Aquest divendres s’ha estrenat a totes les plataformes la nova proposta de Paula Valls ‘Acollir la pena‘, que forma part de “La vampira de Barcelona” la darrera producció de Lluís Danés, un thriller històric basat en l’imaginari popular al voltant d’Enriqueta Martí, anomenada la «vampira del Raval» o «de Barcelona».
La pel·lícula es va estrenar la setmana passada i tal com explica la cantant al seu Instagram, la cançó sona al final del film.
La cantant de Manlleu va ser notícia fa pocs dies per l’estrena de la primera nadala dedicada a la ciutat de Barcelona ‘És Nadal‘.
Els barcelonins Dorian presenten “Dual”, la primera cançó des del tancament de la gira de presentació del seu darrer disc, Justicia Universal (Intromúsica Records, 2018), que els va dur a girar sense descans pels dos costats de l’Atlàntic el 2018 i 2019.
“Dual” combina synth pop i house en una melodia propera a la música urbana. Un estil que s’allunya del que Dorian ens té acostumats, però que no perd la seva essència, sinó que obre nous horitzons. És per això que la magnífica col·laboració que hi fa Pimp Flaco, pioner de l’escena trap catalana i espanyola i cara visible de la banda Cupido, hi encaixa a la perfecció.
Marc Dorian explica que “Dual” “reivindica el dret a fer el que cadascú cregui oportú amb la seva vida sexual i sentimental”, un concepte que en ple segle XXI hauria d’estar molt clar, però afegeix que “encara queda molt per fer”. La cançó tracta sobre una noia bisexual que se sent atacada per la seva orientació. La protagonista reclama la necessitat de viure lliurement en tots els àmbits de la seva vida, aliena a la mirada i a les opinions dels intolerants. Aquesta llibertat de la qual parla “Dual” es pot aplicar a qualsevol persona, independentment de quina sigui la seva orientació.
“Dual”, doncs, és un cant a la llibertat individual i a la diversitat. Aquest esperit es reflecteix a la perfecció al videoclip del single que ha dirigit Christian Martínez, un dels joves realitzadors amb més projecció de Barcelona.
Els barcelonins Dorian, que es troben treballant en un nou àlbum que veurà la llum al llarg de 2021, són un d’aquells grups que sempre han facturat cançons de gran càrrega emocional, autèntics himnes generacionals. “Cualquier otra parte”, “La tormenta de arena” o “Los amigos que perdí” en són grans exemples. De la mateixa manera que “Dual”, que té tots els números de formar part d’aquesta llista de hits eterns de Dorian.
Aquest divendres ha arribat per fi ‘Matches‘, la cançó que uneix a dos mites dels 2000, d’una banda Britney Spears i de l’altre els Backstreet Boys. Tots plegats es van fer tips de sonar i triomfar a finals dels 90 i a la dècada del 2000 amb els seus èxits, però encara mai havíem pogut escoltar una cançó conjunta.
L’excusa ha estat l’edició deluxe de “Glory” el disc editat fa una colla d’anys per Britney Spears i que ara s’ha reeditat amb algunes cançons inèdites.
Tant uns com els altres estan entusiasmats amb aquesta col·laboració i sembla que la xarxa també, ja que són tendència.
Joan Dausà publicarà nou disc la pròxima tardor produït per Santos & Fluren (Blind Records) i Dídac Fernandez. El cantant va tancar la seva gira d’Ara Som Gegants a finals de 2019, vivint una de les etapes més dolces de la seva carrera. Va ser aleshores quan va anunciar que necessitava una aturada per agafar aire i compondre cançons pel disc que justament ara està en procés d’enregistrament.
El cantant també anuncia els únics (i molt especials) concerts que realitzarà aquest estiu. Tindran lloc el darrer cap de setmana de juny i el primer de juliol (25, 26 de juny i 2, 3 de juliol) al recinte de la ciutat grega i romana d’Empúries (Museu d’Arqueologia de Catalunya), a l’Escala, en el marc d’un nou esdeveniment ideat per ell mateix titulat “Respira: Un concert, una festa, una experiència”. Aquesta cita no només serà única pel marc especial on s’ubica sinó també perquè el públic assistent serà el primer a escoltar abans que ningú totes les cançons que mesos més tard formaran part del nou disc.
