Suc i Sopes, el grup de música en català nascut a Ciutadella de Menorca, presenta ‘Ets Diferent’,l’última cançó que treu la banda abans de fer una aturada de llarga durada per produir el seu tercer treball.
Aquesta nova cançó vol encarrilar-se cap al tema de l’amor vist en dues vessants diferents, una va dirigida a l’amor cap a l’illa de Menorca i l’altra va dirigida a la persona que més pots estimar.
La cançó ve acompanyada d’un videoclip gravat i dirigit per Lluís Juneda Visuals ( Endèmic Films)
El single promet seguir la filosofia d’aquest grup d’amics: Tocar pels de sempre, d’una manera càlida, alegre i divertida.
L’Associació de Sales i Concerts de Catalunya informa que l’Ajuntament de Barcelona ha ordenat precintar la sala Bóveda, una de les poques on es programa música rock en directe. La data de compliment del precinte data pel proper 26 de novembre.
Aquest ha estat originat per la denúncia per sorolls de la nova propietat d’un local d’ús comercial i oficines d’un edifici proper, situat al carrer Ramon Turró, que presumptament ha efectuat un canvi d’ús urbanístic sense la preceptiva autorització urbanística. Consta que al local s’està exercint l’activitat d’ús residencial sense que consti cap cèdula d’habitabilitat, i que s’està utilitzant com a lloguer temporal d’habitacions numerades, amb zones comunes, trànsit constant de llogaters i sense que cap d’aquests canvis hagin estat ni notificats ni consensuats amb la resta de veïns de l’edifici. Els veïns conviuen amb la sala de concerts des de l’any 1992 sense cap incidència, tal com ells mateixos han reflectit en un document signat on declaren no tenir molèsties derivades de l’activitat de la sala.
Les mesures sonomètriques fetes fins ara – tot i la negativa del propietari del nou habitatge a deixar entrar als tècnics per fer les sonometries, i que després de diversos requeriments per burofax ha acceptat que es produeixin – reflecteix que en horari de concert (amb horari de tarda i que acaben habitualment a les 23:00h), es produeixen pics provocats per la bateria que superen els límits establerts per la normativa tot i l’actuació del limitador i, que, evidentment mai havien ocasionat cap molèstia perquè era totalment compatible amb l’activitat i l’horari comercial d’un local d’oficines. En canvi, pel que fa a l’activitat amb música gravada, que es pot allargar fins a les 6:00h, es compleix totalment la normativa de medi ambient, ja que el limitador actua sobre tota la música que es genera a través dels equips de so.
La propietat de la sala està intentant mantenir l’obertura de la sala renunciant provisionalment a l’activitat de concerts i de música en directe amb una declaració responsable en la qual es comprometen a no fer més concerts. D’aquesta manera eviten el tancament total de la sala, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball i activitat econòmica i, alhora, ha presentat una denúncia al Districte per l’assetjament que estan patint per un particular que està exercint una activitat especulativa que no està permesa i que, a més, no s’ajusta a la llicència.
Comunicat ASACC
Des de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, tornem a denunciar el fet que aquest tipus de situacions es puguin produir. Que la denúncia d’una sola persona nouvinguda a un barri on, com en aquest cas, des de l’any 1992 hi ha una activitat cultural amb una programació musical estable amb bandes locals i internacionals on es realitzen més de 100 concerts anuals i on mai ha produït molèsties amb el seu entorn, es vegi obligada a tancar i a cancel·lar més de 70 concerts ja programats pel compliment estricte d’una normativa de medi ambient sense tenir en compte que aquest incompliment ve derivat d’un canvi d’ús urbanístic presumptament no autoritzat i on no es tenen en compte les activitats preexistents ni l’aportació cultural que les sales de concerts fan a la ciutat.
És especialment sagnant que, en aquest cas, la cultura es vegi amenaçada per l’especulació immobiliària, la gentrificació i l’incompliment sistemàtic de les ordenances pel que fa a l’ús dels habitatges com a lloguers d’habitacions temporals.
Esperem que la denúncia presentada per la sala aturi l’activitat realment no conforme d’habitatge, que no s’hagi de precintar totalment la sala i es pugui continuar amb l’activitat nocturna. També esperem que ben aviat es pugui arribar a un acord per recuperar la programació de concerts de l’espai, i que, des de l’administració es prenguin les mesures oportunes per evitar aquest tipus de situacions que no fan més que incidir en la precarietat del sector i en la pèrdua de l’activitat cultural i musical de la ciutat.
