En la seva edició 63, el festival de Sant Feliu de Guíxols anuncia una primera tongada de noms confirmats on, com sempre, hi trobem propostes per a tots els gustos: des del rock poderós dels mítics Europe fins l’homentatge a Paco de Lucía de Sara Baras, passant pel puntillisme romàntic d’Umberto Tozzi i les grans cançons del sempre inspirat Andrés Calamaro.
També es presenten dos concerts dobles molt ben encaixats: d’una banda, la nit ultra-pop portagonitzada per La Casa Azul i Fangoria i, de l’altre, el millor pop-rock d’aquí amb Los Secretos i el 40 aniversari dels imprescindibles Duncan Dhu.
Un primer avançament que deixa entreveure un cartell farcit d’alegries pels amants de la millor música en directe.
Entrades ja a la venda a la web oficial del festival www.portaferrada.cat.
PRIMERES DATES
12 juliol – Europe
17 juliol – Andrés Calamaro
6 agost – Fangoria + La Casa Azul
9 agost – Sara Baras
10 agost – Umberto Tozzi
11 agost – Los Secretos + Duncan Dhu
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
‘Tota la nit’ és el nou himne del Festivern. Un festival musical que, des de fa dos dècades, dóna la benvinguda al nou any i congrega milers de joves a Tavernes de la Valldigna. I que enguany, com no podia ser d’una altra forma, torna a tindre sintonia oficial. Una cançó de Quinto, el nou talent de l’escena urbana valenciana, que compta amb la participació de Sandra Monfort i dels catalans Ginestà, dos de les grans revelacions del cartell d’enguany.
Esta cançó col·laborativa està inspirada en l’esperit més pur del Festivern, així com en el seu lema d’enguany: “No ens han parit per dormir”. Un vers de Vicent Andrés Estellés que, en l’any del seu centenari, serveix com a punt de partida d’este cant a la vida, a l’amor i a la resistència. Una invitació a viure intensament, a desafiar les adversitats i recordar que estem ací per lluitar, ballar i somiar junts. La cançó ha sigut composta per Quinto junt al seu productor Àlex Blat i produïda per ells dos junt a Dani Bearoid. El videoclip que l’acompanya és obra d’Helga Ambak, Raül Solves i Lluck Minoria.
‘Tota la nit’ és el tret de sortida de la nova edició del Festivern. Una gran festa que se celebrarà del 28 al 31 de desembre i on, a part de les actuacions de Quinto, Sandra Monfort i Ginestà, actuaran també Mushkaa, La Fúmiga, Figa Flawas, Zetak o Els Catarres, entre d’altres.
Iglú es troba en plena fase de producció del seu nou disc, del qual ja ens han avançat ‘Tota la vida’, un primer senzill que és una oda a la superació personal i a la llibertat d’atrevir-se a viure sense por; i que ja s’ha convertit en un dels finalistes de la Volta Ciclista Catalunya d’aquest 2024. Seguidament, el grup barceloní ens presentava ‘El gran final’, una cançó amb aires d’estiu que parla d’aquella sensació abans d’un concert, dels nervis i de l’emoció i que té tot el potencial per robar el cor a una nova audiència amant del pop!
Ara, Iglú presenta de la mà de Poggioli ‘Tot el temps del món’, un tema fora del disc, on vells amics es retroben entre el Hip Hop i l’indie per celebrar tots els moments inoblidables que guardaran per sempre a la memòria amb una cançó enèrgica i vibrant, però que no perd la nostàlgia que caracteritza a ambdós artistes. Domink Fike, Steve Lacy o Frank Ocean han marcat la línia sonora d’aquest senzill, que amb guitarres, sintetitzadors analògics i un beat amb influències del rap fan de ‘Tot el temps del món’, una combinació perfecta entre els sons tan característics d’Iglú i Poggioli.
Els Amics de les Arts avançaran dues cançons del disc 20 anys d’Amics (Pistatxo Records, 2024); un treball que recopilarà les vint cançons més estimades de la banda, actualitzades al costat d’una vintena d’artistes amb motiu de la celebració del vintè aniversari d’Els Amics de les Arts.
