Manel han tornat aquest divendres a la mitjanit amb ‘Per la bona gent‘, el primer senzill del seu nou disc de títol homònim i que arribarà al llarg de la tardor. Un cop més estarà produït pel nord-americà Jake Aron i serà el primer treball auto-editat a través del segell Ceràmiques Guzmán, nom que fa referència a una cançó del primer disc del grup.
La cançó sorprèn des del primer segon i al llarg de tota la peça combina la música electrònica i el hip hop amb un sampler de la cançó ‘Alenar’ de Maria del Mar Bonet. El grup explica que la cançó reflexiona sobre la porositat de les fronteres que separen el Bé i el Mal.
El vídeo l’ha dirigit Lluís Sellarès i ja està disponible a través de la xarxa.
La banda té un grapat de dates on presentarà el disc, la primera d’elles el 9 de novembre a València, posteriorment el 16 al Poble Espanyol de Barcelona i amb totes les entrades exhaurides. El 23 serà el torn de Tarragona i el 29 de la Mirona de Salt. El 28 de desembre aniran a Lleida i el 9 de gener serà el torn de Madrid.
Billie Eilish ha estat aquesta setmana a Barcelona on ha presentat el seu debut “WHEN WE ALL FALL ASLEEP, WHERE DO WE GO?”, disc que l’ha situat com una de les artistes més prometedores del moment i recollint ja els seus fruits a les llistes d’èxit gràcies a temes com ‘bad guy’.
Ara acaba de mostrar-nos el videoclip de ‘all the good girls go to hell‘, sota la direcció de Rich Lee, on podem veure a la jove cantant caracteritzada d’àngel que cau a la terra i tot plegat en un ambient molt tenebrós.
El vídeo està ple de metàfores sobre el canvi climàtic o sobre com la humanitat s’està carregant els recursos naturals sense control ni consciència. Així mateix s’expressava fa uns dies el seu germà i col·laborador Finneas O’Connell. La cantant també anima a la gent que els dies 20 i 27 de setembre participin a les vagues que es faran aquells dos dies i que han de servir per pressionar els líders mundials que es reuniran per debatre sobre el medi ambient.
Miles Kane dóna per tancada l’etapa de “Coup de Grace” i acaba d’avançar un tema anomenat ‘Blame It On The Summertime‘ i que s’inclourà en el seu proper projecte en solitari.
La cançó ha comptat amb la producció de Jamie Biles i ja es pot escoltar a Spotify.
La promotora Last Tour International ha donat a conèixer que la banda britànica Editors oferiran un concert el dia 18 de febrer a la Sala Razzmatazz i que servirà per presentar el seu últim disc “Black Gold“, però també per recuperar algunes de les seves cançons més conegudes.
El nou disc sortirà a la venda el 25 d’octubre, mentre que les entrades pel concert ja es podran adquirir a partir d’aquest divendres 6 de setembre a LastTour.net
L’artista femenina més escoltada a Spotify actualment, Camila Cabello, acaba de publicar dos nous senzills titulats ‘Liar’ i ‘Shameless‘. Les dues cançons anticipen el seu segon àlbum, que portarà per títol “Romance“.
Cabello inaugura així una nova era que cristal·litzarà en el seu pròxim i tan esperat treball d’estudi, el qual contindrà la seva obra més íntima fins a la data, íntegrament inspirada en experiències autobiogràfiques que Cabello ha convertit en cançons inoblidables. En les seves pròpies paraules, aquestes cançons expliquen la història de la meva vida durant aquests dos últims anys. Ja fa temps que vaig decidir titular-‘Romance’, perquè en elles parlo d’enamorar. Tots dos temes reflecteixen l’evolució i el moment personal de Cabello.
“Amuza“, que veurà la llum aquest proper divendres 13 de setembre, és el primer àlbum de Miki Núñez.
Produït per Roger Rodés i enregistrat als estudis Medusa, conté 13 cançons compostes pel mateix Miki.
No hi pot haver millor començament per a un artista que “Amuza”. Un àlbum ple de matisos, influït per l’escena mestissa catalana, però també pel soul, l’ska, el reggae o el pop llatí.
