La Mushkaa és una de les artistes més importants del moment i les seves cançons cada vegada sonen més a tot arreu. Abans de l’estrena de la nova col·laboració amb la Julieta a ‘Vaya liada’ et presentem les 10 cançons més populars sumant les xifres de Spotify i el vídeo més vist del seu canal de Youtube.
Així les coses han quedat d’aquesta manera:
10. HABIBI – 2.154.756
9. TAS LOKO – 2.329.631
8. BARRAS WARRAS (AMB CALAGHER) – 3.671.664
7. EL MAMBO – 3.735.284
6. BONA VIDA (AMB FLASHY ICE CREAM & 31 FAM) – 4.141.638
‘Lifetimes’ és la nova cançó de l’estatunidenca Katy Perry que formarà part del nou àlbum que s’estrenarà el 20 de setembre.
La gravació del videoclip ha provocat força polèmica perquè resulta que la cantant no va demanar permís per gravar en algunes zones de les Illes Balears.
Una de les zones de gravació se situa a les dunes de l’illot de s’Espalmador, situades a l’interior del Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera.
La conselleria de Medi Natural del Govern Balear ha decidit portar a terme una investigació per determinar la gravetat de l’impacte ambiental de la zona.
Segons la investigació, el parc està delimitat per pals i cartells on indica que l’accés està prohibit.
El govern assegura que la Platja de Ses Illetes i les dunes de s’Espalmador tenen un gran valor ecològic.
Al videoclip s’observen diferents talls de Perry saltant i ballant en una discoteca, saltant d’algunes roques i gaudint dels paisatges naturals.
Portalblau, el Festival de Música i Arts a la Mediterrània, ha celebrat enguany la seva 17a edició amb un gran èxit d’ocupació, assolint un 92%. Més de 17.000 persones han assistit a les activitats programades, demostrant l’ interès creixent del públic per la singularitat d’una programació artística compromesa i de qualitat.
El festival, organitzat per l’Ajuntament de l’Escala, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i l’empresa banyolina TEM Productions, s’ha dut a terme en diversos espais emblemàtics de l’Escala i Empúries, com la Mar d’en Manassa, l’Alfolí de la Sal, el Jardí Clos del Pastor, la Riba, la Plaça Víctor Català, el Port de la Clota i el Fòrum romà del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
L’edició de 2024 ha destacat per una programació compromesa i diversa, que ha donat cabuda a projectes culturals i disciplines artístiques com la música, el teatre, la poesia, les conferències, els tallers, la creació, la formació, la literatura, el pensament i la fotografia. Aquesta selecció acurada de concerts i activitats ha ofert una combinació perfecta entre talent emergent i figures de renom.
Els concerts de destacats artistes com Mayte Martín, Andrea Motis, Mishima, Sopa de Cabra, Ginestà, Pau Alabajos, Figa Flawas i Guillem Gisbert han estat alguns dels moments més esperats del festival. A més, la programació s’ha completat amb actuacions de Júlia Colom, Assel Massoud amb Ahmad Dyab i Manel Ruiz, Ju, Henrio, Meritxell Neddermann i Mama Dousha, oferint una varietat de gèneres i estils que han captivat el públic.
Cicle de conferències “Mirades Blaves”: reflexions sobre el futur
Portalblau, més enllà de ser un espai dedicat a l’expressió, la creació i la difusió artística, s’ha consolidat com un àmbit per a la reflexió i el diàleg permanent sobre qüestions culturals, socials i mediambientals. Amb l’objectiu de promoure un futur més inclusiu, sostenible i ric en diversitat, el festival esdevé un punt de trobada per a la interacció i l’enriquiment mutu.
En aquesta edició, s’ha inaugurat el cicle de conferències “Mirades Blaves”, una proposta nova que, amb la col·laboració d’entitats i experts, ha abordat temes d’actualitat i rellevància cultural. Aquestes sessions han estat concebudes per fomentar un diàleg enriquidor i una comprensió més profunda del nostre entorn, reflexionant sobre qüestions clau des de perspectives diverses.
