Suc i Sopes inicia un nou camí. Després d’haver llançat “Mai Me pens”, el 2022, el seu primer treball de llarga durada, tot autoeditat, el grup camina cap a un nou so, un estil més madur i amb canvis de composició en els membres de la banda. Ja està a totes les plataformes el segon disc: “Ja que hi som”, un treball que marca una clara evolució i un nou capítol en la història del grup.
El grup segueix expressant vivències i sentiments de la vida amb cançons on tothom es pot sentir identificat en algun moment. Ara, però, la producció i les ganes de canviar un poc l’estil porta el grup a un directe més animat, amb sons electrònics i amb ganes de fer més festa que mai tot i tocar temes sensibles en algunes de les seves cançons. Amor, desamor, la importància de les amistats, la festa i algun tema de protesta omplen aquests 9 temes nous del nou disc.
“Ja que hi som” fa referència a la continuïtat del primer treball “Mai me pens”. El primer CD de la banda va arribar de forma inesperada i d’aquí en va sortir el títol. Ara, el fet d’haver deixat endarrere les versions i haver encaminat un any de temes propis, la frase “ja que hi som” representa el fet de seguir en aquest camí de créixer i de seguir fent música pròpia, en català i amb la pretensió de créixer com a grup dins el panorama balear.
Els igualadins Marialluïsa han anunciat el seu comiat. El grup tancarà la seva trajectòria amb un darrer EP, que es publicarà el 30 de juny, i quatre concerts al juliol: el Festival Sons Solers de Sant Pere de Ribes (7/7), la sala Laut de Barcelona (28/7), Andorra (29/7) i La Bastida del Rec a Igualada (30/7), precisament l’espai on van començar a tocar.
La formació ha emès el següent comunicat:
“Ja portàvem temps cantant que la vida és curta però ampla, i és que com tot, tot té el seu final. Encara no ens n’hem fet la idea, però avui us volem anunciar que Marialluïsa arriba al seu final.
Però no volíem marxar així de cop i sense acomiadar-nos com cal, i és per això que hem organitzat uns concerts de comiat a finals de juliol on podrem cantar juntes un últim cop. Ens fa molta il·lusió poder acabar on el grup va començar, a La Bastida del Rec.
Les cançons de Marialluïsa viuran per sempre, i és que la planta florirà un cop més en forma d’EP que publicarem el 30 de juny, amb els singles que hem anat estrenant i dues cançons inèdites.
Estem eternament agraïts a totes i cadascuna de les persones que ens hem creuat al llarg de tots aquests anys i que ens han acompanyat, cregut, cantat i ballat amb nosaltres. Un petó immens a totes i ens veiem ben aviat!”
El Vida Festival ha donat a conèixer els horaris dels diferents artistes que enguany actuaran a Vilanova i la Geltrú, amb noms internacionals com Suede, The Libertines, Aurora, Julieta Venegas o Spiritualized entre altres, que juntament amb una gran aposta per artistes locals conformen el cartell d’enguany
El duet danès de pop electrònic Tachys se suma al cartell del Vida 2023 i actuaran el divendres 30 a l’escenari d’El Vaixell Mediterràniament
En total, el cartell del Vida 2023 comptarà amb un centenar de concerts i sessions de DJ d’artistes procedents dels Estats Units, Noruega, Mèxic, Uruguai, Brasil, França, Anglaterra, Escòcia, Dinamarca, Angola, Catalunya i l’estat espanyol.
✨HORARIS/HORARIOS/SCHEDULES VIDA 2023✨
Tots els horaris ja disponibles
Todos los horarios ya disponibles
All schedules now available
Des de fa tres anys, entre festivals i cicles musicals que omplen de música les nits estiuenques de la Costa Brava, a la vila de Cadaqués, s’està consolidant un festival, Festival Indrets, que cerca copsar l’essència dels espais on es desenvolupa, descobrint la seva identitat i generant en l’espectador un vincle emocional amb el paisatge. Enguany se celebrarà des de l’1 de juliol fins al 5 d’agost, principalment els caps de setmana al capvespre (19:30 h)
INDRETS és un festival gratuït a l’espai públic que torna a Cadaqués aquest any –en una tercera edició més ambiciosa- per donar a conèixer noves veus i artistes de tots els gèneres i estils, alhora que itinera per descobrir als espectadors diferents indrets de la vila. Una simbiosi cultural de patrimoni i música, una experiència musical pel visitant i el resident, una manera original de descobrir els racons d’aquest paradís empordanès.
