Hem començat la setmana compartint una estona amb en Cesc Triquell que fa unes setmanes va editar el seu debut “Entre fluids” ple de bones cançons com ‘Road Trip’, ‘Laberint’, ‘CBD i espardenyes’ o ‘Jugular’ entre altres.
Una conversa plena de reflexions, de descobriments, de sorpreses (com la beguda que s’ha pres) o de passió, la que sento per la música que fa l’artista.
No us perdeu la seva gira i si teniu l’ocasió escolteu el seu disc i seguiu les seves reflexions de Twitter.
Una xerrada que continuarà properament i és que ens hem quedat amb ganes de més.
Foto: Web Companyia Elèctrica Dharma | Companyia Elèctrica Dharma
A crits de “força Dharma” s’encenia la nit de dissabte al Palau Sant Jordi amb l’enèrgica formació de la Companyia Elèctrica Dharma, qui va decidir celebrar els seus 50 anys compartint escenari amb algunes de les veus més representatives de l’escena musical catalana, predicant a crits la tradició i la cultura amb la presència de diables, castellers i bastoners. Una nit dominada pel record, la companyonia i la festa.
Després d’una primera col·laboració de caràcter tradicional amb Maria del Mar Bonet, els germans Fortuny van optar per introduir les dues grans promeses del trap català: Santa Salut i The Tyets, que, després de contagiar el públic amb el seu caràcter jovial, van acabar la seva actuació fent menció, a ple pulmó, de la frase més representativa de la lluita del poble català “els carrers seran sempre nostres!”. A més, les veus de Gemma Humet i Magalí Sare van aparèixer per rendir homenatge a Esteve i Josep Fortuny. Tots aquests van estar conduïts per la singular expressivitat sonora del saxo de Joan Fortuny i l’harmoniosa afinitat de Carles Vidal, Lluís i Maria Fortuny, Pep Rius i Iban Rodríguez, membres actuals de la Companyia Elèctrica Dharma.
També s’hi va sumar Gossos, que es van tornar a reunir per oferir-nos el clàssic Muntanyes Russes, interpretada a sis veus, i Celtas Cortos, que van avalotar la platea en cantar el seu èxit 20 de abril en català. Quim Portet, Joan Reig, Bernat Sánchez i Gerard Quintana també van compartir escenari amb la mítica formació del barri de Sants. A més, l’esdeveniment es va complementar amb una intervenció de Jordi Cuixart, que va recitar el seu poema Resistir és vèncer, escrit durant la seva estança a la presó.
La resta de col·laboracions, protagonitzades pel percussionista Xavi Tàsies, el productor del seu últim àlbum FlamaradaBernie Sànchez, el conjunt de vents i percussió Balkan Paradise Orchestra i l’equip de música i dansa senegalès Karamala, va redirigir l’espectacle cap a una espècie de festa major en la qual van participar la Colla Bastonera, els Castellers i els Diables de Sants, la Cobla Principal del Llobregat, els Timbalers i Grallers de Catalunya i el Camell de Molins de Rei, aquest últim acompanyat per la cèlebre cançó La Presó del Rei de França.
Vint anys regalant música, explicant la seva vida cantada i passa el temps, però la Beth Rodergas continua interpretant cada una de les lletres amb la mateixa senzillesa i posant molt d’amor a cada un dels moviments.
Ahir al Teatre Municipal de Girona vam celebrar la seva llarga carrera recordant cada un dels racons més íntims de la cantant.
L’escenografia és la suficient per entendre que podríem estar al traster de casa, amb la butaca, la làmpada i sobretot maletes; maletes amb records que ahir vam tornar a viure.
El concert va ser la conclusió de tots aquests anys, agafant els temes més populars, però també d’altres que havien marcat un abans i un després a la carrera de la Beth.
Va començar relatant els seus inicis i va remarcar no només el moment en què la seva carrera va fer un gir i va decidir començar a escriure també en català sinó el moment que va agafar les maletes i va marxar a Londres.