Avui hem anat fins a Sant Feliu de Guíxols per anar a un dels concerts que concentrava més públic jove de la programació d’enguany del Festival de la Porta Ferrada. Mushkaa i Figa Flawas han estat els responsables de posar el seu toc urbà a una programació eclèctica plena de grans noms.
Els seus noms estan sonant amb força aquests darrers mesos, no només per les festes majors, festivals o concerts, també a les xarxes i a la majoria de llistes de reproduccions dels joves (i no tan joves).
Aquest estiu està tenint com a protagonista ‘La Marina Sta Morena’, però també ‘SexeSexy’ o la imminent ‘Vaya locura’, de nou amb Julieta. Són dos noms que són senyal d’èxit i per això tants festivals i sales els han llogat perquè ofereixin el seu show en directe.
Foto: Marc Clapés
La Mushka i tota la seva troupe han estat els primers d’engegar motors, amb permís de la Juls (i dels Marc dels Iglú) que animaven la festa al Village, mentre la gent feia cua per comprar el sopar. La Mushka ha desplegat tota la força del seu darrer treball, compartint unes lletres i unes melodies que enganxen moltíssim, especialment entre el públic més jove, que minuts abans de començar ens deien que els agradava absolutament tot de la cantant. La música, però també ella com a persona. A Primera Fila s’ajuntaven totes les fans autèntiques de l’Irma, però també alguna que ens comentava que era la fan número 1 de la Greta!
Quan preguntàvem per Figa Flawas i la cançó que més esperaven escoltar un 90% de les persones ens deia ‘La Marina Sta Morena’ i és que s’ha convertit en poc més d’un mes en la banda sonora d’aquest estiu, no només a Catalunya, ja que també a la resta de l’estat està tenint un èxit mai vist.
El directe dels de Valls és del millor que es pot veure actualment sobre un escenari, amb permís d’Oques Grasses. El que fan és una gran festa, una gran calçotada amb amics, els que es posen a ballar, els que no paren de cantar, de fer salts i d’animar-te quan estàs més out.
Ells ho donen absolutament tot a sobre l’escenari, o sigui que els hi podem perdonar que quan els enganxem amb el micròfon no tingui energia per respondre massa cosa, ja que ho han donat tot a dalt de l’escenari.
Estan en un gran moment i ho estan aprofitant, oferint molts concerts arreu del territori, on ho donen tot i on la festa és la gran protagonista, poca xerrera i sobretot molta gresca i diversió, que en definitiva és el que vols veure quan vas a un concert.
30.170 persones han gaudit enguany d’alguna de les moltes activitats que ha programat la 17a edició del Sons del Món, que ja és una de les cites obligades dels estius a la Costa Brava. El festival va començar divendres 12 de juliol amb la recuperació de la programació als cellers de la DO Empordà, una sèrie de concerts íntims, exclusius i d’una bellesa única de Maria del Mar Bonet al Celler Vinyes dels Aspres, Albert Pla al Celler Martin Faixó i La Ludwig Band i Renaldo & Clara al Celler Empordàlia. Fins a 1.400 persones van exhaurir pràcticament les entrades de totes les propostes. El concert de Clara Peya al Celler La Vinyeta es va suspendre per pluja i finalment tindrà lloc aquest 13 d’agost.
Uns dies més tard, l’1 d’agost, David Bisbal va inaugurar la programació oficial a la Ciutadella de Roses, que ha acollit 23.700 persones, 2.500 menys de les esperades, ja que Anastacia va suspendre la seva actual gira per raons mèdiques i no va poder actuar al Sons del Món. Per contra, els concerts d’Antonia Font, Sergio Dalma, Oques Grasses, Maria Hein, Luz Casal, God Save the Queen, Joan Dausà, Anaïs Vila, The Tyets i Ariox, han estat tot un èxit.
