Robe Iniesta, músic extremeny i figura clau del rock espanyol, ha mort aquest dimecres a 63 anys. La seva agència de comunicació ho ha confirmat en un comunicat en què expressaven que els tocava escriure “la nota de premsa més trista de la nostra vida”.
El text lamentava la pèrdua de “l’últim gran filòsof, l’últim gran humanista i literat contemporani de llengua hispana”, un artista capaç de marcar generacions amb melodies i lletres que han esdevingut icòniques.
Guardonat el 2024 amb la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts, Iniesta va ser durant dècades un dels compositors i lletristes més influents. Va fundar Extremoduro el 1987 després d’una primera etapa musical en què venia maquetes al seu veïnat i havia impulsat el grup Dosis Letal. Dos anys després, el seu primer disc amb la banda, «Rock Transgresivo», el va situar al mapa amb cançons que avui són clàssics com ‘Jesucristo García’, ‘La hoguera’ o ‘Extremaydura’. El seu estil, marcat per un lirisme cru i punyent, retratava la marginalitat amb una força que el distingia.
La poesia es va anar fent encara més present en treballs com «Somos unos animales» i va culminar en «Agila» (1996), considerat la primera gran obra mestra d’Extremoduro. Aquell disc, produït per Iñaki Uoho Antón, no només va significar un salt artístic sinó també comercial. El seu tema més popular fins llavors, ‘So payaso’, hi donava forma. L’impacte quedaria superat el 2002 amb «Yo, minoría absoluta», un treball encara més ambiciós i que incloïa el seu èxit més gran, ‘La vereda de la puerta de atrás’, avui viral a TikTok. Altres cançons com ‘Puta’ o ‘Standby’ han continuat essent essencials en el seu repertori.
Paral·lelament a Extremoduro, Iniesta va iniciar una etapa en solitari amb el disc «Lo que aletea en nuestras cabezas» (2015) i més endavant va formar la banda Robe, amb la qual va tornar a liderar les llistes d’èxits gràcies a «Se nos lleva el aire». Extremoduro es va separar el 2019 i la gira de comiat prevista per al 2021 no va arribar a celebrar-se.
El novembre del 2024, Robe va haver de cancel·lar dues actuacions al Movistar Arena per recuperar-se d’un tromboembolisme pulmonar. Era la mateixa malaltia que, mesos després, acabaria precipitant el final de la seva trajectòria.
L’impacte d’Iniesta travessa generacions i gèneres, des de grups com Alcalá Norte fins a artistes com C. Tangana. De fet, Iniesta va rebutjar participar a «El Madrileño» perquè considerava massa cursi la tornada de la cançó que havien treballat conjuntament, ‘Un pisito en la M30’. Aquest dimecres, el diputat Oskar Matute l’ha recordat al Congrés, citant una de les seves frases més emblemàtiques: “Per a alguns, la vida és cavalcar un camí empedrat d’hores, minuts i segons”.
Les reaccions del món de la música han estat immediates. Viva Suecia i Depresión Sonora han reconegut públicament que els seus projectes no existirien sense l’empremta de Robe. Altres artistes com Vega, Rozalén, El Kanka, La M.O.D.A., Chica Sobresalto, Airbag, Alejo Stivel, Lorena Álvarez o Xavibo també han expressat el seu condol.
En els pròxims dies s’anunciarà el lloc concret on es farà l’homenatge de comiat a la ciutat de Plasència.
La mort d’Iniesta arriba només un dia després de la de Jorge Martínez, líder d’Ilegales, que va morir als 70 anys i que també havia estat un referent indiscutible del rock espanyol.
View this post on Instagram