Acompanyada de la seva tripulació (com va dir ella) amb Joina Canyet a les tecles, Jordi Franco al baix i contrabaix, Pablo Garrido a la guitarra acústica, Xavi Molero a la bateria i Albert Solà a la guitarra elèctrica, la Beth ens explicava aquest viatge amb temes com “Rain on me” o “Home”. Aquí la seva vida anava massa ràpid, va necessitar marxar per trobar el lloc on sentís pau interior, necessitava trobar la seva identitat i seguir el seu propi camí perquè com diu la cançó “we are here to live our lives”.
Sense haver vist mai la Beth en directe i sols coneixent alguna de les seves cançons més populars, vaig sortir del Teatre tenint la sensació que la coneixia des de feia anys. I és que crec que l’ordre dels temes que cantava podrien estar vinculats a cada una de les seves vivències.
Ahir vam treure la pols a tots els records que la Beth tenia guardats al traster de casa, vam obrir les maletes i vam recordar el viscut.
Ahir vam poder gaudir del plat fort del Cruïlla Primavera d’aquest any, els La La Love You, que ens van fer gaudir d’alguns dels seus temes ja clàssics, però també altres singles del seu pròxim àlbum, Blockbuster.
En un ambient proper, l’Oscar, en David, en Rober i la Lídia, que s’estrenava com a baixista amb el grup, estaven radiants en un escenari que ocupava bona part de la terrassa exterior del centre comercial Westfield Glòries. El públic, molt entregat, cantava a l’uníson amb els hits i esperava, espectant, els temes nous.
L’inici del concert, que es va retrassar només cinc minuts, va començar amb el hit Más Colao Que El Colacao, i el públic barceloní va començar a ballar. Seguidament van tocar alguna cançó que ja forma part de la seva discografia, com El Momento Perfecto o Quédate Conmigo, que van gravar amb la catalana Suu. I una mica més tard, els fans van embogir amb La Canción del Verano.
Després li va tocar al nou single més divertit del seu nou àlbum Todo Me Sale Mal. Amb la lletra projectada a la pantalla, el públic cantava com en un karaoke. Amb Tenía Tanto Que Darte, la versió que van treure l’any passat amb la pròpia Nena Daconte, el concert ja arribava al seu final.
La última cançó, com no podia ser altre, va ser el tema amb el que tant ho van petar durant la pandèmia, i del qual parlem a l’entrevista que ens van concedir, El Fin Del Mundo. Amb unes pilotes inflables amb les que la gent jugava, van acabar el concert mentre el públic, encara amb l’energia molt amunt, seguia cantant el tema que els va sepultar a la fama.
Frame del videoclip del nou tema dels tres artistes catalans.
Els artistes InnerCut, PHOAC i Ferran Palau s’han unit per publicar la cançó ‘Amb tu’. A cavall del pop suau que caracteritza Palau, i amb tocs de hip-hop, Adrià Domènech (InnerCut), Pau Vehí (PHOAC) i Palau presenten una cançó de sonoritats electròniques, base lo-fi i una lletra d’amor i tendresa. La cançó ha anat acompanyada d’un videoclip casolà i d’estètica vintage, on inclús apareixen imatges d’un viatge a Londres d’un dels cantants.
Masteritzada per Jan Valls i publicada al divendres 21 d’abril, ‘Amb tu’ ens parla d’un amor encara latent, però trencat. “Amb tu dins el meu cap, aviat fins que es fa tard. Amb tu dins meu, encara que m’has fet molt mal…” entonen als primers versos. “… que vull un fill, que vull un préstec. Vull una casa que tingui jardí, i no cuidar-lo, i fer-ho amb tu…” fraseja Palau al breu solo que protagonitza a mig tema.
