El senzill ‘Aquí no hi ha truc’ dona la benvinguda a un conjunt d’esdeveniments que tindran lloc aquest mes de maig per celebrar el seu nou àlbum “Plora aquí”. Un projecte musical que s’inspira en músics de folk i soul dels anys 60 i 70 que s’entrellaça amb elements del hip-hop, trobant l’equilibri entre l’orgànic i el digital. L’aspecte visual té un paper protagonista, també. Els monstres del cine dels anys 80 i 90 són el punt focal del seu nou treball.
Després de la seva aclamada gira, Palau arriba amb un àlbum que promet transportar-nos a un univers ple de criatures fantàstiques i paisatges naturals. Aquest nou disc, gestat al llarg de 2023 en diferents localitzacions es converteix en una aventura que desafia les conviccions tradicionals.
En aquesta ocasió, la figura de productor es desdibuixa, donant pas a una col·laboració entre ments creatives on podem trobar noms com Jordi Matas, Joan Pons i Sr. Chen.
Ferran Palau confessa que durant la gravació d’aquest àlbum ha recuperat la sensació d’innocència dels seus primers anys amb Anímic, quan s’enfrontava als reptes sense tenir clar un camí a seguir.
Un element a destacar és que s’ha tingut en compte el format físic, estrenant el disc en vinil i cd a les botigues físiques abans de la sortida a les plataformes, que tindrà lloc el dia 23. Des d’aquest divendres 3 de maig es podrà trobar l’àlbum en format físic arreu del país.
Més enllà d’una gira que el portarà per tota la península, Ferran també estrenarà un curtmetratge dirigit per Pablo Maestres, que s’estrenarà el dia 21 de maig al Cine Phenomena de Barcelona.
“Tardeo” és la segona cançó del grup COCO. Format per la Fiona, Clara Oliveres, i Núria Conangla.
COCO és bogeria, il·lusió i magnetisme a l’escenari. Un trio femení que presenta una gira amb més de 45 concerts aquest estiu on no faltarà el seu primer single “Llimona i Sal”, ni tampoc la seva segona cançó “Tardeo”, una producció de David Rosell.
“Tardeo” la seva última cançó és un tema que presenta sons electrònics barrejats amb ritmes calents, i és una bomba per fer ballar a tothom. “Tardeo” és una tarda d’estiu amb amics, on neix l’amor, i perds la noció del temps.
L’Associació Cultural Okay Productions i l’Ajuntament de Roquetes son creadors d‘Unicorns Pride Ebre’, una gran jornada festiva del col·lectiu LGTBIQ+ que tel lloc cada juny amb diferents activitats inclusives per reivindicar la diversitat des d’una perspectiva rural amb entorns poc poblats que tenen diferents singularitats. La festa s’ha convertit en una referència a Catalunya amb activitats icòniques com la desfilada, la rua amb carrosses i comparses pels carrers del municipi, la cursa de tacons i els espectacles artístics per gent del col·lectiu de les zones rurals de Catalunya.
El 8 de juny arribarà la tercera edició amb un cartell per caure de cul i unes propostes la mar d’interessants per a tots els públics.
Hem quedat amb en Roger Font, el president de l’Associació i amb La Mega Pubilla que serà una de les presentadores de l’esdeveniment perquè ens donin detalls de com serà aquesta edició.
Billie Eilish ha donat a conèixer les dates de la seva nova gira mundial “Hit me hard and soft” que tindrà una doble parada al Palau Sant Jordi els dies 14 i 15 de juny de 2025.
L’artista presentarà el seu nou disc que arribarà el proper 17 de maig, del qual no n’ha avançat cap senzill.
Les entrades es posaran a la venda el proper 3 de maig a les 11 del matí a la xarxa Ticketmaster, El Corte Inglés i LiveNation.es. El dia 2 hi haurà una prevenda a LiveNation des de les 10.45.
