Beyoncé participa en la celebració dels 25 anys de “The Lion King” on posa la veu a Nala i així mateix també s’ha encarregat de la seva banda sonora i de cantar el tema principal ‘Spirit‘, escrita entre la cantant al costat de Labrinth i Ilya.
Sobre el disc, la cantant explica que ha volgut agrupar sons R&B, pop, hip hop i afro beat i que tenia la intenció de fer alguna cosa més a part de reunir una col·lecció de cançons inspirades en la pel·lícula, així cada cançó s’ha escrit relacionant-la a una part del guió. I també ha volgut tenir a productors africans per donar-li més autenticitat a la música.
Aquest disc portarà per nom “The Lion King: The Gift” i es podrà adquirir el 19 de juliol. Abans podrem gaudir de la banda sonora original on trobarem el tema ‘Can you feel the love tonight’, en aquesta ocasió cantada per la mateixa Beyoncé i Donald Glover, que posa veu a Simba a la pel·lícula.
Per veure-la al cinema haurem d’esperar fins el 18 de juliol.
Sum 41 han estrenat ‘45 (A Matter of Time)‘ un quart senzill del seu nou disc “Order In Decline“, que es posarà a la venda el dia 19 i que arriba després de ‘Out For Blood’, ‘Never There’ i ‘A Death In The Family’.
Aquest quart avançament serveix perquè la banda mostri l’estat del món després que Donald Trump arribés a ser president dels Estats Units.
Després d’haver celebrat la sisena edició del VIDA amb una assistència total de 32.500 persones i amb més de 70 actuacions en directe, es posen a la venda les entrades del VIDA 2020 —del 2 al 4 de juliol— i del Secret VIDA 2019 —el 6 i 7 de desembre—.
El VIDA 2020 se celebrarà del 2 al 4 de juliol al recinte de La Masia d’en Cabanyes (Vilanova i la Geltrú). Amb Destroyer com a primer artista anunciat, surten a la venda els primers abonaments al preu de 65€*. Tanmateix, també estan disponibles la resta de modalitats d’abonament: Wild Side, Kids, Family Pack, Abonament + VIDA Camp, etc.
Per altra banda, el Secret VIDA torna aquest any amb la seva segona edició que tindrà lloc el 6 i 7 de desembre a la meravellosa Finca Mas Solers (Sant Pere de Ribes). Mantenint la seva premissa principal, una programació artística secreta que no es desvetllarà fins que l’artista pugi a l’escenari, es posen a la venda els abonaments al preu de 50€*. Per aquesta edició, també es poden adquirir els abonaments Rat Pack al preu de 120€*.
Si es vol gaudir dels dos festivals, hi ha la possibilitat de comprar l’abonament del VIDA 2020 i del Secret VIDA 2019 amb un pack conjunt al preu de 105€*, una opció limitada a 300 unitats.
Hot Chip tornaran a Catalunya després d’haver actuat al Vida Festival fa pocs dies. El nou directe de la banda tindrà lloc el 29 de novembre a la Sala Razzmatazz on continuaran presentant el seu últim disc “A Bathfull Of Ecstasy“.
ALASKALASKA seran els encarregats d’obrir el concert, després d’haver actuat durant el Primavera Club.
Les entrades es posaran a la venda aquest divendres a partir de les 10 del matí a través de Last Tour o del web del grup.
La divuitena edició de l’Acústica de Figueres ha presentat avui la seva programació amb els grans noms de l’escena festiva del país amb Oques Grasses, Buhos, La Pegatina o Zoo. Al cartell també trobem Fangoria, Iseo & Dodosound, l’Elèctrica Dharma, Ramon Mirabet, Clara Peya, Lildami, Suu, Pavvla, Delafé, El petit de cal Eril, Kids from mars, Di-versiones o Dorian.
L’edició d’enguany tindrà lloc del 29 d’agost a l’1 de setembre i espera superar els 108.000 espectadors de l’any passat, confirmant-lo com el festival amb més públic del país, només per darrere del Primavera Sound i el Sónar.
L’Acústica és un dels pocs festivals urbans que existeixen al principat. En molt pocs metres quadrats es concentren fins a nou espais: quatre espais escènics, un market, l’Acústica Club, dues zones de food trucks, una fira del disc i la walk street. Hi ha tanta activitat i està tan ben comunicada, que en només tres dies, l’espectador pot descobrir el bo i millor de l’escena musical catalana de la temporada i, alhora, passejar per un festival que s’integra perfectament al centre urbà de la ciutat.
