”, bromeja l’artista tractant de donar-li sentit a aquesta sensació de retrobament amb la ciutat i l’estrany sentiment que t’espeny cap a les teves arrels.
‘Secrets’ ha comptat amb la producció de l’holandès Makii i ha estat mesclada i masteritzada per Cinco Sound, estudi canadenc encapçalat per Danny Troya. Hivern és un projecte musical que busca introduir noves sonoritats al panorama musical català i ‘Secrets’ no és cap excepció, i de fet, es tracta d’una cançó especial per a l’artista: “m’agrada perquè ha passat un any i mig de la seva producció i encara no m’he avorrit: això em fascina”, riu.
Així doncs, amb una lletra que s’emmarca a València, el metro de la ciutat també es converteix en símbol de la cançó: “trobava molt a faltar València i moure’m per la ciutat, utilitzar el transport públic”, admet Hivern mentre matisa que més enllà de l’amor cap a una persona, ‘Secrets’ és “ aquest cúmul de sentiments quan tornes”.
El videoclip, farcit de simbolisme, està gravat al metro de València i el seu objectiu respon a la necessitat d’enllaçar les contínues referències que bateguen dins de la pròpia cançó: “volíem crear un ambient únic, d’acord amb la sonoritat del tema”, finalitza Hivern. El muntatge ha estat al càrrec de Nacho Carretero.
El festival Primavera Sound comença a escalfar motors per l’edició 2023, que tindrà lloc de l’1 al 3 de juny a Barcelona, mentre que l’edició de Madrid serà del 8 al 10 de juny. Ambdues ciutats està previst que tinguin un cartell similar, així com jornades complementàries de dilluns a dimecres i diumenge, per fer tota una setmana de Primavera Sound.
Els primers abonaments es posaran a la venda el divendres 1 de juliol a les 12 del migdia, per a posseïdors d’abonament o entrada de dia de Primavera Sound Barcelona 2022 (un codi d’entrada del 2022 = un abonament del 2023). Tot plegat es podrà gestionar a través de AccessTicket, l’app que vas fer servir per validar la teva entrada de Primavera Sound Barcelona 2022 i accedir al festival, podràs trobar el teu abonament a preu reduït. Els preus seran: 195€ abonament general, 400€ abonament VIP, 320€ abonament doble general, 650€ abonament doble VIP (més despeses de distribució). La compra early bird s’allargarà fins el final del dia 4 de juliol.
A partir del 5 de juliol i fins el 7 de juliol a les 12, qualsevol persona podrà comprar en la segona tanda d’early birds a través de DICE i amb els següents preus: 245€ abonament general, 450€ abonament VIP, 395€ abonament doble general, 750€ abonament doble VIP (més despeses de distribució).
El preu definitiu tindrà lloc quan s’anunciï el cartell de l’edició 2023. Llavors el preu serà: 325€ abonament general, 545€ abonament VIP, 520€ abonament doble general, 900€ abonament doble VIP (més despeses de distribució).
Els abonaments de Primavera Sound Barcelona 2023 i Primavera Sound Madrid 2023 garanteixen l’accés a les jornades principals de la seu que trieu (Parc del Fòrum o Ciudad del Rock).
La programació complementària de Primavera a la Ciutat està inclosa a l’abonament de la ciutat escollida, sempre subjecte a les limitacions d’aforament i seguint el sistema d’accés que es detallarà més endavant.
Els abonaments dobles són unipersonals i garanteixen l’accés a les jornades principals de Primavera Sound Barcelona 2023 i Primavera Sound Madrid 2023. El sistema d’accés es detallarà més endavant.
Els abonaments VIP inclouen accés al recinte principal de la seu escollida de Primavera Sound 2023 per carril d’entrada exclusiu, accés a totes les zones VIP del festival fins a completar aforament, accés a les àrees de visibilitat preferent dels escenaris principals del festival fins a completar aforament i carril d’entrada preferent per a determinades actuacions programades en espais de capacitat limitada.
Els abonaments de Primavera Sound Madrid 2023 inclouen transport d’anada i tornada des de Madrid fins al recinte de Ciudad del Rock.
¿Estuviste en Primavera Sound Barcelona 2022? Entonces puedes hacerte con tu abono para Primavera Sound 2023 en Barcelona y/o Madrid a precio reducido. Desde el próximo viernes 1 a las 12:00 (CEST) hasta el lunes 4 a las 23:59 (CEST) podrás conseguirlo a través de AccessTicket. pic.twitter.com/8bGoFDgzHQ
Twitter ha vist aquest dimecres com Amaia i Rigoberta Bandini s’intercanviaven tuits, on es compartien uns versos, d’una nova cançó que s’estrenarà el 8 de juliol, segons han confirmat fonts pròximes a les dues artistes.