En paral·lel a la programació oficial, el Village ha brillat amb llum pròpia reunint 4.800 persones que han volgut gaudir d’aquest gran espai d’oci, cultura i promoció dels actius de l’Empordà. Cada nit de concert, el Village emplaçat a l’espai de luxe a l’interior de la Ciutadella de Roses, un patrimoni històric i arquitectònic de primera, ha comptat amb una àmplia oferta gastronòmica de quilòmetre zero amb degustació de formatges de Mas Mercè, foie de Coll Verd, anxoves de Roses i oli DO Empordà. El Village, al que es podia accedir adquirint una entrada més econòmica, ha comptat també amb vuit food trucks, una pop-up store de la popular marca d’hamburgueses Deleito, barres de vins de criança DO Empordà i una programació pròpia amb un monòleg molt reeixit de José Corbacho i concerts de grans noms com Alfred Garcia o Tomeu Penya, actuacions d’artistes locals com DelPuerto o Genna i sessions de DJ com les que han ofert Juligan DJ, guitarra de Love of Lesbian o VēMō DJ’s, un duet format per diferents membres de Manel, entre d’altres Djs locals.
El concert suspès d’Anastacia dijous 8 d’agost, ha estat substituït per una jornada de portes obertes al Village protagonitzada per un concert de Blaumut, que va atraure més de 1.500 persones, que van gaudir d’una nit única.
Finalment, el Sons del Món ha realitzat diàriament tasts professionals de vins de cellers de la DO Empordà a la Ciutadella de Roses, que han pogut gaudir 270 persones. En la mateixa línia, i amb l’objectiu de mostrar la qualitat i la varietat de l’enologia empordanesa, dissabte 10 d’agost el Village ha acollit una fira de vins blancs elaborats per sis cellers de la DO Empordà. Una nit temàtica que va sorprendre tot el públic assistent.
El Sons del Món ja treballa per a la pròxima edició.
Joan Dausà va tornar a demostrar ahir per què és un dels artistes més estimats del panorama musical català en una actuació memorable al Festival Sons del Món, celebrat a la emblemàtica Ciutadella de Roses. Davant d’un públic entregat i amb totes les entrades exhaurides, Dausà va oferir un concert íntim i ple de complicitat que va captivar els cors dels assistents.
El concert va començar puntual a un quart d’onze de la nit amb l’emoció de “Nàufrags”, seguida per “Omple de vida els pulmons”, dues cançons que van preparar l’escenari per a una nit plena de moments intensos i emotius. La proximitat de Dausà amb el públic va ser evident des del primer moment que va voler comprovar la fidelitat del seu públic preguntant quants dels assistents ja havien estat en algun dels seus concerts anteriors. Aproximadament la meitat dels assistents, segons Dausà, va alçar la mà, demostrant la capacitat de l’artista per mantenir el seu públic. Tot seguit, va preguntar qui era la primera vegada que assistia a un concert seu, i al voltant del altre cincuanta per cent dels presents, van alçar la mà, evidenciant que la seva música continua atraient nous seguidors.
Entre els nous assistents, Dausà va destacar una persona que va confessar que no coneixia cap de les seves cançons, però que havia decidit venir per acompanyar la seva parella. Aquesta anècdota va ser un fil conductor al llarg de la nit, ja que l’artista va fer diverses referències a aquest espectador durant el concert, creant una atmosfera encara més íntima i propera, i demostrant una vegada més el seu carisma i capacitat per connectar amb tot el públic, tant els seguidors fidels com els que el descobrien per primera vegada.
A partir d’aquí, la connexió va ser total, i el cantant va començar a desgranar el repertori amb “Caure no feia mal”, una peça que recorda aquell moment en què tots hem estat nens, seguida d'”Una altra manera de viure” cançó que va interpretar en solitari a piano i veu.
Un dels moments més especials de la nit va ser quan Dausà va interpretar un mix de mitges cançons de la banda sonora de “Barcelona Nit d’Estiu/Nit d’Hivern”, seguit immediatament de la seva pròpia cançó de la mateixa pel·lícula, “Cremem-ho tot”. Aquest bloc, que Dausà només està oferint en la seva gira d’estiu, va ser rebut amb gran entusiasme pels assistents, creant un crescendo màgic que va seguir amb una delicada interpretació de “La gran eufòria”, que va posar d’empeus a tot el públic present.
Un dels moments més sorprenents de la nit va ser quan Dausà va interpretar “Take Me Home, Country Roads”, una cançó en anglès que va servir de preludi per a “Tot anirà bé”. Aquest darrer tema va crear un instant màgic en què Dausà va convidar el públic a cantar a capella, omplint la Ciutadella amb la veu de centenars de persones en una connexió única i irrepetible.
