Els empordanesos Clima presenten ‘No tot és per sempre’, l’últim senzill abans de la publicació del seu segon disc “Això que ens passa”, disponible el 17 d’octubre. Lluny de voler ser una cançó trista, el tema parla amb sinceritat de la fragilitat de les relacions i de la certesa que tot té un final, però també de la capacitat d’aprendre a conviure amb les pèrdues.
Amb aquest missatge que convida a l’acceptació i la resiliència, la banda reivindica que, malgrat els canvis i el dolor, sempre hi ha la força per continuar endavant. Amb un so orgànic i contundent, ‘No tot és per sempre’ esdevé un dels pilars del nou àlbum i exemplifica l’equilibri que Clima ha trobat entre els moments més íntims i delicats en contraposició a les explosions d’energia que també viuen les cançons.
Després d’una primera etapa marcada pel disc “T’he trobat a faltar” i una intensa gira per festivals i festes majors arreu del territori, Clima va sentir la necessitat de fer una pausa, escoltar-se i créixer. D’aquest procés han nascut noves cançons, que han estat produïdes amb sensibilitat i cura per Joan Borràs (Oques Grasses) després d’un any de trajectes entre l’Empordà i Osona.
Això que ens passa, doncs, serà tot una declaració d’intencions i una mirada sincera al moment vital i creatiu que viu Clima. Aquests joves empordanesos mantenen l’arrel pop-rock que els identifica, però exploren nous matisos i posen les lletres al centre, amb històries universals d’amor, fragilitat i esperança, transformació i força.
Doja Cat torna a la càrrega després de dos anys d’espera amb un nou disc ple de romanticisme i sexualitat. En el seu anterior treball, Scarlet, l’artista s’endinsava en un univers més fosc i agressiu amb una aposta clara pel rap i el hip-hop. Ara amb Vie torna als seus inicis amb sons pop/R&B i vibres dels vuitanta tant en la producció musical com en l’estètica dels videoclips. Un canvi de registre inesperat, però que pels nostàlgics que la coneixem en la seva època de Hot Pink, i dels balls de TikTok amb les cançons com Say so o Cyber Sex, trobàvem a faltar.
Un discurs de l’amor
“Enamorar-se és posar confiança en les mans d’un mateix i dels altres.” Escriu l’artista en xarxes socials acompanyant a la portada del disc, on la veiem penjada d’un arbre lligada a un paracaigudes i amb un vestit de núvia. “L’amor creix cap amunt però, sobretot, cap avall. Són les arrels les que et mantenen ferm.” D’aquesta manera conclou, així doncs no es pot créixer sense una base estable, la grandària de les arrels definirà l’altura de l’arbre. Un missatge de maduresa amb el que crec que tots podem concordar i aplicar en les nostres relacions. Com bé va dir el novel·lista i dramaturg Benito Pérez Galdós, “El vertader amor, el sòlid i durable, neix del tracte: la resta és invenció dels poetes, dels músics i altra gent gandula”.
Jealous Type, l’avançament més seductor
Cards és la primera cançó del disc; tanmateix, no va ser la primera a veure la llum. De fet, el 21 d’agost Doja ja havia llançat Jealous Type com a single, avançant així part del projecte. La peça té un to seductor i juganer amb influències del disco-pop i el toc retro dels vuitanta, característic de tot l’àlbum i dels videoclips. La producció és neta i marcada, amb un ritme mogut i sintetitzadors que deixen espai a la veu. La cançó debutà al núm. 28 del Billboard Hot 100 i va ser nominada a cançó de l’estiu en els MTV Video Music Awards, consolidant-la com un dels èxits principals de Vie. Puc afirmar que es tracta una de les millors cançons del disc on demostra impecablement la seva versatilitat vocal. Rapeja amb el mateix talent que canta, i és evident que ho fa amb una destresa inqüestionable.
Al llarg del disc, cada cançó funciona com una peça del trencaclosques emocional: des de la sensualitat i la passió fins a la introspecció i la reafirmació de la identitat. Temes com Act of Service i Make It Up mostren moments més íntims i balades, tot i que arriben a fer-se avorrides o poc memorables. Malgrat comptar amb cançons fluixes, una destaca per tractar-se d’una col·laboració amb una artista amb la qual ja havia participat abans. SZA apareix a la meitat del disc amb Take Me Dancing com un interludi entre les dues parts. La cançó que t’envolta amb aquesta atmosfera retro i una lletra que cala, tots busquem una connexió, tenim desig i volem a algú amb el que compartir-ho.