Indrets vol subratllar i reivindicar els espais que identifiquen el poble amb un nou cicle de concerts que per la seva qualitat, localització i idiosincràsia, en espais a l’aire lliure, aporta una nova mirada dels emplaçaments allà on es desenvolupa. Posant èmfasi en els trets identitaris propis de la vila de Cadaqués i convertint-los en part de l’experiència. En aquesta nova edició, el festival posa la mirada en l’arquitectura ancestral de la paret seca, patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO i element característic del paisatge de Cadaqués. La proposta musical és un programa de concerts de caràcter gratuït que fomenta la participació de tota la ciutadania i amb diversitat d’estils musicals, que abracen la música clàssica el jazz, l’electrònica, el flamenc, les músiques del món, el folk i la música experimental.
Una dotzena d’artistes en 5 espais emblemàtics
Indrets planteja concerts de tarda que aprofitin la llum de capvespre i que, al mateix temps, reivindiquin l’entorn i el paisatge. El festival presenta, per aquesta segona edició, 12 actuacions escampades per 5 emplaçaments d’alt valor paisatgístic i arquitectònic, localitzats en diferents punts de la vila de Cadaqués, una de les poblacions més singulars del Litoral de Català.
L’entorn és l’ADN identificatiu dels vilatans i la seva cura i conservació en són indispensables. Per això és tan especial el maridatge entre les músiques d’arreu amb el patrimoni arquitectònic i natural com a essència fundacional del festival, amb èmfasi en la revisitació de la història local i, en especial, amb rellevància pels espais que acullen la programació del cicle. Noms com Pau Figueres, The Bird Yellow, XY, Blue Bacon, Ani in the Hall, Francesc Ubanell Jazz Trio, Línaria o la cantant mexicana Sariela Camargo, formen un catàleg ple de colors sonors de totes les èpoques, indrets i tradicions musicals per un festival que s’inaugura amb l’univers particular de la cantant i compositora Ana Rossi i es clausurarà, el dia 5 d’agost, amb un final de festa per ballar de valent amb Chivo Chivato i la DJ Missbehaving.
A més, des del 6 de juliol fins al 3 d’agost, tots els dijous a les 18.00 hores, i per 15€ i de la mà de Mercè Donat de Rutes Cadaqués, Festival Indrets convida a fer una Ruta Històrica pel Cadaqués Antic: un recorregut a peu per descobrir els secrets que amaga el nucli històric del municipi.
Chanel, la cantant veïna d’Olesa de Montserrat que va enlluernar tothom amb les seves actuacions al Benidorm Fest i a Eurovisión 2022, i que ha publicat cançons de tant èxit com “SloMo” o “Clavaito” amb Abraham Mateo, actuarà el pròxim 21 de juliol al festival Sons del Món de Roses. Chanel s’uneix a la cantant de Tiana Vicco, autora de “Nochentera”, que de ben segur serà una de les cançons de més èxit aquest estiu.
Aquesta nit, doncs, es transforma en una de les més especials d’aquest estiu a la Costa Brava ja que unirà per primera vegada en un gran escenari de festival a dues de les cantants catalanes amb més projecció i èxit del moment.
La 16ª edició del Sons del Món proposa un cartell artístic de primer nivell que segueix confirmant el festival com una de les grans cites de l’estiu a la Costa Brava. La Ciutadella de Roses, un espai patrimonial de primer ordre, es tornarà a transformar en un dels grans espais escènics del país amb propostes internacionals de primeríssim nivell com The Jacksons, també coneguts com a The Jackson 5, una de les bandes cabdals del la història de la música. També passarà pel festival l'”Organique Tour” de la cantant francesa Zaz, en un dels dos únics concerts que farà a Catalunya aquest any. I l’inclassificable violinista Ara Malikian, capaç d’aconseguir gràcies a concerts sorprenents que persones aficionades i alienes al món del violí quedin enlluernades per aquest instrument clàssic.
