Diuen que tot allò que és bo es fa esperar, i en Shawn Mendes ens ho confirma. Després d’haver d’endarrerir un mes el llançament del seu cinquè àlbum, ja podem escoltar “Shawn”. Aquest projecte s’allunya molt dels ritmes pop que l’havien introduït en la indústria musical quan tot just era un adolescent. Hi veiem profunditat, i sobretot molt sentiment. “Shawn” és un àlbum que potser no és per tothom, però que és molt singular, i és completament el seu autor.
A “Shawn” el cantant s’obre en canal, sembla que aquest àlbum ha estat una llibreta on plasma tot el que sent. Parla sobre no saber qui és, de sentir-se com una ombra d’ell mateix i com l’amor no és sempre suficient. L’àlbum es pot entendre com un recorregut en el seu procés de recuperació, de com comença havent de cancel·lar una gira per salut mental a tornar als escenaris 4 anys més tard.
A la primera cançó ‘Who I am’ assegura que ja no sap qui és. Sent que decepciona als seus fans però que s’ha de prioritzar i marxar dels escenaris, se li trenca el cor però no pot seguir “losing myself tryna make you proud”. Ara no sap com tornar. Aquesta idea de no saber si seguir endavant o abandonar es reforça a ‘That’s the dream’, on Mendes normalitza els alts i baixos que comporta aquesta carrera musical i que porta experimentant des dels 17 anys. Dona molt, cada dia més, però no sap si és suficient. El que sí que sap és que aquest és el seu somni i que no pot abandonar-lo, ja que afirma que “nothing good comes easily”.
En l’àlbum també parla sobre tots aquells que l’han acompanyat al llarg d’aquest procés. Canta als amics, a la família i a l’amor. Sobretot en la seva situació admet no saber gestionar com ell es sent, però tampoc sap com acceptar l’ajuda que els altres li donen. Tot i els ritmes més aviat calmats de l’àlbum hi ha molta ansietat, molts dubtes, és la seva via d’escapament; cantar sobre aquests temes per intentar trobar-hi una solució.
A “Heavy” veiem com el cantant intenta obrir-se als altres, i ens parla de sentir-se sol, de conviure amb problemes de salut mental i com l’ajuda d’altres és clau en el seu cas. A mesura que ell supera aquesta situació també l’àlbum evoluciona i sembla canviar de colors. Canta a un amor passat, però gens oblidat per Mendes. Tot i formar noves connexions res és tan real com aquella, que no aconsegueix oblidar i per tant no el permet avançar.
En les tres últimes cançons és quan veiem el renéixer del cantant. Shawn Mendes torna als escenaris, aquesta vegada havent-se trobat a ell mateix. Sap el que sent. Es tanca el cercle que començava a la primera cançó, ja que recorda qui és i el procés acaba amb ‘Hallelujah’. Aquesta cançó, com a mínim, sorprèn. Però tenint en compte el conjunt del disc, és l’acabament perfecte. Més enllà que la veu de Shawn Mendes soni pràcticament angelical en aquesta, és la manera de mostrar que torna a ser ell. Amb ‘Hallelujah’ culmina el seu procés de curació i es veu capaç de tornar als escenaris.
Aquests anys allunyat de l’escena musical han fet evolucionar a Shawn Mendes. Ha apostat per uns ritmes més propis i que el distingeixin de la resta de música que trobem al mercat. Deixant enrere grans bases i centrant-se en la lletra, reneix com un Shawn que s’allunya de tot allò purament comercial i busca ser diferent. Canta, però també comunica, també narra, i amb la senzillesa de qui fa això cada dia, retrata com es sent, i com s’ha sentit en l’últim temps.
Hi ha una gran coherència entre cançons i sense que te n’adonis et trobes viatjant amb ell en aquest procés de deixar enrere les pors. No són cançons semblants, però sí que encaixen molt bé les unes amb les altres. El renaixement d’un Shawn que promet arribar molt lluny.
S’acaben de donar a conèixer els finalistes al BBC Sound of 2025 on marcarà l’artista o grup que triomfarà durant el següent.