Les portes del Pla d’en Sala obrien a les quatre de la tarda per rebre els més matiners i entusiastes que venien disposats a fer front un sol abrasador. L’organització va crear encertadament l’espai “Refresca’t”, una espècie de túnel de rentat humà amb ventiladors que llençaven aigua polvoritzada. Les Roba Estesa van ser les primeres a pujar a l’escenari per activar tothom amb el seu particular folk calentó. Suu i Ju, dos noms fonèticament fàcils de confondre, eren les dues següents artistes que continuaven el programa a mesura que el públic anava omplint les portes del festival.
Tot i que l’organització va voler crear un cartell i un festival amb perspectiva de gènere, no van ser prou agosarats per poder situar-les en una posició més digna i no amagar-les a les hores de menys audiència. Posar els tres grups femenins a l’inici del festival no es pot negar que és força descarat.
El 2014 amb la dissolució d’Obrint Pas ben poc s’havia d’imaginar Xavi Sarrià que podria actuar al Canet, però amb un projecte renovat i engrescador, el cantant valencià ha reeixit en una posició privilegiada. “Amb l’esperança entre les dents” és l’espurna del projecte en solitari que va aconseguir enganxar al públic fins al punt que ‘Despertem’ en directe agafa rictus d’himne. Aquest any ha presentat 5 senzills amb El Cor de la Fera, la nova formació amb la què el projecte pren plenament sentit, una formació potent i diversa amb la qual Xavi Sarrià s’hi troba molt còmode.
La Companyia Elèctrica Dharma va començar l’actuació des del públic amb la mítica ‘Presó del Rei de França’ en una versió poc usual acompanyats dels Perkutes de Canet. Els germans Fortuny ja omplien el Pla de’n Sala als anys 70 i ho van tornar a fer, ara amb un directe força explosiu per presentar el seu últim disc, ‘Flamarada’. El moment emotiu va arribar quan van pujar a l’escenari dues germanes de Jordi Cuixart, Esther i Neus, i un dels nebots del president d’Òmnium, Pol, per interpretat ‘Resistir és vèncer’, el poema que Jordi Cuixart, va escriure des de la presó.
Un JMMainat completament desfermat portava el seu habitual show del Canet Rock per cantar temes versionats en clau de política i actualitat. Per acabar 20 minuts d’actuació excessivament delirants es va acomiadar amb un clàssic de La Trinca que actualment ha pres molt sentit i protagonisme, ‘Passi-ho bé’.
Queia el sol i era el moment en què Buhos portaria “La Gran Vida“, un directe que faria vibrar a tothom més propi de les 5 de la matinada que no de les 9 del vespre. ‘Volcans’ aconseguia embogir un públic que havia escoltat “la cançó de l’estiu 2018” fins a la sacietat. Un mar de llums es produïa per fer honor a ‘Barcelona S’il·lumina’ i ‘Connectats’, l’últim tema que han estrenat abans d’aquesta parada merescuda, tenia una gran rebuda entre el públic.
‘E lucevanlestelle‘ (‘I lluïen els estels’) de l’òpera ‘Tosca’ de Puccini sonava pels altaveus de Canet, una ària que desconcertava i posava en tensió el públic a parts iguals però així és com comença el directe “Som” d’Els Pets i ràpidament tothom cridava en veure’ls i pronunciar allò de “Som Els Pets de Constantí i visca la mare que ens va parir”. Amb ‘Jo vull ser rei’, feien treure la samarreta de tot el públic i, reivindicatius com sempre s’han mostrat, recordaven que “no hi som tots falten els Presos Polítics“.
Amb auriculars i ulleres futuristes La Casa Azul pujava a l’escenari de Canet per presentar l’esperat disc “La Gran Esfera”. El líder del grup, GuilleMilkyway, ja havia expressat la seva sorpresa en trobar-se en un festival on pensava que no hi encaixaria però res més lluny de la realitat el públic es va bolcar amb l’actuació exquisida de la banda d’indie pop. El moment més àlgid va ser en interpretar el que s’ha convertit en la seva cançó insígnia des de fa 10 anys, ‘La Revolución Sexual’. Amb una tònica revolucionària Guille Milkyway va fer apologia de la desobediència contra totes les injustícies i apel·lant a les llibertats.
Passada la mitjanit era el torn d’Els Catarres en el que és el seu segon any girant amb “Tots els meus principis”. ‘El setge’ va tenir una dedicatòria especial “als que lluiten contra el feixisme”. Durant tota l’actuació van fer un repàs a la seva discografia com ‘La Porta del Cel’, que va servir per concloure l’actuació.
