Lleras fa el pas definitiu en solitari amb la publicació de “No Marxis De Matinada, Porfa”, el seu primer EP d’estudi. El treball, format per set cançons, arriba després d’un llarg procés de creació i construeix un relat que segueix les diferents etapes d’una relació marcada per la intensitat emocional, les expectatives, les contradiccions i els sentiments que apareixen quan algú es converteix en el centre de totes les mirades.
Tot i moure’s entre estils tan diversos com el reggaeton, l’afrobeat, el flamenc urbà, la rumba o el trap, el projecte manté una identitat clara. Les set peces giren al voltant d’una mateixa figura femenina i dibuixen una història que avança des de l’enamorament inicial fins a la vulnerabilitat, passant per la fascinació, la dependència emocional i la resignació.
L’EP s’obre amb ‘Té Tota La Pinta’, una carta de presentació que barreja admiració i pressentiment. A continuació arriben ‘És Massa!’ i ‘De Memòria’, dues cançons que aprofundeixen en l’atracció pels petits detalls i en el desig de conèixer l’altra persona més enllà de les aparences. El vessant més íntim del projecte apareix amb ‘Flamenk’, el primer avançament publicat, on Lleras exposa sense filtres els dubtes i les emocions d’una relació que sembla condemnada a no arribar mai a bon port.
A la segona meitat del disc, ‘Ens Hem Enganxat’ retrata la connexió inesperada entre dues persones, mentre que ‘Lluna Plena’ captura l’espera silenciosa d’una trucada que potser no arribarà. El recorregut es tanca amb ‘Ja Toca’, una peça més lleugera i desenfadada que serveix per rebaixar la tensió acumulada al llarg del projecte.
Una de les claus de “No Marxis De Matinada, Porfa” és la voluntat de l’artista de treballar a partir d’experiències viscudes. Aquesta aposta per l’honestedat travessa totes les cançons i dona coherència a un treball que busca connectar amb l’oient des de la proximitat i la sinceritat.
La proposta també es trasllada a l’univers visual que acompanya el llançament. Fugint dels codis habituals del gènere urbà, Lleras apareix als videoclips sobre un tractor i acompanyat d’un gat de peluix que es converteix en el símbol recurrent del projecte. Aquest element, present en tots els visuals, representa la protagonista de les cançons i actua com el fil conductor d’una història que s’explica tant a través de la música com de les imatges.