Els nous temes que estaran disponibles seran una versió del seu famós single ‘Jean Luc’, que revisiten acompanyats de Sidonie i la molt coneguda ‘L’home que treballa fent de gos’, al costat d’Andrea Motis. La publicació per avançat d’aquests dos temes ha estat escollida pel grup pel fet de ser les dues cançons més populars del disc Bed&Breakfast que els va portar a la fama l’any 2009.
Fa un mes, Els Amics de les Arts ja van presentar les tres primeres cançons d’aquest disc recopilatori i que vol celebrar els seus vint anys de trajectòria. Així doncs, estan també disponibles 4-3-3, amb The Tyets; Citant Mercè Rodoreda, amb Judit Neddermann; i Ja no ens passa, amb La Pegatina.
Els Amics de les Arts han desvetllat també altres de les col·laboracions que inclourà aquest nou àlbum, que es publicarà al complet l’abril de 2025. Algunes d’aquestes col·laboracions seran:
Louisiana o els camps de cotó, amb Sergio Dalma; El seu gran hit, amb Santi Balmes o No ho entens, amb Lluís Gavaldà, entre molts altres, fins a completar les vint cançons per vint artistes, que s’aniran desvetllant
“Alguns artistes tenen la meitat d’anys que nosaltres i altres ens doblen l’edat… que ja comença a ser difícil” han dit Els Amics de les Arts per descriure la transversalitat i diversitat d’edats en les propostes.
La publicació d’aquest àlbum recopilatori és una de les accions que han preparat Els Amics de les Arts per celebrar el seu vintè aniversari. Els Amics de les Arts compten com a inici del grup el Sona9 on van participar l’any 2005, quan encara vivien en un pis d’estudiants a Barcelona i no podien imaginar-se on arribarien com a grup de música en el moment que el seu disc Bed&Breakfast (2009) va col·locar-los als números 1 de totes les llistes.
Els Amics de les Arts també faran un únic concert a Catalunya per celebrar els seus vint anys sobre els escenaris. Serà el 25 de juliol de 2025 al Poble Espanyol de Barcelona en el marc del Guitar Festival; un concert que va exhaurir més de 6.000 localitats en només tres hores.
No és casualitat que dinou hagi triat aquest 19 de desembre per donar-se a conèixer en societat. I és que aquest número és molt especial per l’artista que presenta aquest projecte.
En Sergi Coll és un jove artista que sota el nom de dinou vol donar a conèixer la seva música. La primera que estrena és ‘Des de dalt’, on ens parla d’una situació ideal pel cantant que està vivint un somni publicant una cançó pròpia i acompanyat de la gent que estima.
‘Des de dalt’ també recorda parts del seu camí fins al moment. Com per exemple, una menció a tots aquells grups i cantants de l’escena urbana en català que li van fer descobrir el món de l’urbà en català.
Aquest senzill ve acompanyat d’un videoclip produït per Martí Curto on es representa aquesta situació d’ensomnis de la que parlavem abans.
La cançó que s’acaba d’estrenar formarà part d’un disc que veurà la llum el 2025.
Recentment l’artista va presentar-se en directe durant la gala de Premis Primera Fila, on ens va cantar una de les seves cançons davant de bona part de la indústria musical.