No seria la primera vegada que faran alguna cosa juntes, ja que Paula Ribó (Rigoberta Bandini) apareix als crèdits de ‘Bienvenidos al Show’, la cançó que obre el nou disc.
De moment es desconeix si la cançó formaria part del debut de Rigoberta Bandini o si serà un senzill entre les dues artistes i prou.
hoy paula me ha dicho que un día también se sintió incomprendida
Per altra banda, Amaia ha estat notícia a les xarxes els darrers dies, després de ‘l’atropellament mortal’ que interpreta en la darrera campanya de la DGT, per la qual se n’han fet nombrosos mems i paròdies a la xarxa.
Sexenni continuen imparables amb el seu debut “Retrats” i amb la potent cançó ‘De Lao‘ que escala fins a la tercera posició de les cançons en català més radiades del mes de juny, segons les llistes confeccionades per l’APECAT. Així doncs, la cançó dels lleidatans escala un lloc i ja es troba al top 3 del més sonat a Catalunya, només per darrera de ‘A poc a poc’ de Doctor Prats que manté el lideratge, i de Stay Homas amb ‘Here2Play’ que també mantenen el segon lloc.
Joan Dausà debuta al cinquè lloc amb la producció d’Alizzz amb ‘Queda’t així’, mentre que Marcel i Júlia pugen del lloc 24 al 6 amb ‘Que no s’acabi mai’. Bon debut també de Sara Roy amb ‘Una cançó d’amor’ al lloc 12 o de Júlia Blum i Sexenni amb ‘Aquí i avui’ al 15.
Un any més amb l’arribada de l’estiu ha arribat l’anunci “Meditarràniament” d’Estrella Damm. Enguany la música la posen Santi Balmes (Love of Lesbian) i Clara Viñals (Renaldo & Clara). La cançó està creada per Paula Ribó (Rigoberta Bandini) i Esteban Navarro.
El leitmotiv d’enguany és “El temps que ens ha tocat viure és la meva vida, i ara sé com la vull viure”. La campanya d’estiu explica la història de l’Èric, un forner que decideix anar de viatge per descobrir noves coneixences i a viure experiències que mai s’hauria imaginat. Tot plegat muntat en una bicicleta que recorrerà indrets del país com el Mont-rebei, la Vall d’en Bas o algunes zones de l’Empordà, com el Cap de Creus, que és el final del viatge.
Clams va sorgir de l’èxit que va tenir el projecte Música per a la Inclusió, que té la finalitat de contribuir a canviar la mirada envers les persones en situació de discapacitat, visibilitzant les seves capacitats i fent de pont cap a la inclusió social.
Clams va autoeditar el seu primer disc a mitjans del 2014 juntament amb el seu videoclip “A sobre d’un coet”. L’any 2015 van publicar el seu segon treball “Aigua i Pedra” i el 2018 el seu tercer àlbum “Ciclorama”, on transmeten la maduresa artística i musical assolida durant tots aquests anys.
El proper 2023 la banda celebra el seu 10è aniversari i actualment estan presentant el seu quart treball discogràfic que porta per títol “Melodies del somriure inconscient”, editat per la Produktiva Records. Enregistrat, mesclat i produït per l’Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) al Konvent de Cal Rosal (Berga). Masteritzat pel Víctor Garcia a Ultramarinos Costa Brava. Demos enregistrades pel Víctor Gorriti a Gato Negro Estudis.
En aquest nou disc les lletres parlen de les relacions humanes, el viatge que fem a través dels somnis i la llibertat que trobem en ells, on realment ens mostrem com som i fluïm a través d’ells. Hi són presents conceptes com l’enyorament, l’atracció, l’enamorament, els somnis, la bellesa, la feblesa, l’amor propi, la calma… tot des d’un vessant optimista.
Moltes de les melodies de clams sorgeixen del somriure que es dibuixa a la cara en recordar moments bonics i màgics. “Melodies del somriure inconscient” reivindica això.
Fa pocs dies vam coincidir al Festival Ítaca amb Oques Grasses, que enguany celebren el seu desè aniversari. I sense que nosaltres en fóssim conscients, aquella va ser la desena entrevista que fèiem al grup osonenc.