Entre els noms trobem cares conegudes com Chappell Roan, que aquest 2024 ha triomfat ja moltíssim, però que ho podria continuar fent. També Ezra Collective, Myles Smith, Good Neighbours, Barry Can’t Swim, Confidence Man, Doechii, English Teacher, KNEECAP, mk.gee i Pozer.
L’any passat el premi va recaure en The Last Dinner Party, en un any on van assolir el número 1 de les llistes britàniques i fins i tot les van nominar al Mercury Prize.
El pròxim dijous 9 de gener de 2025 Miles Away i L’equipe sumen forces per apropar-nos el bo i millor de l’escena catalana a Razzmatazz (Barcelona).
La primera de les cites d’aquesta col·laboració estarà protagonitzada per dos artistes de l’Empordà: Lecocq i Yaunest, que actuaran a la 3 de la mítica sala barcelonina.
La combinació artística que ens depararà la vetllada ens portarà un so fresc i ballable però alhora emotiu i reposat de la mà de Lecocq, al qual se li sumarà una proposta que navega entre l’R&B i el pop íntim a càrrec de Yaunest.
Els premis de la indústria musical catalana en directe es commemoren cada any i reuneixen els millors artistes de la terra en cada edició dels Premis ARC. La XXII edició ha donat a conèixer avui els guanyadors en una gala presentada per la Núria Marín (@nuriasecret) al Teatre de la Llotja de Lleida.
Enguany, els premis s’han celebrat per tercera vegada consecutiva a la capital del Segrià, per tal de continuar treballant en un equilibri cultural del territori, fomentar la contractació artística a aquesta província i garantir l’accés a la cultura per part igual de tota la societat.
Durant el transcurs de la gala, a banda de premiar els guanyadors, el públic assistent ha pogut gaudir de quatre actuacions ben diferents entre si, però amb un element en comú: la màgia que han transmès i la manera de fer vibrar al públic assistent de la Llotja. El Roger Padrós ha estat el primer a actuar, amb el tema “Rocket Man”, en un preciós homenatge dedicat a Joan Rosselló, ex-president de l’Associació ARC, qui ens va deixar el passat mes d’octubre. Tot seguit, ha arribat el torn de la Raquel Lúa amb “La Saeta”, una cançó que, junt amb la seva peculiar veu, denota unes arrels mediterrànies i pràcticament hipnòtiques. El mític grup dels Blaumut han interpretat “L’Home Antic”, un dels temes que pertany a “Abisme”, l’últim disc que han publicat fa poc més d’un mes. La següent ha estat la cantant barcelonina Maig i ha interpretat en primícia per al públic assistent “El silenci d’un record”. I per últim, però no menys important, el grup Zetak ha estat l’encarregat de tancar la nit a la Llotja de Lleida amb “Entre carn i ós”, un pop electrònic i enèrgic ideal per acabar la gala dels Premis Arc pel més alt.
Són 12 els PREMIS ARC atorgats durant aquesta gala i emmarcats dintre de 12 categories on s’han guardonat les millors gires, programacions musicals, artista revelació i inclús el millor periodista o programa musical.
Així, doncs, Oques Grasses han fet seu el premi de millor gira d’artista d’autoria pròpia, mentre que la Festa Major de Terrassa ha aconseguit el premi a la millor programació de Festa Major. L’Orquestra SABOR SABOR ha estat escollida dintre de la categoria d’orquestra o grup de ball i Els Atrapasomnis com a millor gira d’artista o grup per públic familiar. LIA KALI ha aconseguit el premi a la millor gira internacional i l’Alidé Sans ha estat guardonada com a millor gira d’artista o grup de jazz, música clàssica o música tradicional.
D’altra banda, els premis a les millors programacions musicals han recaigut per un costat, al Magnífic Fest dintre de la categoria de festival i/o cicles de concerts de mitjà i gran format, per a l’Auditori de Girona com a espai musical o sala de concerts i el Festival Embassa’t com a millor programació de festival en petit format.
Aquesta 22a edició dels PREMIS ARC també han guardonat a El Celobert, d’Icat, com a millor programa musical, a Miquel del Roig com a milor gira de versions o tributs i als vallencs Figa Flawas com a millor artista o grup emergent.