Aquest dimarts s’ha celebrat a la sala Rouge de Barcelona la primera edició de la gala de Premis Primera Fila on s’han atorgat els premis als millors del 2024.
En una gala presentada pels nostres companys Marc Clapés, Nora Rosell, Pol Angelats i Sergi Coll, molts dels premiats han fet acte de presència en aquest dimarts, mentre que altres que són fora de la ciutat ens han enviat el seu vídeo.
Foto: Gerard Escaich
Primera Fila ha decidit enguany premiar a: The Tyets, Oques Grasses, Mushka, Julieta, Figa Flawas, Ginestà, Miki Núñez, Alfred García, Lluc, Galgo Lento, Flashy Ice Cream, Roger Padrós, Maria Hein, dani6ix i Izzkid, Sexenni, Mama Dousha, Guillem Gisbert, La Ludwig Band, Maria Jaume i Àlex Pérez.
Foto: Joel Codina
La gala ens ha deixat actuacions musicals en directe d’artistes com Lau Gibert, Roger Padrós, Gigi Ros, Xavi Noms, Àlex Pérez, Júlia Moumen, Celobert i la presentació de Dinou, un projecte que ens toca de molt a prop, ja que es tracta de l’aventura musical del nostre coordinador digital Sergi Coll.
Foto: Joel Codina
A la gala hem pogut comptar amb la presència de bona part de la indústria musical i noms de renom de l’escena així com representants de diferents companyies discogràfiques.
Foto: Joel Codina
Una gala on hem comptat amb Joel Codina com a fotògraf oficial i que ha estat un autèntic luxe poder-lo tenir en aquesta primera edició. Al llarg dels propers dies compartirem una galeria de la gala.
Una primera edició dels Premis Primera Fila que ha estat possible gràcies a tot l’equip de Primera Fila, en especial els guions de Nil Ortiz, Nora Rosell i Pol Angelats, el suport de Naiara Fernández, Martina Escolar, Arnau Figueroa, Pau Masip i la col·laboració de Deleito, l’Equipe i la sala Rouge.
Gràcies també a tots els amics, tiets i coneguts que han assistit a la nostra primera gala i us prometem que l’any vinent tornarem a muntar-ne alguna!
Fa una bona colla d’anys que OneRepublic passa de llarg de Catalunya en les seves gires mundials i el 2025 no en serà una excepció. Des d’aquell llunyà 2014 que el grup no visita el nostre país.
L’any vinent la formació ha anunciat la gira “Escape to Europe” i només han inclòs una data a l’estat, serà el 14 de novembre, al Palacio Vistalegre, de Madrid.
La gira comptarà amb Ella Henderson com a artista convidada.
Les entrades surten aquest divendres a Ticketmaster, a partir de 60 euros. Hi haurà prevenda abans a LiveNation.
Jamiroquai ha anunciat una nova gira que començarà el 6 de novembre de 2025 al Palau Sant Jordi, de Barcelona, en l’única parada que faran al nostre país l’any vinent.
La gira “The Heels of Steel Tour” començarà a la capital catalana i s’allargarà fins el desembre de l’any vinent passant per països com França, Àustria, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica o el Regne Unit.
Les entrades es posen a la venda el 22 de novembre a Ticketmaster, mentre que dos dies abans hi haurà prevenda a LiveNation.
PREUS
PL1 GRADA 95€ + 12,50€
PL2 PISTA 85€ + 11,50€
PL3 GRADA 75€ + 10€
PL4 GRADA 60€ + 8€
VIP Jamiroquai Best Seat Package 215€ + 28,50€
VIP Jamiroquai First Entry Package 205€ + 27,50€
Tornem una setmana més amb les millors cançons noves i no tan noves del panorama.
Aquesta setmana a més hem conegut les nominacions als grammys, en un gran any per artistes que des d’aquí celebro, com Charli XCX, Chapelle Roan i Kendrick Lamar o una de les grans sorpreses, la Doechii, de la qual tornaré a parlar més abaix. També comentar que Vince Staples ha estat robat fortament però no passa res ja estem acostumats a aquestes situacions. Seguim:
NOVETATS
La millor cançó d’aquesta setmana i per tant amb la que començaré el blog és el nou senzill de James Blake, com molts sabreu, un dels meus artistes preferits, que ha tornat amb un nou tema anomenat “Like The End” i no pot sonar millor. És el més semblant a Radiohead i Muse (sense ser-ho) que he escoltat mai.