El disc més complet i madur de Doja Cat
Lluny de ser un experiment, Vie es presenta com el treball més complet i madur de la cantant fins al moment. Entre himnes com Jealous Type o AAAHH Men!, l’àlbum reflecteix una artista capaç de reinventar-se sense perdre el seu segell. Doja Cat tanca el disc amb Come Back, una peça que, tot i l’escepticisme en les relacions i els homes sembrat al llarg de l’àlbum, manté viva la flama de l’amor. Comparant-lo amb els seus àlbums anteriors podem percebre una evolució artística i personal. Crec sincerament que es tracta d’una pas endavant, passa de cantar sobre relacions superficials i una sexualitat buida a una recerca i connexió més profunda. És precisament en aquesta contradicció entre l’humor àcid i l’obertura dels sentiments amb un altre on la Vie aconsegueix que connectis.
La gira mundial d’aquest projecte no fa més que reafirmar la gran ambició de l’artista per arribar a un nivell internacional. Ma Vie World tour ja compta amb la visita a països com Austràlia, Filipines o Japó entre altres.
És un pas segur i madur de Doja Cat: desprèn confiança, estil i una satisfactòria combinació entre pop accessible i detalls personals. És un disc que pot agradar tant a qui ha seguit el seu costat més comercial com als que valoren qualitat de producció i melodies ben pensades.
El tema que s’estrena avui, és l’últim avançament abans de l’estrena del disc “Això que ens passa”. El nou tema, parla de la fragilitat de les relacions i de la capacitat d’aprendre a conviure amb les pèrdues. El disc estarà disponible a partir del 17 d’octubre.
Centrem-nos ara en el senzill:
El tema es presenta com una cançó alegre i parlant sempre des de la sinceritat de la fragilitat de les relacions i de la certesa que tot té un final. Davant aquesta presa de consciència de la realitat, la banda reivindica que malgrat els canvis i el dolor que pot causar una pèrdua, sempre ens ha de quedar forces per continuar endavant.
“No tot és per sempre”, és un tema contundent i amb un so ferm i orgànic. Aquesta serà una de les cançons més importants del nou disc que està a punt de veure la llum. Esdevenint així, un pilar fonamental de l’àlbum.
Amb aquest senzill, Clima ha trobat un equilibri entre la intimitat i la delicadesa entre els pics d’energia que viureu a les pròximes cançons del disc.
Parar-se per escoltar-se:
Quan van acabar la seva primera gira del disc “T’he trobat a faltar”. El grup va necessitar un temps per fer una petita parada d’autoconeixement i creixement per determinar quin seria el seu nou rumb. Així doncs, aquí els tenim, un grup que ha trobat la seva sonoritat i el seu gènere concret. El disc ha estat produït per Joan Borràs (Oques Grasses) a Osona.
Així doncs,“Això que ens passa” serà una declaració a la vida amb una mirada sincera al moment vital i creatiu que està experimentant Clima. Els joves de l’Empordà es mantenen a l’arrel de pop-rock en els que més s’identifiquen. Tot i això, en el disc s’experimenten nous matisos i les lletres de les cançons es posicionen com l’element més important.
Històries d’amor, fragilitat i esperança a la joventut, transformació i força… seran un dels elements que veurem reflectits en el nou disc que ens tenen preparat.
La banda explica que el nou treball busca transmetre esperança en moments difícils i aprendre de les experiències complicades. “Observem el món des d’una perspectiva distanciada i, tot i els temors i la negativitat que sovint ens envolten, volem mostrar que aquestes vivències poden convertir-se en força i creixement”, han comentat. El so del disc és enèrgic i festiu, amb lletres que celebren les cicatrius de la vida sense caure en l’autocompassió.
Listen Up! també tindrà un punt nostàlgic, tant en el missatge com en la música: melodies pop enganxoses conviuen amb peces més contundents i riffs potents, mentre la banda revisita records del passat que han marcat la seva trajectòria.
Com a avançament, New Found Glory ha estrenat el senzill “Laugh It Off”, amb un videoclip humorístic on el vocalista Jordan Pundik és substituït per una versió creada amb intel·ligència artificial.
Banda Neon estrena ‘Guapíssima’, una rumba-pop fresca, divertida i amb molt caràcter. Una cançó que celebra la bellesa única de manera original. Amb ritme i una bona dosi de sentit de l’humor, aquesta cançó és una declaració d’amor diferent, amb ganxo i personalitat pròpia.