La nit va continuar amb “Que vingui algú” i, tot seguit, amb “Ho tenim tot”, una de les cançons més intenses del seu repertori i de les mes aclamadas per el public.
Just abans d’interpretar-la, Dausà havia comentat en una pausa que veure una estrella fugaç al costat d’una persona important era una senyal especial. La sorpresa va ser majúscula quan, mentre cantava “Ho tenim tot”, una estrella fugaç va travessar el cel de la Ciutadella de Roses, com si el destí hagués volgut donar la raó a les seves paraules. Aquest moment gairebé màgic va deixar el públic bocabadat, afegint un toc de misticisme a la vetllada. Però la nit encara no havia acabat. Quan semblava que el concert havia arribat a la seva fi, Dausà va sorprendre els assistents amb un bis emotiu, reapareixent a l’escenari per interpretar “Diria que eres tu”, “Truca’m”, “Judit” i la nova versió de “Jo mai mai”.
En resum, Joan Dausà va oferir una nit plena de sensibilitat, proximitat i emoció sota la llum de les estrelles, consolidant la seva posició com a un dels més grans referents de la música en català. Sons del Món va ser l’escenari perfecte per a aquest recital íntim i especial, que quedarà gravat en la memòria de tots els presents.
Qualsevol que segueixi per sobre l’escena musical catalana sap que la Julieta s’ha convertit en una de les veus prometedores del panorama actual. L’artista ha anat guanyant popularitat gràcies al seu estil únic que fusiona la intimitat de les lletres de les seves cançons amb tocs d’electrònica i pop, i aquesta nit al White Summer a Palamós, ha demostrat per què és considerada una de les artistes a seguir.
Amb l’ambient del festival, no hi havia cap dubte que aquesta seria una nit especial. L’escenari, banyat en llums fredes evocaven la màgia de l’estiu, estava a punt per rebre una Julieta que arribava disposada a conquistar el públic amb el seu nou treball, 5 AM. A les deu en punt, l’artista va pujar a l’escenari amb una energia contagiosa que va fer que el públic esclatés en aplaudiments i ovacions.
El concert va començar amb una coreografia, que va ser molt ben rebuda pels assistents, tot seguit va continuar amb “CARI”, un dels temes més potents del seu últim disc. Des del primer acord, va quedar clar que la Julieta no es guardaria res: la bateria marcava el ritme mentre la seva veu dolça i poderosa omplia cada racó de l’espai. El públic, captivitat, no va trigar a lliurar-se completament, movent-se al ritme de la música.
Després va arribar “Enamorada de tu”, una cançó amb molt de ritme que va ser corejada per tots els assistents. Quan va acabar de cantar-la, va llegir alguna pancarta dels seus fans, on una d’elles deia: “Julieta, on és “Si ha de ser serà”?” Ella va somriure i va respondre: “Doncs aquí està”, i de seguida va començar a sonar la melodia de fons. La versatilitat de l’artista, de passar d’un so més actiu a un altre més suau i melòdic, gairebé hipnòtic. Durant aquesta interpretació, la connexió entre la Julieta i el seu equip va ser palpable, cada mirada i gest semblava formar part d’un llenguatge secret, una complicitat que es va traduir en una interpretació impecable.
Ens va oferir tot el seu repertori, incloent-hi “Haiku”, una cançó que narra una història d’amor molt curta, però bonica; “No M’estima +”, en col·laboració amb Mushka, que ella mateixa va demanar que cantéssim amb força perquè no havia pogut assistir-hi, i també d’altres que no poden faltar com “Avions Volant” o “Com aquell agost”.
Un dels moments més emotius de la nit va ser, sens dubte, quan la Julieta va interpretar “Com El Dia I La Nit” una cançó juntament amb Oques Grasses. Segons ella mateixa, és una de les cançons més significatives per a ella: “Quan tenia setze anys, no em perdia ni un concert d’Oques Grasses”. Aquesta cançó celebra la simplicitat i la bellesa de viure el moment present sense complicacions innecessàries. Mentre la cantava, les llums creaven un efecte de contrallum que intensificava l’atmosfera melancòlica, fent que molts se sentissin profundament emocionats fins a les llàgrimes.