Fa tot just uns mesos Miki Núñez estrenava “Celébrate”, el seu primer senzill, aconseguint el Nº1 a iTunes i Nº1 en Tendències de Youtube arribant a més de 2,3 milions de visites.
Miki Núñez acaba d’anunciar a les seves xarxes les dates de la que serà la seva primera gira en solitari, que passarà per la Sala Mirona de Girona el 23 de novembre i posteriorment el 10 de gener ho farà a la Bikini de Barcelona. Les entrades surten a la venda aquest divendres 6 de setembre.
Aquests concerts comptaran dins el seu repertori amb totes les cançons del seu primer àlbum a més d’algunes de les cançons que més gaudeix cantant juntament amb la seva banda de tota la vida.
White Lies tornen a Barcelona el proper 19 d’octubre com a part de la seva gira europea on es presenta el disc “Five“, el cinquè en una dècada.
La banda havia d’actuar al Doctor Music Festival i després de la cancel·lació han tancat aquesta i altres dates a l’estat espanyol per poder presentar les seves noves cançons.
Les entrades es posen a la venda aquest divendres a partir de les 10 del matí al web de Doctor Music.
Kids From Mars, l’icònic i jove duet de les terres gironines, durant el seu pas pel Festival Acústica 2019 va trobar un moment per xerrar una estona i explicar més en detall què estan fent.
Com us definiríeu a vosaltres mateixos? Quina és la vostra carta de presentació?
Oskar: Energia, energia pura.
Roger: Energia i espectacle, que la gent s’ho passi bé als concerts.
O: Una mica crazy.
R: Sí, som uns crazy boys.
Algunes persones us han definit com els “Twenty One Pilots catalans”, què en penseu?
O: Ostia que guai, Twenty One Pilots són molt referents per a nosaltres. Quina il·lusió!
I en teniu algun altre, de referent?
R: The Neighborhood, The 1975, The Cure…
O: I en la forma de compondre, tot i que no sonem com ells, m’agrada dir que ens inspirem en els Beatles. Al final, tothom s’inspira en els Beatles.
Com són els processos de composició d’una cançó?
O: M’agrada definir-me com a poeta casolà. No sóc poeta, però ho intento. Quan tinc alguns versos i els aconsegueixo coordinar amb una melodia truco a en Roger i li dic que tinc una idea de cançó, que vingui a casa i ho intentem plasmar. Gravem una mica els inicis i quan veiem que tenim ja una idea definida, anem a l’estudi de veritat i ho gravem.
R: I amb l’Aleix, el nostre tècnic de gravació, gravem les cançons finals que escolteu tots.
O: Tampoc hi ha un ordre establert a l’hora de compondre, algunes hem fet primer la lletra i després la música i d’altres a la inversa.
Quant temps fa que esteu rodant ja?
R: Vam començar el projecte de Kids From Mars farà un any i poc ja. Però el primer tema el vam treure el 26 d’octubre de l’any passat. Vam treure aquest tema en solitari, i ja ens va sortir el primer concert, el de presentació del VIDA. Sempre estarem molt agraïts a la gent del VIDA, ja que van haver de fer molt de “papeleo” per poder contractar a dos nens de 15 anys. Des de llavors ja van començar tots els concerts, i aquest any ja en portem 30 diria.
I quan vau començar, va ser un “boom”?
R: El “boom” ha començat realment aquest any. Vam treure l’EP a l’abril i al maig vam fer 10 bolos.
O: El maig ha sigut una locura. La veritat és que mai vam pensar que les coses aniríen tan bé, ni que arribaríem tan lluny tan ràpid.
Com se sent tot això? A aquesta edat?
O: Aviam, tenim 16 anyets però li podem fotre com un senyor de 18, 25, 40 o 60.
R: Bueno, als 60 ja comencen a anar una mica de “bajón”, no?
O: @AC/DC (riuen)
R: Tirant beef eh Oskar?
I teniu alguna anècdota divertida amb altres músics que hàgiu conegut?