La nostra primera trobada va ser el 2013 al programa Per no dir res a Matadepera Ràdio, on en Josep Montero i en Guillem Realp van fer acte de presència i fins i tot ens van tocar una cançó en directe. Allà va néixer aquesta especial feeling que fa que siguem un dels pocs mitjans que mai tenen un no per nosaltres.
La següent conversa va ser telefònica i en aquella ocasió també s’hi va afegir l’Arnau Altimir. Era l’abril del 2016 i després de 3 anys sense parlar vam trencar el silenci amb una xerrada de 40 minuts. Quan ens hi posem no és per poca estona.
No vam haver d’esperar gaire per tornar a parlar i a l’octubre del mateix 2016 coincidíem al festival Petits Camaleons, en una conversa on s’hi va anar afegint altres membres del grup com el Miquel Rojo.
El 2017 vam tornar a parlar amb en Josep Montero al programa Per no dir res, altre cop per telèfon, realment no recordem el motiu de la trucada, però què més dóna oi?
Després d’un 2018 on van estar concentrats a preparar el disc “Fans del sol”, el febrer de 2019 vam tornar-nos a trobar per parlar del seu nou treball i per fer una mica de gresca. Va ser breu, ja que era una entrevista de promoció i aquells dies van molt de bòlit. Però igualment tots els minuts els aprofitem al màxim!
El mateix 2019 vam tornar-nos a trobar al festival Petits Camaleons de Sant Cugat, i vam anar a petar la xerrada amb ells mentre dinaven. Moments de tranquil·litat per parlar de coses random.
El 2020 va ser un any de restriccions i confinament i només vam poder conversar amb una Oca, en Josep Valldeneu ens va atendre i vam conversar a través de l’Instagram live.
El juny de 2021 vam trobar-nos al Festival Ítaca a l’Estartit, altre cop a la zona del backstage, aquells moments on apareixen altres persones de l’equip i podem aprofitar per conèixer a la família d’Oques Grasses.
Dos mesos després vam coincidir a un altre festival de l’Empordà el Portalblau de l’Escala-Empúries. Allà vam fer una conversa random (les de sempre) i amb trucada inesperada de GerryQuerryBerry.
I finalment arriba aquest 2022 i ens trobem de nou al Festival Ítaca. La banda no acostuma a fer entrevistes durant els concerts, però tothom que ens coneix una mica, sap que això nostre no són entrevistes, és una història d’amor que va néixer aquell gloriós maig de 2013. Són la gent que estimem.
Aquest 2022 se celebren els 10 anys de la banda osonenca Oques Grasses. No és cap secret si dic que és el meu grup català preferit. No ho és, només cal veure el meu historial de concerts, per veure que segurament és el grup que he vist més vegades en directe. I totes les gires tenen els seus moments àlgids i altres que penses, mira aquesta no caldria que sonés, però, en canvi, trobes a faltar-ne alguna.
Del concert d’ahir al Festival Ítaca de l’Estartit no tinc res a dir. La tria de cançons va ser brutal, hi ha moments per viatjar al llarg dels 10 anys del grup, per escoltar cançons de tots els seus àlbums, cosa que en altres gires potser no passava. Quina il·lusió em va fer tornar a escoltar en directe ‘Fullar sempre‘, una de les cançons de “You Poni”, juntament amb ‘Cara de cul’, que va tenir el privilegi de sonar segona, després de la potent ‘Elefants‘.
Del seu debut “Un dia no sé com” van sonar les habituals ‘Cul’ i ‘Passos importants’, però també ‘Cavall estable‘, que em va fer viatjar fins als primers concerts que vaig anar del grup.
La pràctica totalitat de les cançons de “Fans del sol” van sonar al concert, només ‘Més likes’ es va quedar sense sonar. Pel que fa a ‘A tope amb la vida’, vam gaudir de 7 de les 10 cançons del disc i ens vam quedar sense ‘Talismà’, ‘Goodline’ i ‘Lakilove’.
Un dels grans moments del concert va arribar quan el grup va baixar de l’escenari i va obrir-se camí entre el públic per cantar just davant de la zona dels companys de so. Van triar ‘Petxina lliure’, la representació del disc ” Digue-n’hi com vulguis”. Un moment que ens va retornar als inicis més pròxims del grup, quan feia versions randoms de David Bisbal o feia parlaments eterns. Ara, com ens va explicar en Josep Montero a l’entrevista que vam fer-li, tot això ja és impensable i tot i que a vegades fan una mica el boig, ara el què fan és principalment cantar. Però Oques Grasses mai saps per on et sorprendran…
A l’entrevista, en Josep Montero també va analitzar l’èxit de ‘La gent que estimo’, la primera cançó lenta que els fa triomfar, de fet és la més reproduïda del darrer disc i molta gent la va considerar la seva millor cançó del 2021. Va ser la darrera de sonar, després d’una nit intensa on no vam parar de ballar i celebrar els 10 anys d’un grup que encara té un llarg camí per recórrer al costat dels seus fans.