PREUS
PL1 GRADA 125€ Preu base + 1€ Charity: 126€ +despeses de distribució
PL2 PISTA 125€ Preu base + 1€ Charity: 126€ +despeses de distribució
PL3 GRADA 95€ Preu base + 1€ Charity: 96€ +despeses de distribució
PL4 GRADA 80€ Preu base + 1€ Charity: 81€ +despeses de distribució
PL5 GRADA 65€ Preu base + 1€ Charity: 66€ + despeses de distribució
HIT ME HARD AND SOFT: THE TOUR
Tickets on sale May 3rd. Pre-sales in select markets April 30th-May 1st, including early access for @americanexpress Card Members. Pre-sale access does not guarantee tickets. Terms apply. Supply is limited.https://t.co/D172RG7UjOpic.twitter.com/dzZL4YvFMb
Alfred García continua trencant tots els rècords i ‘Els teus ulls‘ segueix sent la cançó en català que més sona a la ràdio musical de Catalunya. El tema suma ja 5 mesos consecutius al número 1 i cap altre artista aconsegueix desbancar-lo. A Spotify ja acumula més de 3,1 milions de reproduccions.
En segona plaça trobem La Fúmiga i els Tyets amb ‘Covards’, seguits per l’espectacular crescuda de ‘Grup de pop’, de Sexenni i de nou amb els The Tyets, que passa del lloc 20 al 3.
En sisena plaça debuten Sopa de Cabra i Triquell amb ‘Que et vagi bé’, mentre que la nova producció d’Oques Grasses ‘Com està el pati’ ho fa a la número 10.
També entren a la llista Nil Moliner i ‘Ara’ al lloc 13; ‘El lloc’, de Roger Padrós al 20; ‘Que el viatge sigui llarg’ d’Ernest Plana i Sara Roy, al 27; ‘Vine’, de la Jim, al 28; i ‘Gates’ de la Laura Gibert, al 29.
Tothom que coneix una mica el perfil de Primera Fila sap que som molt fans d’Oques Grasses, de fet és un dels grups que més vegades hem entrevistat al llarg dels últims 10 anys i les nostres entrevistes són un dels motius pels quals som més coneguts entre el nostre públic.
Partint d’aquesta base ja podem anar a relatar el que he viscut aquesta nit al Palau Firal de Girona. I és que tot i que sigui un gran fan del grup, tenia certa por de com seria aquest nou directe, sobretot després de veure el canvi radical a nivell sonor de “Fruit del deliri” amb la desaparició d’alguns instruments que eren habituals en anteriors discs del grup.
Aquesta por ha desaparegut ben ràpid a Girona. Però abans d’anar a sac a comentar el concert, no puc deixar de fer esment del directe que ha ofert Mama Dousha abans de l’actuació dels osonencs. Val a dir que a Mama Dousha, o al Bruno, el conec des de fa més de 10 anys, quan juntament amb en Rod (el productor de moda) formaven part de la formació Dione, que feien un rock alternatiu que llavors era molt de moda. Per això no ha estat cap sorpresa veure les seves taules a sobre l’escenari i veure com se l’ha menjat per complet durant l’estona on ha estat el protagonista de la nit. Molta gent el coneix com el noi del ‘Rikiti’, però com ha quedat demostrat no serà conegut per un sol èxit, ja que té un bon grapat de cançons que valen la pena i que seran recordades. I atenció a una de les noves, ‘Que chévere’, perquè crec que farà molt de mal…
A les 10 i pocs minuts ha començat la festa d’Oques. I ho ha fet amb una posada en escena dels grans concerts internacionals, es notava que s’hi havien deixat pasta.
Després d’una intro espectacular ha començat la festa amb ‘Molta tralla‘, una de les cançons més electròniques del nou disc, que ens ha marcat el camí en la que seria una nit plena d’emocions i bon rotllo. ‘Elefants‘ va ser la següent protagonista i ens va deixar clar que en directe el grup continuaria oferint tot el seu talent, tocant un instrument o un altre, ja que quan hi ha taules al darrera i qualitat musical es nota i no fan falta ballarins ni grans projeccions al darrere, ni focs artificials. N’hi ha prou amb la seva música i amb el seu talent musical.
Moment extenuant amb ‘Petar-ho’, la festa seguiria amb ‘Gossejar‘, amb un càmera a sobre l’escenari que ens remetia a les gires d’artistes com Rosalía, que en tot moment tenen algú que les grava. En aquesta cançó a més aparició d’una de les cantants d‘Al·lèrgiques al pol·len, que ha estat l’única de les col·laboracions del concert.
Hem anat fins a “Fans del sol” per recordar-nos del bon rotllet de ‘Sta guai‘, una d’aquelles cançons que sempre et provoca un somriure de felicitat, recordant aquell disc i aquelles gires.