El grup ha estat i és una de les bandes de versions més consolidades i sol·licitades a Catalunya. Actualment, i després de l’èxit d’‘Es busca catalanet’ Banda Neon avança en la seva carrera musical amb temes originals. A més, el seu líder és un dels principals compositors de cançons d’alguns grups de l’escena catalana actual.
Amb ‘Guapíssima’, Banda Neon fa un pas decisiu cap a la creació original, mantenint l’energia que els caracteritza. El senzill combina ritmes que conviden al ball amb una melodia enganxosa i un missatge de celebració de la bellesa i l’amor cap a una “Catalana amb la cara guapa”.
El WIMEN Festival dona el tret de sortida a Barcelona amb un cartell de luxe encapçalat per Clara Peya i María José Llergo, dues de les veus més potents de l’escena actual. Elles obriran un mes de concerts i activitats on també brillaran noms com Mala Rodríguez, Buika, Ana Tijoux, Yemi Alade, Mayte Martín, Shego, Tribade o Sofía Gabanna.
Més que un festival, WIMEN és un moviment que combina talent artístic, pensament crític i experiències col·lectives, amb un objectiu clar: visibilitzar les dones i persones dissidents en un sector encara marcat per la desigualtat.
Més enllà dels escenaris
El festival també és un espai de trobada i formació. Entre les activitats més destacades hi ha:
“Músiques Empoderades”, programa en viu de Catalunya Música que esdevé plataforma de diàleg i visibilització de creadores.
Una jornada formativa amb Digital Fems, on tecnologia i feminisme s’uneixen per generar eines i coneixement.
El podcast en directe d’Ana Polo, que barreja humor, entreteniment i mirada crítica.
Converses i trobades amb artistes, que ofereixen proximitat i noves perspectives sobre el paper de les dones en la música i la cultura.
Un projecte construït per dones
Un dels trets més singulars de WIMEN és que no només aposta per dones a l’escenari: també gran part de l’estructura interna (tècniques, productores, equips de comunicació i organització) està liderada per dones. Aquest compromís converteix el festival en un exemple de transformació real dins d’una indústria tradicionalment masculinitzada.
“WIMEN no és només un festival de música, és una aposta per canviar les regles del joc. Convidem la ciutat a viure una experiència que combina talent, diversitat i la convicció que una altra indústria musical és possible”, destaquen des de l’organització.
El Festival Mússol celebrarà aquest 2025 la seua sisena edició a Barcelona amb una cita que combinarà música, emocions i solidaritat. El pròxim 8 d’octubre, la Sala Paral·lel 62 obrirà les portes a partir de les 20.30 h per acollir una vetllada única amb alguns dels artistes més destacats de l’escena catalana i estatal.
El cartell d’enguany reuneix noms com Alfred García, Alosa, Galgo Lento, Ginestà, Mama Dousha, Suu, Ouineta, Rita Payés i El Petit de Cal Eril. La festa començarà amb un opening set de DJ Trapella i estarà conduïda pels presentadors Laura Grau i Ferran Vilajosana, que aportaran humor i proximitat a la nit.
Fidel al seu esperit, el Festival Mússol manté l’objectiu solidari que l’ha definit des dels seus inicis: donar suport a l’AFANOC (Associació de Nens amb Càncer de Catalunya) i al seu projecte de La Casa dels Xuklis, una llar d’acollida per a famílies que han de desplaçar-se mentre els infants reben tractament oncològic. D’aquesta manera, cada entrada és també una aportació directa a una causa vital.
Al llarg de les cinc edicions anteriors, el festival ha comptat amb artistes com Amaia, Miki Núñez, Mushkaa o Marina Herlop, i ha aconseguit recaptar més de 10.000 euros, consolidant-se com una cita imprescindible del calendari musical i solidari. El projecte ha estat reconegut amb fins a dotze nominacions als Iberian Festival Awards.
El Festival Mússol 2025 compta amb el suport de diverses marques i col·laboradors, entre els quals hi ha Picap, Deleito, Munich, Masella, Haribo, Codina Studio o Ites, que fan possible la celebració d’aquesta sisena edició.
El pròxim 8 d’octubre, Barcelona tornarà a vibrar amb el Festival Mússol, una nit on la música i la solidaritat es donen la mà per sumar forces per una causa essencial.
