“GRÀCIES, MOLT AMABLE, FINS AVIAT” és un nou àlbum de 10 cançons de gèneres diversos que giren al voltant d’un mateix eix: els finals, els nous inicis i tot el que passa entre aquests dos moments vitals. El disc parla de créixer, del dol, la nostàlgia, l’acceptació i la il·lusió pel present. OKDW no només aporten aire fresc a l’escena musical catalana amb produccions que beuen de referents com Bruno Mars o Frank Ocean sinó que també posen sobre la taula temes sovint difícils d’abordar amb la profunditat i sensibilitat que mereixen.
Si el seu primer disc “08880” (Hidden Track Records, 2023) se centrava més en les relacions personals en un context queer, la salut mental o el sentiment de pertinença, ara exploren les múltiples cares dels canvis d’etapa vitals. Les lletres parteixen d’experiències pròpies amb una mirada madura i segura. Això s’evidencia en temes com ‘Tu mou-lo’, mentre que a cançons com ‘Bratz’ o ‘2007’ revisitem espais des d’un nou punt de vista. En aquest projecte trobem col·laboracions de luxe, com Galgo Lento, Miki Nuñez o Kelly Isaiah.
“Gràcies, molt amable, fins aviat” és el nou àlbum d’OKDW, que confirma la consolidació d’un duet que destaca pel seu to desenfadat i vigorós, amb una qualitat musical exquisida. El resultat de combinar groove, R’n’B i pop amb una personalitat pròpia i trencadora.
De la unió de dues formacions terrassenques, El Jardín de Fátima (Ódena i Jaime) i Caseta (Janbu i Xevi), neix Olrait, un projecte musical que pren el nom de l’expressió anglesa All right. La banda vol transmetre amb ell l’esperit de trobada, complicitat i positivitat que inspira la seva proposta.
El grup presenta el seu primer single, “Desitjo que et vagi tot bé”, un tema que es mou entre el pop i el dream pop més rítmic, amb melodies properes, guitarres lluminoses i una base energètica. La cançó neix com a resposta a “Desitjo que et vagi tot malament”, peça anterior de Janbu, i simbolitza el gir cap a una mirada més optimista que acompanya aquest nou camí conjunt.
La presentació en directe tindrà lloc l’11 d’octubre al Festibalt de Manresa, i el grup continuarà amb actuacions el 21 de novembre a Matadepera i a Terrassa a mitjans de desembre, iniciant així el seu primer contacte amb el públic.
Paral·lelament, Olrait ja treballa en el seu primer disc, previst per al febrer de 2026. Als concerts, la banda combinarà temes propis d’Ódena i Janbu amb noves composicions col·lectives, oferint un repertori que vol ser tant fresc com proper.
El músic lleidatà Yung Rajola presenta Gremlin, un nou single que combina pop, indie pop i electrònica amb pinzellades de UK garage i house, i que es converteix en el tercer avançament del seu pròxim àlbum, produït juntament amb Pep Saula (Sexenni).
El títol remet a les criatures malèvoles de la pel·lícula Gremlins, que l’artista utilitza com a metàfora del “petit monstre interior” que tots portem dins. En el cas de Yung Rajola, aquest ésser emergeix durant la nit i l’arrossega cap a versions difícils de controlar. La cançó parteix d’una experiència personal després d’una festa amb records difusos, i es transforma en una reflexió sobre els excessos, les decisions equivocades i la necessitat de començar de nou.
Gremlin és, així, un crit per plantar cara als propis dimonis i obrir pas a una etapa més conscient, deixant enrere la “mala vida” que durant temps havia format part del seu personatge artístic.
El videoclip, dirigit per Alex Alcalde, situa l’espectador en un parkineo que evoca la prèvia o la ressaca d’una festa. Amb un joc de velocitats que acceleren i frenen el temps, el clip transmet la sensació d’embriaguesa i desajust temporal que també suggereix la sonoritat del tema.