El passat mes de maig vam entrevistar a la Suu per parlar del seu nou disc “Karaoke“. No han passat ni dos mesos i clar, sempre que ens la trobem ens agrada parlar amb ella. Avui no ha estat la típica entrevista de promoció i hem aprofitat per parlar d’altres qüestions que potser no vam poder tractar al seu moment.
Col·laboracions entre artistes, la vida durant els bolos, el que fa mentre va de camí als concerts…curiositats i coses que tot bon seguidor de l’artista voldria saber.
Com sempre a l’Instagram podreu veure El test de Primera Fila!
Oques Grasses celebren 10 anys de vida aquest 2022 amb una sèrie de concerts arreu del país. Hem aprofitat una de les parades de la seva gira per parlar en exclusiva per Primera Fila amb en Josep Montero el cantant d’Oques Grasses, que com bé sabeu concedeixen molt poques entrevistes.
Però com bé saben els que ens segueixen, nosaltres no fem les típiques entrevistes i com a grans seguidors que som del grup ens agrada saber aquelles coses que un bon seguidor del grup voldria saber.
No et perdis la conversa amb en Josep Montero amb una aparició inesperada que no direm per no fer spoilers.
A Instagram no et perdis El test de Primera Fila que ha passat en Josep amb les seves curioses respostes.
El nou treball discogràfic del músic barceloní Gracià Pedro (també component de la banda Bremen) arriba després de cinc anys sense editar cap treball discogràfic.
“Avui és l’endemà” és el seu nou EP i hem volgut saber tots els detalls sobre el disc i la seva vida.
Portes 5 anys sense presentar cap treball propi i ara vens amb aquest EP anomenat “Avui és l’endemà” que incorpora 4 cançons inèdites, com sorgeix la idea de publicar aquest EP després de tant de temps?
Després del “Respiració branquial” vaig estar uns anys sense publicar res, vaig tancar el bar de tapes que tenia a Barcelona, la “Bodega Gracian” i això em va servir per finalitzar una etapa. Just abans de la pandèmia, vam venir a viure a Banyoles i aquí es va començar a gestar tot.
En aquest temps imagino que has tingut temps de fer moltes coses i de segur que t’ha canviat d’alguna manera o altre la teva vida, quan comença a gestar-se aquest recull i el fet dir: -‘torno a fer cançons’?
Amb aquests 5 anys he tingut un fill, he vingut a viure a Banyoles, hem passat una pandèmia, ha passat de tot, vaja… hahahà! No, just a l’arribar a Banyoles, vaig tornar a sentir la necessitat de fer cançons i explicar coses. Vaig recuperar dues cançons, que ja tenia enregistrades del primer EP, però que havien quedat descartades. Llavors les vam començar a treballar amb el Valen Nieto com a productor i vaig decidir publicar-les. “Res és tan greu” i “Tu m’ho vas dir” aquest últim amb la col·laboració de Dani Vega de Mishima. I paral·lelament vaig muntar la banda actual amb, Miquel Sospedra, Miguel Ballester i Valen Nieto. El Dream Team de l’Indie Català. Tant per la qüalitat dels músics com per l’edat! Hahahà!
Què hi podem trobar en aquest EP que no hem trobat fins aleshores en altres propostes teves?
A nivell de lletres, crec hi ha una maduresa compositiva important. Sobretot de parlar de certes coses obertament, com la sensació del fracàs. La cançó “L’endemà” parla d’això. Per això l’EP es diu “Avui és l’endemà”. Per mi és una catarsi brutal, on vomito tota la merda, per acabar aixecant-me de nou amb aquesta mena de Himne/Totem/Eslògan, d’“Avui és l’endemà”.
La idea inicial era fer-t’ho tot tu, però al final s’hi han incorporat altres músics que han participat en l’elaboració d’aquest EP, com ha sorgit la idea de col·laborar amb ells i com ha estat treballar-hi? Què creus que hi han aportat de nou?
Quan vam fer el primer assaig amb aquesta banda, pel concert de l’Aphònica de l’any passat, ho vaig veure claríssim. Les mateixes cançons que vam produir amb l’Arnau Vallvé al “Respiració branquial” al tocar-les amb ells, tenien una força en directe brutal. Llavors vaig decidir plasmar aquell directe, amb les cançons noves i les condicions d’un estudi. És per això que les cançons estan enregistrades en directe. Treballar amb ells és un luxe.