Joan Dausà coneix bé aquest bell entorn de l’Empordà, que l’acull durant llargues temporades i que precisament li ha servit de teló de fons durant la composició d’algunes de les noves cançons.
“Respira: Un concert, una festa, una experiència” es concep com un espai de trobada sota els pins, al costat del mar i amb la ciutat grega d’Empúries com a teló de fons. El Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries, que acollirà els concerts, treballa per la promoció de la cultura i el desenvolupament de la societat a través d’un dels més importants jaciments grecs i romans de la Mediterrània occidental.
A part dels concerts de Joan Dausà, el recinte del festival comptarà amb un espai Village on abans i després de l’actuació, el públic podrà degustar la gastronomia de l’Empordà i fer una cervesa, un bon vi o còctels d’autor. Aquest espai comptarà amb l’actuació d’un DJ que tancarà cadascuna de les quatre vetllades programades.
Aquest esdeveniment complirà totes les mesures de seguretat decretades en el moment de dur-se a terme l’activitat.
“Respira: Un concert, una festa, una experiència” compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Escala, que considera que el fet que Joan Dausà hagi escollit l’Escala per fer aquest esdeveniment és una molt bona notícia a nivell cultural i turístic i reforça la tasca que s’està duent a terme en aquest àmbit a nivell municipal en els darrers anys.
Carrer és el cinquè disc d’estudi d’Ebri Knight i veurà la llum durant el primer trimstre de 2021. Després de l’EP La voz dormida, la banda ha seguit explorant sonoritats i estils de la mà del productor del país valencià Mark Dasousa per assolir el que és, sens dubte, el seu treball més divers.
El disc és fruit del context en el que vivim i d’aquí el títol de Carrer. El carrer descriu l’espai on desenvolupem la nostra vida, les nostres relacions i les nostres lluites quotidianes; l’espai que desitgem recuperar després dels mesos de confinament i de limitació social.
Ebri Knight sovint han tractat la memòria i el passat a les seves lletres, però en aquesta ocasió han elaborat unes lletres més directes, actuals i lligades a la realitat que ens envolta. Si Guerrilla parlava de paisatges, d’estacions, del dia i la nit; a Carrer el paisatge és una ciutat i una societat més fosques on els Ebris veuen créixer espurnes d’esperança.
Aquest és també el primer disc des de la incorporació de les noves membres de la banda, fet que ha quedat reflectit en la manera de treballar les cançons i en la seva sonoritat.
Carrer consolida la feina iniciada amb l’anterior EP i és el fruit d’un any de producció i treball meticulós de les cançons, onze peces que juguen amb el segell folk d’Ebri Knight destil·lat al màxim.
Tornar és una cançó que parla d’exili. Amb una lletra que ens contraposa el fred de la distància i el caliu de casa nostra, ens explica els exilis antics i els actuals. Podria parlar de la postguerra, dels centenars de milers de persones que van haver de deixar l’estat per por a la persecució política, però també podria parlar dels milions de persones desplaçades que actualment protagonitzen els diversos èxodes econòmics provocats pel capitalisme i les guerres del món occidental.
El videoclip de la cançó, però, ens vol relatar de casos més propers. Es tracta d’un curtmetratge que ens porta de nord a sud, d’una tornada que podria protagonitzar qualsevol jove que ha topat amb la crisi econòmica, però també podria ser la tornada somiada de les persones exiliades a diversos països d’Europa per a refugiar-se de la persecució política de l’estat espanyol. Podria ser la tornada de l’Adri, de l’Anna Gabriel, de Valtònyc… Tornar és una cançó que ens retorna l’escalfor de tot el que ens estimem per no perdre l’esperança.