L’artista barcelonina emergent GAL·LA, coneguda fins ara per ser la vocalista del tribut a La Oreja de Van Gogh “Son de Rosas”, ha publicat avui el seu primer senzill, titulat ‘Control’, disponible des de la mitjanit a totes les plataformes digitals.
Control és el primer senzill de l’àlbum “DIL·LEMA”, que es publicarà a principis del 2026. Té una sonoritat de pop electrònic, amb influències d’artistes com Rigoberta Bandini i Lady Gaga; un gènere encara poc explotat en el panorama musical català. Es tracta de cançons ballables però alhora introspectives, que aborden temes com l’amor, l’ansietat i les contradiccions emocionals. El projecte està especialment pensat per a un públic jove (millennial).
Tot l’àlbum ha estat produït per l’artista català TAURO, amb una producció acurada que destaca la veu de GAL·LA com a instrument principal.
Aquest primer senzill ha marcat l’inici d’una etapa molt especial per a l’artista, que vol fer arribar el seu univers creatiu a un públic cada cop més ampli. Els pròxims mesos vindran plens de nova música, presentacions en directe i moltes sorpreses més.
El duet Giadda & sankki fa el seu debut amb ‘UNA NENA COM TU’, una cançó fresca i romàntica que retrata la intensitat d’un amor obsessiu i juvenil: la por de perdre algú especial, la gelosia i la necessitat d’estar-hi a prop. Aquest primer llançament combina pop i R&B dels 2000 amb una producció íntima a càrrec d’OKNOTOK, Pep Saula i del mateix sankki, i el resultat és un tema que evoca referents com SOPHIA de Rusowsky o 14 FEBREROS de Quevedo.
Originaris de Mataró, Giadda & sankki representen la nova fornada del pop urbà català. Després d’haver-se fet un nom en les seves trajectòries individuals, han decidit unir forces en un projecte fresc i contundent. Giadda, amb influències que van de Juicy BAE a Ralphie Choo i una passió pel dancehall, aporta melodies enganxoses i un estil marcat pel ritme i l’actitud. Per la seva banda, sankki, amb experiència com a beatmaker i participant en batalles de rap des del 2018, ha explorat estils com el trap, el pop i el reggaeton, aportant a la col·laboració una base sòlida i versàtil.
La complicitat entre tots dos artistes ja els ha dut a guanyar la cinquena edició del Concurs KLK, a compartir escenari amb noms com Villano Antillano, Ouineta o Figa Flawas i a actuar en festivals com l’Embassa’t de Sabadell.
Amb aquesta combinació de melodies pop i energia urbana, Giadda & sankki es consoliden com una de les propostes més fresques i prometedores del panorama musical català.
La cantant francesa Zaz publica “Sains et Saufs”, després d’un període de quatre anys sense publicar música. L’artista inicia una nova etapa; el primer àlbum amb el segell independent Tôt ou tard.
“Sains et saufs” està format per catorze cançons amb influències de folk i pop-folk, on explica històries íntimes i dona veu a les seves vivències amoroses. La cantautora fa una introspecció íntegra que convida els seus fans a refugiar-se a través de les seves cançons.
Zaz ja porta més de quinze anys de recorregut musical, sis àlbums, grans gires i més de quatre milions d’usuaris mensuals a Spotify. Aquest nou àlbum representa una nova era per la cantant, ja que explica amb detall algunes de les seves vivències com no havia fet mai.
Je pardonne és la primera cançó del disc i el primer avançament que va publicar al març. És una balada emocional on l’artista expressa els dolors i els silencis dels quals vol alliberar-se. Per altra banda, assegura que hi ha algun d’aquests records que és incapaç d’oblidar i que la ferida serà permanent: “Je pardonne pour oublier, Je pardonne pour respirer”. L’àlbum continua amb Au pays des merveilles, en què expressa el sentiment de no voler perdre a algú i la por de si això succeeix.