Un altre dels moments de pell de gallina han arribat amb ‘Com el dia i la nit‘, i això que la veu de Julieta ha entrat gravada, ja que no ha vingut fins a Girona. Tot i així ha sonat perfecte, i era impossible no emocionar-se quan en Josep Montero cantava ‘de la il·lusió vivim…’.
Posteriorment hem pogut gaudir d’un dels moments on el cantant del grup ha parlat més, ja sabeu que ell diu quatre tonteries i prefereix donar protagonisme a la música, però aquella estona prèvia a ‘Com està el pati’, ha servit per parlar amb nosaltres i per baixar de l’escenari i fer cantar el tema a la gent de la primera fila, amb desigual sort.
No es pot dir que el concert tingués punts dèbils i de baixon, una cosa que passa en gairebé tots els shows, que hi ha alguns moments que penses, aquestes cançons si no sonessin no passaria res. No, amb Oques no ha passat. I és que recuperar ‘Bancals’, i cridar a la merda tooot, a la merda tooot, sempre ve de gust. I què dir de ‘Cul’? Hi va haver alguns concerts d’una gira anterior que no la tocaven i la que es va liar! Per sort ja mai més ha deixat de sonar en directe. Un tema imprescindible del seu primer disc. Una altra simpàtica cançó és ‘De bonesh‘, que ha donat pas a un altre moment de pell de gallina amb ‘Serem ocells‘, un moment per reflexionar i deixar-se endur per la lletra i tot el sentiment que en ella s’hi transmet.
L’emoció ha continuat amb la preciosa ‘PingPong‘, per donar pas al que de moment és el tema menys escoltat del disc ‘Cap amunt’. Algunes persones no l’acaben de gaudir, però s’ha de dir que en directe i amb el grup cantant-la a cappella a mi m’ha agradat molt. El moment ‘Toca’ també ha estat simpàtic, amb una de les lletres més peculiars del disc, i en directe sense els Figa Flawas que tenen una agenda molt plena i no han pogut venir fins a Girona. Ho han resolt de meravella en Josep Valldeneu i en Miquel Rojo, que han demostrat, un cop més, el seu enorme talent sobre l’escenari.
La nit ha seguit amb la gent traient-se la roba i és que les primeres notes de ‘Passos importants‘ ja sonava i els fans de tota la vida ja sabien que tocava fer voleiar la samarreta, el jersei o el que fes falta. Un tema, com ‘Cul’, que forma part del seu primer disc i que des de llavors els ha anat acompanyant sempre. I que així segueixi.
Després de l’aparició de la balena amb ‘John Brown‘ i de fer cantar i interactuar amb el públic, ha tocat un dels moments que a en Josep Montero li costen més. El moment del rap amb ‘Jubilar-me’. En alguns instants se’l va veure passar-ho malament, però ja a mesura que el tema anava seguint ho duia més bé. Tot just porten dos concerts, per tant segur que al final ho acaba dominant i és que sap que el tema no pot fallar als concerts, ja que és una de les preferides del públic.
Però per preferides les dues que han vingut després. Els records d’èpoques passades a ‘Córrer pels camps’, va donar pas a ‘Sort de tu‘, que jo personalment he gaudit moltíssim al costat de la persona que sempre penso quan l’escolto. A vegades trobes aquella persona que t’alegra els dies i la vida i quan pots compartir un concert amb ella i escoltar la “vostra” cançó els astres s’alineen i la felicitat és completa.
La recta final del concert ha estat totalment festiva, primer amb ‘Bambi’, un tema que us he de confessar que el primer cop que la vaig escoltar vaig pensar, però què collons han fet? Però ja el segon cop ja era una de les meves preferides. I en directe és l’hòstia en patinet. ‘In the night’, aquell gran èxit de “Fans del sol”, un dels temes que van catapultar a Oques Grasses a la fama ha sonat evidentment, abans de ‘Bye Bye‘ una altra de les seves festives cançons. La festa ha quedat rematada amb ‘Torno a ser jo’, que ha servit per allargar la festa infinita, una nit que ningú volia que acabés, però que notaves que estava arribant al seu final.