El Vida Festival suma una vintena de nous artistes al cartell de la seva onzena edició, que reunirà el millor de l’escena musical independent catalana, espanyola i internacional a Vilanova i la Geltrú els dies 3, 4 i 5 de juliol. A la nit de dijous s’hi sumen dos grans noms: Per un costat, Mushka, la cantant de Vilassar de Mar, considerada un dels màxims exponents femenins de la nova escena musical urbana. Presentarà nou disc i nou espectacle al Vida Festival en una jornada que compta amb un preu especial de 20€ per a públic de 18 a 30 anys a través del portal Cultura Jove. Per altre, el grup de Nova Delhi Peter Cat Recording Co. i la seva fusió d’estils que van des de l’indie al gipsy jazz, la psiquedèlia, el cabaret o l’space disco. La nit de divendres destacarà gràcies al crooner britànic Richard Hawley, que arribarà al Vida amb nou disc sota el braç. També s’afegeix al cartell la consolidada banda de rock psicodèlic madrilenya Rufus T. Firefly que presentarà música nova. Un altre gran nom internacional que s’incorpora al festival és Ichiko Aoba, la cantautora i multiinstrumentista japonesa reconeguda per la seva música etèria i minimalista, que evoca paisatges sonors íntims i onírics. A principis de l’any vinent publicarà l’àlbum Luminescent Creatures. Des de Xile també viatjarà fins al Vida la cantant i productora Javiera Mena, pionera de l’escena electropop llatinoamericana, amb més de quinze anys de trajectòria i set àlbums d’estudi.
També s’han anunciat avui noms com de Delaporte, el duet italo-espanyol format per Sandra Delaporte i Sergio Salvi, reconeguts per la seva proposta de música electrònica, amb influències de pop i funk; Meridian Brothers, el quintet colombià neotropicalista contemporani, que experimenten amb influències de la música tradicional colombiana per crear un so avantguardista; i Tarta Relena amb el seu folk “tronadet” i gregorià progressiu, que exploren els límits de la veu a cappella, fusionant-la amb samples electrònics.
Altres noms anunciats avui són la banda madrilenya Aiko el grupo, considerada una de les propostes més destacades del pop en castellà gràcies al seu còctel de pop, punk, ironia i emoció; l’artista i productor també madrileny Nusar3000, que brilla per la seva capacitat d’explorar nous gèneres i estils, i que ja ha col·laborat amb Dellafuente o Judeline; o el trio català de jazz electrònic fusió Astrio, que arriba amb més de 20 anys de trajectòria i un nou disc i espectacle titulat ALEA IACTA EST / LATIN LOVERS. També s’incorporen al cartell els barcelonins TIEMEI, que han debutat aquest 2024 amb el molt destacable The Mourning After The Night Before, que combina electrònica amb elements de post-rock i IDM, amb una base de pop; el cantant i productor de Castellbisbal Xicu, que ha obert la porta cap a un nou camí musical amb l’àlbum Sacrificis carregat de pop experimental amb sonoritats atrevides i lletres molt suggerents; o Sona Lee DJ, una DJ sud-coreana nascuda a Barcelona, que fusiona sons electrònics com el house, el funky i el dance amb influències asiàtiques.
Per acabar aquest segon avançament, el Vida 2025 comptarà amb noms destacables com el compositor i productor Galgo Lento, una de les noves veus més destacades de l’escena musical independent catalana, conegut per la seva particular fusió d’indie, R&B i hip-hop; els gallecs Mundo Prestigio i la seva versatilitat sonora amb influències de jazz, hip-hop i electrònica; i Amor Líquido, la banda emergent que ha redefinit el punk amb el seu àlbum debut homònim que transita entre el punk revival i l’art-industrial. També portaran la seva música més nova fins a Vilanova i la Geltru els NIV4, un projecte innovador format per quatre músics que comparteixen espai per a la improvisació i la llibertat creativa a partir d’un material base que juga amb el temps i la forma; Azulceleste, duet establert a Barcelona que combina folk, amb electrònica i altres sonoritats experimentals; Xenia, la compositora, productora i intèrpret valenciana que presentarà el seu nou disc carregat d’electrònica, pop i ritmes urbans; i GARRU, el projecte musical del baixista i productor Òscar Garrobé, que beu del pop experimental, el rock progressiu i la música electrònica. A més, avui també s’ha anunciat que el Vida 2025 comptarà amb dos secret shows, dos concerts sorpresa que no es revelaran per qui són protagonitzats fins que els artistes no pugin dalt de l’escenari.