No obstant això, la nit no va ser només per a la nostàlgia. Amb “En Mi Coche”, la Julieta va aconseguir fer saltar a tothom. Aquest himne del seu nou disc, amb la seva melodia enganxosa i lletra enèrgica, va transformar el recinte en una autèntica festa. La cantant, per afegir més diversió, va llançar al públic les ulleres que havia utilitzat durant la interpretació de la cançó.
A mesura que s’acostava el final, l’ambient es tornava cada cop més eufòric amb “ENS BESEM”, una de les cançons on la Julieta balla més a prop d’un dels seus ballarins. Els moviments coreogràfics intensos i el contacte físic entre ells van encendre encara més l’energia del públic. A continuació, va arribar un dels seus darrers llançaments, “THELMA & LOUISE”, en col·laboració amb Belén Aguilera, una de les cançons més esperades i corejades pel públic.
El concert va culminar amb “FULL ROMANCE”, el seu darrer llançament i també una de les cançons més estimades pels seus seguidors del White Summer. En aquesta cançó, la Julieta va recrear l’escena d’un ring de boxa, afegint una dimensió visual impactant al seu espectacle. El públic, entregat, va acompanyar la Julieta en cada estrofa, creant un cor que ressonava amb força a l’espai. L’artista, visiblement emocionada, va agrair repetidament el suport dels seus fans.
La nit va acabar amb una llarga ovació que va deixar clar que la Julieta havia conquerit Palamós. En el moment final, va fer pujar la seva germana a l’escenari, i juntes van celebrar amb el públic un remix de la cançó “Avions Volant”, que sonava de fons. Aquest moment va confirmar, una vegada més, que Julieta és la veritable “CATALAN DREAM”.
Aquest passat divendres 9 d’agost la Ciutadella de Roses es va convertir en l’escenari d’una nit de nostàlgia i homenatge a una de les bandes més emblemàtiques de la història del rock, Queen.
Però abans d’això, hi havia una actuació de Delpuerto al Village de Sons del món, un espai que em va encantar, perfecte per sopar, fer temps abans del concert i escoltar música acústica tranquil·lament. Amb unes cadires i sofàs comodíssims i molta varietat de Food-Traks, això sí, amb molta cua en totes aquestes.
Un cop eren les 22h es va fer una cua grandiosa per entrar a l’espai del concert on actuaven God Save the Queen, “el millor show sobre Queen del món” segons la revista Rolling Stone. Des del primer moment, van demostrar ser un grup extraordinari on cada detall, des dels vestuaris fins a la posada en escena, va sorprendre el públic. Com a guitarrista cal destacar la virtuositat del guitarrista Francisco Calgaro que em va deixar la boca oberta en cada un dels solos que protagonitzava. La resta de músics, per la seva banda, van oferir una molt bona imitació de les complexes cançons de la banda britànica.
Un cop dit això, l’espectacle va ser espectacular, però Queen només n’hi ha un i em vaig sentir estrany en veure com un grup imitava exactament a un altre, vaig notar que encara que ho feien amb molta naturalitat i energia no podien igualar a aquest grup tan icònic.
Després d’aquest, vaig tornar al Village on Radio Cassette Night va fer sonar èxits de l’època.
En resum, la nit del concert de God Save the Queen a la Ciutadella de Roses va ser molt impressionant, però estranya, ja que al final no deixaven de ser quatre nois imitant a altra gent i crec que transmetre el mateix que un grup original és una cosa que ningú podrà aconseguir. Encara que cal remarcar la perfecta organització del Festival Sons del món i l’agradable Village on pots estar molt còmodament abans i després del concert.
The Tyets tornen a liderar la Primera Llista i en aquesta ocasió ho fan amb ‘Que vinguis‘.