R: Va ser molt guai quan vam tocar amb en Ramon Mirabet, i també els cops que ens hem trobat l’Alfred. I no sé com, una vegada ens va reconèixer en Gerard Quintana, el cantant de Sopa de Cabra. Aquell mateix dia vam conèixer també a en LilDami, Oques Grasses, la SUU, 31FAM…
I què us han anat dient?
R: Doncs no sé… que els hi mola.
O: Roger, això t’ha quedat una mica de sobrat. (riuen)
R: No, jo volia dir que mai ens han dit res negatiu ni res, i sempre intentem ser molt amables amb tothom.
O: La veritat és que tothom s’ha portat molt bé amb nosaltres.
Vosaltres, a nivell individual, us ha canviat la vida?
O: Doncs realment no gaire.
R: Jo també segueixo igual que fa un any. La veritat és que en el nostre cercle d’amics les coses segueixen bastant igual. Algun cop ens ha parat algú per demanar-nos fotos, però és a les festes majors que toquem o en els nostres pobles.
O: Per cert, per si algú s’ho pregunta, no som germans ni res, ni anem al mateix insti. Molta gent es pensa i ens demana si som germans, i no ho som. Potser 4 de cada 6 persones que ens descobreixen ens demanen si som germans.
Vosaltres, doncs, com us vau conèixer?
O: A mi sempre m’agrada explicar aquesta anècdota. Vam coincidir en un combo més clàssic, i un dia ens vam saludar sense saber qui érem encara i llavors en Roger es va posar a tocar i vaig pensar: “este tío es bueno!”.
R: Llavors ens vam separar ell i jo i vam començar primer de tot com una banda de punk.
I com va ser el canvi de gènere i d’estil a l’actual?
R: Doncs va ser l’1 de juliol, que tinc el missatge guardat com a favorit, quan havia de venir per gravar unes bateries i li vaig dir que què li semblava canviar d’estil i ell i jo formar un grup més indie.
A l’hora de compondre les cançons, us dividiu la feina o algú en concret fa tot el procés?
O: Les idees normalment les tinc jo, les ensenyo a en Roger i llavors les desenvolupem. Assagem primer a casa meva, en un home studio més petit i llavors ja anem a gravar de veritat a l’estudi.
I com veieu el futur?
R: Doncs, sincerament, no ho sabem. Ara començarem 1r de batxillerat així que haurem de veure com van els estudis… (riuen)
O: El que sí que tenim clar és que volem seguir fent música, i que el futur el veiem amb més i millor música de Kids From Mars.
El tercer dia del Festival Acústica 2019 ha sigut un dels dies més carregats de concerts i espectacle. Amb rècords d’assistència, Fangoria ha protagonitzat el “show” de la nit, però també hi ha hagut cabuda per moltíssimes altres propostes a altres punts de la ciutat.
Ramon Mirabet
La música de Ramon Mirabet té alguna cosa que la fa especial, i la manera com la defensa en els seus directes és digne de veure. Com ja és costum, anava acompanyat de tota una banda sencera de músics que van donar molt cos i intensitat a les seves cançons al llarg dels més de 60 minuts de concert.
L’escenari de la Plaça Catalunya se li va quedar petit a Ramon Mirabet, ja que les seves cançons semblava que havien de traspassar el sostre de la plaça i expandir-se ben lluny.
Fangoria
Tothom tenia clar que el concert del cap de cartell del festival seria una autèntica bomba de rellotgeria, i així va ser. Mai s’havia vist la Rambla de Figueres tan plena com ahir a les 11 de la nit, amb tothom reunit per veure a la insígnia, la icona, el referent, l’Alaska.
Fangoria van donar un gran espectacle d’hora i mitja que van coronar amb el gran himne “A Quién le Importa”, cantat per totes i cadascuna de les persones que estaven a la Rambla en aquell moment. És una llàstima, però, que semblés que la que no cantava a vegades era la mateixa Alaska…
Iseo & Dodosound
Arribats directament del País Basc, Iseo & Dodosound van portar una de les apostes més peculiars i originals de tot el cartell. Barrejant estils, des del reggae fins a l’EDM, passant per la música més folklòrica i el pop.
Iseo està actualment en un moment d’expansió total, en el qual van conquerint seguidors per allà on passen, i a l’Acústica ja tenien força feina feta. La Plaça Catalunya estava plena a vessar d’un públic entregadíssim a la formació basca, que no va decebre el més mínim.