A nivell estilístic i sonor la cançó segueix l’estela d’altres cançons d’Ebri Knight, on els instruments folk i les veus prenen el protagonisme davant l’energia elèctrica de la banda. Cançons més reposades on l’estilística melòdica del grup pren rellevància i llueix amb tota la seva força.
Aquest divendres ens deixa el disc inesperat de Taylor Swift ‘evermore’, el germà petit de “Folklore”, amb cançons de la sessió de gravació del vuitè disc de la cantant.
Els discs que sí que esperàvem fa temps són “Agua” dels Stay Homas i “11 Razones” d’Aitana.
La setmana també ens deixa un EP de covers de James Blake i un altre de Foster the People, un disc de rareses de Roxette, el tercer disc de The Avalanches, remescles del vintè aniversari de “White Pony” de Deftones, un directe de Belle & Sebastian o nous treballs de Kid Cudi i Pablo Alborán.
El proper 31 de desembre acabarà un any nefast pel sector cultural, però també la dècada del 2011 al 2020, 10 anys plens de propostes musicals per tots els gustos i que es mereixien tenir una llista de reproducció per escoltar sempre que ens vingués de gust recordar les cançons que van marcar una època.
Ens hem fixat sobretot en els temes que van liderar les principals llistes mundials, des de la britànica, passant per la Billboard, alguna d’alternativa i evidentment també la música que s’ha fet a casa nostra.
Des del debut dels The 1975 amb ‘Chocolate’, passant per Adele amb les balades ‘Someone like you’ o ‘Hello’, l’aproximament al so llatí de Black Eyed Peas, els himnes de Coldplay, el retorn dels Daft Punk, la consagració d’Ed Sheeran, Taylor Swift, Shawn Mendes, Justin Bieber, Ariana Grande o Imagine Dragons, i artistes d’un sol èxit com Sheppard, Shake Shake Go, Tove Lo o Walk The Moon.
Els debuts dels Stay Homas, de Mabel, Billie Eilish, Animal, Dua Lipa, Hozier o MAGIC! entre altres.
A la llista tampoc faltarà el debut de l’Alfred García en col·laboració amb Txarango, èxits d’Els Catarres, Buhos, Txarango, Doctor Prats, Suu, Oques Grasses, Obeses, Els Amics de les Arts, Manel o Blaumut entre altres. Però tranquils els amants de la música en català, ja que també hem preparat una llista de cançons exclusivament en català.
Finalment la llista està formada per 500 cançons, a una mitjana de 50 per any i amb temes que acumulen milions de reproduccions en streaming com el ‘Shape of you’ d’Ed Sheeran (més de 2.600 milions), ‘Blinding lights’ de The Weeknd (més de 1.700 milions) o Wiz Khalifa i Charlie Puth amb ‘See you again’ (més de 1.100 milions).
Totes elles per acabar una dècada on hem descobert nous artistes i on els últims anys la música llatina ha guanyat més pes i per això hem inclòs des de Daddy Yankee, passant per Pedro Capó, Bad Bunny, Luis Fonsi, Anuel AA o Maluma amb el seu recent èxit ‘Hawái’.
El so menys comercial també té cabuda amb els Arctic Monkeys, Banners, Foals, Crystal Fighters, M83, Kings of Leon, NoNoNo o The xx.
En definitiva una llista de 500 cançons per recordar aquests últims 10 anys de música i posar-nos una mica melancòlics amb cançons que passaran a la història i quedaran per sempre més a la nostra memòria.
De ben segur que ens haurem deixat cançons i és que cada persona en té una o més d’una d’especial! Us animem que les compartiu amb nosaltres a través de les nostres xarxes per fer encara més gran la llista!
En Dave Zulueta ha passat pel programa Tothom Ho Comenta on ha mantingut una llarga conversa amb en GerryQuerryBerry i amb en Marc Clapés i on NO hem parlat sobre el fet que parli català sent de Cadis! Això ja ho han fet a les altres entrevistes que ha fet anteriorment.
Hem preferit parlar de les festes nadalenques, de la seva relació amb els seguidors, de l’etapa a Operación Triunfo, del grup de Whatsapp que tenen amb els altres membres de OT, de música, de viure a Terrassa, de lligar…en definitiva de la vida!