Una de les novetats presentades enguany és la programació de dijous, encapçalada per Mushka, Royel Otis, Richard Hawley, Peter Cat Recording Co. i Rusowsky, entre altres, que tindrà un preu especial de 20€ per a públic de 18 a 30 anys gràcies al programa Cultura Jove de la Generalitat de Catalunya.
He vist molts concerts de Joan Dausà en directe, però sempre que vas a veure’n un saps que en sortiràs satisfet. Les seves cançons enganxen, ell té molt bona sintonia amb el públic, tot sona i es veu perfecte, cuida el més petit detall i això quan vas a veure música en directe, vulguis o no, s’agraeix.
Aquest era un concert diferent, especial, màgic. Es feia a la Basílica de Santa Maria del Mar, on l’any passat ja va ser un gran èxit. La fórmula ha tornat a funcionar i durant tres nits seguides han hagut de penjar el cartell de “no hi ha entrades”.
En Joan li agrada interactuar amb el públic, per començar saber si mai l’havien vist en algun altre concert i més endavant s’ha posat a parlar amb en Pedro, un noi que acompanyava a la seva parella però que sembla que no era fins al moment molt seguidor d’en Dausà. Estic convençut que després d’aquesta nit voldrà repetir.
El repertori ha estat molt pensat, l’espai no donava per posar-se dempeus, fer salts i ballar, de fet amb pocs temes de l’artista ho pots fer, però tot i així ha estat un concert per emmarcar.
I el públic! Oh! Jo no recordo en molt temps aquests silencis, podent el músic acabar i estar dos o tres segons en silenci fins que algú feia el primer tímid aplaudiment i després la resta s’hi afegia. Un concert on la gent no s’ha posat a explicar-se la vida, on no ha sonat cap telèfon mòbil, on l’únic que s’escoltava era al músic i de tant en tant alguna persona refredada que tossia. Tant de bo molts més concerts amb aquest respecte envers el cantant. Estic cansat d’anar a concerts on la gent només hi va a passar l’estona, a beure i on l’artista que canta és com si sonés a través de Spotify. Suposo que el fet que fos en una Basílica i no hi hagués barra amb begudes també ha servit perquè la gent estigués concentrada en l’actuació.
Un concert de Nadal, on s’hi han pogut escoltar algunes cançons nadalenques, però també peces que no acostumen a sonar als seus concerts, com ‘Xana’, la cançó que va dedicar a la desapareguda filla de Luís Enrique i Elena Cubell, que ens ha posat a tots la pell de gallina. Dausà ens ha emocionat estrenant ‘Tot ets tu’. També ha sonat la banda sonora de l’aclamada “Casa en flames”, amb ‘Crema-ho tot’ o ‘Una altra manera de viure’, la cançó d’un anunci d’Estrella Damm. Tampoc han faltat peces com ‘Ho tenim tot’, ‘Tot anirà bé’, ‘Ara som gegants’ o ‘Judit i ‘Jo mai mai’. El concert s’ha acabat amb ‘Per nosaltres i els de dalt’, la preciosa cançó de Nadal que va estrenar l’any passat i que ha servit per tancar una nit que ha estat un gran regal per tot el seu públic.
Yung Rajola ha publicat “Divo del pop” un EP format per 4 cançons, tres d’elles que ha anat publicant al llarg dels últimes mesos, més una de nova que dona nom al disc.
N’hem parlat, també del bon moment que està vivint com a músic, però també ha reflexionat sobre la situació de la indústria musical, on uns quants sí que poden guanyar-se bé la vida, però molts d’altres ho passen realment malament i que no tot és de color de rosa com pot semblar.
Prepara també noves cançons pel 2025, una gira de concerts i col·laboracions amb altres artistes.
