La cantant nord-americana Azealia Banks va cancel·lar ahir al vespre el concert previst a la sala Razzmatazz de Barcelona, quan el públic ja era dins del recinte, amb les portes obertes i després d’una hora de retard. Dos membres de l’organització de la sala han estat els encarregats de comunicar al públic que l’artista no podria actuar «per motius mèdics».
La cancel·lació ha generat una gran indignació entre els assistents, que han expressat la seva decepció a través de les xarxes socials. A Instagram, el perfil de Banks s’ha omplert de comentaris com «Barcelona està decebuda amb tu», «Mai més et donaré un segon d’escolta a Spotify», «No tornis a passar per Catalunya» o «era difícil decebre’ns més, i ho has aconseguit».
Tot i aquesta anul·lació, Azealia Banks sí que ha actuat recentment a Lisboa i Madrid, tot i que en ambdós casos es tractava de festivals.
Les cancel·lacions de Banks a l’Estat espanyol no són novetat. L’any 2012 ja va anul·lar els seus concerts a Barcelona i Madrid, i el 2017 va cancel·lar la seva actuació a Madrid el mateix dia del concert.
El festival, que ha superat el rècord de l’any anterior malgrat tenir un dia menys de concerts, ha presentat un cartell majoritàriament femení, consolidant el seu posicionament com a promotor de la igualtat dins de la indústria musical. Del que no ha estat promotor, però, és de l’ús del català.
Ja es veia a venir seguint la publicitat del festival, amb la majoria de comunicats en castellà, i alguna excepció en anglès. L’únic català que es va sentir va ser a tres dels concerts de divendres: The Tyets, Julieta i Figa Flawas.
The Tyets van aixecar la primera tarda del festival amb la seva energia i connexió amb el públic habituals. Van sonar pràcticament totes les cançons del nou disc, “Cafè pels mes cafeteros”, però no es van deixar els seus himnes. Una versió electrònica de “Bailoteo” i un “Olívia” que començava amb un solo de guitarra completament rock, ens recordaven que Els Tiets han fet un canvi de rumb, però que això no els prohibeix tocar els seus clàssics de sempre. El moment més espectacular, però, va arribar com sempre amb “CotiXCoti”, quan tot el públic escampat del festival es va apropar de cop cap a l’escenari corejant el tema i ballant sardanes sota el sol de mitja tarda.
Just en acabar el concert, a l’escenari d’Estrella Damm, arrencava la Julieta amb una producció d’alt nivell. La cantant no va parar de ballar perfectament coordinada amb tot el seu cos de ballarins, excepte en algunes ocasions on l’escenografia prenia el protagonisme de la cançó. Quan va baixar el ritme del concert, el públic va presenciar una escena íntima de la Julieta cantant enfilada a un arbre gegant, mentre una càmera la perseguia de prop. Però la situació no van trigar a animar-se. La sortida de la Mushkaa a l’escenari per cantar les seves dues col·laboracions, “No m’estima +” i “Vaya Liada”, va desencadenar la bogeria entre el públic. A partir d’aquí, ja tot va anar cap amunt, fent una repassada per alguns dels seus majors hits, com “Cari” i “En mi coche”. Per despedir-se, però, la barcelonina va optar per “Amics per sempre” la seva versió en balada del tema dels Manolos.
Pocs minuts més tard, encara sota el sol del Fòrum, a l’escenari principal es feia un repàs de tots els artistes que passarien pel festival (òbviament, en castellà). El locutor, va aprofitar l’ocasió per presentar a Figa Flawas amb un: “Os vais a poner morenos, como la Marina!”
Els de Valls van arrancar amb una impactant introducció electrònica, seguida de “XTRATERRESTRES (na de na)”. Com sempre, el duet va portar una gran producció, tant musicalment, amb uns vents gravats que sonaven a directe, com amb efectes especials, afegint flamarades com autèntiques estrelles mundials. Entre el públic va quedar claríssim, Figa Flawas son sinònim de bon rotllo. Transmeten alegria allà on van. Van sonar tots els seus temes més coneguts, tant les més antigues com les més recents. Després d’un “MUSSEGU” que va fer cantar i moure els malucs a públic de totes les edats, “LA MARINA STA MORENA” va culminar l’escena. El problema, però, va ser que un cop acabat l’èxtasi del hit de l’estiu, el públic va començar a retirar-se, deixant-los sols amb l’últim tema: “Que no s’acabi”.