Buhos
Buhos són un d’aquells grups que han crescut exponencialment en els darrers cinc anys, i que ara es troben liderant l’escena musical en català. Amb enormes èxits que han anat conreant en els seus útlims àlbums com “Volcans” o “Barcelona s’il·lumina”, Buhos van donar per tancat l’escenari de la Rambla el dissabte amb un concert enèrgic i carregat d’himnes més que coneguts.
Delafé
L’últim concert de l’escenari de la Plaça de la Palmera del festival d’enguany va ser el del raper barceloní (encara que d’origen italià) Delafé. Havent-se separat de Facto i Las Flores Azules, Delafé ha emprès la seva carrera en solitari i no li podria anar millor. La Plaça de la Palmera feia molt de goig, tenint en compte que al mateix moment estava tocant Buhos, amb un gran seguici de fidels seguidors.
Delafé va oferir un concert de format més reduït, molt més familiar i proper que va enamorar tant als que ja el coneixien com als que no. La connexió amb el públic era realment palpable i es notava que Delafé sent les seves lletres i està agraït de poder cantar-les.
Aquest segon dia del Festival Acústica ha estat més carregat que mai, en tots els sentits. Ha estat carregat de grans concerts, de grans zones gastronòmiques i, evidentment, de grans riuades de gent. El festival ha crescut exponencialment en els darrers anys i aquest divendres s’ha pogut notar de manera palpable que el Festival Acústica ha arribat ja a tota Catalunya i a les orelles de tothom.
Anegats
Arribats directament des de les Illes Balears, el rock d’Anegats ha portat molta marxa i molt de ritme a la Plaça Catalunya en un dels primer concerts del dia. Han sonat contundentment, amb un so dur però treballat, massiu però concret. És una llàstima, però, que per terres catalanes no tinguin el reconeixement que es mereixen, com sí que el tenen a la seva illa natal.
Kids From Mars
El directe de Kids From Mars és genial. I és realment increïble veure que a la seva curta edat ja existeixen persones amb tant talent i tant potencial. L’Oskar i el Roger són dos nois que sovint se’ls han comparat amb els “Twenty One Pilots catalans”, i sincerament, em sembla una comparació acurada.
Si bé encara tot just acaben de començar, ja han recorregut un llarg camí i han enamorat a milers de persones amb cançons tan genials com el seu primer senzill “August”. Els Kids From Mars van tocar a la Balconada Josep Pla, un dels escenaris més peculiars de tot el festival, i van emplenar la plaça de gom a gom.
El Petit de Cal Eril
Existeixen poques propostes tan interessants i diferents en el nostre país com la del Petit de Cal Eril. Amb la seva música progressiva i experimental, barrejada amb el pop-rock indie, va crear una tota una atmosfera pròpia a la Plaça de la Palmera aquesta nit de divendres.
El concert va comptar amb un repertori que viatjava entre els diferents àlbums del Petit i que viatjava per la seva ment i per tots els seus temes. Pel seu directe compten amb un so realment treballat i estudiat, en el que no hi ha cap nota ni cap instrument que estigui fora de lloc. Veure al Petit de Cal Eril en directe és una meravella.
ZOO
La música valenciana reivindicativa ha arribat a tots els racons possibles del món musical, i un dels seus màxims exponents són, indiscutiblement, ZOO. A prop de fer una pausa indefinida, els nois de ZOO porten ja uns quants anys conreant èxits massius i emplenant allà a on van. La recepta de la “fusió” de la música electrònica amb la rumba i l’ska sembla que els hi ha funcionat prou bé.
Dorian
Els barcelonins de Dorian són una d’aquelles bandes “indiespensables”, un grup de l’escena alternativa nacional que porta ja molts anys rodant i que han forjat una sòlida fama més que merescuda. I només cal admirar un dels seus directes, en els quals quasi tots els aspectes són excel·lents.
Amb un gran desplegament de mitjans i d’instruments, el so de Dorian ha definit a tota una generació, i el seu directe ha estat sempre el “buque insígnia” del grup.