El Sons del Món acollirà també artistes estatals tan consolidats com Raphael, una llegenda viva de la música amb cançons que traspassen generacions, que enguany està celebrant els seus 80 anys amb la gira “Victoria”, on ofereix concerts memorables. També passaran per Roses propostes més emergents com el jove cantautor Guitarricadelafuente, que presentarà al festival el seu disc debut La Cantera, un disc íntim de pop que beu de la tradició i que experimenta amb sonoritats urbanes.
En la seva aposta habitual pel talent català, el Sons del Món ha programat grans noms com Sopa de Cabra que, després d’omplir el Palau Sant Jordi amb la gira dels 30 anys del Ben endins, aquest any només faran dos concerts i un d’ell serà a Roses. Una altra cita única a Catalunya serà el concert d’Antonio Orozco de la gira “Mitad Antonio Mitad Orozco”, que oferirà un gran concert de pop-rock pensat especialment per cantar, ballar i gaudir dels grans èxits de la seva carrera. Stay Homas actuaran per tercera vegada al festival i ho faran per presentar el seu segon disc, Homas. Obrirà la seva nit, Julieta, l’artista que està triomfant per tot el país amb una aposta que barreja el pop i l’electrònica i que sap jugar amb la sonoritat i la posada a escena de les músiques urbanes.
La catalana Aitana acaba de presentar ‘Las Babys’ la seva festiva proposta que dona el relleu a ‘Los Angeles’ i que és una clara aposta per ser una de les cançons que més s’escoltin els propers mesos.
Agafant la base del mític tema de Whigfield ‘Saturday Night’, la de Corbera li dona la volta i el seu toc personal en aquesta nova aventura.
Aquesta setmana hem anat fins a RAC1 per parlar amb Jordi Basté el presentador d’El Món a RAC1, el programa que lidera la ràdio d’aquest país des de fa una colla d’anys.
En Basté és un home molt ocupat i no acostuma a concedir entrevistes a mitjans de comunicació, encara menys quan no ha de fer promo d’algun llibre o programa que hagi de presentar. Per tant abans de res ens sentim molt feliços de la conversa que hem mantingut amb el periodista.
Després de 6 hores d’antena hem parlat del seu futur, de les il·lusions que té, de com porta això de presentar el programa líder, de les entrevistes que realitza. Hem volgut saber com afronta quan algun polític li menteix a la cara. Ens ha dit que molts d’ells van amb por i amb el fre de mà posat i al final no diuen res i és molt avorrit parlar amb ells i elles.
També ens ha explicat el moment que la xarxa havia dit que l’havien matat i que havien trobat el seu cadàver. I és no sempre se’n fa un bon ús de xarxes socials com Twitter. Explica que a vegades contesta a algun dels trols o usuaris que només tenen discurs d’odi, però que prefereix no fer-ho.
Hem parlat del seu pas pel programa de TV3 Nexes, al costat de Mònica Terribas. Explica que no va funcionar i que ell en té bona part de culpa, així com de la dura competència que hi havia llavors.
Per acabar també ha comentat que està treballant en un nou llibre, tot està molt embrionari i aquest estiu espera poder continuar amb aquesta nova aventura editorial.
A continuació aquesta nova entrevista A Primera Fila. Volem agrair a Jordi Ramos la seva amabilitat i a Jordi Basté per concedir-nos una entrevista, quan com hem comentat anteriorment és un fet molt poc habitual i reservat únicament a estudiants.
Es la primera vegada que l´actor Roger Berruezo, enregistra una cançó inèdita i original , pensada exclusivament per a ell, que interpreta com a cantant en solitari. La cançó “Tornar a volar junts” (Fanatik Music segell català de Blanco & Negro Music) està composta pel cantant, músic i productor Miquel Abras, guanyador del Premi Carles Sabater (2004) i Premi Disc Català de l’any (2008). Ell ha estat l’encarregat d´escriure la música i la lletra amb la producció musical d’Oto Beats.
La cançó i el seu videoclip ja estan disponibles a les plataformes digitals. El videoclip es va enregistrar el mes de maig a l’embassament de Sau i compte amb unes impressionants imatges aèries del pantà mai vistes, a causa del període de sequera. El contacte amb la natura en aquest paratge únic, aporta una èpica i una profunditat molt especial a la peça musical.