Després d’escoltar el primer single del nou projecte de la 070 Shake vaig tenir por de que agafes un camí que no m’agrades. Avui ha sortit PETRICHOR i només puc dir que estava ben equivocat. Sobretot la primera part del disc m’ha semblat molt top. Però en general és un disc amb un paisatge sonor molt extens i molt interessant (els sintes!!!), que explora diferents gèneres i que no deceb.
També tenim avui un nou disc de Cordae, anomenat The Crossroads, del qual ja havíem parlat per aquí gràcies a senzills com “Summer Drop” i “Two Tens” amb Anderson Paak. o “Mad as Fuck”. A més, ha aconseguit juntar a un elenco d’elit, amb altres col·laboracions com les de Juicy J, Jordan Ward, Ty Dolla, Kanye, Lil Wayne, Joey Bada$$… deunidó. De les noves m’han agradat “Don’t Walk Away”, “Nothings Promised” (el sample de Heard Em Say de Kanye, top), “Never See It”, “Pray” (la base samplejant Killing Me Softly)… no sé, en general força força bé.Crec que ha recuperat una mica el nivell de The Lost Boy, per fi, així que bones notícies.
Queda només una setmana per CHATO, el nou disc de Barry B i aquests dies ens ha regalat el que serà el seu últim single, “Corazón vaquero”, on podem escoltar la seva versió més sen senriana.Aquesta nova cançó es suma així a altres singles d’un alt nivell com “El efímero arte de perdonar” o la ja aclamada “Yo pensaba que me había tocado dios” amb Carolina Durante. Moltes ganes del disc i de saber que més ens ha preparat un dels artistes revelació de l’any del panorama indie nacional.
I parlant de Sen Senra, des d’avui es pot escoltar el Vol. II del seu disc PO2054AZ, que inclou noves cançons com “Enterrar la mala suerte” o la seva vessant més hip-hopera a “Monolito”. M’havia cansat una mica del seu projecte, però després del directe del BBK li vaig recuperar el carinyo.
Ha sortit un nou EP de la banda anglesa d’indie The Brook & The Bluff i conté cançons com molt xules com sobretot “Calling Cards” i “This Could All Go Now Nowhere”, que dona nom al EP. També la primera, “Bad Bad News” que ja us havia recomanat per aquí. Són molt bons així que escolteu-los!
En aquesta casa som molt de la cantant neozelandesa BEENE, així que avui no pot faltar parlar de “Animal”, el seu últim senzill, el segon d’aquets any despréss de la fantàstica “Sad Boiii”. El video m’ha semblat increible i la cançó, súper divertida. La seva veu, com sempre, m’encanta. Perquè no porten artistes així al PS?
poggioli llança el seu primer single, “Quina màgia, la nostàlgia”, com a avançament del seu nou EP Nom i Cognom d’un Estimat, que sortirà a principis de 2025. Una balada indie, produïda per Galgo Lento, amb el seu to nostàlgic habitual sobre els inicis d’una relació.
També ha sortit AQUESTA VIDA ÉS NOSTRA, el nou disc de Pol Bordas que explora el urban i el reggaeton en catala, sense la vessant més comercial, cosa que m’ha semblat molt interessant. Apareixen al disc les ja conegudes col·laboracions amb Figa Flawas, i d’altres noves com la de Mama Dousha i ultralone.
“AMOR REAL” és la nova colabo entre jovedry, xicu i souto. Després de SACRIFICIS, el disc del xicu, ens el tornem a trobar en una cançó que podria ser perfectament part del disc, amb 3 veus que enganxen perfectament i creen una cançó molt maca i alhora molt treballada a nivell de producció.
DESCOBRIMENTS
Un cop rebuda la noticia de la seva nominació als Grammys, em vaig posar a investigar una mica més la discografia de la Doechii i em vaig trobar amb aquesta cançó, “What It Is (Block Boy)” que té en col·laboració amb Kodak Black i m’ha semblat un combo brutal. És una de les cançons que la va portar a la fama abans d’el disc d’aquest any i ara entenc perquè. Coincideix a més amb l’aparició del raper al stream del Kai Cenat deixant-nos un freestyle històric.