La tercera cançó és Mon coeur tu es fou que se centra totalment en el desamor i la inseguretat, on clarament s’aprecien uns versos dolguts i trencats. A partir d’aquí l’artista fa un petit gir a Mon sourire, un tema esperançador. L’artista assegura que hi ha injustícies al món, però que així i tot, no es pot perdre la llum interior ni el somriure, sinó que s’ha de tenir força per afrontar totes les situacions que puguin aparèixer a la vida. A Mon dieu podem veure una relació amb la cançó anterior, ja que Zaz intenta buscar una figura superior, en aquest cas, el seu pare, que per ella és el seu Déu. Assegura que la força del seu pare l’ajuda a continuar i no perdre el somriure.
Seguidament, passem a On peut comme ça, un tema que tracta aquelles pèrdues emocionals, mentre que destaca com és d’important resistir i començar de nou. Ara arriba la cançó que porta el nom del disc: Sains et saufs, en què Zaz fa una crida a l’autenticitat i ser un mateix. El disc continua amb J’imagine que tu sais, on es pot veure com l’artista pensa amb algú i es converteix en una obsessió i on confessa els sentiments que sent. Després d’aquesta cançó melancòlica i sentimental arriba Le flamme, un homenatge a les dones i la llibertat femenina, en què es reivindica el poder i la fortalesa de cada dona. Zaz transmet un missatge clar i potent, però alhora, sensible i empàtic. A més la cançó té un ritme més animat que els altres temes.
Clarament, es pot observar que el disc és molt emotiu, ja que altra vegada torna a tractar l’absència, el fet de deixar anar i algunes qüestions que fan replantejar aquell qui ho escolti a Un enfant pour toujours. Es veu com es crea un vincle entre un record bonic i alhora el petit dolor del record. Ara bé, la percepció de cadascú és molt personal i, és sobre això el que tracta Que des liens, on parla d’històries del passat i com alguns sentiments es poden veure representats d’una manera diferent per algú extern. La cantant desenvolupa un llenguatge més poètic que en altres cançons.
Tot seguit, arriba el torn de Bleu de la nuit, un tema totalment reflexiu, que s’identifica amb la nit, la tristesa o el silenci i que posa èmfasi en aquells petits moments que de vegades passen desapercebuts, però que són preciosos com caminar vora el mar o sentir el vent. La següent cançó, Une passarelle vers la mer va relacionada amb Bleu de la nuit, ja que es reafirma la pau interior i la reconciliació d’un mateix a través del mar. Aquesta balada és una col·laboració amb Raphaël on es pot veure la fusió de veus entre els dos artistes.
Finalment, l’última cançó del disc combina el castellà i el francès a Cerca de ti (Mon amour). La cançó va dedicada a algú que estima, però com en totes les relacions hi ha dificultats que s’han de gestionar per poder continuar endavant. Una cançó que anima als protagonistes a continuar junts, donar-se suport i on a través d’aquesta es veu com es recorre un camí emocional i es mostra un missatge positiu.
Amb aquest nou disc es veu explícitament l’honestedat i la intimitat sobre les emocions de l’artista. Zaz ha fet un gran creixement personal, on es mostra vulnerable, trista i melancòlica, però també positiva, animada i amb ganes de viure la vida al màxim deixant de banda els problemes i les injustícies.
Aquesta introspecció personal uneix sentiments adversos, però es pot veure el procés de sanació i acceptació de situacions complicades de la seva vida. Encara que sigui un àlbum amb ritmes majoritàriament lents, l’artista exposa amb gran sinceritat tot allò que sent i com ho afronta.
És clar que Zaz torna a deixar empremta a l’escena musical, on molta gent es podrà sentir identificada amb els seus temes.
La Fúmiga anuncia la seva retirada definitiva amb un emotiu missatge a les seves xarxes socials. El famós grup valencià dirà adeu al seu públic en els que seran els seus dos darrers concerts. Dues cites úniques que tindran lloc el 17 d’octubre de 2026 al Sant Jordi club de Barcelona i el 24 d’octubre al Roig Arena de València.