Encara quedava LA CANÇÓ. En majúscules. Sí. I és que tot i que el grup té entre el seu repertori moltíssimes bones cançons, aquesta en concret és molt especial. No només perquè sigui la que té més reproduccions, també per la categoria d’himne que ha agafat, per com se l’estima la gent, per com d’especial és per tothom, perquè quan sona el públic l’escolta o la canta, perquè tots ens fa pensar enla gent que estimem i perquè tots hauríem d’agrair a Oques Grasses els regals musicals que ens estan fent des de fa més de 10 anys.
Perquè el panorama català està cada cop més ple d’artistes amb talent, de bandes amb grans directes, amb produccions cada vegada més acurades, però Oques Grasses mai fallen, sempre tornen quan més se’ls troba a faltar i perquè quan pugen a sobre l’escenari són capaços de deixar-nos sense paraules, de fer-nos quedar afònics, de tant cantar, de tant vibrar i sobretot de fer-nos sentir tan feliços de tenir-los a les nostres vides.
Disturbed continuen mantenint el lideratge de la Primera Llista amb ‘The sound of silence‘ amb remix de Cyril.
Entren a la llista
Oques Grasses i Julieta – Com el dia i la nit
OneRepublic – Nobody
Surten de la llista
Lost Frequencies – Head down (16 setmanes)
Nebulossa – Zorra (10 setmanes)
Aspirants
Blaumut – Camises de palmeres (2 setmanes)
Marlena & The Tyets – estaré millor demà (2 setmanes)
Sofia Coll – Q NO (novetat)
Teddy Swims – The Door (novetat)
Taylor Swift feat. Post Malone – Fortnight (novetat)
Els Catarres – Començar a viure (novetat)
Sara Roy – Alta velocitat (novetat)
“Fer-se un lloc en la indústria musical catalana actual, sent dona i liderant un projecte de rock, requereix un esforç extraordinari i una dedicació incansable. A dia d’avui és gairebé impossible trobar un espai on es cuidi aquest gènere, on se’l valori. Cal picar pedra constantment, molta pedra. Moltíssima pedra.”
Després de conèixer la nova sonoritat de la banda amb els tres primers singles “Cendra”, “Tu Fas” i “Em fas millor”, ara JURIOL ens presenta el seu nou àlbum, “Picar Pedra” (RGB Suports, 2024).
Enregistrat i produït als estudis Can Pardaler amb el reconegut productor David Rosell, aquest segon treball suposa un salt qualitatiu en la sonoritat de la banda. Promet una nova dimensió musical que destaca l’evolució del quartet des del seu debut buscant en el rock un so i noves fórmules més actuals.
L’àlbum presenta 7 temes rockers, que combinen la potència de guitarres, riffs i ritmes contundents amb la suavitat de les melodies i la veu, una combinació molt poc escoltada en el panorama català actual.
Amb les guitarres elèctriques de protagonistes, han trobat l’èpica del rock d’estadi. Són cançons intenses que busquen connectar amb tots i totes les que avui en dia van faltats de rock en català, del nou rock català.
Composades, escrites i tocades per 4 músics d’alt nivell on l’elegància, la pulcritud i el groove s’escolten a cada nota i on es poden descobrir històries amagades en unes lletres molt cuidades.
JURIOL és una banda catalana de pop rock formada el 2020. Integrada per Clara Oliveres (compositora, guitarrista i cantant), Raquel Pizarro (guitarrista), Miki Santamaria (baix) i David González (bateria).
Una mica de reggaeton per a una balada nostàlgica. Així és “haiku”, el nou tema de Julieta, una artista decidida a esdevenir una de les veus revelació del pop i la música urbana en català. Gràcies a temes com aquest que ara estrena, una deliciosa composició impregnada de malenconia però amb tota la força que la nova diva pop sap imprimir les cançons.
Inspirada en la poesia Haiku, el nou tema de Julieta segueix el mateix camí musical de la seva anterior entrega, “LOKURA”, també amb la producció de Grauu. La barcelonina volia fer una oda aquest tipus de poemes japonesos curts però expressius, i ho fa amb una metàfora d’un amor tant urgent com intens. “Parla una mica de les diferències entre dues persones i de com la protagonista prefereix deixar aquest amor com una història curta i bonica que allargar-la i destruir-la”, relata l’artista.