Aina Reig és una cantant gironina que presenta el nou tema ‘La Condemna Cap VI’ la sisena cançó que formarà part del seu nou disc.
A través del símbol de la rosa blava visibilitzarà les ferides que queden marcades després d’una ruptura sentimental i de quina manera pot arribar a afectar a la vida de les persones. Un ambient sonor i melancòlic que mostrarà aquestes marques comparant-les amb un virus que va passant de pell en pell i d’ànima en ànima tot deixant-nos sota una trista condemna.
El primer àlbum d’Ayryn, es titula “Blindada” i ja està disponible a totes les plataformes digitals. Un projecte que explicarà anècdotes impossibles d’oblidar i vivències frenètiques que han desencadenat a crear una llista de cors trencats, decepcions i gent que no va estar a l’altura de la manera de sentir. Per això, després d’haver-se forjat i après a través d’experiències, l’artista ara està ‘blindada’.
Els primers avenços que Ayryn ens va regalar aquest any “No esperis res”, l’atracció desenfrenada a “Apropar-me” o la cuirassa de “Blindada”, van ser girs d’una clau que aquesta artista ha trobat en si mateixa amb el productor Deps Music.
El 14 de febrer al Club 62 estrenarà un nou directe per tal que els seus fans puguin gaudir de la seva nova sonoritat acústica. L’afrobeat barrejat amb guitarra flamenca també hi seran presents i en català.
“REBOBINAR” parla d’un impossible, de viatjar en el temps, de tornar enrere per dir o fer tot allò que no ens atrevim al seu moment. Tot el que, segurament, ara idealitzem del que podia haver estat i no va acabar sent.
“Tot el que mai vam dir, tot el que vam callar”. Tot això també és part de nosaltres. Els silencis, la incertesa i les pors conformen la nostra manera de viure i de ser. Les coses que no han passat a la vida real però sí a la nostra imaginació. “Tot el que mai va passar” perquè no ens donem l’oportunitat ni tan sols d’intentar-ho.
Per què mai ens vam atrevir a fer un pas endavant? Per què la por va guanyar la il·lusió d’intentar escriure una història d’amor? La nova cançó de La Fúmiga ens transporta un viatge nostàlgic on el temps es converteix en quelcom mal·leable, ple de possibilitats que mai no es van concretar.
“REBOBINAR” és la primera de les 4 cançons que formaran part d’un EP que serveix com a seqüela de Tot està per fer, el seu últim disc, i que el desenvolupa i el completa des d’un mateix univers sonor i contextual.
Aquesta nova cançó és pur pop electrònic, gravat i produït als Atomic Studios per Mark Dasousa i el propi grup, acabant el mix als estudis de Genís Trani, i que neix des del més profund del nostre interior viatjant cap a la melodia més brillant mentre somia amb les coses que podrien haver passat, sense oblidar una part instrumental fosca que ens connecta amb la resignació i el penediment, fins al desig irrealitzable de trencar la línia temporal per modificar el passat.
“REBOBINAR” és una invitació a revisar el nostre passat per extreure el màxim aprenentatge i una reflexió sobre com és de inevitable el destí i la importància de les decisions, per petites que semblin. És un recordatori que, al final, tot el que som és resultat del que hem viscut, del que no hem viscut, i del que alguna vegada somiem que podria haver estat.
Aquest dimarts a la nit s’han entregat a la sala Rouge els Premis Primera Fila als 20 millors de l’any 2024. A continuació us exposem alguns dels motius pels quals els hem premiat!
El premi consistia en una tassa, per simbolitzar l’estil casolà i proper del nostre mitjà. I perquè mai fa nosa una tassa a casa! També una ampolla de cava per celebrar tots els èxits d’aquest any.
MILLORS DEL 2024 – ORDRE ALFABÈTIC
ÀLEX PÉREZ
És un artista que porta temps picant pedra i que enguany ens ha regalat un disc que ens ha emocionat. Ens agrada com treballa, la seva manera d’entendre la música, com cuida els petits detalls, com cuida al públic, com es comunica amb els seus seguidors.
No només per com es treballa les seves cançons, també les seves creacions per altres cantants el fan un artista ben complet.