“Por a oblidar” és una evocació de l’estiu que arriba en ple canvi de temporada, una metàfora sobre les relacions amoroses, així ho descriu el propi Rokyo. Aquest EP, compost per 6 temes: ‘Por a oblidar’, ‘Rebobinar’, ‘Només una nit’, ‘Despertar’, ‘Ennuvolat’ i ‘Crèdits’, reflecteix el món sonor creat per Roc Tarruell Roma. La producció és obra de Marc Gelabert i Roc Tarruell Roma, mentre que la mescla corre a càrrec de Gelabert i Martí Galán (en els temes ‘Despertar’ i ‘Ennuvolat’). El màster és d’Alex Ferrer (The Groove Sound) i la fotografia i edició de Pau Riera. Aquest projecte, d’arrels andorranes, acaba de desembarcar a Sabadell, ciutat natal de Tarruell Roma.
El tema principal, ‘Por a oblidar’, mesclat per Marc Gelabert, parla de la gran varietat de formes amb què capturem moments i records: des de fotografies i vídeos fins a postals, tot per combatre l’oblit. La cançó ens recorda, però, que els records materials no són eterns. Amb una dosi d’intimitat i nostàlgia, Rokyo ens convida a embarcar-nos en un viatge en el temps per recuperar les emocions d’una relació que, com l’estiu, ha arribat al seu final.
‘Rebobinar’, també mesclat per Marc Gelabert, és el primer interludi de l’EP. Format per sintetitzadors i guitarra elèctrica, ens explica la història de Marc “Llops”, qui no vol oblidar un moment especial amb la seva parella que portava mesos d’Erasmus: una sorpresa, senzilla, però plena d’emoció.
‘Només una nit’, amb cors de Núria Quílez i baix d’Eloi Pérez, i mesclada per Marc Gelabert, és una història d’amor estiuenc, fugaz però intens. La cançó ens parla del desig de reviure aquella nit màgica amb algú que ha deixat una empremta profunda al cor, capturant, amb sinceritat, la passió i innocent frescor de l’amor adolescent a través de sorprenents canvis rítmics al llarg de la melodia.
‘Despertar’, mescla de Martí Galán, és el segon interludi de l’EP. Una peça que, amb la seva guitarra elegant però intensa, ens treu lentament de la son per portar-nos a una realitat de boira i incertesa.
‘Ennuvolat’, també mescla de Martí Galán, gira entorn de l’amor a distància i de la tristesa que provoca la separació. Amb l’arribada del fred i la boira de la tardor, es crea una atmosfera de solitud i enyorança. Per reforçar aquesta sensació, la peça inclou una transmissió meteorològica d’una jornada de boira a Lleida.
Finalment, ‘Crèdits’, mesclat per Marc Gelabert, tanca l’EP amb una carta de comiat amarga sobre desenganys i promeses trencades. La cançó retrata el moment en què l’esperança es torna insostenible i és necessari deixar enrere una relació que ja no aporta res.
Rokyo sempre ha apostat pel directe, amb un acompanyament de bateria, guitarra solista, baix i teclats. Actualment, el seu equip inclou a Oriol Sabaté a la percussió, Néstor Pérez (Ven’nus, Galgo Lento) a la guitarra solista i Martí Dueñas al baix. A més, també ofereix un format acústic amb dues guitarres.
“Por a oblidar” no es pot entendre sense la seva part audiovisual. Més que un videoclip, és un curtmetratge de 9 minuts, el qual és el TFG de Roc Tarruell Roma en Comunicació Audiovisual. Dirigit i produït pel mateix músic, el curt narra la història entre l’Alba, una adolescent apassionada per la fotografia analògica, i el Dídac, un noi més introvertit. A mesura que la seva relació es fa més íntima, una notícia inesperada trencarà la serenor de l’Alba, revelant les seves pors més profundes. El vídeo va aconseguir més de 350.000 visualitzacions en només cinc dies.
Després d’algunes temporades en pausa, Maleducats torna amb força el 2025 i estrena una nova ubicació a l’icònic Parc del Fòrum de Barcelona. El 17 de maig arriba aquest esperat retorn, amb un cartell que aplega grans noms i futures estrelles del panorama urbà i crossover.
