Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries són l’alter ego d’Artur Gaya, Quique Pedret i Jordi Fusté. El grup també està format per Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer). Després de més de 25 anys, el grup continua mantenint les característiques 4 cadires verdes i sobre del “4 L” segueixen rodant per Catalunya per cantar jotes, fandangos i cants melismàtics, en definitiva, canten a la cultura de les Terres de l’Ebre.

Els ebrencs presenten el seu catorzè disc, el “Viatge a Buda” per descobrir l’illa més gran de Catalunya, un espai que el segle passat estava habitat i que avui en dia és la punta de llança de la lluita entre el canvi climàtic i el Delta de l’Ebre. Un treball que ens transporta en un viatge a “lo temps en què cantar ajudava a viure millor i acompanyava a treballar, pregar i xalar”. Un disc en què hi trobarem cançons instrumentals (‘Lo Faro de Buda’), perspectives de futur (‘La Mar se Fa Gran’), un cant als dies grans de la Cava (‘Dies de Festa’), una crítica al poder (‘Lo Preu de Dormir Tranquil’) o un remake del que s’ha convertit en un clàssic com és ‘Lo Carrilet de la Cava’.

Entenen la música com una eina social però també amb compromís social. En una breu entrevista ens expliquen molt millor Arturo Gaya:

Qui eren els “buderos”?
Els “buderos” eren la gent que vivia a l’illa de Buda. És un tros de terra entre les aigües del Mediterrani i els dos braços de la desenbocadura de l’Ebre. És l’illa més gran de Catalunya, ara és parc natural i es cultiva arròs; està pràcticament deshabitada però fa cent anys hi vivien unes 400 persones. Actualment encara hi ha ‘buderos’: es continua dient així a la
gent que va viure a l’illa o fins i tot hi va nàixer.

Després de 26 anys sobre els escenaris, 5 llibres i 14 àlbums, quina considereu que ha estat la vostra principal missió?
La missió sempre ha sigut i és encara la mateixa: intentar construir un món una mica millor a travès de la música i les cançons. Cantem a la vida senzilla, a la gent i a la terra.

Que ens trobarem en el directe “Viatge a Buda”?
Proposarem als espectadors un viatge al passat per recuperar el futur. Un viatge e un temps i a un territori on cantar era una eina molt important i que ajudava a viure. També farem una crida a conservar millor aquest planeta que avui habitem natros i que hem de deixar en bon estat per a la gent que vindrà demà.

Quina importància té la figura de Joan Moreira en el folklore de les terres de l’Ebre?
Joan Moreira té per a les Terres de l’Ebre la importància que Joan Amades a la resta de Catalunya. L’un i l’altre van ser fonamentals en la transcripció i conservació de moltes de les nostres costums en una època en que la gent abandonava els camps i podien perdre’s molts elements de la cultura rural.

Hem perdut completament la cultura del cant popular?
En això estem precisament: en no perdre aquesta cultura. Cantar és bo en tots els àmbits: a nivell personal, harmonitza cos i ànima; a nivell col·lectiu, millora la societat. Sempre s’ha dit que enllà on se canta, pots anar-hi a viure.

“Les lluites que es guanyen són les que no s’abandonen”. En els 18 anys de la
creació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, quina és la situació actual del
Delta?
Continua sent preocupant. Lo Delta és un territori fràgil i en perill de desaparició. L’illa de Buda encara més. La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha fet molt i continua lluitant: hi ha coses a fer i cal que els governs s’hi posen. La gent del país ho sap i estima el Delta. Ara cal que els governs estiguen a l’altura del poble. No només ens juguem el futur del Delta: el futur del món està treballar en aquesta direcció.