“Tinc moltes ganes i em fa molta il·lusió presentar aquest senzill que parla del somni o desig de tenir una segona oportunitat per reviure moments únics i compartir‐los” declara el propi Roger Berruezo sobre “Tornar a volar junts”.
Actualment Roger Berruezo és una de les figures més destacades del teatre musical tant a Catalunya com a Espanya, i recentment ha rebut el Premi Teatremusical.cat a millor intèrpret en un rol masculí, per la seva interpretació de Robert a “Company”. En teatre ha protagonitzat molts espectacles musicals destacant el paper de Saïd a “Mar i cel” de Dagoll Dagom (2014), Robert a “Company” dirigit per Antonio Banderas (2021) o “Pretty Woman”, el musical sota la direcció de Carline Brouwer (2022) que ha estat més mesos en cartell de la temporada teatral 2022‐23. Al cinema i a la televisió l’hem pogut veure protagonitzant Acacias38 ( Tve 2015‐2016) o en l’èxit de Netflix; Machos Alfa (2022).
Després de dos anys recorrent els escenaris amb més de 40 concerts, Oxigen prepara l’estrena del seu primer disc. La banda està formada per joves de 16 i 17 anys que tenen una gran passió: la música!
Volen representar els joves en la música catalana, explicant a les seves cançons el dia a dia de la gent de la seva edat. En els seus concerts podem gaudir d’un directe enèrgic amb cançons amb molt de ritme i d’altres amb un toc més nostàlgic, combinant temes propis i algunes versions.
La banda estrena el seu primer senzill ’43’, que fa vibrar amb la seva sonoritat festiva i la seva lletra desenfadada. La cançó ens parla d’una nit plena de promeses, on els problemes no tenen lloc i només volem gaudir del moment. Els ritmes electrònics ens fan ballar mentre la lletra ens recorda les nits d’estiu que vivim cada any, amb els amics i amigues. Amb 43, el grup trenca amb l’estil que havia tingut fins al moment, obrint les portes a l’electrònica, però conservant l’essència orgànica que els caracteritza. Incorpora per primer cop una secció de vents que interpreta una frase molt ballable que se’t queda dins del cap.
La primera setmana de juny ens ha portat el nou disc de Foo Fighters, el primer sense Taylor Hawkins. També “Noel Gallagher’s High Flying Birds” el quart treball de Noel Gallagher, el primer en sis anys.
Avenged Sevenfold també han trencat un llarg silenci amb “Life is but a dream…”, mentre que Rufus Waiwright ha presentat “Folkocracy”. Sophie Ellis-Bextor ha presentat “HANA”, Metro Boomin ha posat música a la banda sonora de Spiderman. Jake Shears de Scissor Sisters ha estrenat en solitari el disc “Last man dancing”; Bob Dylan ha presentat el directe “Shadow kingdom”; Ben Harper “Wide open light” i finalment Nil Moliner ens ha mostrat el seu EP “Mezcalito” format per sis cançons.
A casa nostra tenim els llançaments de Beals the Band o de Núria López.
La jornada de dissabte va estar marcada per dos dels plats forts del cartell d’enguany: Rosalía i Calvin Harris, que van aplegar una gran quantitat de públic als escenaris principals, en dos dels concerts més mainstream que et podies trobar a la jornada de dissabte.
ROSALÍA
La catalana va oferir un directe de poc més de 60 minuts on va fer un bon repàs del seu disc “Motomami”, ple de balls i amb unes paraules en català on explicava com se’n recorda de la seva terra i de la seva gent. També va tenir un especial record pel seu avi Jaume, just abans de deixar-nos sense paraules amb una preciosa versió de ‘Héroes’, d’Enrique Iglesias.
L’anècdota divertida del concert va ser quan l’artista estava al piano interpretant ‘Hentai’, va parar l’actuació ja que moltes persones es queixaven de com de malament s’escoltava a la catalana, de fet els seus discursos en català costava d’entendre’ls a causa del poc volum que arribava, i això que estava situat a poca distància de l’escenari.