“haiku” la va escriure Julieta a Finlàndia, i el fred paisatge del país nòrdic impregna la seva melodia. L’escenari de la ruptura sentimental és una pista de gel, sobre la qual emergeixen les diferències entre els protagonistes. El tema li deu molt a “Calgary 88”, la cançó d’Antònia Font admirada per Julieta que inspira parcialment “haiku”.
Intèrpret, compositora i productora, Julieta s’ha consagrat com a un dels màxims referents de la nova escena pop catalana. Després de l’èxit del seu àlbum 5 AM i una gira amb més de trenta concerts per Espanya, va acomiadar el 2023 amb un increïble sold out a Londres i amb la venda total a 24 hores del final de gira a la Sala Apolo de Barcelona.
Julieta s’entrega ara a un prometedor 2024 ple d’estrenes amb el nou projecte TU JURU LA JU TOUR, que comptarà amb més de 45 concerts per Espanya. I ho fa amb temes tan incontestables com aquest espectacular “haiku”.
Mama Dousha, el nom artístic del músic i cantant barceloní Bruno de Fabriziis, llança nou single que porta per títol Que Chévere i que és l’avançament del nou EP que es publicarà el pròxim 24 de maig i que contindrà sis noves cançons.
El nou tema està produït per Scotty Dk i compta amb la col·laboració de Dj Panko, membre fundador dels Ojos de Brujo, i un dels responsables de l’anomenat So Barcelona. Un estil que va marcar l’època daurada del mestissatge català i pel qual va obtenir un Grammy.
Mama Dousha presenta nova proposta musical després de l’exitós Rikiti, la cançó que l’ha donat a conèixer al gran públic i que ha estat un fenomen social i viral. L’artista publicarà el 24 de maig el seu segon EP amb cançons amb un ritme molt personal que combinen una original fusió de música electrònica, cançó d’autor i pop urbà amb una omnipresència destacada de guitarra espanyola en tots els temes. Un particular estil musical farcit d’unes lletres intimistes plenes de sensibilitat i tendresa.
La publicació del Que chévere coincideix amb l’inici de l’esperada gira de Mama Dousha, que compta amb més d’una trentena d’actuacions i que passarà per festivals com l’Strenes, el Vida Festival o el Share Festival de Barcelona, entre molt d’altres.
Here we go again, una setmana més de les millors novetats que us podeu trobar al Spotify. I avui poquetes, que així no saturem.
NOVETATS
Ja està fora el quart disc del duo francès Justice, Hyperdrama. A part dels singles, ens trobem amb noves grans col·laboracions, com les de “Neverender” amb Tame Impala, “Mannequin Love” amb The Flints i “The End” amb Thundercat, que coincideixen amb les meves cançons preferides de les quals encara no havíem pogut escoltar. Visca els sintes. Tot i això, res supera el primer single, “One Night/All Night”. M’estic projectant al Primavera Sound, serà divertidíssim.
4 anys després, el cantant canadenc PARTYNEXTDOOR ha publicat un nou disc, anomenat PARTYNEXTDOOR 4 (P4). També un altre cas on per mi, són millors els singles que la resta. Suposo que sol passar. He trobat a faltar alguna col·laboració. Destaco però, bons temes d’R&B com “M a k e I t T o T h e M o r n i n g”, i la producció i transicions del disc. Se’m fa complicat escoltar-lo a la feina amb aquesta portada…
De l’escena post-punk (i pop?), neix Alcalá Norte, una banda de Madrid que acaba de publicar el seu primer disc homònim. Sense haver vist gaire propaganda ni sense saber gairebé qui són, he de dir que m’ha semblat una proposta molt interessant. Una mescla entre Depresión Sonora, La Plata i La Paloma? Els veurem a tots els festivals nacionals aviat, n’estic segur.
Continuem parlant de primers discos originals i innovadors, ara, però, dins l’escena catalana, tenim MOLTS OSSOS, MOLTS ESTELS el nou disc de gavina.mp3, del qual al anar escoltant els avançaments, m’havia guardat el seu nom per escoltar el disc, ja que pintava molt bé. I el disc no m’ha decebut. Molt content que continuïn apareixent artistes amb una proposta diferent a la nostra indústria. Pop electrònic, amb lletres molt treballades. Si us mola Irieix, o inclús Guillem Gisbert… atents! A més, produït entre d’altres, per Pau Esteve de la Ludwig Band.