Oques Grasses
A la 1 de la matinada va tenir lloc el gran concert de la nit, el d’Oques Grasses a la Rambla de Figueres. L’èxit i el recent “megaboom” que han viscut Oques Grasses no té precedents, i és que no és per menys. El seu últim disc, ‘Fans del Sol’ és una meravella, una obra mestra. El millor disc en català d’aquest any.
El concert va ser igual de genial que tots els del grup, amb una gran interacció amb el públic i un “show” a dalt de l’escenari assegurat. Amb una bogeria col·lectiva quan sonava “In The Night” o “Més Likes” (acompanyats d’en Panxo de ZOO), Oques Grasses van marcar un dels moments més fantàstics de tot el festival.
Shawn Mendes i Camila Cabello van haver d’esperar unes quantes setmanes per arribar al número 1 amb ‘Señorita‘, però ara no hi ha qui els desbanqui del primer lloc. Aguanten una tercera setmana.
Entren a la llista
Charlie Puth – I warned myself
Normani – Motivation
5 Seconds of Summer – Teeth
Surten de la llista
Keane – The Way I Feel (10 setmanes)
Itaca Band – Apropa’t (22 setmanes)
Miki Núñez – Celebrate (8 setmanes)
Aspirants
Dean Lewis – Waves (Timbaland remix) (5 setmanes)
Sam Feldt & RANI – Post Malone (4 setmanes)
Taylor Swift – Lover (3 setmanes)
Oques Grasses – Sta guai (3 setmanes)
Trois Cafés Gourmands – A nous (2 setmanes)
Tones and I – Dance Monkey (novetat)
Joel Corry – Sorry (novetat)
La Llista Nº 343 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 SHAWN MENDES FEAT. CAMILA CABELLO – SEÑORITA (9) (=3)
2 ROSALÍA – MILIONÀRIA (8) (=)
3 POST MALONE FEAT. YOUNG THUG – GOODBYES (7) (+1)
4 LIL NAS X FEAT. BILLY RAY CYRUS – OLD TOWN ROAD (20) (-1)
5 AVICII FEAT. CHRIS MARTIN – HEAVEN (10) (+1)
6 ED SHEERAN FEAT. KHALID – BEAUTIFUL PEOPLE (7) (+2)
7 ALAN WALKER FEAT. SABRINA CARPENTER & FARRUKO – ON MY WAY (19) (-2)
8 SAM SMITH – HOW DO YOU SLEEP? (5) (+6)
9 KATY PERRY – NEVER REALLY OVER (13) (-2)
10 DOMINIC FIKE – 3 NIGHTS (12) (+2)
11 MARTIN GARRIX FEAT. MACKLEMORE & FALL OUT BOY – SUMMER DAYS (15) (-2)
12 ARIANA GRANDE & SOCIAL HOUSE – BOYFRIEND (3) (+3)
13 OQUES GRASSES – IN THE NIGHT (29) (-2)
14 PANIC! AT THE DISCO – HEY LOOK MA, I MADE IT (9) (+2)
15 DOCTOR PRATS – LES TEVES PIGUES (14) (-5)
16 MARK RONSON & CAMILA CABELLO – FIND U AGAIN (7) (+1)
17 TAYLOR SWIFT – YOU NEED TO CALM DOWN (10) (-4)
18 BILLIE EILISH – BAD GUY (21) (-1)
19 TIËSTO FEAT. JONAS BLUE & RITA ORA – RITUAL (5) (+3)
20 KYGO FEAT. WHITNEY HOUSTON – HIGHER LOVE (4) (+6)
21 GERTRUDIS – BON DIA VIDA (8) (+2)
22 SIGALA FEAT. BECKY HILL – WISH YOU WELL (6) (+2)
23 PEDRO CAPÓ & FARRUKO FEAT. ALICIA KEYS – CALMA (REMIX) (15) (-4)
24 ED SHEERAN FEAT. JUSTIN BIEBER – I DON’T CARE (16) (-3)
25 LAUV & ANNE MARIE – FUCK, I’M LONELY (3) (+6)
26 LIZZO – TRUTH HURTS (10) (-1)
27 5 SECONDS OF SUMMER – EASIER (12) (-7)
28 KATY PERRY – SMALL TALK (3) (+6)
29 PASSION PIT FEAT. GALANTIS – I FOUND U (6) (+2)
30 MEDUZA & GOODBOYS – PIECE OF YOUR HEART (19) (-2)
31 LEWIS CAPALDI – SOMEONE YOU LOVED (27) (+5)
32 ONEREPUBLIC – RESCUE ME (13) (-2)
33 DADDY YANKEE FEAT. KATY PERRY – CON CALMA (REMIX) (17) (-6)
34 LEWIS CAPALDI – HOLD ME WHILE YOU WAIT (15) (-1)
35 JONAS BROTHERS – ONLY HUMAN (2) (+4)