Els artistes deixen els escenaris en el seu moment més dolç i de major popularitat. Es tracta d’un grup que ha sumat més de tretze anys de trajectòria, 500 concerts, dos discs d’or i més de 150 milions de reproduccions a Spotify. És a dir, xifres que són símbol de la capacitat que també té la música en català d’arribar al públic.
Aquest concert suposa que La Fúmiga esdevingui el primer grup valencià, que s’expressa en la seva llengua, en omplir un recinte com el Roig Arena. Un espai que compta amb una capacitat per a 18.000 persones. Tots dos espectacles comptaran amb una escenografia dissenyada expressament per a l’ocasió. Serà una celebració i, al mateix temps, un homenatge a la música popular del País Valencià i els grups que l’han inspirat.
Les entrades estaran disponibles el pròxim 9 d’octubre a les 12h. Un esdeveniment que posarà punt final a una llarga trajectòria de música festiva i reivindicativa arreu de Catalunya, València i les Illes Balears.
El grup té previst estrenar la seva última cançó ‘Gràcies per tant’, amb la qual diran adéu. S’estrenarà el 24 d’octubre, tal com han explicat a 3Cat.
Biel Martí ha publicat “La Verema”. L’àlbum rep aquest títol gràcies a un aspecte personal i un altre de metafòric. La verema és el moment de collir el raïm i esperar que el producte sigui bo. Aquest procés té molta força dins del seu imaginari: d’una banda, ve de família viticultora i sempre ha trobat molt excitant aquest moment, i de l’altre li sembla una bona metàfora d’un moment vital en què esperes collir els fruits del teu esforç.
En aquesta entrevista hem parlat amb el cantautor penedesenc sobre el seu procés de composició, els seus referents, la influència de la literatura en la seva música i el tractament de temes delicats com l’addicció o el dol a les seves cançons.
Arnau Obiols presenta ‘A viure’, una col·laboració amb Alba Careta. Una cançó vitalista, que ens serveix com a avançament del disc ‘Ocelltambor’, que es publicarà el 24 d’octubre. Aquest nou senzill és un cant a la vitalitat molt necessari. Ens recorda que, per moltes incerteses globals que trobem, la vida sempre ens dona motius per reconèixer les noves oportunitats i per viure-les plenament. A més, jutament amb la trompetista i cantant Alba Careta, acompanyats per diferents veus properes a tots dos cantants, aportant una dimensió col·lectiva, emotiva i autèntica.
Obiols, nascut a la Seu d’Urgell l’any 1985, té una llarga trajectòria dins de la indústria. Va descobrir la seva passió per la percussió des de petit i, amb el temps, ha esdevingut el centre de la seva expressió artista. A més, la seva obra combina veu, bateria, tradició i jazz. Mesclant composició i avantguarda, ha creat el seu propi univers sonor únic i poètic.
Ha col·laborat amb figures com Joana Gomila, Kepa Junkera o El Pont d’Arcalís, i ha consolidat una trajectòria en solitari amb discos com Tost (2019) i Mont cau (2022), aquest últim reconegut amb el Premi Enderrock 2023. Paral·lelament, explora nous camins sota el pseudònim Butzurada, treballa amb creadors multidisciplinaris i impulsa projectes de natura i instal·lació sonora com So de cop, guardonat amb la Menció Especial del Jurat a la Fira de Titelles de Lleida.
La lletra d”A viure‘, el nou senzill d’Arnau obiols, va una reflexió sobre la nostra existència. Com de breu i singular aquesta pot ser. A més, la cançó comença amb una mena de recordatori sobre com la vida és només una. A partir d’aquí, la cançó planteja la vida com un bé irrepetible que cal aprofitar.
