Per fi ha arribat el dia. Després de dos anys de brevíssima (de moment) trajectòria, el duet mataroní The Tyets, format per Xavi Coca i Oriol de Ramon, ha estrenat avui el seu primer disc. El Pipeig és el nom del seu àlbum debut, format per 9 cançons que ells mateixos recomanen escoltar en ordre. De moment només està disponible a YouTube, però aviat estarà també disponible a Spotify.
Si bé el disc està sota el paraigües del segell Luup Records, ha estat produït per ells mateixos al seu estudi, La Kate Studio. Han comptat amb Aleix a les mescles, com altres artistes de la discogràfica com ara Pavvla i Le Nais, i la portada del disc, que recorda una mica al Tornar a ser u de La Iaia de 2017, és a càrrec de Clara de Ramon, amb qui ja havien col·laborat anteriorment.
El disc s’enceta amb «Txarango al Canet Rock», un tema que van avançar la setmana passada i que acompanyen d’un videoclip que difícilment podria ser més nostàlgic. Nits de festa major, festivals, els grups de tota la vida… és la cançó ideal per fer créixer l’enyorança dels temps pre-pandèmics o les ganes que tot això acabi el més aviat possible. A més, hi col·labora el grup valencià La Fúmiga, amb qui també han estrenat un tema, «Havia de passar», fa només uns dies.
A continuació sona «Innobar», que fa referència a un bar de Mataró i a altres locals de la costa central catalana. Amb una base tranquil·la, més propera al trap, segueixen fent honors a la festa amb els col·legues, ara amb trossos en anglès. El tercer tema és «Oye Mulata», on hi col·labora Ebonny. Segueix en la línia trapera, en format trilingüe, però és cert que passa una mica més desapercebuda que la resta.
La quarta cançó va ser el primer senzill del disc, «Bebesita», molt més ballable que les anteriors, amb videoclip i al més pur estil The Tyets (com a mínim, al que ens tenien acostumats fins ara). Seguidament ens trobem amb «Tyeta Mambo Remix (Demo)», un tema de minut i mig que tant de bo durés molt més i del qual n’hem d’esperar un remix aviat amb col·laboració que segur que es ballarà a tota Catalunya, confinada o no.
«Vaticano» és la sisena cançó, on sentim als Tyets cantar en anglès, català, castellà i fins i tot italià. Aquí deixen la cúmbia per tornar al trap més pur, més comercial. Més sorprenent és «Supermanco», la següent cançó: aquí el duet del Maresme ens parla de fer-se gran, d’adonar-se d’allò que volem (o no volem) a la vida i de flipar-nos, que tampoc va malament de tant en tant. La cançó canvia radicalment a la meitat, al més pur estil «Safaera», i així acaba amb un perreo chill espectacular.
El vuitè tema és, segons ells mateixos, «la cuki del disc». Es diu «Mama tinc pipí» i parla d’un amor infantil, dels intercanvis de notes a classe i de les estones al pati de l’escola. A més, cal destacar el solo de saxo que hi trobem a mig camí i que contribueix a aquest estil sexy que embriaga la cançó. El disc s’acaba amb «Trapetón tón tón», un tema que s’apropa al flamenc amb la guitarra i les palmes però que de seguida ens retorna a l’essència The Tyets, al trapetón que ens fa remenar el cul i riure amb els col·legues. Algú als comentaris del vídeo diu que ja té nova alarma pel mòbil, i la veritat és que no hi puc estar més d’acord.
És possible que aquells que hagin conegut The Tyets per temes com «Hamaking» o «Tinc una casa (RRHH)» trobin a faltar la frescura o quotidianitat que despertaven aquests temes, mentre que els d’El Pipeig es perceben més pensats i meditats, cosa que no té perquè ser dolenta. De fet, es nota la feinada de producció que ells mateixos han anat ensenyant al llarg dels últims mesos a través de les seves xarxes socials, el so és molt més professional i està clar que omplen un nínxol fins ara gairebé mai abordat a l’escena catalana.
D’altra banda, s’agraeix molt poder escoltar un disc sencer, de cap a peus, amb un sentit i amb noció de conjunt en un moment en què l’estrena constant de singles s’estava menjant el format. No és un primer treball que deixi sense alè, tot i que en general els primers discos mai ho solen ser, però està clar que The Tyets han arribat per quedar-se i que aquests dos joves de Mataró encara tenen molt a fer amb el seu projecte, amb la seva participació en altres produccions catalanes i amb el seu potencial per seguir sacsejant el panorama musical català.
