La primera pregunta és obligada: qui és Romano Aspas? Com et definiries a tu mateix?

Bé, primer de tot haig de dir que em considero un “addicte a les emocions positives” i a aprendre. Intento aprendre cada dia, la quotidianitat m’avorreix moltíssim, em fa sentir mort en vida. El que has de fer per evitar això és complir tots els somnis que et proposis.

Jo vaig fundar una empresa editorial de manuscrits medievals que em va funcionar molt bé econòmicament, però va arribar un moment en què em vaig adonar que a mi m’encantava la música. En ser un addicte a les emocions positives, a l’amor gratis a l’escalfor del públic… vaig veure que no podia concebre la meva vida sense la música. Em vaig arribar a plantejar renunciar molts diners per fer el que realment a mi m’agradava.

Em podries explicar quin és el teu rerefons? La passió per la música t’ha vingut de gran?

Tot el que he fet a la meva vida ha sigut autodidacta, des de la música fins a la meva editorial. Crec que tots els manuals per a l’èxit, en la pràctica s’enfonsen. Tot es redueix a tenir una gran convicció, a tenir molta fe en tu mateix.

Més madur, gran no ho sóc ni ho seré mai. (riu) El tema de la vellesa és molt relatiu, hi ha joves que són vells i vells que seran eternament joves. L’univers és un mirall que et torna multiplicades les energies.

Sortint-me una mica més del guió, et puc dir que després de moltes experiències he pogut arribar a un cert grau d’il·luminació, a anys llums encara de la il·luminació total, però el grau suficient per adonar-me que cada dia trobem a algú que ens tracta malament o ens pot fer mal. La reacció natural de tots nosaltres seria desitjar-li mal o contestar-lo malament, però jo immediatament canvio el xip i li intento enviar amor en comptes d’energia negativa.

Això suposo que ho faig per intel·ligència emocional, les energies que tu envies te les retornen multiplicades. Si envies 999 quilos d’amor i 1 quilo d’odi, t’arribarà el quilo d’odi multiplicat però de la mateixa manera tots els altres quilos d’amor.

Quin és el teu objectiu amb els vídeos que penges a les xarxes socials?

El meu objectiu, com el de qualsevol artista, és el d’arribar al màxim nombre de públic possible, conquistar i seduir les ànimes. Com qualsevol persona, la meva personalitat és molt àmplia. Els meus vídeos a Instagram mostren una part de mi, però sóc molt més que això.

La gent el que vol és passar-s’ho bé i oblidar els seus problemes. Jo en sóc conscient d’això, i si tens la capacitat d’entretenir a la gent i fer que s’ho passin bé és una bona manera de regalar amor.

Moltes persones pensaran que és un personatge o una caricatura, però realment sóc així. Jo no podria mostrar-me d’aquesta forma si realment no hi hagués una gran part de mi. El que passa és que jo sóc moltes coses més. La meva prioritat sempre ha estat i serà la música, jo em veig fins al final dels meus dies entregat a la música.

Com definiries la teva música?

La meva aspiració és ser el Sinatra del reggaeton. M’agradaria ser el “crooner” del reggaeton, un cantant que sedueix a les masses amb cançons d’amor. En aquest cas, el del reggaeton, d’un amor més satíric.

De tots els concerts i shows que has fet, amb quin moment et quedes?

En recordo varis, però en destacaria dos. El primer és de fa uns 14 anys, en un hotel a Alemanya. Quan encara no cantava bé, recordo que vaig cantar de forma improvisada i se’m va acostar una noia d’uns 30 anys que em va abraçar i es va posar a plorar.

L’altre seria la meva actuació al Latin Fest davant de 10.000 persones. Recordo que l’enginyer de so del festival em va preguntar si havia cantat mai davant de tantes persones, cosa que jo no havia fet mai. Fins i tot el mateix promotor del festival em va dir que semblava que portés tota la vida cantant davant de les masses.

I què n’opines de la viralització dels teus vídeos?

M’encanta, com a artista vull enamorar al màxim nombre de persones. Si amb els meus vídeos aconsegueixo fer somniar a la gent, em sembla genial, és el meu objectiu. M’agradaria ser el viral mundial, que no sigui una cosa puntual.