D’altra banda, les estrofes van entre la serenitat i la crida a gaudir: un desig de longevitat, plenitud i l’agraïment d’estar junts, aquí i ara. Adjectius com única, fràgil, bonica o difícil, resumeixen aquesta visió complexa, on la vida és un regal ple de llums i ombres. La cançó conclou amb l’exclamació A viure!, la qual dona nom a la cançó, tanca el senzill amb un crit vitalista, que dona peu a gaudir de l’única vida que tenim.
El cantant lleidatà Marc Gairí estrena el seu primer EP, “Dins meu”. Aquest treball és un recull de quatre cançons que ens obre les portes a l’univers únic i íntim del Marc, amb cançons com ‘Vint-i-sis’, que en marca l’inici. Les quatre cançons neixen de diferents moments de la vida de l’artista, algunes han estat amagades en un calaix durant anys, mentre que d’altres són més recents, i es pot apreciar-hi una evolució i una maduresa clares.
Porta des del 2023 publicant cançons de manera oficial, com ‘Guia’m’ o ‘En els teus ulls’, però no és fins al febrer d’aquest any, amb el suport de Casa de la Música, que decideix treure a la llum allò que portava més endins.
El pròxim 16 d’octubre a les 20 h, la Sala Paral·lel 62 de Barcelona serà escenari d’un concert molt especial: per primera vegada, el duo vocal Tarta Relena compartirà escenari amb el músic grec Giorgos Manolakis, referent internacional del laüt cretenc i el buzuki.
L’espectacle és el resultat d’una residència creativa a Empúries, impulsada per l’Institut Ramon Llull i el Festival Clàssics, que tindrà lloc del 12 al 16 d’octubre al Museu d’Arqueologia de Catalunya. La proposta vol establir ponts entre les tradicions vocals i musicals de la Mediterrània, explorant les seues arrels comunes i fomentant el diàleg intercultural a través del cant i la música grega i catalana.
El vincle de Tarta Relena amb Grècia és constant en la seua trajectòria. El duet ha treballat amb versos de Safo de Lesbos i Iorgos Seferis, ha reinterpretat rebetikos i cançons tradicionals, i ja al seu primer disc, Ora pro nobis, hi van incloure peces apreses a Creta. La cançó “η αγάπη είναι πόλεμος” de Manolakis, de fet, va inspirar directament el tema “La font” del seu últim àlbum És pregunta (Latency, 2024).
Aquest projecte forma part de la segona edició de les residències artístiques internacionals del Festival Clàssics i l’Institut Ramon Llull, que busquen reforçar la creació i el diàleg en espais patrimonials únics.
El concert del 16 d’octubre serà, doncs, la culminació d’aquesta trobada creativa i una oportunitat única per descobrir la força de la música mediterrània en la seua essència més viva i compartida.
El Jove Teatre Regina presenta ‘Figaro(ck)’ de la companyia La Trepa, un espectacle de teatre musical que fusiona humor, crítica social i ritme contemporani per repensar què significa ser un revolucionari en el món d’avui. Amb un repartiment format per Mariona Campos, Jan Català, Olga Fañanàs, Marc Miramunt i esther Pérez – Ferrer, la companyia aposta, en aquesta ocasió, per un públic a partir dels 10 anys.
Fígaro és un jove barber i influencer d’èxit: acumula “m’agrades” a les xarxes socials mentre publica tutorials per aconseguir “looks” trencadors, i es veu a si mateix com un innovador barber que desafia la convenció. Però tot canvia quan apareixen a escena quatre personatges atemporals —quatre narradors, quatre consciències— que qüestionen aquesta imatge i proposen una reflexió col·lectiva: què vol dir realment ser revolucionari avui dia?
A través de converses i trames, l’obra entrecreua la vida moderna saturada de filtres i falses revolucions amb la història de Fígaro, el personatge creat per Beaumarchais al segle XVIII, que va riure del poder, va desmuntar abusos i va contribuir —sense pretendre-ho— a l’espurna que va escalfar la Revolució Francesa. Amb guitarres que irrompen i una tensió creixent, l’obra busca connectar aquell passat amb el present i reivindicar el teatre com a eina de resistència.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
