La Copa Lotus s’entesta a seguir fent allò en què creuen i que saben fer: parir cançons rodones. Ara tornen amb més maduresa que mai, amb un so atemporal però renovat i amb un compromís indestructible amb els riffs més elèctrics i el pop d’autor.
‘Banda local’ és el primer avançament del seu quart treball, ‘El disc en castellà’ (RGB Suports, 2024), un disc que publicaran el 31 de maig. El single és una reverència al noble art del rock’n’roll, amb una textura sonora que emana l’escalfor de les vàlvules de l’amplificador i que llueix amb orgull el metall dels instruments de vent que l’acompanyen.
A part de ser gravada i produïda per Vidal Soler a El Colmado Records, la cançó l’ha mesclat el californià Dave Cerminiara, guanyador d’un Grammy i col·laborador habitual amb artistes com Father John Misty, Dua Lipa o Jonathan Wilson.
‘Banda local’ explora les aventuretes d’una banda local disposada a deixar-se la veu en qualsevol escenari de mala mort o canviar-se el torn per actuar als principals festivals del país. I el que és el millor: fer-ho amb orgull.
Alizzz porta una carrera marcada a parts iguals per la avantguarda i l’experimentació, així com per l’èxit comercial. Gràcies al seu talent i a un bagatge musical tan ampli com profund, ha dissenyat el nou pop tenyint-lo d’urban en la seva faceta com a productor (amb tres Latin Grammys en la seva història). Des que va llançar la seva carrera en solitari amb el seu primer àlbum Tiene Que Haber Algo Más, un títol que és tant un manifest vital com artístic, s’ha proposat fer-lo evolucionar.
L’èxit entre crítica i públic del seu primer àlbum va portar a Alizzz a girar durant molts mesos per tota Espanya, recolzat per una banda virtuosa amb la qual va conquerir els escenaris més prestigiosos. Aquest periple va suposar una evolució en el seu so que l’ha arrelat a la música de guitarres i que, juntament amb una pulsió per arriscar a nivell personal i estètic, s’ha convertit en el germen del seu nou projecte, Conducción Temeraria.
Conducción Temeraria és un disc que funciona al mateix temps com el revers oníric del seu primer treball, i com un treball brillant de pop alternatiu, que l’aliança amb els més grans de la seva generació.
Conducción Temeraria és un àlbum ple de cançons romàntiques i elegants. ‘Dónde Estás?’, tercer senzill oficial de l’àlbum, que es presenta amb un nou i sofisticat visual de Félix Bollaín, ens torna a portar a aquelles nits especials on tot pot passar. ‘Tiemblo’ i ‘Mirando al techo’ es descobreixen com a dos singles encoberts, girant la trama que funcionen per si mateixos i que enganxen a la primera escolta mentre narren amb força expressionista dos sentiments universals.
Alizzz ens te una sorpresa a Conducción Temeraria que no acaba amb el llançament de l’àlbum: i és que en unes setmanes es desvetllarà ‘En tu casa o en la mía’, amb la col.laboració de l’exitosa banda argentina Conociendo Rusia. L’artista hispanoamericà Cuco signa juntament amb Alizzz una preciosa balada com ‘Solos Tú y Yo’, a mig camí entre un romanç de festival i un ball de final de curs. Renaldo & Clara coprotagonitzen ‘No ho sé’, una nova aposta del de Castelldefels per la música popular catalana plena de desig i suggeriment. De nou Alizzz uneix el millor de l’escena internacional amb la local, una de les seves senyes d’identitat.
La velocitat i la passió lideren un àlbum com Conducción Temeraria, que reforça Alizzz com un dels noms més importants de la música nacional de l’última dècada. L’artista català brilla en un treball amb vocació de clàssic; innovador i valent, en el qual s’investeix de narrador per parlar-nos de si mateix i continuar construint, al mateix temps, un dels imaginaris més sòlids i suggerents de l’escena nacional.