Com bé dèiem “Avui és l’endemà” és el títol de l’EP que acabes de publicar i el que vas repetint al llarg de la cançó ‘L’Endemà’, perquè aquest nom? I el titular així l’EP ve a partir de la cançó o és a la inversa?
Com deia abans, aquesta frase és un crit d’esperança i una manera d’encoratjar-nos. Quan vaig acabar la cançó, vaig veure que l’EP s’havia de dir així, li anava clavat.
Com definiries “Avui és l’endemà”? Per què?
Cançons properes i directes, sense gaires vestimentes, ni trompetes fent melodies enganxoses. Crec que la simplicitat de la producció que hem fet els quatre, fa que les cançons guanyin en personalitat. D’alguna manera ens allunyem voluntàriament del mercat més mainstrem. Per això vam sortir amb el senzill “Els Rosers”.
Dues de les cançons que formen l’EP ‘Pel cel obert’ i ‘l’endemà’ parlen de l’amor però també del fracàs. En la vida no tot és tan fàcil com sembla?
Sí, la vida et porta per moltes bandes. Però de tot s’aprèn! Pel Celobert parla dels amors platònics d’infantesa. En aquest cas, la seva veïna més gran. Li canta cançons pel celobert i ella no li fot ni cas! L’endemà parla del fracàs i de la superació. D’aquí el títol “Avui és l’endemà”.
“Avui és l’endemà” recorda molt als ritmes dels setanta amb referències fins i tot al ‘Girls just wanna have fun’ de Cyndi Lauper. L’EP té un aire fresc, però també un toc melancòlic, és així?
Sí, totalment. Les referències de producció van per aquí, “The Kinks”, una mica “Love”, “The Band”, “Syd Barrett”. I, també, una mica d’ “Eels”, “Other Lives” i de “Vampire Weekend”. Hem intentat treure una mica de cada.
Catalogues per dir-ho d’alguna manera la cançó ‘Fèiem l’amor’ com un drama, per què?
Hi ha una frase a la cançó que ho deixa claríssim. “…Ja no sortíem com abans, aquell Abril se’ns van morir totes les plantes…”. És un drama! Parla d’amor, però en realitat parla més de sentir-te fora de tot, de no encaixar enlloc, de no saber exactament qui ets i on vas.
La cançó que obra l’EP, ‘Els rosers’, és l’única que de moment té videoclip, és més especial? N’hi haurà d’altres?
Per mi és especial perquè és molt diferent a totes les cançons que faig. La lletra és més poètica, parla de la primavera. La vaig compondre durant el confinament, quan podíem sortir a fer esport. Vaig sortir a fer la volta a l’estany i vaig flipar amb la naturalesa. Les plantes i els arbres s’havien menjat en camí per on passes per fer la volta. Era com si hagués guanyat terreny sobre l’home. Es veien els Pirineus nevats al fons, els ocells cantant. Molt poètic tot, vaja…
Segons la teva nota de premsa “Avui és l’endemà” és pensat per tocar-lo amb rigorós directe, hi ha alguna data en algun lloc per poder escoltar-lo?
De moment faré la presentació a Banyoles el 3 d’Agost al Set Cafè. Un bar amb vista a l’estany. Crec que serà una bona estrena!
Doctor Prats aconsegueixen el lideratge de la Primera Llista amb ‘A poc a poc‘ una de les cançons del disc ‘Pel cantó bo’
Entren a la llista
Sopa de Cabra, Buhos, Ginestà & The Tyets – Mai trobaràs (novetat)
La Pegatina – Que t’agradi veure’m
Surten de la llista
Kungs – Clap your hands (9 setmanes)
Sebastian Yatra – Tacones rojos (11 setmanes)
Aspirants
WRS – Llámame (4 setmanes)
Samantha – M’han robat el sol (3 setmanes)
Buhos – Es demasiado (3 setmanes)
Post Malone feat. Doja Cat – I like you (A Happier song) (3 setmanes)
Sangiovanni feat. Aitana – Mariposas (3 setmanes)
Ana Mena – Mezzanotte (3 setmanes)
Lildami – Supermercat (2 setmanes)
Black Eyed Peas feat. Shakira & David Guetta – Don’t you worry (novetat)
Two Door Cinema Club – Wonderful life (novetat)
Fedez feat. Tananai & Mara Sattei – La dolce vita (novetat)
Beyoncé – Break My Soul (novetat)
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...