A més de la música, el Share ha mantingut la seva dimensió social i ecològica, activant espais com el Punt Lila i el Punt Som.nit, en col·laboració amb ONG com Cruz Roja, Open Arms, Som.nit i Médicos sin Fronteras, entre altres . Aquest model de festival, amb un fort compromís mantingut al llarg dels anys, s’ha materialitzat també en la plantació de milers d’arbres, entrades solidàries i campanyes de sensibilització mediambiental i de gènere.
El Festival ÍTACA va viure aquest dissabte una de les nits més memorables de la seva trajectòria. La platja Gran de l’Estartit es va convertir en un autèntic clam col·lectiu amb la presència de 12.000 persones, en la vetllada més multitudinària que ha acollit mai el certamen. L’aforament, ampliat davant l’enorme expectació generada per la Gira Coda d’Oques Grasses, es va esgotar des del mes d’abril, batent un nou rècord d’assistència.
El grup osonenc va oferir un concert antològic, en un dels pocs directes previstos per aquest 2025. Amb la complicitat forjada al llarg dels anys i un vincle emocional amb el festival, Oques Grasses van desplegar un repertori que va combinar himnes populars com Petar-ho, Bye bye o Torno a ser jo, amb peces més introspectives com La gent que estimo o Elefants. Tot plegat, envoltat d’un espectacle pirotècnic i audiovisual d’alt nivell, en una comunió emocionant amb un públic entregat.
Abans del concert, el cel de l’Estartit es va omplir de màgia amb l’espectacle Odyssey x 300 de Flock Drone Art Studio. Un total de 300 drons van protagonitzar una coreografia de llum i música que va deixar bocabadats els assistents. Aquesta proposta, pionera i ja icònica dins del festival, consolida la fusió entre tecnologia, emoció i art com a segell distintiu de l’ÍTACA.
La jornada va comptar també amb les actuacions vibrants de Dan Peralbo i El Comboi, el debut prometedor de GRETA —el nou projecte en solitari de la petita de les germanes Farelo— i la sessió explosiva de DJ Trapella, que va allargar la festa fins ben entrada la nit.
La nit anterior, divendres, el festival ja havia donat el tret de sortida al cap de setmana gran amb un cartell indie de primer nivell. Maria Jaume, Viva Suecia i Carolina Durante van oferir concerts plens d’energia, carisma i connexió amb el públic. La vetllada es va completar amb la sessió dels Serial Killerz, una instal·lació lumínica de gran format a càrrec del col·lectiu Cálidos i la presència imponent del Cavall de Troia, que va transformar l’espai escènic en una autèntica experiència immersiva.
La Gran Revetlla de Sant Joan, aquest dilluns 23, tornarà a convertir l’Estartit en l’epicentre festiu del país. Mushka, amb el seu nou disc Nova Bossa, encapçala una nit que comptarà també amb Figa Flawas, Ouineta i DJ Capde com a cloenda explosiva.
Encara es poden adquirir entrades i abonaments per aquesta nit i per la resta de jornades al web www.itacacultura.cat. El festival, que s’allarga fins al 6 de juliol, ofereix una vintena d’actuacions a set municipis de l’Empordà. Després de passar per l’Escala, Ullastret, Gualta, Corçà i l’Estartit, l’ÍTACA enfilarà cap a la Pera amb Judit Neddermann & Pau Figueres, i tancarà amb Pau Vallvé a Calella de Palafrugell.
Amb aquesta edició històrica, el Festival ÍTACA —organitzat per Link Produccions i els ajuntaments col·laboradors— reafirma el seu caràcter festiu, cultural i transformador. L’Empordà, una vegada més, balla al ritme d’una proposta que ja és molt més que música.
El concert d’Oques ens va deixar moments simpàtics com aquesta petició des del públic per interpretar el clàssic ‘L’Empordà’, de Sopa de Cabra.
En aquesta entrevista, Xeo ens obre les portes del seu univers creatiu i ens parla del seu primer disc, X els de casa, un homenatge a aquelles persones que mai fallen, que hi són sempre que les necessites.
Amb una gran sensibilitat artística, Xeo explica com moltes de les seves cançons van néixer entre passadissos de supermercat, escrites a corre-cuita en tiquets de compra quan la inspiració el sorprenia mentre treballava. Aquesta connexió directa i autèntica amb el seu dia a dia es reflecteix en tot el disc.