Aquesta, de fet, és la segona aparició de Palau en el que portem de 2023. Després de fer gira amb el seu últim àlbum “Joia” (2021, Hidden Track Records), Palau va fer els últims concerts a Cardadeu i Girona a finals del mes de gener. Des de llavors, ha col·laborat a l’ultim disc de la cantant sabadellenca Ven’nus a la cançó Melic. A més, aquesta setmana, també ha anunciat que ha posat veu a un dels temes del treball que presentarà la pianista i cantautora, Clara Peya, a finals del mes d’abril.
Amb tot, un tema de tres artistes catalans, d’amor, i a les portes de Sant Jordi. Un tema, a més, on es barreja l’anglès i el català, una nova faceta de PHOAC i InnerCut, qui acostumen a compondre les seves cançons íntegrament en anglès, o castellà.
Un any després d’haver publicat el seu àlbum debut, “Retrats”, el grup lleidatà Sexenni encara volta per Catalunya presentant la seva música. Ahir ho van fer a la sala Razzmatazz 2 de Barcelona, amb tres noves cançons que formaran part del seu proper àlbum.
El tema amb què van obrir el concert va ser, de fet, el primer d’aquests avançaments, ‘Houston’. I tot i fer només uns mesos que es va publicar, el públic la va cantar com si formés part del repertori des de sempre. I els altres dos senzills, ‘Klk quieren las chicas’ i ‘Bora Bora’, també van tenir una molt bona rebuda. De fet, els assistents van celebrar efusivament la notícia que el proper àlbum de la banda veurà la llum aquest mateix 2023.
Tot i que el concert va començar amb problemes de so, al cap d’un parell o tres de cançons es van solucionar i els Sexenni van poder fer un repàs de la seva discografia, amb temes ja mítics com ‘Sarrià boy’, ‘Tengo o ‘El puma’. Per cantar un dels seus primers èxits, ‘Crema catalana’, va sortir a l’escenari el també lleidatà Yung Rajola, amb qui havien col·laborat per fer la cançó.
Com no podia ser d’una altra manera, el show va acabar amb ‘De Lao’, i la sala va embogir. Malgrat que no estava plena s’hi respirava un molt bon ambient, i si el concert hagués durat més d’una hora no hauria sabut cap greu. Esperem que amb el nou material que sortirà aquest any, la banda pugui allargar una mica més aquestes grans festes que munten allà on van.
Billboard ha compartit l’actualització de les 10 gires que més diners han recaptat de tota la història. Entre els noms trobem un bon grapat de bandes de rock, com Guns N’Roses, AC/DC, The Rolling Stones i altres com U2, Coldplay, Ed Sheeran o Harry Styles. Això sí, el que s’emporta el lideratge és la gira de comiat d’Elton John, que encara no ha finalitzat i ja suma més de 853 milions de dòlars.
La llista està predominada per veus masculines i no apareix cap artista femenina, tot i l’enorme èxit de cantants com Beyoncé, Taylor Swift, Billie Eilish, Adele o Madonna.
10- HARRY STYLES – Love on Tour (2021-Actual)
Recaptació: $418 milions
Entrades venudes: 3.2 milions
Número de concerts: 138
9- AC/DC – Black Ice World Tour (2008-10)
Recaptació: $442 milions
Entrades venudes: 2.8 milions
Número de concerts: 107
8- ROGER WATERS- The Wall Live (2010-13)
Recaptació: $459 milions
Entrades venudes: 4.1 milions
Número de concerts: 219
7- COLDPLAY – A Head Full of Dreams Tour (2016-17)
Recaptació: $524 milions
Entrades venudes: 5.4 milions
Número de concerts: 115
6- THE ROLLING STONES – No Filter Tour (2017-19, 21)
Recaptació: $547 milions
Entrades venudes: 2.9 milions
Número de concerts: 58
5- THE ROLLING STONES – A Bigger Bang Tour (2005-07)
Recaptació: $418 milions
Entrades venudes: 3.2 milions
Número de concerts: 138
4- GUNS N’ ROSES – Not in This Lifetime… Tour (2016-19)
Recaptació: $584 milions
Entrades venudes: 5.4 milions
Número de concerts: 158
3- U2 – U2 360° Tour (2009-11)
Recaptació: $736 milions
Entrades venudes: 7.3 milions
Número de concerts: 110
2- ED SHEERAN – The ÷ (Divide) Tour (2017-19)
Recaptació: $776 milions
Entrades venudes: 8.9 milions
Número de concerts: 258
1- ELTON JOHN – Farewell Yellow Brick Road Tour (2018-20, 22-Actual)
Recaptació: $853 milions
Entrades venudes: 5.5 milions
Número de concerts: 293
En Guillem Bautista Novo és un músic emergent de vint-i-quatre anys que porta en contacte amb la música des dels quatre anys. Recentment, ha iniciat el seu projecte musical llançant dos àlbums: “NU” i “Corrents”, a més de tres singles: “De lio en lio”, “Tot és radiant” i “La protagonista”. Amb l’arribada de la primavera, en Guillem ha pres distància i ha compost, produït i masteritzat “Lluny de tu”.