Una setmana més aquí seguim! Una nova entrega del teu blog de novetats musicals de referència! Just joking, però sí que volia comentar que estic molt proud de mi mateix de continuar fent aquests blogs i de la rebuda que han tingut per moltes persones properes a mi, moltes gràcies per seguir-me llegint. Ens veiem avui al concert del Guillem Gisbert? Ganes.
Avui moltes cosetes, per compensar les dues últimes setmanes que han sigut més fluixes.
NOVETATS
Did Kanye know that he was supposed to release Vultures 2 today? Of course not.
No podia començar d’una altra manera que no fos amb el diss track de Kendrick Lamar “euphoria”. Hem hagut d’esperar 2 setmanes després del release de “Push Ups” de Drake, però l’espera ha valgut totalment la pena. 6:23 minuts de pura ràbia (i liricisme!), amb 3 beat switches i un centenar de referències i barres històriques (les de Daft Punk, YNW Melly, o la de Pusha-T per exemple, bestials), amb les quals torna a demostrar perquè és el GOAT, i amb les que s’ha endut el suport de gairebé tota la indústria. KDot is up! No crec que Drake pugui superar mai això, quant a nivell de rap, però sí que pot fer-ho pel que fa al missatge, per què de moment, cap dels dos ha dit res nou que no s’hagués dit a altres diss tracks. Estarem atents a la seva contestació, perquè això òbviament no s’ha acabat aquí. Per cert, 9,2M de reproduccions en un sol dia, convertint-se en la cançó de rap més escoltada en un dia del 2024. Si voleu una explicació completa us deixo un parell de videos. Si no, atents a la lletra!
(Drake Fans):
(Drake Haters):
Avui sí, ja ha sortit Radical Optimism, el nou disc de Dua Lipa. Cada setmana he anat recomanant els singles, i avui no podia ser menys. Tornar a mencionar la producció de Danny L HarleTame Impala, amb la que afegeix una capa de electro-pop psychodelic als seus hits pop de sempre. Podria dir que és el meu disc preferit seu. Upcoming Grammy? Could be! Poquíssims skips. De les noves, m’ha flipat “Whatcha Doing” (a què endevineu perquè).
Després de gairebé dos anys, ja és aquí el primer senzill de la nova etapa de Ferran Palau “Aquí no hi ha truc”. Personalment, tenia una mica de por que ja hagués passat el seu prime, i la seva nova música es fes una mica repetitiva. Doncs tot el contrari, penso que ha tornat en plena forma, amb una cançó que sona increïble i que a més, enganxa. I tot és en part, gràcies a les espectaculars guitarres i a la genial producció del mateix Ferran Palau, acompanyat de Sr. Chen i Jordi Matas. Moltes ganes de sentir que més ens té preparat en el seu nou disc Plora Aquí (que, per cert, ja s’ha estrenat en format físic, però haurem d’esperar al 23 de maig per escoltar-lo a totes les plataformes), i de descobrir tota la seva part visual. També ganes de veure com ho adapta al nou directe (per exemple, pel Primavera Sound). Ens en podem fer una idea gràcies a la seva nova càpsula al V4M:
Avui s’ha estrenat el primer disc en solitari de Miki Lloret aka poggioli. S’anomena videoclub i és el primer de (mínim) 2 àlbums més que estan per venir. 11 cançons d’amor on es compara la fi d’aquest amb el tancament dels videoclubs. Com sempre, en aquest blog estem a favor de les propostes originals i de qualitat, i a més, en català. Amb l’ajuda a la producció i la composició dels grans Galgo Lento i Xicu, i amb temes destacats com “enamorat d’internet” o “el millor lloc del món”, les meves preferides. Després del debut al Laut i la presentació a l’Òrbita Fest, el podrem escoltar a l’Heliogàbal el 22 de maig per només 5,36. No us ho perdeu!