Louis Tomlinson ha confirmat que tornarà a Catalunya el pròxim 12 d’abril de 2026 dins de la seva nova gira mundial How Did We Get Here? World Tour. El concert tindrà lloc al Palau Sant Jordi i les entrades es posaran a la venda el 9 d’octubre a les 10 del matí, amb prevenda a LiveNation.es el dia abans.
La notícia arriba tot just un dia després del llançament de Lemonade, el seu esperat nou senzill, amb el qual obri una nova etapa musical després de tres anys sense publicar cançons inèdites.
Lemonade combina guitarres amb influència funk, teclats brillants i una percussió orgànica que condueixen a una tornada captivadora. “El més important era que el primer senzill sonés ambiciós a nivell sonor. Havia de ser gran i divertit. Per a mi, Lemonade té una personalitat instantània i natural, i al final ha resultat ser la forma perfecta de començar aquesta nova etapa”, ha explicat l’artista.
El tercer àlbum de Tomlinson, titulat “How Did I Get Here?”, veurà la llum el 23 de gener de 2026. El músic el defineix com “el disc que sempre mereixia fer”, destacant la seva aposta per la sinceritat i la intensitat emocional. “Per primera vegada, m’estic permetent ser l’artista que sempre vaig esperar ser”, afirma.
Per a aquest treball, Tomlinson va començar a esbossar idees al Regne Unit abans de traslladar-se a Santa Teresa (Costa Rica), on va passar tres setmanes a principis de 2025 treballant en la composició i la gravació amb el productor Nico Rebscher (Aurora, Alice Merton). L’entorn i l’atmosfera del lloc van influir de manera decisiva en les noves cançons.
Amb aquest nou disc i gira, Louis Tomlinson es mostra més transparent i ambiciós que mai, reafirmant-se com una de les veus britàniques més estimades i seguides arreu del món.
El Festivern, la gran cita musical de Cap d’Any al País Valencià, tornarà a Tavernes de la Valldigna per celebrar la seua XIX edició del 29 al 31 de desembre. Durant tres jornades, la localitat es convertirà en epicentre cultural i festiu amb més de vint bandes que faran vibrar el públic.
Entre els noms destacats hi ha La Fúmiga, que acomiadarà la seua gira 2025 al festival; Figa Flawas i Auxili, que presentaran el seu nou disc Aborigen; i The Tyets. També debutarà Biznaga i s’incorporaran artistes com Abril, amb el seu primer treball Instruccions per estimar una cirera; Juantxo Skalari & La Rude Band, en el marc del seu 30è aniversari; Malifeta; Jimena Amarillo, i molts més.
El cartell es completa amb referents com Boikot, Pep Gimeno ‘Botifarra’, Ginestà, Pep de la Tona, Las Ninyas del Corro o Primavera Valenciana, un tribut a La Gossa Sorda i Obrint Pas. Les nits es tancaran amb les sessions de DJ Plan B, DJ Trapella i Las Hienas DJ Set.
Les entrades es posaran a la venda aquest dijous 2 d’octubre, a partir de les 14:00 h, a través de la plataforma Codetickets.
A més dels concerts, el Festivern oferirà zona d’acampada, activitats esportives i concursos, reafirmant-se com un ritual per a milers de persones que decideixen viure la nit de Cap d’Any amb música i festa al cor de la Safor.
La darrera producció del mític musical de Dagoll Dagom, Mar i cel, es va endur tres guardons: Millor Espectacle Musical, Millor Interpretació Musical per l’actriu Alexia Pascual i el Premi Revelació per l’actor Esteve Roig.
També amb dos premis va destacar El fil invisible d’Alícia Serrat, basat en el llibre original de Míriam Tirado, que va guanyar Millor Adaptació i Millor Espectacle Familiar.
El públic teatral va guardonar també l’espectacle Dones de ràdio, que es va emportar el premi a Millor Espectacle Teatral, i El principi d’Arquimedes, peça reconeguda com a Millor Espectacle de Proximitat.
Victoria Szpunberg va guanyar la millor direcció per La tercera fuga, mentre que l’autoria premiada va ser la del musical Ànima, compartida amb Blanca Bardagil, Oriol Burés, Víctor G. Casademunt, Marc Gómez, Adrià Barbosa i Abel Garriga.
Van obtenir premi les interpretacions d’Oriol Pla a Gola, com a Millor Interpretació, i Míriam Iscla pel seu paper a Lapònia, com a Interpretació de Repartiment.