Foto: Joel Codina
ALFRED GARCIA
En una entrevista que li vam fer aquest any ens va dir que no publicava un senzill fins que superava a l’anterior. Aquest és un dels motius pels quals cada cançó que fa està tan treballada i triguem tant a gaudir de nova música. Però ai quan ho fa! Aquest any ha arrasat amb ‘Els teus ulls’, que ens va deixar sense paraules.
Ha presentat el documental i cançó Rumba Catalana, en què ens ha emocionat, i també l’hem vist fent de jurat d’Eufòria o oferint uns concerts que sempre cuida al detall.
La seva comunitat de seguidors cada cop creix més i és que els cuida com ningú.
Alfred Garcia, ets un dels nostres favorits!
Foto: Gerard Escaich
DANI6IX I IZZKID
D’ençà que els vam entrevistar quan no tenien ni tan sols discogràfica fins ara han crescut i de quina manera! Stem Vius! els ha catapultat dins de l’escena. Posteriorment van continuar demostrant el seu talent amb ‘Sopo i baixo’.
L’èxit d’aquest duet el veiem en els directes, atrapant amb les seves cançons a qualsevol persona i amb una posada en escena cada cop més treballada.
Fa pocs dies els hem vist actuar obrint pels Tyets, però al llarg de l’any han demostrat la seva personalitat a sobre els escenaris.
Foto: Joel Codina
FIGA FLAWAS
Aquest any des de Valls, dos amics de la infància, en Xavi i en Pep, han trencat tots els esquemes amb un so urbà i festiu amb segell propi. Han recorregut tota la geografia catalana amb un directe ballable i disruptiu captant un públic intergeneracional. Trencant tots els records i amb 1’5 milions de reproduccions a Spotify són indubtablement el grup revelació del 2024.
De perfil, de cara i d’esquena es mereixen un premi Primera Fila els Figa Flawas.
FLASHY ICE CREAM
Quin anyet més intens que han tingut aquest parell de Sabadell! El seu disc “Sempre joves” ens ha portat un munt de col·laboracions que ens han enganxat de mala manera. Un treball fet amb el cor i amb el cap i amb productors de la talla de Pep Saula.
Aquest any a sobre dels escenaris ha estat una bogeria, i consagrant-se com una de les bandes més representatives de la música urbana.
Si, cada cop que pugen a l’escenari, aconsegueixen que el públic es motivi tant, vol dir que alguna cosa estan fent bé!
Foto: Joel Codina
GALGO LENTO
El següent premiat és, sens dubte, el Martí més famós de Catalunya. Tan important és el seu nom, que li va posar de títol a un àlbum: “MARTINET!”. Però potser el coneixereu més pel seu nom artístic, Galgo Lento. La seva és una de les propostes sonores més originals del panorama actual. Probablement és així perquè, a part de ser un gran intèrpret, també és un gran productor. A part d’això, no té pèls a la llengua, i això es veu a les seves lletres. Ara, acaba de publicar l’àlbum, “COPILOT”, que és una obra mestra.
Foto: Joel Codina
GINESTÀ
El duet de Sant Andreu del Palomar són uns apassionats de l’amor, tema per excel·lència del pop, un estil que cultiven sempre amb encert i noves perspectives. Aquest any han presentat Vida meva, un pas endavant en la trajectòria dels germans Serrasolsas que queden més que consolidats en l’escena catalana. Han robat el cor a milers de persones amb la seva filosofia que convida a viure la vida intensament. Per això i molt més aquest premi Primera Fila és per a Ginestà.
GUILLEM GISBERT
Qui no es podia quedar sense premi de cap de les maneres és un dels artistes amb més recorregut. Si diem que és el millor lletrista de Catalunya ens quedem curts. És, efectivament, Guillem Gisbert. La separació de Manel va ser una de les notícies més tristes de l’any passat, però gràcies a aquest fet tan tràgic, ara podem gaudir de “Balla la masurca!”, un dels millors àlbums del 2024.