Ara si, després d’un ajornament, ja està fora la primera mixtape de 4batz, u made me a st4r, la nova estrella del R&B, que apareixia per sorpresa a principis d’any, sorprenent a tothom pel seu aspecte i la seva veu aguda. Va aconseguir endur-se el support de tota la indústria (grans figures com Kanye i Drake, amb els que ha col·laborat…), signar per OVO i assolir unes xifres de reproduccions rècord. Durant la setmana vam poder escoltar “act v: there goes another vase” i des d’avui ja podem gaudir del projecte sencer. Tot i les acusacions de Industry Plant (could be, so what?), la qualitat és innegable. A new star is born, i ha vingut per quedar-se. I des d’aquí, estem molt a favor. De les noves, us recomano l’”act vii: all we do is argue, argue” i el “act viii: i hate to be alone”.
“Love from the Other Side” és un altre hit de L’Impératrice. Tercer senzill del seu nou disc, Pulsar, que necessito que surti ja. Més encara després de la confirmació que Erick the Architect apareixerà a una cançó. És sens dubte un dels grups que més he escoltat aquest any i que sorprèn a cada cançó, explorant nous sons i melodies, del pop al hip hop i del house al disco. De veritat escolteu-los si no ho heu fet ja.
Estrena avui també per Alizzz, després de la premiere del seu tercer single “Dónde estás” en un videoclip bastant èpic estrenat a Filmin i on el sentim amb una veu i unes guitarres més distorsionades que mai. Ja està disponible Conducción Temeraria, el seu segon disc, amb el que explora una nova sonoritat, més electrònica, i on torna a comptar amb col·laboracions espectaculars. És el cas del primer avançament amb María Arnal o de les noves, “No ho se” amb Renaldo i Clara (molt top i en català!!) i “Solos tu y yo” amb Cuco. Es va filtrar una cançó amb Conociendo Rusia, però sembla que sortirà més endavant. La de “Tiemblo” i la de “Vuelve a disparar”, també xulíssimes. El veurem al Vida!
Caroline Polacheck ha tornat amb una nova cançó, “Starburned and Unkised”. M’ha encantat. Crec que descobreix un nou so, amb unes vibes dels vuitanta, estranyes, misterioses, que et transporten 100% al seu món. La cançó formarà part de la BSO de la pel·lícula I saw the TV glow, amb la Brigette Lundy-Paine. S’haurà de mirar!
Combinació perfecta entre Kevin Abstract i Lil Nas X (i Quadeca a la producció) a “Tennessee”, una cançó que van estrenar junts al Coachella i que des d’avui ja podem gaudir a totes les plataformes. A Tennesse tornem a sentir l’ex Brockhampton rapejar, després de Blanket, el seu disc més indie i experimental.
Dos anys després, ha tornat Dayglow! “Every Little Thing I Say I Do” és el primer senzill del que sembla que serà un nou disc, que si sona igual que això, serà un altre èxit. Una pena que no estiguin a cap festival perquè em moro de ganes de veure’ls.
DESCOBRIMENTS/RECOMANACIONS
Evidentment, jo també he sucumbit a l’onda de la nova sensació de l’indie. Es diu Mk.gee i acaba de publicar el seu disc debut Two Star & The Dream Police, que conté cançons com “Alesis” “Candy” i “Are you Looking Up”. És un mix de gèneres i de melodies i acords inusuals, que no us deixarà indiferents. Si us agrada Bon Iver, Frank Ocean o Dijon, un dels seus col·laboradors habituals i clara influencia (era el seu guitarrista), us encantarà. M’agrada molt l’aposta per un so no tan nítid, més processat, com si hagués gravat a un túnel. No sé si m’explico. A part les guitarres elèctriques, els synths o el saxo tenor són una passada. Apunta a un dels discos de l’any.No us perdeu tampoc la seva performance al Jimmy kimmel Live, que sona encara millor que l’original:
Aquesta setmana he estat llegint un article que parlava de les pròximes estrelles de l’escena R&B. El que més em va cridar l’atenció és BLK ODYSSY. Un cantant americà, al que a l’article comentaven que era una mescla entre SiR i Kendrick. Evidentment l’havia d’escoltar. He de dir dues coses: s’assembla més al primer, i m’ha encantat. Us recomano “GHOST RIDE” amb Mereba, un altre talent a tenir en compte que jo personalment havia descobert gràcies a la seva colabo amb JID a “Sandstorm” o a “Yo Love” amb Vince Staples i 6LACK (escolteu-les també!). M’han agradat molt les lletres de crítica social i en contra el racisme, i també el videoclip:
Seguim amb una cançó curteta, de només 1:05, però que he estat escoltant molt aquesta setmana. Es tracta de Montell Fish amb dj gummy bear i el seu “2 seater”, amb el que aconsegueixen amb aquest breu temps, transportar-te a una atmosfera melancòlica, caòtica però que captiva. Un altre cas de base distorsionada i falset que funciona perfectament. M’apunto també el seu nom, juntament amb d’altres de semblants com el d’Artemas.