Els “Fans del Sol” aterraven a l’escenari per explotar al màxim aquest nou disc que ha sigut una revelació. Oques Grasses va plantejar un directe per quedar-se sense alè, un “només èxits” que es va fer curt. Amb ‘Els passos importants’ tothom es va treure la samarreta altra vegada per demostrar aquesta celebració de la vida. I els virals com ‘Torno a ser jo’ o ‘InTheNight‘ van aconseguir l’èxtasi col·lectiu, l’actuació va finalitzar ballant la coreografia d’aquesta última.
Tot seguit La Pegatina arribava amb les intencions molt clares en el seu primer tema, ‘No Som d’Aquí’ (“no volem anar a dormir”). Els de Montcada i Reixac no semblaven pas cansats després de girar durant tres dies seguits recorrent mitja península, des de Màlaga fins a Canet fent parada a Madrid. No es pot negar que tenen un directe explosiu i allí on van intenten portar un fragment de “La FiestaMás Grande del Año” que van fer al WizinkCenter per celebrar el 15è aniversari. Coreografies perfectament estudiades, un vestuari amb personalitat, una sonoritat molt treballada, efectes de llum i, a més, s’hi troben molt còmodes. No hi va faltar una versió de ‘Aloske‘, tots sobre caixons per interpretar un tema en acústic i pausat. Un contrast amb el què vindria a continuació quan Rubèn, seguint la tradició, es llençaria sobre el públic. La sorpresa va arribar amb ‘Maricarmen‘ quan van inundar l’escenari d’amics i companys de professió per transportar la festassa del públic a la tarima.
Zoo es troba en un estat de forma excepcional i després de l’aturada de La Raíz s’han convertit en el grup emblema del País Valencià al Principat i en un referent a tota la península. Lletres rebels i ritmes electrònics són el còctel perfecte per fer saltar el públic. ‘Ventiladors’ o ‘Estiu’ són autèntics hits dels de Gandia i ‘Esbarzers’ va servir per tancar l’actuació.
‘Venimos en són de guerra’, així començaven ItacaBand un directe per presentar “La Lengua de losPájaros“, el seu últim treball. Enèrgics i amb un so molt sobri van aconseguir mantenir connectat el públic. Com és habitual, a ‘Temerario‘ van fer una lluita entre el cantó dret i el cantó esquerre de l’escenari. I ‘TodasNuestrasLuchas‘ va servir per tancar el que seria la penúltima actuació.
Finalment, arribava el moment més desitjat de la nit (o del dia), quan el sol tornava a il·luminar les més de 20.000 veus que s’havien congregat per cantar amb Doctor Prats. Després de més de 12 hores de música en directe ningú es volia perdre aquest moment màgic en què el sol despunta i crea una aura màgica. Els de Terrassa van aixecar un públic que es resignava a mostrar-se cansat per finalitzar una nit que s’havia allargat fins l’endemà.
A principis d’abril vam començar a sentir a parlar de Lil Nas X, aquest jove debutant que va situar la seva cançó a la posició 16 de la llista de country de la Billboard, fins que la revista va decidir retirar-la per considerar que no era de l’estil. Llavors el pare de Miley Cyrus va decidir fer una versió remix del tema que en pocs dies ja arribava a dalt de tot de les llistes.
I d’això ja fa 14 setmanes, les que aquesta cançó anomenada ‘Old Town Road‘ és la líder indiscutible dels Estats Units. Ningú fins al moment ha aconseguit treure-li el primer lloc. Ni Ed Sheeran amb Justin Bieber, ni Taylor Swift, ni Billie Eilish.
14 setmanes són moltes, però encara li queden dues setmanes de lideratge per empatar amb el ‘Despacito’ de Luis Fonsi, Daddy Yankee i Justin Bieber i amb l’èxit de Mariah Carey i Boyz II Men ‘One Sweet Day‘ que comparteixen el rècord absolut de setmanes consecutives a la primera posició amb 16. Al seu moment, ‘Despacito’ va perdre el lideratge de la mà de Taylor Swift amb ‘Look what you made me do’ i ara s’haurà de veure si altre cop l’artista aconsegueix desbancar aquesta inesperada revelació dels últims mesos.
Amb aquestes 14 setmanes de lideratge empata amb ‘Uptown Funk’ de Mark Ronson i Bruno Mars, ‘I gotta feeling’ de Black Eyed Peas, ‘We belong together’ de Mariah Carey, ‘Candle in the wind 1997’ d’Elton John, ‘Macarena’ de Los del Rio, ‘I’ll make love to you’ de Boyz II Men i ‘I will always love you’ de Whitney Houston.