JULIETA
El següent premi va dirigit a una de les artistes més 360 del panorama musical català. Durant aquest any 2024, tot i no haver tret disc, que no us mentirem, és clar que l’hem trobat a faltar!, ha tret moltes col·laboracions amb alguns dels artistes més estimats de la música catalana com Oques Grasses i la Mushkaa i ens ha fet gaudir d’un directe inigualable en molts festivals i poblacions del país. Tant com si és de dia com si és de nit a Primera Fila ens encanta escoltar-la i és per això que hem seguit la seva evolució des del principi. Gràcies al seu carisma i talent que ha desenvolupat sobretot aquest últim any, ha creat una comunitat amb un públic molt divers i ampli que li dona suport més enllà de Catalunya.
LA LUDWIG BAND
Si parlem de rock català, no podem mencionar un altre grup que no sigui La Ludwig Band. Tenen un so espectacular i podrien ser perfectament els teloners de Bruce Springsteen. Les seves lletres són una passada. De cançons com “El fill del rei”, “S’ha mort l’home més vell d’Espolla” i “Manela, no vull currar per vostè” se’n podrien fer pel·lícules. I, això sí que no es pot negar, tenen el directe més divertit de Catalunya.
LLUC
Un artista que ha estrenat nou disc que ha produït al costat de persones com Marc Gelabert o el Galgo Lento, entre altres. “Vam néixer per fer això” és el disc més personal que ha fet i amb el qual se sent més representat.
L’hem pogut veure en directe on ha pogut demostrar tot el seu potencial i sempre generant un ambient molt familiar i acollidor.
Foto: Joel Codina
MAMA DOUSHA
El barceloní Bruno de Frabriziis és un creador de Hits i amb ben poc temps ha sabut portar el seu pop urbà al capdamunt de les ràdios catalanes. Encara que a vegades es pensi que sembla que s’equivoca ha demostrat a tothom que li sobra talent i projecció.
L’any passat va fer de ‘Rikiti’ un dels fenòmens de la temporada, però ‘Que Chévere’ és entregar un premi al millor 2024 per Primera Fila a Mama Dousha.
MARIA JAUME
La Maria Jaume té, ara mateix, una de les propostes més potents de les Illes Balears, i dels Països Catalans, en general. No només té un estil inconfusible que barreja l’indie amb tocs d’electrònica, sinó que, a més, fa servir la seva veu per parlar de temes tan importants com la massificació turística de Mallorca, com ha fet en el seu últim àlbum “Nostàlgia Airlines”. I què hem de dir dels seus concerts? Qui ha assistit a un no pot deixar de repetir.
MARIA HEIN
La següent premiada té probablement la veu més dolça que heu sentit mai. També de Mallorca, i també de nom Maria, ens ha apropat la tradició musical de la seva illa amb versions de “La dama de Mallorca” o “Alenar”, de Maria del Mar Bonet.
A més, és una de les artistes amb les millors col·laboracions: amb la Julieta, la Mushkaa, Socunbohemio, Ginestà, xicu…
Foto: Joel Codina
MIKI NÚÑEZ
Aquest any 2024 ha llençat tres cançons en català que ens tenen el cor-robat: “Dins el meu cap” , “Tiraria enrere” i “Serem més forts”. I té a punt el seu primer EP en català que ens ve molt de gust d’escoltar i que esperem marqui un camí a seguir en el futur.
No ha parat d’oferir concerts, també l’hem vist mostrant la seva faceta de presentador o d’actor a 3Cat, en un any intens pel de Terrassa, que acabarà com el va començar: presentant les campanades!
Suposo que ja haureu endevinat que el premi és per en Miki Nuñez. Miki, gràcies pel teu positivisme, alegria i la teva manera de viure la música. Tot això i més, fa que any rere any estiguem molt orgullosos de continuar compartint cada pas del teu camí que fas en la música.
Foto: Joel Codina
MUSHKA
Amb només 20 anys ja la podem considerar una gran promesa de la música en català. Ella forma part de la nova fornada d’artistes que han reivindicat la música urbana a Catalunya, i que ho ha fet molt bé. Tot i que és molt més que això, no es pot negar que també és un gran referent entre la joventut d’arreu del país. Per això, l’Irma Farelo, la Mushkaa, es mereix tant aquest premi.