Pots recuperar l’entrevista a partir del minut 20.
Bones notícies pels seguidors dels Arctic Monkeys. Ian McAndrew, el mànager del grup britànic ha confirmat que el grup porta un temps treballant en un nou disc.
Segons explica el mànager del grup d’Alex Turner, havien de començar a gravar durant l’estiu però per culpa de les restriccions de moviment per la pandèmia de coronavirus no van poder començar.
Amb el confinament el grup ha seguit treballant en les melodies i espera que el 2021 quan les restriccions quedin enrere puguin ajuntar-se per començar les gravacions.
El grup va estrenar fa una setmana el directe “Live At Royal Albert Hall”, un directe enregistrat durant la seva última gira.
Senyor Oca és l’artista barceloní que lidera l’escena de Rap en català. Després de l’èxit del seu últim àlbum EGA que va ser aclamat per premsa i públic, i el qual va presentar a la Sala Apolo plena de gom a gom on va poder penjar el cartell de entrades exhaurides.
Llastimosament la COVID19 va escapçar la gira de Senyor Oca però tot i això el barceloní va seguir treballant amb diversos senzills com “Warning” junt a Sr. Wilson.
Senyor Oca és un artista molt versàtil i ho demostra una vegada més amb aquesta cançó que uneix la fusió electrònica del Drum & Bass amb les melodies dels seus versos introspectius.
“Plou” (Guspira Records 2020) endinsa l’oient en un món obscur perdut en mig de la confusió i incertesa dins d’un pou. Amb l’inici dels primers compassos a ritme de Drum & Bass, Senyor Oca troba la llum i la confiança per “mirar endavant i tornar a existir”. Alliberat de tot el que el lliga i l’enfonsa a les profunditats del pou, ara l’elecció per dirigir-se cap a un nou camí és només seva. Fora del pou, se li presenta un món nou amb milers de possibilitats per aconseguir els seus objectius.
Aquesta cançó està produïda per Sergi Sala. La mescla i el màster van a càrrec de Ferran Deps Sabanes a Roomlab Studio.
Aquest nou senzill forma part d’un treball audiovisual més ampli del que ben aviat us informarem realitzat per Jordi Lops. “Plou” vindrà acompanyat d’un avançament d’aquesta peça en format videoclip gravat al Parc natural de les capçaleres del Riu Ter i del Freser a l’Àrea del Collet de les Gavarres.
Taylor Swift ha sorprès a tothom amb l’anunci del seu novè disc, el germà de “folklore”, que portarà per nom “evermore” i que arribarà aquest mateix divendres.
Taylor explica a Instagram que no podia deixar d’escriure cançons i va decidir seguir explorant el terreny que va iniciar amb el seu vuitè disc.
En el disc ha creat cançons al costat d’Aaron Dessner, Jack Antonoff, WB (William Bowery, el pseudònim de la seva parella Joe Alwyn) i Justin Vernon.
També s’han presentat les cançons del disc on trobem col·laboracions de The National, Haim i Bon Iver. El tema que obre el disc ‘willow’, és l’escollit per ser el primer videoclip del treball, i que també s’estrenarà en les properes hores.
L’any 2006 Joan Miquel Oliver publicava el seu primer disc en solitari, Surfistes en càmera lenta, amb cançons icòniques com “Emerson Fitipaldi”, “La mujer que mordió un piano” o la que dóna nom al disc
Els dos primers concerts seran el dia 8 d’abril al GuitarBCN de Barcelona i, l’endemà, dia 9, al Festival Strenes de Girona. Posteriorment, el 25 d’abril, actuarà al Teatre Principal “sdN21” de Palma de Mallorca
Les entrades dels dos primers concerts es posen a la venda avui a les 12h als webs dels festivals i a www.thenewbookers.com. Les entrades de Mallorca, es podran comprar a partir del 7 de gener.
Surfistes en càmera lenta ja es troba a Spotify i al llarg de 2021 es publicarà en edició vinil.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