I tanco amb l’últim descobriment, gràcies als meus col·laboradors externs, “Les dormantes” de l’artista francesa Zaho de Sagazan, inclosa dins el seu disc debut La Symphonie des Éclairs, publicat aquest passat 2023. M’ha molat el so experimental, amb tocs de pop-electronica-dark que t’atrapen.
També podeu escoltar altres releases, com el de Denzel Curry i el seu deluxe del disc KING OF THE MISCHIEVOUS SOUTH.
“Hem estat dos anys de gira voltant per tota Catalunya, però la nit d’avui serà única”. És així com Els Tyets donaven el tret de sortida a la seva darrera actuació de la gira d’un disc que ha estat sinònim d’èxits. La fórmula se la portaven estudiada; sabien què havien de fer per estar a l’altura d’un comiat tan esperat.
Més de 10.000 persones han passat pel Sant Jordi Club aquest cap de setmana per presenciar el final de gira d’Èpic Solete. Superar les expectatives d’un públic que ha esperat més d’un any per aquest moment no era un repte senzill, però el grup de Mataró ha estat a l’altura i s’ha coronat en dues nits que quedaran gravades a la memòria col·lectiva.
El concert no era només un tancament de gira per als artistes, sinó un punt i a part per a un públic que ha vist créixer el grup. Es respirava ambient festiu, però també sensació de nostàlgia. La majoria de gent no era la primera vegada que veia els amfitrions en directe i avui ho feia per acompanyar el grup a tancar un capítol brillant de la seva trajectòria.
Ja des de les set de la tarda, la cua per entrar al recinte donava la volta al local. Amb la llum lila que banyava els voltants del Palau Sant Jordi, més d’un espectador es preguntava per què el grup no havia optat pel recinte gran. La resposta ja l’havia donat Xavier Coca en una entrevista a RAC1: “No volem fer el Palau Sant Jordi perquè tenim 25 anys. Clar, què fas després de fer això?”, va dir. I és que de temps ja en tindran.
El recinte es començava a omplir a dos quarts de vuit del vespre. Per fer més curta l’espera, Dani6ix i Izzid van prendre l’escenari i van aconseguir posar el públic a punt. L’energia que desprenia la sala era palpable, amb la gent entregada des del primer moment, ballant i cantant a ple pulmó. Els assistents estaven més que preparats per rebre els amfitrions de la nit.
A les nou en punt del vespre, amb el joc de llums a què ens tenen acostumats, van aparèixer Els Tyets sobre l’escenari i l’eufòria es va apoderar del públic. Un públic entregat que es movia al ritme de les cançons i que no va deixar de cantar en cap moment. Són cançons d’aquelles que no cal haver-les escoltat gaire vegades per reconèixer-les, perquè són èxits que sonen contínuament a la ràdio.
La nit prometia i només acabava de començar quan van sortir a cantar “La Platja” els Stay Homas. Aquesta va ser la primera de moltes col·laboracions. Alternant cançons de discos anteriors amb temes del disc que celebrava el final de gira, el públic va embogir en veure aparèixer Chiara Oliver a l’escenari per interpretar el tema “Fa dies”. La rebuda va ser similar per al grup Marlena: les de Madrid van ser-hi per interpretar “Estaré millor demà”. Tampoc es pot obviar la sorpresa de veure Los Manolos a la cançó “La dels Manolos”.
Dani6ix i Izzid van reaparèixer per interpretar un tema inèdit, “Sushi Poke”, que veurà la llum aviat. El públic també va saltar de valent amb “Això és l’estiu”, la col·laboració amb Flashy Ice Cream. Qui tampoc es va perdre l’oportunitat de pujar a un escenari ple d’estrelles van ser Els Amics de les Arts, per cantar i ballar a ple pulmó “Amics, tiets i coneguts”.
Si bé les col·laboracions van estar a l’altura del concert, el públic també va trobar a faltar dues artistes que dominen el panorama femení de la música catalana: la Julieta i la Mushkaa. La primera va venir el dia abans, però aquest dissabte no va poder assistir.