OQUES GRASSES
Aquest any 2024 a Primera Fila hem tornat a ser feliços perquè Oques Grasses han reaparegut després d’un any de descans amb un disc nou anomenat “Fruit del Deliri”, sent un dels més escoltats de l’any. Aquest nou àlbum ha sigut una mescla d’emocions, des de la nostàlgia de ‘Córrer pels camps’, fins a l’eufòria de ‘Gossejar’. A més a més, han tingut la col·laboració d’artistes de luxe com les de Figa Flawas, Julieta i Al·lèrgiques al Pol·len. Tot això ha anat acompanyat d’un nou directe mai vist al panorama musical català. La seva professionalitat, carisma i personalitat han fet gaudir al públic en cadascun dels concerts que han realitzat durant l’any.
Així que jo crec que si es pregunten “Com està el pati?” la resposta parla per si sola, només cal veure els números i concerts d’aquest 2024. Des d’aquí només podem desitjar que no es jubilin mai perquè Catalunya té sort de tenir-los.
ROGER PADRÓS
Arriba el moment de donar el premi a una veu que quan canta a un concert calla i es deixa endur pel seu talent. Enguany ha publicat el disc A contrallum, que ha treballat al màxim, com sempre fa amb les seves cançons. En directe és d’aquells que encara guanyen més i aquest 2024 ha seguit demostrant perquè és una de les grans veus del país. I els espectadors de 3Cat ho saben bé quan el veuen a Zenit.
Foto: Joel Codina
SEXENNI
Si a Lleida hi ha un grup de pop (ara ja podem dir que son de pop, oi) que ho està petant aquests son els Sexenni. Amb una producció acurada, els que creien que més enllà d’aquell De lao han demostrat que estava tothom molt equivocat.
Aquest any han millorat, encara més, el seu directe, no han parat d’oferir bons concerts i ens han presentat temes d’èxit com Grup de pop, amb els Tyets o La faràndula, fins i tot amb un remix de la gran DJ Trapella.
Foto: Joel Codina
THE TYETS
Ha estat un any on no han publicat disc nou, però han aconseguit nombrosos reconeixements per l’èxit del seu últim treball i de les seves cançons.
Han estrenat noves col·laboracions que els han fet obrir-se a nous públics que s’ha enamorat del seu projecte.
I tot plegat ho han rematat amb dos concerts impressionants plens de col·laboracions i talent, aquest mateix cap de setmana davant de 10.000 persones al Sant Jordi Club.
Gertrudis, una de les bandes imprescindibles de la música festiva i del mestissatge del nostre país, va anunciar a principis d’aquest any que després de 25 anys de trajectòria posarien punt final amb una darrera gira que finalitza aquest dissabte a Razzmatazz.
Abans d’aquest darrer concert, ens hem trobat amb els tres components del grup per comentar les sensacions abans d’aquest últim concert, per saber si ho deixaven per alguna tibantor entre membres del grup, per saber què faran a partir d’ara i per comentar la jugada de forma distesa.
I és que aquesta ha estat l’última entrevista que el grup oferirà abans del seu concert. Per això hem intentat que sigui amb el nostre segell de: anem a parlar i a comentar la jugada, que el peix ja està tot venut.
Gràcies a tots tres i molta sort! Ens veiem dissabte!
INHALER – YOUR HOUSE
ASHE I SUKI WATERHOUSE – PUSHING DAISIES
BRKN LOVE – 20/20
SHARON VAN ETTEN – AFTERLIFE
THE HEAD AND THE HEART – ARROW
SIGRID – STRANGERS
THE AMAZONS – LIVING A LIE
PIXIES – THE VEGAS SUITE
THE HORRORS – TRIAL BY FIRE
BASTILLE – DRAWBRIDGE & THE BARONESS
FATHER JOHN MISTY – SHE CLEANS UP
ROY BLAIR – HUMMINGBIRD
TOLEDO – ZELDA
YEULE – EKO
MEI SEMONES – DANGOMUSHI
DANIELA ANDRADE – GOOD NEWS
LUCY – 2ND WIND
Suc i Sopes, el grup de música en català nascut a Ciutadella de Menorca, presenta ‘Ets Diferent’,l’última cançó que treu la banda abans de fer una aturada de llarga durada per produir el seu tercer treball.