I ara seguim parlant d’àlbums debuts homònims de postpunk, avui estem una mica monotema, però és que Ultralágrima ja ha tret el seu primer disc! Vaig estar totalment obsessionat amb els singles, i he de dir que m’agraden més que les noves. És un d’aquells àlbums que mereix ser escoltat sencer i en ordre. “Como Si Todo Volviese A Empezar” i “Cuando Te Duele El Mundo” les millors de les noves. Ganes de tornar a veure’ls en directe.
Susi Abanades acaba de publicar el primer senzill del seu nou EP. S’anomena “El Museo” i és una balada preciosa que no us podeu perdre. Poques artistes fent pop capaç d’emocionar així al nostre panorama. I poques amb una veu tan hipnotitzant. La portada i els visuals, molt top també:
“head.rap” és el títol de la nova cançó que uneix a Saba i No ID amb Madison McFerrin, Ogi i Jordan Ward. La cançó és un clar exemple de com unir 5 artistes i que tot soni organic. L’aparició de Jordan Ward, estel·lar.
I parlant de Jordan Ward, “He Got The Gas”, és un altra col·laboració on també destaca, dins de DON’T GROW UP TOO SOON, el nou disc de Nascent (productor entre d’altres de Brent Faiyaz), del qual ja us havia recomanat “Don’t Check 4 Me” amb Saba i Duckwrth. The vibes!!!
De tota la mescla d’estils i la versatilitat que ens ofereix Rels B al seu nou disc a new star (1 9 9 3), em quedo amb la seva versió més OG i més personal: “El último del contrato” i les seves barres.
Per altra banda, la nova de Julieta, o la cançó de Love of Lesbian i Rigoberta… it’s a no for me.
“ABISME” és el títol del sisè disc d’estudi de Blaumut. Un disc que explora el concepte d’enfrontar-se a allò que desconeixem des del punt de vista de la curiositat i la intuïció, deixant al descobert tot el que ens genera i ens remou aquest procés.
“ABISME” és un disc que es publicarà en dues parts o capítols. Una a la primavera i l’altra a la tardor. Un disc estacional, amb dues cares i 10 cançons (5+5).
El disc està integrat per 5 + 5 cançons, separades en dues parts, on la lletra i la música estan signades, com és habitual, per Xavi de la Iglesia, i on s’explora el concepte de l’abisme personal des d’un punt de vista constructiu. Des de la zona de confort al salt al buit.
Ho fa a través de relats concrets, d’imatges, de sensacions, on les segones lectures tenen un pes molt rellevant.
Aquests relats poètics de de la Iglesia es mesclen amb unes polides i brillants melodies de pop, marca de la casa, amb incursions en sonoritats d’altres gèneres i amb una bona dosi d’experimentació amb els instruments de cambra, l’electrònica o el pop-rock.
Els arranjaments de corda han anat a càrrec, com també és usual, de l’Oriol Aymat.
El primer capítol s’editarà únicament en format digital, i no serà fins a la sortida del segon capítol que es podrà adquirir el disc íntegre en format físic (CD, i vinil).
Aquesta idea sorgeix del fet que Blaumut vol donar importància a cadascuna de les peces que integren el disc, dosificant-les i donant-los l’espai necessari perquè puguin respirar, créixer, i puguem descobrir les capes, les profunditats i el particular abisme de cada cançó.
El concepte neix com una reivindicació a fer un consum tranquil de la cultura i de l’art en un context com l’actual, en què una desmesurada quantitat d’informació i d’inputs al nostre voltant ens exigeix un consum ràpid i immediat de tot el que ens arriba.
Idear, compondre, i gravar un disc és una feina d’alquímia i de romanticisme que orgànicament és incompatible amb un consum desfermat.
La portada ha estat creada per Xavi de la Iglesia mitjançant il·lustració digital.
Es tracta d’una minimalista representació visual del concepte del disc, amb el seu característic segell de gràfica poètica, que es complementa a la perfecció amb la poesia gràfica de les lletres de les cançons de Blaumut.
La PRIMERA PART del disc (primavera ’24) està pensada per rodar en concerts d’estiu i festivals, i la SEGONA PART (tardor ’24) en teatres i auditoris, amb dos tipus espectacles ben diferenciats tant pel que fa l’estètica com en el concepte.
La presentació del primer capítol serà el 03/05 a les Escales de la Catedral de Girona de la ma del festival Strenes.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
