Quatre anys després del novè disc “The Myth of the Happily Ever After (2021)”. El grup de rock alternatiu Biffy Clyro format a Kilmarnock l’any 1995 a Escòcia, van presentar el passat divendres 19 de setembre el seu desè disc d’estudi.
L’espera s’ha fet llarga, i realment ha valgut la pena. Gairebé quatre anys després de la seva parada de la gira, el grup ha necessitat un temps per descansar i crear nova música. El disc sorgeix dels moments bonics, tristos i breus que ens dona la vida. La seva obra és una mirada cap endavant i amb els fonaments que van cultivar des de l’inici. Temes com: “Hunting Season”,“True Believer” i la balada “Goodbye” ens retornen als Biffy Clyro que van tocar el cel creativament parlant amb “Only revolutions”.
Després d’entrar en context, anem analitzar els temes que componen aquest nou treball:
A little Love:
És el primer tema que ens introdueix al disc i ens parla de l’amor i les petites coses que són possiblement el que ens fan feliços quan estem enamorats. El tema es presenta com un elogi a l’amor, ens parlen que si som honestos, podem arribar molt lluny. “If you want it, we can conquer it all.” A més a més, la història que ens plantegen es proposa com la forma de viure l’amor amb compromís i viure’l com una Utopia.
Hunting Season:
Amb una potent entrada de guitarra amb distorsió i bateria, el segon tema que ens ofereixen els Biffy Clyro, és una presa de consciència de qui som tots nosaltres davant la societat i quin paper hi tenim com a persones que en formem part. Aquesta “Hunting Season” ens parla d’una etapa que s’ha de transitar en una era on tothom jutja, i on nosaltres som uns individus més que som transitoris en aquesta. En aquest cas, el grup d’escòcia ens adverteix del vertader funcionament de la societat.
Shot One:
La següent peça parla de les oportunitats úniques i fugaces que sorgeixen en l’amor. “One Shot”, metaforitza aquesta al·legoria de les oportunitats que ens ofereix l’amor. A més a més, ens expliquen el valor del perdó i de creure amb l’altra persona dins de les relacions. A part d’això ens expliquen la companyia viscuda en els moments més foscos de cadascú.
True Believer:
Una cançó pels més valents i creients de les relacions, les amistats i dels valors que aprenem al llarg de la nostra vida. Per mi, aquesta cançó explica diferents situacions de vida que ens podem trobar al nostre dia a dia. Ser un verdader creient involucra això, confiar en les nostres capacitats per poder tirar endavant dia a dia.
Goodbye:
Amb una tonalitat melancòlica, però a la vegada de rock & roll, “Goodbye” és una cançó de comiat, penitència i tristesa. L’acte obre les portes més profundes de Simon Neil (cantant), on el mateix explica diferents etapes en les quals ha viscut l’amor i les relacions i ha hagut de posar punt final, girar full i tirar endavant. Com la vida mateixa, tot té una etapa amb principi i final i és quan ens cal dir Goodbye.
Friendshipping:
La gran oda a l’amistat i als amics de tota la vida. En aquest interludi del disc, deixem els temes més profunds a part per parlar de la nostra segona família. Els amics són aquelles persones que ens fan sempre costat i ens fan sentir sempre bé i còmodes. El tema explica una possible amistat i els valors que si construeixen i es comparteixen en ella. Per altra banda, el cantant també fa menció d’aquells amics que són passatgers i la forma la qual els podem trobar més o menys a faltar.
Woe is me, Wow is you:
Un acte de sinceritat i de promeses. El tema es presenta com un acte de compartir, assolir nous reptes i de creure en el que ens proposem. Per altra banda, el grup ens anima a llançar-nos sempre a la piscina amb els reptes nous que se’ns plantegen i de no abandonar mai els nostres somnis i objectius.
It’s Chemical!:
Amb aquest tema, Biffy Clyro celebren i recorden l’eterna i meravellosa joventut. En aquesta cançó, les emocions i les ganes de menjar-se el món juguen el paper protagonista. La història que ens expliquen el grup escocès és la que pot viure qualsevol jove avui dia. Cometre errors, somiar i tirar endavant. Així doncs, aquesta és la química de la joventut que ens proposa el grup i d’esprémer la joventut fins al màxim.
A thousand and one:
Els errors formen part de la vida i del nostre dia a dia i ens fan ser més humans. “A thousand and one”, ens expliquen i celebren els tants errors que podem cometre, d’aprendre’n, tirar endavant, acceptar-los i abraçar-los. I en aquest transcurs d’acceptació, poder canviar, evolucionar com a persones i cada dia ser millors. Al cap i a la fi, créixer i fer-se gran és això.
Dearest Amygdala:
Seguim amb més cançons. “Dearest Amygdala”, és una carta d’amor que fa el cantant amb un tema que és sincera i ens parla de viure l’amor intensament, tot el que nosaltres podem aportar i millorar. A més a més, en aquesta història es parla de la Amygdala, la parella del cantant. En aquesta relació hi podem veure diferents camins que el cantant ha seguit i com tots són variats i els han portat al dia d’avui.
Two people in Love:
El disc finalitza amb aquesta història entre dues persones que estan enamorades. En aquest últim tema es parla de l’amor com a refugi i es pot veure clarament amb aquesta frase: “Two people in love is a world in one”, evidenciant que la relació és un univers suficient en si mateix. Per altra banda, també hi contemplem la perseverança dins la relació i la companyia que es viu quan estem amb la parella.
Un disc que val la pena escoltar:
Us animo fermament a escoltar aquest disc de rock alternatiu ple de valors i històries que tothom s’hi pot sentir identificat. Per altra banda, vull recalcar la llarga trajectòria del grup. Biffy Clyro fa trenta anys que estan en actiu i en cada treball que han fet, s’han superat i han aconseguit no repetir-se en la seva música. En el cas d’aquest últim disc “Futique”, el so que assoleixen és molt més madur i musicalment molt bo. Crec que escoltar-los i viure la música com ho fan ells no us deixarà indiferents.