El nou disc d‘EdSheeran, ‘Nº6CollaborationProject’, està ja a tocar i ja han sortit nombroses cançons del disc. En aquest cas, ha sigut el torn de “BLOW“, una col·laboració ambBruno Mars i ChrisStapleton.
El tema és sorprenent, a banda del videoclip, pel gènere que toca. Ens trobem d’una cançó de rock amb totes les lletres, amb guitarres poderoses i bateries accelerades. Sembla que EdSheeran i Bruno Mars han decidit canviar d’estil totalment i intentar fer una cançó comercial que recuperi aquells temps del pop-punk de finals dels 90 i principis del 2000.
Pel que respecta al videoclip, cal mencionar que cap dels tres artistes hi apareixen. S’hi representa un concert d’una banda de rock femenina amb tres integrants, cadascuna representant l’alter ego femení dels compositors de la cançó. El concert ha estat gravat al local TheViperRoom a LosÁngeles.
Entre les integrants d’aquest grup s’hi troba l’ex concursant d'”America‘s Next Top Model” CherishWaters.
Nº6CollaborationsProject sortirà a la venda el pròxim 12 de juliol.
Manel estan de retorn amb l’anunci de 4 concerts ja confirmats pels mesos de novembre i desembre a les 4 capitals de província. A Barcelona estaran el 16 de novembre al Poble Espanyol i com a part de la programació del Cruïlla de Tardor. Una setmana després serà el torn del Tarraco Arena de Tarragona, el dia 29 aniran a La Mirona i posteriorment el 28 de desembre a La llotja de Lleida.
Les entrades pels 4 concerts estan ja a la venda a través del web del grup.
Aquesta gira servirà per presentar el nou disc de la banda, que arribarà 3 anys després de “Jo Competeixo”.
Lauren Daigle tornarà a Europa amb el seu “Look Up Child World Tour”. Dotze noves dates entre les que figuren ciutats com Berlín, Amsterdam, París, Londres, Madrid i Barcelona (La 2 d’Apolo), que acolliran el directe de l’artista de Louisiana el 25 d’octubre. Les entrades per a aquest xou que vé de la mà del cicle New Blood, es posaran a la venda el 12 de juliol a través de Live Nation i a la xarxa Ticketmaster. La prevenda per a fans de Lauren Daigle estarà disponible al web de l’artista des del 10 de juliol; la prevenda de Live Nation s’obrirà des de divendres, 12 de juliol. Entrades VIP també disponibles.
La desena edició del Festival Cruïlla ha acabat amb rècord d’assistència amb més de 77.000 persones que han passat pel Parc del Fòrum del 3 al 6 de juliol per veure els directes de Black Eyed Peas, Kylie Minogue, Foals, Bastille, Years and Years, Els Pets, Love of Lesbian, Vetusta Morla o Zaz.
La jornada inaugural va ser pels Black Eyed Peas, ara sense la Fergie (que va abandonar el grup fa més d’un any), però amb una nova cantant Jessica Reynoso, que tot i que no arriba a la gràcia que tenia la primera va oferir un show d’allò més correcte.
La banda va publicar “Masters of the sun vol 1” l’any passat, però el setlist del concert es va basar sobretot en els èxits que els han fet més famosos, quan tenien a la Fergie al seu equip. Així van sonar ‘Pump it’, Just can’t get enough’, ‘Let’s get started’, ‘Rock that body’ i unes versions més llargues de ‘Where is the love’ i ‘I gotta feeling‘, amb un Will i Am molt juganer que semblava que marxava de l’escenari, però que finalment tornava per rematar la festa.
Precisament Will i Am va tenir els seus minuts de glòria en un dj set on va recuperar cançons de la seva etapa en solitari com ‘This is love’ o ‘Scream and shout’.
Al llarg del concert, que va començar 30 minuts més tard i que amb prou feines va arribar als 90 minuts, es van trobar a faltar moltes de les cançons que durant anys no paraven de sonar a les emissores de tot el món.
El dijous va ser la jornada del so més urbà amb Lildami, Natos & Waor i Ayax & Pror van ser els encarregats de fer vibrar a un públic en la major part adolescent, que van gaudir dels directes.