Ahir a la nit, Teatre Barcelona, el mitjà de comunicació especialitzat en arts escèniques, va anunciar els guanyadors i guanyadores de la VIII edició dels Premis Teatre Barcelona. Uns guardons que, gràcies al vot del públic, van reconèixer les millors propostes i professionals que havien passat per la cartellera barcelonina durant la temporada 2024-2025.
Els premis es van lliurar en una gala celebrada a la sala Paral·lel 62, conduïda pel comunicador i humorista Àlex Martínez-Vidal, amb l’actuació musical del grup Arribar i Ploure i la intervenció de l’actriu Judit Martín.
La vetllada, tot i que molt repartida, va tenir com a grans protagonistes dos espectacles. Mar i cel de Dagoll Dagom es va convertir en l’espectacle més premiat amb tres guardons. Amb dos premis es va situar també El fil invisible, un espectacle familiar amb dramatúrgia d’Alícia Serrat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo (basat en el llibre de Míriam Tirado), que es va endur el premi a Millor Adaptació.
En la categoria teatral, Dones de ràdio va guanyar el premi a Millor Espectacle Teatral, mentre que El principi d’Arquimedes va ser distingit com a Millor Espectacle de Proximitat. En l’apartat interpretatiu, Oriol Pla va ser reconegut amb el premi a Millor Interpretació per la seva impactant actuació a Gola, i Míriam Iscla va ser premiada amb el guardó a Millor Interpretació de Repartiment per la seva intervenció a Lapònia.
El certamen també va distingir propostes de dansa, circ, màgia, escena híbrida i òpera. Entre els premiats hi destaquen Loneliness de la Cia. Roberto G. Alonso (Millor Espectacle de Dansa), Caramel de Les Impuxibles (Millor Escena Híbrida), Post-Clàssic de Tortell Poltrona (Millor Espectacle de Circ i Clown), Flipar de Jorge Blass (Millor Espectacle de Màgia), Carmen de la Fundació Òpera a Catalunya (Millor Espectacle Líric) i Molt soroll per res de Parking Shakespeare (Millor Espectacle de Carrer).
En l’àmbit internacional, SIX. The Musical va ser distingit com a Millor Espectacle Internacional, mentre que Guateque va guanyar com a Millor Musical de Proximitat i El Tenoriu va ser reconegut amb el premi a Millor Espectacle d’Humor.
L’equip de Primera Fila va assistir a la gala i va poder conversar amb alguns dels nominats i guanyadors de la nit.
El cantautor Arnau Aragall presenta ‘El mateix desig’, una peça que parla de l’eufòria i la felicitat que esclata quan dos cors descobreixen que desitgen exactament el mateix. El tema busca retratar aquest instant màgic en què l’amor es confirma recíproc i es converteix en un desig compartit.
Aragall, llicenciat en Producció Musical a la UB, té molt clar que vol cuidar fins al detall la riquesa melòdica i harmònica de la seva obra, i reivindica sempre un missatge clar darrere cada cançó. Amb veu pròpia a l’hora de produir, l’artista destaca per l’afany de créixer de la mà de les persones amb qui treballa.
Amb ‘El mateix desig’, el músic enceta un camí que vol consolidar a través de senzills que reflecteixin les seves diverses facetes com a artista, tot buscant fer-se un lloc en l’escena catalana. Una aposta honesta i optimista que ja convida a posar Arnau Aragall al radar de la nova cançó d’autor.
"The Art of Loving" és el segon àlbum d'Olivia Dean
Una nova estrella internacional ha nascut. Olivia Dean consolida el seu èxit amb l’estrena del seu segon àlbum d’estudi “The Art of Loving”. Un treball que explora les diferents facetes de l’amor a través de dotze peces elegants carregades del ja característic estil neo-soul i pop R&B de la cantant.
Si t’agrada Adele, Amy Whinehouse o Alicia Keys, et tornaràs un apassionat de Dean. Ara bé, si encara continues pensant que no has sentit mai cap cançó seva, permet-me dir-te que t’equivoques. Ja que la veu d’Olivia Dean ha sonat en algunes de les darreres tendències de TikTok amb cançons com ‘Dive’ o ‘Man I Need’. Això ha suposat un punt d’inflexió per la cantant, que ha aconseguit traspassar les fronteres del Regne Unit per donar a conèixer el seu art més enllà.