36 END OF THE WORLD FEAT. CLEAN BANDIT – LOST (4) (+1) 37 5 SECONDS OF SUMMER – TEETH (1) (N)
38 SENSE SAL & MIKI NÚÑEZ – LA SORTIDA (17) (+2) 39 NORMANI – MOTIVATION (1) (N) 40 CHARLIE PUTH – I WARNED MYSELF (1) (N)
El Festival Acústica és ja tot un referent dins el món dels festivals d’estiu a Catalunya. Celebrat a Figueres des de ja fa 18 anys, s’ha convertit en el tercer amb més assistència del territori català, superant els 108.000 assistents en l’edició passada.
Aquest any, doncs, han decidit seguir apostant (com ja sempre ho han fet) pels grups de la casa, però també per grans estrelles nacionals i internacionals que de ben segur provocaran una arribada massiva de persones a la capital empordanesa.
El primer dia, però, sempre havia estat considerat com el dia més fluix pel que fa al cartell i des de fa pocs anys s’està notant una voluntat de canvi en aquest sentit. Aquest dijous han tingut lloc les actuacions de SUU, Lil Dami i La Pegatina, entre d’altres. Es pot observar com l’Acústica ha decidit començar el festival a màxima potència i amb tota l’energia possible.
SUU
El concert de la jove “instagramer” va tenir a la Plaça Catalunya, el segon escenari més gran del festival. Si bé no va poder-la emplenar de gom a gom, ja que tenia el “hàndicap” de tocar a les 21h, hora en què tothom encara està sopant, va amuntegar una gran col·lecció de fans que cantaven a ple pulmó totes les seves cançons.
SUU va defensar un concert sòlid d’una hora, acompanyada d’una banda excel·lent que feien que les seves cançons sonessin realment plenes i sòlides.
Lil Dami
El fenomen Lil Dami és ja conegut per tots i totes. Fa just un any estava actuant al Festival Acústica, a la Plaça Catalunya com a primer concert del dijous (és a dir, el concert que va fer la SUU). No obstant això, aquest any estava emplenant fins a la meitat la Rambla de Figueres i amb un públic molt més fidelitzat.
Segurament, el mèrit d’això és de ‘Flors Mentre Visqui’, el seu últim disc amb el qual ha arribat a molta més gent i s’ha posicionat com la veu principal del trap i el rap comercial en català. L’espectacle que va oferir Lil Dami, juntament amb els seus “escuders” Sr.Chen i Emotional Goku, va ser molt millor en tots els aspectes que el de fa un any enrere.
La Pegatina
I a les 12 va arribar el “plat fort” del dia, va arribar un dels grups que porten més marxa de tot el país. La Pegatina són aquell grup amb el qual saps que la festa està assegurada, per molt difícil que pugui semblar, sempre oferiran un concert genial, marxós i carregat d’energia festiva.
No cal dir res de La Pegatina, després de 16 anys (sí, 16 anys ja) els seus actes i els seus concerts parlen per si sols. La seva fama els precedeix, segueixen sent un dels millors grups del país en directe i tots els seus concerts són un autèntic espectacle, i el de l’Acústica no va ser menys.
Els seus grans èxits, convertits ja en himnes de qualsevol festa, com “Lloverá y yo veré”, “Mari Carmen” o “Y Volar”, van posar caps avall la Rambla de Figueres en un dels concerts més moguts i multudinàris de la història de l’Acústica.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