Aquesta nova cançó vol encarrilar-se cap al tema de l’amor vist en dues vessants diferents, una va dirigida a l’amor cap a l’illa de Menorca i l’altra va dirigida a la persona que més pots estimar.
La cançó ve acompanyada d’un videoclip gravat i dirigit per Lluís Juneda Visuals ( Endèmic Films)
El single promet seguir la filosofia d’aquest grup d’amics: Tocar pels de sempre, d’una manera càlida, alegre i divertida.
L’Associació de Sales i Concerts de Catalunya informa que l’Ajuntament de Barcelona ha ordenat precintar la sala Bóveda, una de les poques on es programa música rock en directe. La data de compliment del precinte data pel proper 26 de novembre.
Aquest ha estat originat per la denúncia per sorolls de la nova propietat d’un local d’ús comercial i oficines d’un edifici proper, situat al carrer Ramon Turró, que presumptament ha efectuat un canvi d’ús urbanístic sense la preceptiva autorització urbanística. Consta que al local s’està exercint l’activitat d’ús residencial sense que consti cap cèdula d’habitabilitat, i que s’està utilitzant com a lloguer temporal d’habitacions numerades, amb zones comunes, trànsit constant de llogaters i sense que cap d’aquests canvis hagin estat ni notificats ni consensuats amb la resta de veïns de l’edifici. Els veïns conviuen amb la sala de concerts des de l’any 1992 sense cap incidència, tal com ells mateixos han reflectit en un document signat on declaren no tenir molèsties derivades de l’activitat de la sala.
Les mesures sonomètriques fetes fins ara – tot i la negativa del propietari del nou habitatge a deixar entrar als tècnics per fer les sonometries, i que després de diversos requeriments per burofax ha acceptat que es produeixin – reflecteix que en horari de concert (amb horari de tarda i que acaben habitualment a les 23:00h), es produeixen pics provocats per la bateria que superen els límits establerts per la normativa tot i l’actuació del limitador i, que, evidentment mai havien ocasionat cap molèstia perquè era totalment compatible amb l’activitat i l’horari comercial d’un local d’oficines. En canvi, pel que fa a l’activitat amb música gravada, que es pot allargar fins a les 6:00h, es compleix totalment la normativa de medi ambient, ja que el limitador actua sobre tota la música que es genera a través dels equips de so.
La propietat de la sala està intentant mantenir l’obertura de la sala renunciant provisionalment a l’activitat de concerts i de música en directe amb una declaració responsable en la qual es comprometen a no fer més concerts. D’aquesta manera eviten el tancament total de la sala, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball i activitat econòmica i, alhora, ha presentat una denúncia al Districte per l’assetjament que estan patint per un particular que està exercint una activitat especulativa que no està permesa i que, a més, no s’ajusta a la llicència.
Comunicat ASACC
Des de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, tornem a denunciar el fet que aquest tipus de situacions es puguin produir. Que la denúncia d’una sola persona nouvinguda a un barri on, com en aquest cas, des de l’any 1992 hi ha una activitat cultural amb una programació musical estable amb bandes locals i internacionals on es realitzen més de 100 concerts anuals i on mai ha produït molèsties amb el seu entorn, es vegi obligada a tancar i a cancel·lar més de 70 concerts ja programats pel compliment estricte d’una normativa de medi ambient sense tenir en compte que aquest incompliment ve derivat d’un canvi d’ús urbanístic presumptament no autoritzat i on no es tenen en compte les activitats preexistents ni l’aportació cultural que les sales de concerts fan a la ciutat.
És especialment sagnant que, en aquest cas, la cultura es vegi amenaçada per l’especulació immobiliària, la gentrificació i l’incompliment sistemàtic de les ordenances pel que fa a l’ús dels habitatges com a lloguers d’habitacions temporals.
Esperem que la denúncia presentada per la sala aturi l’activitat realment no conforme d’habitatge, que no s’hagi de precintar totalment la sala i es pugui continuar amb l’activitat nocturna. També esperem que ben aviat es pugui arribar a un acord per recuperar la programació de concerts de l’espai, i que, des de l’administració es prenguin les mesures oportunes per evitar aquest tipus de situacions que no fan més que incidir en la precarietat del sector i en la pèrdua de l’activitat cultural i musical de la ciutat.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