I acabem el blog d’avui amb Tommy Richman. No sé per què, però em sento súper orgullós del que va ser el teloner de Brent Faiyaz, ja que us el vaig recomanar per aquí amb el seu primer EP quan no tenia gairebé escoltes, i ara, amb el seu nou tema “MILLION DOLLAR BABY” ha aconseguit arribar al número 1 del món i als 11M de streams amb una setmana, gràcies, en part, a l’èxit a TikTok. 100% merescut, amb una cançó divertida, estiuenca i amb un baix espectacular, que marca (un altre cop avui) el naixement d’una nova estrella.
També hi ha hagut altres sortides interessants, com el disc de la WILLOW, l’EP de Domink Fike, la col·laboració entre Kacy Hill i Nourished by Time o els singles de Bakar i Bungalow Collect, però not in the mood.
Fins aquí totes les novetats d’avui, fins a la setmana que ve! 🙂
Recordeu que podeu seguir-me a Spotify i a la llista de 2024 si voleu tenir tota la música d’aquest any (i més) a mà:
Miki Núñez torna a connectar amb els seus orígens amb un nou senzill en català, “Dins del meu cap”, que serveix com a avançament de l’esperat nou EP de l’artista, que per primer cop ens presenta un projecte íntegrament en català.
Amb “Dins del meu cap” Miki torna amb un nou so, més modern, mantenint la seva essència pop festiva característica mentre introdueix elements electrònics frescos, creant un estil més modern i vibrant, en aquesta producció de Genís Trani.
Aquest pas marca l’inici d’una nova etapa a la carrera de l’artista, en la qual promet explorar diverses influències i gèneres musicals per mantenir-se a l’avantguarda de l’escena musical catalana.
Amb aquest nou projecte es pretén consolidar a en Miki com un dels artistes més rellevants del panorama musical català, sorprenent i emocionant fans i crítics amb un potent EP que veurà la llum molt aviat.
AYRYN es presentava en l’escena catalana del pop urbà amb Tremolar: un viatge en quatre temes per diferents moments de la seva vida. CLOE va ser guanyadora del Concurs KLK al FIM, impulsant-la amb temes com “P*TA SEXY”. Dues noves veus del panorama català que es troben aquest 2 de maig a “No esperis res”.
El desamor pot ser dur, però també pot ser una via d’inspiració. Ayryn i Cloe celebren de festa el seu empoderament femení amb una clara idea: estic bé sola. Tranquil·les, sense dependre emocionalment de ningú, gaudeixen de la seva actual realitat on ja no estan lligades a una persona que els restava. Una nit en què s’envien l’una a l’altra el meme de “una lloradita y a seguir”, abans d’arreglar-se i sortir per la porta de casa trepitjant fort.
“No esperis res” és un una cançó amb ritme de funk carioca i guitarres pop que parla sobre passar pàgina amb un amor tòxic. S’inspira molt en la ciutat de Barcelona, els bars on les dues barcelonines passen les nits i la gent amb la qual comparteixen aquesta celebració vital. Un entorn barceloní ambientat per un videoclip a la famosa sala de l’Heliogàbal, lloc de trobada de molts músics de l’escena catalana.
Així, “No esperis res” és el primer avançament del nou àlbum d’Ayryn que inicia amb Cloe. Dues prometedores carreres que reafirmen el seu lloc entre les pròximes referents de l’urban en català.