Divendres vam comprovar com la francesa Zaz havia crescut en tots els aspectes possibles. La primera vegada que la vam veure va ser en el tercer dia de festival i aquest any era una de les cap de cartell i no és per menys, els seus temes s’han posat molt de moda com vam poder veure durant tota la vetllada. Les noves cançons encara no funcionen tan bé com els èxits amb els quals va enamorar-nos, però així i tot va deixar un bon sabor de boca entre els que s’aplegaven per veure-la.
Al mateix moment que Zaz actuava, els catalans Els Pets s’estrenaven al festival presentant el seu disc “Som” davant d’un públic fidel que anava augmentant a mesura que passaven els minuts. Principalment van sonar cançons del seu darrer disc, però també es van recuperar peces com ‘El que val la pena de veritat’, ‘Agost’, ‘La vida és bonica (però complicada)’, ‘Tantes coses a fer’ o ‘Jo vull ser rei’, que va servir per cloure el concert.
Bastille van tornar a la capital catalana pocs mesos després del seu últim concert a Razzmatazz i a mesura que va anar avançant el directe es va demostrar com de còmodes es mostraven en Dan i els seus a sobre l’escenari. No hi van faltar temes la col·laboració amb Marshmello a ‘Happier’, ‘Laura Palmer’, ‘Bad Blood’, ‘Good grief’, ‘Off the night’ o ‘Pompeii’, que va servir per rematar el show. Abans vam poder veure a Dan Smith baixant de l’escenari i passejar-se per la zona del públic.
El divendres també vam poder veure als Garbage amb una Shirley Manson que va interactuar moltíssim amb els seus seguidors, recordant per exemple el primer concert que van oferir el 1995 a la capital catalana i tot seguit els hi va dedicar ‘Special’. També va recordar quan va viure a Barcelona amb el seu nòvio català, abans que es fes famosa. Enmig de tant feedback vam poder escoltar himnes del grup com ‘Stupid girl’, ‘I think I’m Paranoid’ o ‘When I Grow up’, que va servir per finalitzar el seu show.
Una estona més tard també vam viure el potent directe de Foals, que van ser els responsables d’acabar de rematar el dia amb les seves guitarres i la veu de Yannis Philippakis que ho va donar tot al llarg del concert. Van sonar cançons d’un dels dos discs que la banda britànica publicarà aquest any, com ‘Exits’, ‘In degrees’ o ‘Sunday’, però també va haver-hi temps per rememorar joies dels seus treballs “Holy Fire” o “What went down”.
Feia més de 3 anys que no actuaven al nostre país i es notava en l’ambient les ganes de tornar a veure’ls en directe.
Dissabte va ser el dia del pop amb artistes internacionals del nivell de l’australiana Kylie Minogue o dels Years & Years que de la mà del sempre rialler Olly Alexander va oferir un show ple de ritme i que van fer oblidar la pluja que queia en aquell moment.
El vocalista del grup va anar canviant de vestits al llarg del concert i en especial va deixar amb la boca oberta a més d’un/a amb les llargues faldilles que duia en un dels temes, alçat a sobre una plataforma que el va enlairar ben amunt.
Més tard va ser el torn de la mencionada Kylie Minogue, que tot i tenir un disc publicat l’any passat ‘Golden’, tan sols va sonar una peça del treball. La vetllada servia per repassar els seus enormes èxits com ‘Love at first sight’, que va donar el tret de sortida a un concert on va repassar la seva extensa carrera discogràfica plena de números 1. La nit també ens va deixar números 1 com ‘Slow’, ‘In your eyes’, ‘Can’t get out of my head’, ‘All the lovers’ o ‘Spinning around’.
Enguany el Cruïlla ha crescut, no només per aquests 10 anys d’èxit, sinó també per haver apostat per altres formats més enllà de la música, com el Cruïlla Talks o Cruïlla Comedy i com sempre deixant aquelles bones sensacions que et queda al cos després de passar pel recinte del Parc del Fòrum on et pots moure d’un escenari a l’altre sense les grans aglomeracions, com passa en d’altres festivals.
Stevie Wonder és notícia avui arran del concert que va oferir ahir al Hyde Park de Londres i l’anunci d’un trasplantament de ronyó que li hauran de fer el mes de setembre, fet que provocarà la cancel·lació d’alguns concerts.
El músic va explicar davant dels seus seguidors que ja tenia un donant i va preferir donar ell mateix la notícia, abans que sorgeixin tota mena de rumors sobre la seva salut.
Wonder va dir que es trobava bé de salut i va tancar el tema dient que havia vingut a Londres per donar tot el seu amor i va agrair l’estima dels seus seguidors.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