Aquesta cançó parla de com la immediatesa del moment fa que tot sigui molt canviant “menys tu, que si vols pots quedar-te aquí al meu costat”, tot i que “vas prometre’m que vindries a sopar, i esperant s’ha enfredat”. Aquesta cançó, com la majoria de les que l’artista ha tret fins al moment, parla de temes tan quotidians que tots els seus oients s’hi poden sentir identificats en un moment o un altre, i aquesta és la màgia d’en Guillem, que fa sentir còmplices a tots els seus seguidors d’un mateix sentiment.
El col·lectiu de Barraques de Sitges ha presentat avui un cartell de luxe pel seu 10è aniversari que es celebrarà els dies 18, 19 i 20 d’agost, amb les grans novetats de que tornen a La Fragata, espai dels seus orígens, i també que tornen al format gratuït, després dels anys de pandèmia.
L’organització segueix apostant per un cartell amb el millor dels Països Catalans, tenint en compte grups catalans de primera línea com Buhos, The Tyets, o Ginestà; del País Valencià, grups com La Fúmiga, Smoking Souls, o Xavi Sarrià; o de les Illes Balears amb el rock menorquí de Pèl de Gall. Una clara aposta per la llengua catalana i que també segueix donant suport a les llengües germanes com l’euskera, amb En Tol Sarmiento i Bulego, dos dels grups del moment a Euskal Herria.
L’organització segueix creient en un cartell paritari on el 50% dels grups hi ha presència femenina. Un cartell on també han anunciat que hi haurà música per tots els públics per obrir-ho més a tot el poble, en seran també protagonistes grups de versions com Les Que Faltaband, un grup de dones que versionen cançons fetes per dones; Fescat Goes Punk, versionant el millor de la música en català en un format més rocker; DJ’s; hi haurà humor amb Guillem Estadella i música pels més menuts de la casa amb Lali BeGood, artista sitgetana que juntament amb el DJ Brendv Blu B2B Santi Aranya actuaran com a artistes de talent local.
Una de les novetats serà que el primer dels tres dies de concerts es celebrarà la gran festa del 10è aniversari titulada: “10 anys – 10 artistes”, on serà una nit diferent de les que s’han vist fins ara, en anys anteriors. Encara quedaran 2 artistes més per confirmar que diran més endavant.
Aquest 2023 ja hem vist fins a tres vegades als Tyets en directe. El seu disc “Èpic Solete” està agradant moltíssim i l’equip de Primera Fila està enamorat de les seves noves cançons, tal com ho estava també amb els seus anteriors èxits.
El divendres vam coincidir a La Mirona fins a quatre persones de l’equip: l’Adrià Garnica, la Xènia Danés, l’Arnau Xuclà i un servidor.
Tot i que el factor sorpresa no hi ha per haver-los vist ja a l’Apolo o a Lleida, veure el grup de moda en directe és senyal inequívoc que gaudiràs de mala manera, com així va ser.