I si pensàvem marxar amb la pena de no saber quan tornarien Els Tyets a pujar a un escenari, ens equivocàvem. Els de Mataró no només van anunciar un nou disc, sinó que també van donar a conèixer les dates del concert de presentació i un documental de la gira. La cirereta del pastís, però, va ser l’actuació amb la Cobla Sant Jordi, que va omplir d’emoció el Sant Jordi Club amb la ja mítica sardana final del “Coti x coti”.
A dos quarts d’onze, el públic sortia del Sant Jordi Club amb una nova cita anotada a l’agenda: el 26 d’abril de l’any vinent, quan es presentarà el nou disc a Girona.
Després de dues nits memorables, queda clar que Els Tyets no només tanquen una etapa, sinó que ja estan a punt per escriure el pròxim capítol de la seva trajectòria.
The Tyets han aprofitat el primer dels dos concerts al Sant Jordi Club per deixar anar la data de publicació del seu nou disc: serà el 4 d’abril de 2025.
Així mateix el duet de Mataró també ha anunciat que els primers concerts de presentació tindran lloc durant el Festival Strenes, de Girona, concretament els dies 26 i 27 d’abril, a La Mirona. A més, com a novetat, el concert d’estrena del 27 d’abril serà en format familiar, amb un horari pensat per a tota la família. Les entrades ja estan a la venda.
Els fans presents al Sant Jordi Club també han pogut veure el primer trailer del documental de The Tyets. Una peça audiovisual que sortirà durant el proper any i que retratarà l’essència de The Tyets, amb un seguiment especial dels dos últims anys del duet mataroní.
El primer dels concerts de tancament de gira han agrupat més de 5000 persones que no han parat de ballar i cantar els cançons dels mataronins. A sobre l’escenari han estat acompanyats per companys de professió com Stay Homas, Sexenni, Dani6ix i Izzkid, Flashy Ice Cream, Julieta, Los Manolos, Ferran Palau, Lluís Llach i Cobla Sant Jordi, que han tancat la vetllada amb una gran versió del ‘Coti x Coti’.
Aquest dissabte alguns d’aquests músics repetiran de nou en el segon dels concerts de comiat i se n’hi sumaran d’altres que aquesta primera nit no han pogut actuar.
Si en aquest divendres Martigo ha estat l’encarregat d’escalfar l’ambient, aquest dissabte serà el torn de dani6ix i Izzkid.
El grup musical Fades acaba de publicar el seu segon àlbum “Metallix”. És una evolució del seu projecte musical, 100% autogestionat, 100% handmade i asseguren que segueixen amb la mateixa força del principi.
Des del seu primer àlbum “Amigues i Autotune”, Fades s’ha consolidat com a grup dins el panorama musical català i ha evolucionat amb estilismes i sons nous. Les fades s’han transformat en una armadura metàl·lica, però sense perdre mai la seva essència. Encara són amigues i encara tenen autotune.
Hem pogut parlar amb Fades sobre aquest nou projecte i també per saber com veuen el seu rol dins la indústria musical.
Sabrina Carpenter lidera la Primera Llista amb ‘Taste‘
Entren a la llista
Rosé & Bruno Mars – APT.
Tom Grennan – Higher
Surten de la llista
Karol G – Si antes te hubiera conocido (17 setmanes)
Tate McRae – It’s ok i’m ok (8 setmanes)
Aspirants
Gigi Pérez – Sailor song (8 setmanes)
Sopa de Cabra feat. Sidonie – Hyde Park (4 setmanes)
Javito ft. The Tyets – Qui soc jo (2 setmanes)
Flashy Ice Cream & Ginestà – Perdent el rumb (2 setmanes)
Gracie Abrams – That’s so true (novetat)
Damiano David – Born with a broken heart (novetat)
Àlex Pérez – Amor d’estiu (novetat)
Teddy Swims – Bad dreams (novetat)
La sala 2 d’Apolo és plena de paper de bombolles. Els instruments estàn tapats, el públic protegit, i les emocions a flor de pell. Erem molts els que estavem nerviosos com si haguéssim de sortir a cantar nosaltres mateixos, i la fragilitat de la sala es trenca quan les llums s’apaguen i s’encén la pantalla.