Entren a la llista
Charli xcx – 360
Surten de la llista
Sexenni & The Tyets – Grup de pop (21 setmanes)
Aspirants
James Bay feat. The Lumineers & Noah Kahan – Up all night (4 setmanes)
Calvin Harris feat. Ellie Goulding – Free (3 setmanes)
Katy Perry – Lifetimes (novetat)
Clean Bandit feat. Anne Marie & David Guetta – Cry Baby (novetat)
The Killers – Bright lights (novetat)
Shawn Mendes – Why Why Why (novetat)
Després de l’estrena de ‘Woman’s world’, Katy Perry presenta un nou senzill, una cançó sobre l’amor amb uns ritmes frescos i estiuencs que recorden a grans èxits de la cantant. Aquesta estrena, que sona a festa i a estiu, formarà part del seu nou àlbum, “143”, que veurà la llum el 20 de setembre de 2024.
A ‘LIFETIMES’ veiem a una Katy Perry que tot i estar envoltada de festa es mostra sincera i ens confessa aquesta capacitat d’estimar a alguna persona per sempre. “I’ll love you for. I’ll love your for life. Lifetimes”. Una cançó molt animada que ens acompanyarà aquest estiu.
Al videoclip, disponible a YouTube, veiem a Katy Perry passejant per Eivissa i gaudint al màxim de l’illa, des de les seves platges fins a la seva famosa vida nocturna.
Shawn Mendes torna a l’escena musical amb dos senzills ‘Why Why Why’ i ‘Isn’t That Enough’, cançons que formaran part del seu nou àlbum “Shawn”, disponible a partir del 18 d’octubre. Quatre anys després del seu últim projecte musical “Wonder” (2020), Shawn Mendes torna mostrant una nova versió d’ell mateix.
Aquestes dues cançons presenten un estil molt diferent al que ens havia acostumat el cantant, amb unes lletres més aviat íntimes i contagiat d’un ritme semblant al country. Ambdues cançons parlen sobre buscar-se a un mateix, i també tenen la salut mental com a tema principal.
Als videoclips de ‘Isn’t That Enough’ i ‘Why Why Why’, ja disponibles a Youtube, veiem a un Shawn molt personal, envoltat dels seus amics i familiars, recuperant la seva essència.
Bon dia! Avui sessió matinal amb les novetats més destacades d’aquestes últimes setmanes. Aquest estiu està sent més complicat mantenir la constància, però espero compensar-vos-ho amb recopilacions com la d’avui:
NOVETATS:
El llançament més destacat per mi ha estat I LAY DOWN MY LIFE FOR YOU, el nou disc de JPEGMAFIA. És un altre pas endavant en la seva evolució artística i en l’evolució del mateix hip-hop. La producció és experimental com mai, fusionant diferents gèneres i creant una atmosfera única. Entre el caos i la creativitat, surten artistes com ell. Per mi un dels discos de l’any, igual que ho va ser SCARING THE HOES l’any passat. Escolteu-lo sencer, i en ordre, com sempre! Les meves preferides: “either on or off the drugs”, “New Black History” amb Vince Staples, “it’s dark and hell is hot” i “I’ll Be Right There”. Algú ve amb mi al Nitsa que farà al gener? Please!!!
Segon single per ODDLIQUOR després de “TALANQUERA”. Com ja vaig dir, aquesta primera, em va semblar bé, però una mica la mateixa fórmula que tot lo anterior. Amb “CON LOQ1 NACE” crec que torna a evolucionar i torna a fer un hit al qual estic bastant enganxat. A veure què tal funciona la resta de l’EP, SELF WAR VETERANS. Aquest so, entre el pop i el hip-hop amb tocs d’electrònica, arrels andaluses i fins i tot gòspel, sona molt i molt bé.
Sincerament, no sé com no havia descobert COIN abans d’aquest any. Tot el que estan traient m’està flipant. “Slack” és el tercer single del seu nou disc i sona increïble. El videoclip, també m’ha agradat, molt senzillet però efectiu. Again, si us agraden HUNNY, Dayglow, Declan McKenna, Bleachers o inclús The 1975, escolteu-los!