Feia molt temps que no gaudia tant en directe com ho estic fent amb l’actual gira dels Tyets. A Catalunya la música en català està en un gran moment i si teniu l’ocasió consumiu concerts d’artistes i bandes del país.
No hi va haver cap moment en tota la nit que el públic no parés de cantar, ballar i gaudir al ritme de la música dels mataronins. Ho feien amb ‘El tonteo’, passant per ‘Clar que t’he trobat a faltar’ (amb aparició de la Julieta), amb ‘Hamaking’, ‘Menorca’, ‘Txarango al Canet Rock’ i evidentment amb les preferides ‘Olívia’, ‘Bailoteo’ i la sardana del moment, la viral ‘Coti x Coti’, que va servir per tancar la nit.
Abans de tot això el grup d’Olesa Lal’Ba van ser els encarregats d’obrir la nit (ara ja no es diu grup o artista teloner, tal com ens van explicar a una entrevista aquesta setmana). Van repassar les cançons del seu debut “No hi ha dies dolents”, on van brillar unes lletres i unes melodies que molts reconeixien gràcies al bon suport que tenen dels mitjans. ‘Estic per tu’, ‘Abella reina’ o ‘Quan arribi lal’ba’ van sonar i van fer vibrar als espectadors que omplien La Mirona.
Els Tyets continuen liderant la Primera Llista per tercera setmana consecutiva amb ‘Coti x Coti’.
Entren a la llista
The Tyets – Olívia
Scorpio – Nenes presumides
Surten de la llista
Sam Smith – I’m not here to make friends (8 setmanes)
P!nk – Trustfall (10 setmanes)
Aspirants
Lal’Ba – Estic per tu (9 setmanes)
Miki Núñez – Entre un millón (4 setmanes)
Purple Disco Machine feat. Kungs – Substitution (3 setmanes)
Julieta – Cari (3 setmanes)
Flashy Ice Cream – Quan em tornes a mirar (3 setmanes)
David Guetta feat. Anne-Marie & Coi Leray – Baby don’t hurt me (2 setmanes)
Black Eyed Peas feat. Daddy Yankee – Bailar conmigo (2 setmanes)
Post Malone – Chemical (novetat)
Milky Chance – Living in a haze (novetat)
Sexenni – Bora Bora (novetat)
Koers – Gent com tu (novetat)
Ivette Nadal és una cantautora i poeta catalana. Fins al 2022 ha publicat quatre discos i quatre poemaris. Va ser als 17 anys quan va decidir enregistrar el seu primer disc, ‘Guerres dolcíssimes’, àlbum amb el qual va actuar als indrets més emblemàtics del panorama musical català: Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Barnasants i Festival Cruïlla, entre d’altres.
Ara, emprèn un nou camí acompanyada del segell Picap amb qui ja està començant a desvetllar tot el que està per arribar aquest 2023! Després d’avançar-nos ‘Pensament blau’, un tema que fa referència als ulls blaus i al pensament blau com una metàfora del far o la llum del mar, aquella mirada sàvia, entenimentada i madura que amb un sol gest de mirar-nos ja canvia i millora el nostre comportament; va presentar ‘Cançó per a tu’, una col·laboració amb un artista tan reconegut -i sobretot amic- com és el Manolo García.
Amb quatre discos de trajectòria, dos d’autoria compartida amb Pascal Comelade i quatre poemaris a la mà, per fi podem dir que neix ‘Les hores blaves’, el cinquè disc en solitari d’Ivette Nadal, de la mà del poemari ‘Camí del text’.
‘Les hores blaves’ és un àlbum que suposa una etapa calmada de l’artista, emocionalment, com en l’àmbit de l’arranjament i la tria de les lletres. Si es dediqués a la pintura, humilment diria que està a l’etapa blava. Últimament, són les mirades blaves les que acompanyen a la cantant: una manera de mirar, amb clarividència, salut, bondat, serenor i també, una nova manera d’estimar i comunicar-se.
‘Les hores blaves’ és el disc que permet a l’artista estar més arrelada a la nit i al dia.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