Se oye o no se oye? Rosalía sent única en ple directe. Només se la pot estimar ❤️ pic.twitter.com/HuPrahpKNi
Veure a Rosalía en directe és una d’aquelles coses que s’hauria de fer almenys un cop a la vida. Et poden agradar més o menys les seves cançons, però un concert seu és tota una experiència. Jo em vaig enamorar d’ella gràcies a un concert que va fer al Primavera Sound el 2019. Des de llavors que m’he tornat un incondicional de l’artista.
CALVIN HARRIS
Abans de Rosalía vaig tenir un dels grans dilemes d’aquesta edició, si anar a veure als italians Maneskin o veure el show de Calvin Harris. Amb el dj sabia perfectament el que em trobaria, mentre que amb els italians no. Potser em vaig equivocar, perquè com a gran amant del rock segur que m’ho hauria passat bé amb els autors de ‘Supermodel’, però veient les dificultats que hi havia per anar d’uns escenaris als altres per la quantitat de gent que hi havia, vaig preferir veure en Calvin i després desplaçar-me a l’escenari del costat i veure la Rosalía.
Com he dit abans, cap sorpresa amb Calvin Harris. Semblava un karaoke, amb la gent cantant les seves radiofòniques cançons, amb flames, fum, llums, projeccions…però tot i així va ser divertit. No ens enganyarem si diem que és un dels productors amb més números 1. No hi van faltar temes com ‘One kiss’, ‘I need your love’, ‘Feel so close’, ‘Blame’, ‘We found love’ o el seu darrer número 1 ‘Miracle’.
Va ser una bona festa abans de donar pas a la Rosalía, però encara dins meu em remou alguna cosa de pensar que amb Maneskin hauria gaudit més.
Un dels concerts que més ganes tenia de veure aquest dissabte va ser el dels nord-americans The War on Drugs. L’any passat vaig gaudir del seu directe al Mad Cool i ja em van deixar sense paraules. La seva manera d’entendre la música, la seva posada en escena, unes cançons que t’atrapen, llargues però contundents, intenses i profundes a parts iguals.
Vaig poder comprovar com no només jo tenia ganes de veure’ls i és que l’escenari Amazon congregava una quantitat enorme de persones que volien gaudir de temes com ‘Pain’, ‘I Don’t Wanna Wait’, ‘Under the Pressure’ o ‘I Don’t Live Here Anymore’ que va servir per tancar el seu impecable concert.
Un altre dels molt bons concerts que es van viure aquest dissabte va ser el de St. Vincent. Era la primera vegada que la veia en directe i em va deixar impressionat per les seves taules a sobre l’escenari, per dominar d’aquesta manera els tempos, per seduir d’aquesta manera que ella sap al públic, per trobar moments per baixar i apropar-se als seus.
Les seves cançons atrapen, especialment celebrades van ser ‘New York’ i ‘Los Ageless’, però què dir de ‘Fast Slow Disco’?
Tal com va passar el 2019 amb Rosalía, l’artista ha guanyat un nou seguidor des d’ahir mateix. Per molts més festivals junts!
HOLLY HUMBERTSONE, MY MORNING JACKET I GALGO LENTO
Durant la tarda vaig anar-me movent per diferents escenaris, descobrint grups, veient trossos de concerts, com per exemple el de Holly Humberstone, una artista que li tenia moltes ganes i les expectatives que tenia no van ser infundades, tot el contrari, em va enamorar la seva veu, el seu directe, la seva forma d’entendre la música. No en va, és una de les noves veus més ben considerades al Regne Unit. Per alguna cosa serà.
My Morning Jacket no em van entusiasmar, no tot podia ser perfecte, també hi ha d’haver decepcions! Els hi tenia ganes eh, havia escoltat alguns temes que m’havien agradat, però un cop en directe em van deixar bastant fred i vaig marxar després de la tercera cançó. Si tornen els hi donaré una nova oportunitat!
Galgo Lento va tornar a portar-nos el català al Primavera Sound, un fet molt aïllat, tot i el gran moment que viu l’escena musical del país, amb propostes com The Tyets o Figa Flawas, que perfectament haurien pogut tenir cabuda en algun escenari.
Precisament un dels companys de viatge de la discogràfica dels Tyets, els grans amics de Luup, era la proposta de Galgo Lento. En Martí ens va presentar el seu darrer disc “Martinet”, amb un públic fidel que la major part s’havia el que anava a veure i que evidentment va gaudir amb les cançons que en Martí i la seva fabulosa banda anaven oferint.