Fa molt que no recomano res de tekno per aquí, així que he pensat que aquesta era la setmana. I és que un dels grans, Vitalic, va publicar un nou senzill: “You Are Not Alone”. Un “dark disco”, melòdic, cantat, i que a més, si teniu paciència el drop és espectacular. Per cert, torna a visitar Razz al Novembre. Qui ve?
Straight from New York, Porches, el projecte d’Aaron Maine, està fent el seu retorn aquest 2024. I ho fa amb temes més grunge que mai com és el cas del seu quart single, “Crying At The End”, que m’ha encantat. El disc, anomenat Shirt, està previst pel dia 13 de setembre. Pels que veu arribar tard al meu blog, bastant cap al principi vaig recomanar cançons seves com “Mood”, “Underwater” o “Goodbye”.
FINNEAS ha tornat! El germà i productor de la Billie Eilish i una de les persones més talentoses del planeta, acaba d’anunciar el seu segon disc, per principis d’octubre, que portarà de títol el nom del seu primer single: “For Cryin’ Out Loud!”. I ho fa 3 anys després de Optimist, un dels meus discos preferits. La cançó, com sempre, sona genial. La seva veu m’encanta i l’instrumental amb trompetes i saxo em sembla súper encertada. Si mireu el vídeo, vigileu no us espanteu.
Ja fa mesos que us parlo de Tommy Newport, com un dels artistes revelació d’aquest any. I és que el seu falsetto no passa desapercebut. I la seva carrera, sobretot després d’aparèixer a l’últim disc de 21 savage a “red sky”, només fa que anar cap amunt. I així ha estat durant tots aquests mesos amb les publicacions de tots els singles que conformen Mister Domino, el seu tercer disc, que ja podeu escoltar des d’aquest dimecres. De les noves, heu d’escoltar el tema que porta el nom disc i sobretot, “The Bend”. I de les que ja havien sortit, recupereu “Sweet Dream”, “Accidental Tourist” i “Secret Place”. La nova onada de l’indie bé forta. Tant de bo veure’l a un festival dels grans aviat!
Continuem parlant de falsets, i és que fa un parell de publicacions, us vaig recomanar a Pale Jay. Doncs just aquesta setmana ha publicat un COLORS on ha aconseguit captivar-me encara més. Es diu “Easy, Lee” i amb ella demostra que la seva veu hipnòtica també funciona en directe. I el seu outfit misteriós, també. La cançó formarà part del seu primer disc, Low End Love Songs que sortirà el 6 de setembre. Tocarà escoltar-lo!
Un dels moments destacables del Primavera Sound va ser la Boiler Room de la portuguesa Erika de Casier, després de publicar Still, un dels discos d’aquest any. Allà mateix, en primícia, va provar la seva nova cançó, “Bikini, amb Nick León. I va ser una de les millors del set. Una cançó que forma part de la setlist de Brat summer sens dubte. Tant de bo tornar al PS!!
L’artista d’R&B de Hawai, PawPaw Rod ha publicat avui un nou EP, anomenat Doobie Mouth (An EP From PawPaw Rod) del qual us vull recomanar la segona cançó, “Shadow”, que m’ha donat super bones vibes. Si no el coneixieu, aprofito per tornar a parlar-vos de “HIT EM WHERE IT HURTS” el seu gran hit.
També han sortit altres singles d’artistes com Toro y Moi, Purple Disco Machine, Franc Moody, Roosevelt, Rex Orange County, Fountaines D.C. o Natalia Lacunza, que valen la pena, però no vull sobresaturar.
I després hi ha el cas de Vultures 2… parlem-hi. Com pot ser que després de gairebé mig any ajornant la sortida, acabis publicant un disc incomplet, amb mescles que sonen fatal, lletres inacabades i cap mena de consistència. I segons la meva opinió, massa llarg i avorrit. Si ja per mi a Vultures 1 va baixar molt el nivell al qual ens tenia acostumats, amb aquest últim, Kanye em confirma que les seves anades d’olla s’estan transportant també a la música. Una pena. Posats a salvar alguna cançó, la intro “SLIDE” em va semblar força interessant, sobretot pel fa a la producció. També “FIELD TRIP” amb Don Toliver, Playboi Carti i Kodack Black, però més pels features, que déu-n’hi-do, que per res més.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