Tot i produir-se ell mateix les seves cançons, aposta fort per les col·laboracions amb artistes emergents. El disc en una finestra oberta a noves veus i sons.
De moment, manté la seva independència artística, però no tanca la porta a formar part d’una discogràfica en un futur.
No et perdis el vídeo de l’entrevista completa per descobrir tot el que hi ha darrere de X els de casa.
X els de casa és el projecte amb què XEO irromp amb força a l’escena musical catalana. Aquest àlbum, que marca el seu debut professional, és molt més que un recull de cançons: és una declaració d’intencions i una carta de presentació d’una nova generació d’artistes urbans que fan música amb identitat, emoció i visió de futur.
Amb l’ambició de situar la música urbana en català al centre del panorama musical emergent, XEO proposa un disc ric en matisos i gèneres —del pop urbà al trap, passant pel reggaeton i el drill—, on cada tema aporta textures diferents i influències contemporànies. El català hi té un paper central, però el castellà també hi apareix de manera natural, reflectint la realitat multilingüe de l’artista i del seu entorn.
X els de casa és un homenatge íntim i sincer als orígens de XEO: la seva família, les seves vivències i el seu barri. El projecte ha estat creat des de l’emoció, però amb una producció professional i cuidada, que vol competir de tu a tu amb les grans produccions del gènere.
La majoria de col·laboracions són amb artistes emergents que XEO ha conegut durant la seva trajectòria, demostrant el seu compromís amb el talent jove: “hi ha molts artistes… però mai massa”, afirma l’artista.
Tot el procés creatiu ha estat liderat pel mateix XEO, que ha compost i produït el disc, amb el suport tècnic de NOAH THE MIND, productor establert a Sant Joan Despí, qui s’ha encarregat de la mescla i el màster en un estudi d’alt nivell.
Amb X els de casa, XEO es consolida com una de les veus amb més projecció dins l’escena urbana catalana, apostant per una música que connecta, emociona i representa tota una generació.
The Tyets tornen a ocupar el número 1 de la Primera Llista, aquesta vegada, amb ‘Si ho deixéssim tot’.
Entren a la llista
Banda Neon – Es busca catalanet
Sabrina Carpenter – Manchild
Surten de la llista
OneRepublic – Invincible (7 setmanes)
Ariana Grande – Twilight zone (9 setmanes)
Aspirants
Calvin Harris feat. Clemenine Douglas – Blessings (5 setmanes)
Ed Sheeran – Sapphire (2 setmanes)
Sexenni & Yung Rajola – Avall lo paper (2 setmanes)
Mama Dousha – Vitamina de l’amor (novetat)
Damiano David – Zombie lady (novetat)
Després de posar música al Nadal de Barcelona amb Un plat més a taula i de donar la benvinguda a la primavera amb Cerca cerca, el grup de technorumba Habla de mí en presente presenta la seva proposta per aquest estiu: A l’ombra. El tema fuig dels tòpics estiuencs i aposta per un relat viscut des del marge, entre bastidors, on la foscor es converteix en refugi i espai de complicitat.
Amb un marcat caràcter cinematogràfic, A l’ombra s’inspira en la idea d’un “robatori de l’estiu”: com si algú segrestés la calor i els elements més icònics de la temporada per obrir pas a una història d’amor clandestí, desig i connexió profunda, amb ecos dels mítics Bonnie & Clyde.
La producció, signada per Jona Hamann, manté l’essència del so característic del grup, amb la fusió de guitarra espanyola, violí, percussions i baix que es trenen amb subtilesa i calidesa. Tot plegat al servei d’una veu que convida a fugir del soroll, de la llum encegadora i de les mirades alienes.
El tema formarà part del pròxim EP d’Habla de mí en presente, un treball conceptual que recorre les quatre estacions de l’any i que explora vivències i emocions al marge dels clixés.
Després d’estudiar trompa al Conservatori de Girona i completar la carrera de Física, Òscar Boyle va refugiar-se en la música. Les primeres cançons, escrites amb passió, van romandre amagades durant anys en un calaix… fins fa dos. Llavors, va decidir compartir amb el món el que havia estat gestant en silenci.
La seva carrera musical va iniciar-se amb l’EP Empty Pages el 2023, editat juntament amb el segell El Teler. Ara, el cantautor giraoní presenta el seu primer disc de llarga durada, No Place Like Home, un treball que gira entorn del concepte de «casa» en la seva forma més àmplia: no només els murs i mobiliari, sinó també les persones, les rutines i els records que ens fan sentir acollits.