“No esperis res” ressonarà en directe als escenaris del Festival Límbic el pròxim 3 de maig i a la sala Pumarejo el 10 de maig per la festa de A Plena Llum.
Vienna és un grup de pop que neix l’any 2019 al sud d’Alacant, format per quatre joves: l’Arturo (cantant), el Pau (baixista), el Victor (bateria) i el Julio (veu, guitarra i saxofon). En aquests anys, la banda ja s’ha convertit en una de les principals de música pop del nostre país, amb treballs discogràfics com el darrer: ‘Després d’un temps de bona relació, un dia vaig anar a sa casa’ (Picap, 2022). Un EP replet de col·laboracions potents com la de l’Adrià Salas de La Pegatina, o també la sensibilitat i delicadesa de la Roserona.
Ara, en plena primavera presenten ‘Una Història’, un segon avançament. Una cançó de pop alternatiu que desenvolupa una història biogràfica de ningú en particular i de tots els membres del grup en general. En ella, trobem les diferents etapes de la vida descrites a través de records. La melodia va creixent amb la tensió de la lletra mentre aquesta història avança, com si es tractés d’algú que es va fent gran i d’aquesta manera, la lletra camina sola, a la vegada que les vivències van succeint.
Strombers publica ‘Mare’ i serà la darrera que publica el grup de Cardona, ja que el seu cofundador i cantant, Ferran Gallart, va morir el passat setembre. Justament, és una gravació pòstuma que va fer en Ferran a guitarra i veu i que el grup ha pogut recuperar i posar-hi la resta d’instruments amb la producció musical de Xasqui Ten.
La cançó es titula “Mare” i és un homenatge d’en Ferran a la seva i a totes les mares.
Strombers posa aquí el punt i final a una trajectòria plena de vivències, èxits i, sobretot, música. La banda, fundada per Ferran Gallart i Toni Company, es va formar a Cardona fa més de 20 anys i s’ha caracteritzat al llarg de la seva història pel seu caràcter juvenil, festiu i gamberro, que els ha portat a ser dels grups capdavanters de la festa a Catalunya. El seu estil barreja l’ska, els ritmes llatins, el reggae, el rock o el country per aconseguir un so inconfusible i sempre festiu.
Dani6ix & IZZKID retornen a l’escenari musical amb “QESLT” (Quan El Sol La Toca), un nou single que es perfila com un èxit d’estiu. Carregat d’energia vibrant i melodies que captiven l’essència de la temporada estival, aquesta peça promet ser una de les més emblemàtiques de la temporada.
“QESLT” es caracteritza per la seva capacitat de capturar l’essència dels moments inicials d’una nova connexió emocional. La cançó explora els sentiments efímers, intensos i sovint breus que sorgeixen quan comencem a conèixer algú que ens captiva profundament. El tema tracta aquestes primeres experiències com si fossin un dejavú: un cicle constant de pensaments i converses sobre aquella persona, reforçat per la sensació que tot el que succeeix ja s’ha viscut en la nostra imaginació.
Amb “QESLT”, Dani6ix & IZZKID aconsegueixen crear una experiència musical que no només ressonarà amb aquells que han experimentat aquest tipus de connexió fugissera, sinó que també animarà a tots els oients a deixar-se endur per les seves evocadores lletres i ritmes contagiosos.
El single està ja disponible en totes les plataformes digitals, aportant una nova dimensió al repertori del duo i consolidant la seva posició com a creadors de hits dins l’àmbit de la música urbana i pop català.
L’Aleix Otem i en Marc Clapés han parlat amb l’actriu Rita González que hem descobert amb ‘L’Acadèmia’ la sèrie emesa a 3Cat i també a Amazon Prime.
També hem conegut una mica com ha estat el rodatge de la sèrie, ens ha explicat en què consisteix el “semàfor”, també els moments de gravar escenes on jugava a futbol o la relació amb la resta de l’equip.
Hem parlat dels seus inicis en el món de la interpretació i hem acabat amb el Test de Primera Fila!