Galgo Lento és una d’aquelles noves formacions que cal seguir de molt a prop. De moment ja poden dir que han tocat al Primavera Sound, un fet que no tothom pot dir en aquest país. Per alguna cosa serà que fessin acte de presència i deixessin tantes bones sensacions.
El Primavera Sound ha tancat l’edició de Barcelona (a falta del Brunch d’aquesta tarda) amb més de 293.000 persones, amb gran èxit dels nous escenaris i ubicacions, amb unes 193.000 persones que van passar pel Parc del Fòrum per gaudir de tots els concerts programats.
Ara és el torn de Madrid i de Lisboa. Per Barcelona ja hi ha dates pel 2024, serà del 30 de maig a l’1 de juny, tancant així els possibles rumors que el festival marxarà de Barcelona.
El divendres ens ha portat plats forts com els mítics Depeche Mode, la potencia dels Bad Religion, la passió i fúria de Kendrick Lamar o el talent i delicadesa de Christine and the Queens. Tot i això al moment d’escriure aquesta crònica sense cap mena de dubte que el més comentat és el petit incendi que hi ha hagut durant l’actuació de Skrillex.
Si os digo que se ha quemado el escenario y Skrillex diciendo guys i think there is a fire over there pic.twitter.com/Xk0B0QZCgp
Quan amb prou feines feien 5 minuts que havia començat el seu show, una tela que cobria un focus per evitar que es mullés amb la pluja, s’ha incendiat. Els equips de seguretat han apagat les flames i no s’han hagut de lamentar danys, però el concert s’ha interromput durant una bona estona.
Abans que això passés, en aquell mateix escenari s’ha pogut viure l’explosió i passió de Kendrick Lamar, en un dels directes que ha congregat a més gent en el que portem de Primavera. Prova d’això la poca cobertura (o nul·la en alguns moments) que hi ha hagut. I és que no es podia ni caminar, ni ballar ni res, la multitud volia veure i viure de ben a prop tot el show que el músic tenia preparat. No ha decebut i les més de 20 cançons que ha interpretat han fet les delícies de la massa de seguidors que s’han aplegat per veure’l en directe.
Abans havíem pogut veure un dels plats forts d’aquesta edició, els mítics Depeche Mode, que no han parat de motivar al públic, amb un Dave Gaham profundament motivat, ballant durant tot el concert, movent-se amunt i avall per tot l’escenari i apropant-se al públic, reclamant-li més participació, més ganes, més festa. I tu diràs si ho ha aconseguit. Quin tip de ballar que ens hem fet amb ‘Walking in My Shoes’, ‘I feel you’, ‘Everything Counts’, ‘Just can’t get enough’ o els himnes ‘Enjoy the silence’ i ‘Personal Jesus’, que ha servit per tancar una nit brillant pels britànics. També hi ha hagut temps per recordar el seu desaparegut company Andy Fletcher, amb la cançó ‘World in my eyes’.
La jornada de divendres també ens ha deixat l’interessant projecte de Sparks, format pels germans Ron i Russell Mael, que amb més de 70 anys continuen desplegant el seu particular estil que ens continua deixant amb la boca oberta i amb ganes de més. Avui he gaudit molt amb el seu directe i m’han deixat amb ganes de més. Llarga vida al grup!
Uns altres que sempre deixen bones sensacions són els Bad Religion i és que fa anys i panys que s’arrosseguen per aquests mons i saben com aconseguir posar-se el públic a la butxaca. Amb la quantitat de persones que es concentraven just davant de l’escenari Cupra, era més que evident que estaven assolint amb bona nota el seu pas pel festival català.
Una altra d’aquelles veus que s’ha d’escoltar és la de Héloïse Adélaïde Letissier, més coneguda per Christine and the Queens. És una d’aquelles propostes que saps que si les inclous en la programació del teu festival et farà quedar bé. Solvència, carisma i sobretot unes delicades produccions que es tornen additives a mesura que passa el temps. Aquestes hores de la matinada eren perfectes per deixar-se endur i gaudir del moment.
Sempre és un plaer escoltar Christine and the Queens. En directe a l’escenari Amazon pic.twitter.com/NRnabf8BYm
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