Totes les cançons del disc mantenen, d’una manera o una altra, un to optimista sense despendre’s de l’aura nostàlgica i atemporal que busca crear l’artista. Això ja es fa evident res més començar. A ‘The Art of Loving’ ens resulten suficients uns breus versos per entendre que, la dualitat que es planteja al llarg del projecte sobre allò que “perdem i guanyem quan ens enamorem”, és un fet que val la pena viure. Una premissa que enllaça molt bé amb ‘Nice to each other’. El tema planteja una relació que demostra com, sovint, els actes i paraules clàssiques no són suficients per a seguir amb el vincle, tot i que s’estigui a gust amb aquest. Ara bé, tot i ser-ne conscients, “per què no tractar-nos bé l’un a l’altre?”.
‘Lady Lady’ tracta una altra gran perspectiva de l’amor dins el projecte de Dean: el propi. La cantant aborda el canvi personal i l’autodescobriment amb una mudança com a símbol de deixar enrere el passat i encaminar-se cap a una nova etapa. Aquesta “Dama” és la representació de la força interna que acaba impulsant-nos cap al canvi.
Però sense cap mena de dubte, l’encant principal d’aquest àlbum està en la contradicció que mostren els temes que el componen. Una dualitat completament natural i humana, fruit de la mateixa complexitat de l’amor i les seves variants i que es representa de forma excel·lent amb ‘Close up’ i ‘So easy (To fall In Love)’. Mentre que en el primer parlem de la dificultat per trobar claredat d’intencions i sentiments en les relacions interpersonals, en el segon tema escoltem una clara oda a l’amor i com de fàcil ens resulta tot amb la persona adequada. Dues realitats oposades, però existents.
‘Let Alone The One You Love’ és una de les meves preferides. Una cançó amb una lletra sincera i directa, que no té por de mostrar que, tot i saber que el millor per ella és fugir, és molt complicat deixar enrere allò que tant has estimat. Tot acompanyat d’un ritme lent, tranquil, que permet centrar-te en el seu missatge, potenciat pel soul més pur de tot el recull.
I d’aquí passem a la cançó amb més ritme. ‘Man I need’ explora la necessitat d’una connexió emocional i, sobretot, admet que “podria marxar al matí, però em quedo si ets l’home que necessito”. Està disposada a enamorar-se i sentir per algú. Ara bé, a ‘Something Inbetween’ l’assumpte dona la volta. Aquest compromís es converteix en un temor quan es planteja si el desig d’independència és incompatible amb aquest. O fins i tot, si arriba a ser un tret egoista. Ja et responem nosaltres Olivia, no, no és egoista.
La mateixa cantant ha destacat que per ella ‘Loud’ és un dels tracks més especials del disc, i amb raó. Es tracta de la balada amb més presència, un “silenci molt sorollós” és el que queda després d’una rupturadolorosa en què deixem enrere la intensitat i passió d’una connexió ja perduda abans de l’acomiadament amb l’altra persona. A més, gràcies a l’exemplificació d’escenes mundanes com les “quatre mans al piano”, podem fer-nos més a la idea de com cada cosa que veu i fa li recorda al que ja no té. ‘Baby Steps’ reincideix en aquest sentiment, però des d’un punt de vista més avançat del procés de cura. Cada petit pas compta i l’adaptació després de la separació és, cada cop més, una realitat.
El temps posa les coses al seu lloc, i això pot fer que a vegades es produeixin retrobaments que despertin vells sentiments que es creien enterrats. Això li passa a Olivia Dean quan es reuneix de nou amb un antic amor a ‘A couple minutes’. On, a més a més, trobem una introducció contemplativa i prèvia a la veu que ens recorda que la producció instrumental d’aquest projecte és brillant. En tot moment sents com si fossis en una cafeteria escoltant el relat d’una amistat propera i amb música en directe de fons.
Tanquem amb una reflexió sobre la presència de l’amor en multitud de moments quotidians, la qual el converteixen en l’element ordenador que suposa per a molts de nosaltres al llarg de la nostra vida. ‘I’ve Seen It’ és un recopilatori perfecte de les sensacions que ens desperten les diferents facetes d’aquest.
Olivia Dean presenta el seu cant a l’amor i a la vida amb una essència clara i fidel a si mateixa. Acompanyant el seu “art d’estimar” amb una estètica senzilla i minimalista que empasta de manera ideal amb la proximitat de les seves lletres i la delicadesa de les melodies.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