“¿Por qué no envolví lo nuestro en papel de burbujas para que no se rompiera? ¿Por qué lo dejé marchitar como las flores y caer con las hojas? Tengo que intentar dejar de solucionar cosas que no tienen solución. Pero ese pensamiento que tengo que te nombra de vez en cuando no puedo dejarlo marchar, porque es lo único que nos une y sin él lo nuestro desaparece para siempre. Tengo a mi lado gente que me quiere y estoy más pendiente de quien no lo hace. Supongo que ya no me toca mirar atrás, me toca mirar al lado y dejar que otros terminen lo que tú y yo dejamos a medias.”
I comença el concert.
Xavibo ja havia vingut a Barcelona en aquesta mateixa gira, però després de llençar l’EP “Las burbujas del Cajón” ha decidit repetir en algunes ciutats. La capital catalana ha estat afortunada i ha aconseguit vendre totes les entrades per aquesta data. Ha presentat les cançons noves, però també hi ha hagut lloc per la nostàlgia. El públic sencer ha cantat cada paraula de la seva famosa ‘Paradójica’, que l’acompanya des de 2018. L’artista va filant una cançó rere l’altra i el públic passa de cantar ‘Todo se va’ (2019) a ‘No todo se va’ (2023). Però no tot són lamentacions.
En un concert de Xavibo es canta, es crida i és salta molt. No podia faltar l’energia de ‘Sensaciones’, la seva versió de ‘En que estrella estará’ o ‘Estoy cansado de estar triste’, col·laboració amb Walls, tot i que aquest no hagi pogut venir. De totes maneres, tenim convidats. Quan l’artista obre aquest calaix de bombolles apareix Victoria Goytea per cantar el seu senzill ‘Relámpago’, i GOMZ per cantar ‘Todo de mí’. L’escenari també rep la visita de Suu per cantar, com ja és tradició, ‘Sense tu’.
Cançó rere cançó va avançant en la seva trajectòria professional i de sobte es para el concert; el cantant té un mòbil a la mà. En Xavibo escriu, i com es pot apreciar en les seves lletres, li agrada la poesia. Ens llegeix un poema que ha escrit ell sobre l’amor i la por, i com aquests no són contraris, ja que no pot entendre’n un sense l’altre. L’amor és témer i ell n’és ple, de por. “Así que estos miedos son vuestros.” Amb aquest poema introdueix “estos miedos son tuyos” una de les cançons preferides del públic i jo m’hi he d’incloure perquè la tinc tatuada al braç.
Xavibo marxa de l’escenari però torna per cantar ‘Besos en la nariz’ un dels seus èxits més recents i ‘Todo azul’ una de les preferides del públic. L’aplaudiment és llarg i el públic li demana que no marxi “pero no puedo hacer un concierto de cinco horas tampoco”. Ens dona les gràcies moltes vegades per escoltar-lo, per ser allà, per fer-lo arribar on és avui i per ser-hi sempre.
Gràcies a tu, Xavi. Esperem que tornis a Barcelona ben aviat.
Sopa de Cabra han trencat prop de 5 anys sense treure un disc nou i ho han fet amb “Ànima” una col·lecció de 8 cançons, on artistes com Triquell, Pol Batlle, Beth o Santi Balmes hi participen aportant el seu talent.
Ens hem trobat amb en Josep Thió i en Gerard Quintana per parlar-ne, però una cosa porta a l’altre, hem començat comentant la poca afició que en Thió té de les xarxes socials i hem acabat parlant una mica de tot.
Fugint de la immediatesa del moment de la indústria musical, els de Girona han volgut cuinar a foc lent el seu nou treball discogràfic durant el darrer any i mig. El resultat és un nou so dels Sopa de Cabra però sense perdre la seva identitat forjada amb els prop de quaranta anys de carrera. Ricky Falkner, Alberto Pérez Sol de Sants, Micky Forteza-Rey, Sergi Pérez, Didak Fernández i Adri González són els productors musicals que, juntament amb Josep Thió, els han acompanyat en aquest nou treball de vuit cançons que giren al voltant de dues grans temàtiques: el temps i l’amor.
Després d’una gira d’estiu amb totes les entrades exhaurides, els de Girona han anunciat una gira d’una desena de concerts on es podrà escoltar de dalt a baix aquest nou treball. La gira s’iniciarà dimarts vinent 19 de novembre al Palau de la Música de Barcelona i passarà per ciutats com Girona (Temporada Alta), Lleida, Reus o Mallorca, entre altres.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