“Casa és el lloc on despertes cada matí, la cuina a mig netejar del sopar d’ahir a la nit, les flors que toca regar…”, relata Boyle. Amb aquestes paraules, el disc s’endinsa en els laços d’amistat d’infància, amors –efímers o eterns–, la família, i la vida quotidiana. Una celebració sincera i emotiva de tot allò que fa sentir segur i estimat.
El projecte ha comptat amb la producció i enginyeria de Àlex Pérez, que també ha col·laborat en l’acompanyament musical sota l’aixopluc d’El Teler Music. Per assegurar una qualitat sonora de primer nivell, Juanjo Muñoz, des dels estudis Catmastering, s’ha encarregat del màstering final.
Hem parlat amb Xavibo sobre el seu nou projecte “No te enamores”. Una advertència en imperatiu, que realment hauria de ser “elegeix bé de qui t’enamores”, perquè sense el desamor no existirien ni moltes pel·lícules ni molt llibres… és important l’ensenyança. Ell composa des de les seves experiències, perquè és l’única manera que té de compondre, vivint coses interessant i explicant-les, a vegades en un procés solitari, molt hermètic, com els 13 dies que va passar en un aparador a Madrid. Una experiència que assegura que el va ajudar a estar realment present per primera vegada en molt temps.
Xavibo ens parla sobre fracàs amorós i sobre com la música té un paper molt terapèutic en la seva vida. Actualment, se sent més inspirat en català i sembla ser que “Niguls” és només l’inici. També és una de les cançons que té més ganes de tocar en directe, en un dels 13 concerts del “No te enamores Tour”, que té parada a Barcelona el 6 de març de 2026.
El que va començar com una actuació explosiva al Desconcert d’iCAT 2025 a l’Apolo de Barcelona ha acabat convertint-se en un single que promet fer ballar tot l’estiu. Alosa i Svetlana han materialitzat la seva química amb Aseregé, una perversa i divertida revisió del clàssic de Las Ketchup. Amb una producció de Stefano Maccarrone (Rigoberta Bandini, Mendetz), la cançó uneix dos mons aparentment allunyats —el folk contemporani i la irreverència queer ‘cuntalana’— en un beat rodó que convida a deixar-se anar.
El resultat és un passatemps sonor que neix de la petició popular després de la seva celebrada actuació conjunta, i que vol ser l’himne més gamberro i ballable d’aquest estiu.
Després de l’èxit de Piruleta, Laura Riembau torna amb Bucle Infinit, un himne pop que parla dels desitjos que es repeteixen i dels cicles emocionals que mai acaben de tancar. El tema, amb una producció subtil a càrrec d’Oskar Okay, melodies sofisticades i un so que combina força i delicadesa, situa Laura al costat de noms com Julieta, Ven’nus o Maria Hein, amb una mirada pròpia, íntima i elegant.
Formada com a pianista clàssica al Liceu i ara plenament immersa en el pop urbà, Laura Riembau continua ampliant el seu univers sonor amb un estil magnètic i honest. Bucle Infinit forma part del camí que desembocarà en el seu primer EP, una obra que promet seguir explorant les emocions i vivències que han marcat la seva trajectòria artística.
El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) celebrarà la seva 37a edició del 17 al 21 de setembre amb una programació de 73 actuacions que combinen talent local, estatal i internacional. La nova direcció artística —formada per Joan Rial, Jordi Casadesús i Rubèn Pujol— aposta per consolidar el MMVV com una fira musical de referència internacional.
El festival arrencarà amb el concert inaugural de HIMNO VERTICAL, el nou projecte de Rocío Márquez, i es tancarà a la Plaça Major amb un concert especial de Mishima. La programació també comptarà amb noms destacats com Maria Arnal, La Ludwig Band, 31 FAM, Sidonie —que estrenarà el seu primer disc en català— i el suec Jay-Jay Johanson.
Altres artistes internacionals que passaran pels escenaris de Vic són Okkervil River, Capitão Fausto, C’mon Tigre, BLUEM, Óskar Gudjonsson & Magnús Jóhann i Fillas de Cassandra. La programació inclourà també estrenes de discs i gires, amb un total de 38 novetats.
El MMVV 2025 posarà el focus internacional en Portugal, França i Itàlia i estrenarà nous escenaris com la plaça de la Catedral i les esglésies dels Dolors i de la Pietat, amb l’objectiu d’apropar encara més la música a la ciutat.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