El proper 10 de maig arriba la primera edició de “A plena llum” un petit festival on poder ajuntar dones artistes locals en un espai únic i gaudir de la música en directe.
En la seva primera edició han volgut comptar amb quatre increïbles artistes locals, sent totes i cadascuna d’elles, caps de cartell: Dianka, Lhara, Mariana També i Ayryn.
A partir de les 20:00h a l’El Pumarejo, es comptarà amb les actuacions de les 4 protagonistes a més d’un petit DJ SET entre les actuacions, dut a terme per LA PAINS, que seguint amb una de les idees principals del projecte, estarà punxant diferents èxits de dones artistes dels 2000 fins ara.
Fa poc més d’un any, naixia El piti de la suerte amb la intenció de promoure la música emergent i el treball d’artistes independents i/o emergents. Des de llavors, han dut a terme més de 30 concerts i començat a col·laborar amb nous artistes fent créixer una xarxa de suport, respecte i admiració.
Per això, han organitzat aquest nou format, amb la idea d’organitzar diferents esdeveniments en espais on una varietat d’estils i formats artístics s’uneixen per a destacar la música i les artistes que, en moltes ocasions, queden en la sobra de moltes altres.
Aquesta setmana Shaboozey i Beyoncé han fet història a la llista Country dels Estats Units, en ser els primers músics negres que ocupen els dos primers llocs de la llista. De fet, el primer ha desbancat a ‘Texas Hold’ Em’ després de 10 setmanes de lideratge. Ho ha fet amb ‘A Bar Song (Tipsy)‘, un tema que rememora el tema de 2004 de J-Kwon ‘Tipsy’.
La cançó ha enganxat no només als Estats Units, també en d’altres països, com el Regne Unit i també ocupa el primer lloc dels temes virals a Spotify, gràcies a la seva popularitat en aplicacions com TikTok.
L’artista originari de Virginia, s’anomena Collins Obinna Chibueze i el proper 31 de maig està previst que publiqui el seu tercer disc “WHERE I’VE BEEN, ISN’T WHERE I’M GOING”. Així mateix, també l’hem pogut escoltar col·laborant al darrer disc de Beyoncé als temes ”SPAGHETTI i SWEET★ HONEY★BUCKIIN’.
Especialitzat amb la combinació de country i hip-hop, l’artista es mostra entusiasmat amb la popularitat de la seva última cançó i agraeix el suport que està rebent de companys de professió o dels seus seguidors. Va debutar el 2018 i quatre anys després va evolucionar en combinar com ningú el trap i el country.
Ara està concentrat en la promoció d’aquest nou disc, tot i que ja va teixint com li agradaria que fos el seu futur. De fet aquest cap de setmana va coincidir amb Lana del Rey, amb la que li encantaria poder col·laborar.
El 5 de juliol de 2021 va morir la cantant italiana Raffaella Carrá, molt recordava per les seves festives cançons, que durant dècades van monopolitzar les llistes d’èxit i les discoteques d’Itàlia i també de Catalunya, entre altres països.
Aquest 2024 un dels seus èxits ‘Pedro‘ s’ha fet viral les darreres setmanes gràcies a TikTok i un rus anomenat Fleksa30, que va compartir un muntatge de la seva mascota, sobre una base de tecno creada per DJ Jaxomy i Agatino Romero, que són els que han compartit de forma oficial el remix a les plataformes d’streaming, després que els hereus de la Carrá donessin la seva aprovació.
Ara mateix la cançó és número 1 de tendències virals a l’estat espanyol i número 2 al global del món i triomfa en llistes com la francesa, la sueca, la mexicana, australiana o la d’Alemanya, on ocupa el quart lloc.
El remix es va compartir a Spotify el passat 29 de març i ja suma més de 60 milions de reproduccions, sent ja l’èxit més important en aquesta plataforma per la cantant.
Els últims dies la cançó també ha estat emprada per les Joventuts Socialistes i corren un bon grapat de mems amb l’èxit de la Carrá.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