Estopa, el duet català que ha conquerit cors amb la seva barreja única de rumba i pop, encapçala el cartell a la que serà la seva única actuació aquest 2025 a Catalunya. Després d’anys de trajectòria i audiències massives, els germans Muñoz reten homenatge a les seves arrels underground per connectar amb les noves generacions que vibren amb el seu llegat. Oferiran un concert de 2 hores on hi sonaran tots els seus grans èxits.
Des de Granada, Pepe y Vizio, coneguts pel seu estil desenfadat i mestís, portaran a l’escenari una combinació explosiva de flamenc, hip hop i ritmes urbans. En aquesta línia, la catalana Queralt Lahoz també s’inclou al cartell. La seva proposta parteix del flamenc per fusionar diversos estils amb una de les veus més captivadores del moment. Amb una posició més emergent però no menys fascinant, Sanguijuelas del Guadiana està revolucionant el panorama musical, exhibint un directe vibrant amb energia rock i pulsió contemporània. La seva presència al Maleducats subratlla el compromís de l’esdeveniment amb la diversitat i la innovació on, a més, compartiran escenari amb un dels seus grans referents: Estopa.
Santa Salut, figura indiscutible del rap conscient i la cultura hip hop, porta per bandera un missatge de respecte a les bases del gènere, recuperant sonoritats clàssiques per posar-les al dia amb una contundència molt seva. Indiscutiblement, una actuació que promet ser corprenedora i memorable. Lildami completa la programació, consolidat com una peça clau dins l’espectre urbà i un dels màxims exponents de l’escena catalana actual. El seu so ha evolucionat des dels seus inicis, mantenint-se fidel a la seva essència però surfejant les tendències amb frescor i autenticitat.
Amb aquesta programació, el festival Maleducats aposta per la promoció del talent local i emergent, connectant diverses generacions d’artistes i públic. L’Esdeveniment promet ser un espai per celebrar música i art, apta per a totes les edats.
Entrades a la venda aquest dijous, 19 de desembre, a les 12h a la web del festival i punts de venda oficials.
El cantant lleidatà Yung Rajola presenta l’EP DIVO DEL POP on recull els llançaments que ha fet aquest 2024 en la seva etapa més playground, de provar estils i experimentar sonoritats. Música per passar-s’ho bé i fer ballar sense cap altra pretensió. Un còctel de ritmes que van des del techno a la cúmbia, l’EDM o el rap, amb un equilibri sublim firmat pels seus productors habituals: els compares lleidatans Pep Saula (Sexenni) i Argibitzz.
DIVO DEL POP consta de quatre cançons que ja des del títol obren la porta a la ironia i el sarcasme. Aquells i aquelles que ja us hagueu submergit en l’univers singular del lleidatà, sabreu de sobres que Rajola no respon precisament a la definició de cantant de pop amb èxit. Aquí la crítica passa per parodiar la tendència de vendre com a estrelles del pop a artistes que malauradament, en la majoria dels casos, tenen altres feines i una vida sovint molt precària. Temes, per altra banda, llargament reflexionats als dos magnífics -i conceptuals- discos Cor trencat (2021) i Peter Pan (2023)
L’última cançó publicada, la que dona nom a l’EP, és una celebració del carisma i l’autoestima. Homenatjant a “Pop”, dels mítics La Oreja de Van Gogh, Yung Rajola fa una mirada crítica, sarcàstica i desenfadada dels estereotips del mainstream. Una repassada a la figura de l’artista “divo” a base de techno i EDM. L’univers pop es realça a “EM TORNES BOIG (L)”, una cançó de pop electrònic plena de referències a l’època adolescent de l’artista: un retrat dels clixés dels anys 2010 en què les cançons només parlaven de festa, llibertat i passar-s’ho bé.
La tercera cançó, “MAMIXULA”, és un clar exemple de l’ànima més juganera del cantant, que firma el seu primer technorap i el carrega de temes quotidians i banals. Culmina l’EP “LA CÚMBIA DEL CARGOL”, la primera cúmbia de Yung Rajola, pensada per a fer aixecar el cul de la cadira i celebrar a base de costumisme català clàssic i modern.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
