“Cendra” (RGB Suports, 2023) és el senzill que obrirà el nou treball de Juriol, el segon àlbum de la banda bagenca, que va debutar la tardor del 2021 amb l’àlbum “T’he trobat”.
Inspirat en la vivència personal de la Clara Oliveres −compositora, guitarrista i cantant de la banda− aquest senzill relata el tràngol que suposa perdre-ho tot en un incendi forestal. En concret als focs del Bages que van tenir lloc a mitjan de juliol de l’any passat on el foc va arrasar 1.750 hectàrees i una trentena de cases. “I en aquest malson he xafat camins de cendra, ens has pres records, has pintat les flors de negre. Quantes vides han marxat de casa seva.”
Setmana intensa de novetats discogràfiques, amb noms propis com els de Kylie Minogue, Anastacia o Doja Cat, mentre que a casa nostra els catalans La Pegatina celebren 20 anys amb un disc, Meritxell Neddermann i Aitana edita el seu “Alpha”.
La setmana ens ha deixat també un disc de The National, Teenage Fanclub, Staind, Chambao o Will Butler amb Sister Squares.
Púniks és un grup que neix a Eivissa entre dos amics per tal de crear un art arrelat a la terra eivissenca, però a la vegada fer-ne d’aquest, un art contemporani. És, senzillament, un espai on mostrar com és néixer, créixer, marxar i tornar a l’illa, a més de com la nostàlgia i una sensibilitat especial per la natura ha impregnat tot aquest recorregut. La mescla de cultures, històries i creences és un tret característic d’allà on venim i això és el que es vol reflectir amb Púniks. Habitar a la Terra ja és una forma d’art en si i és per això que, Púniks pretén mostrar-ho amb diferents estils, punts de vista, sons i referències a l’hora de compondre.
‘Llum’ va ser la seva carta de presentació, un senzill que explicava la breu història d’un amor que comença amb la primera llauna de cervesa al pàrquing del club -quan es pon el sol- i acaba amb una llesca de pa amb oli i ulleres de sol al bar del poble -quan acaba l’alba-, amb ritmes de reggaetón i sintetitzadors lleugers. Seguidament, van publicar el seu segon senzill: ‘Aire’, un cant a la vida pausada i sense presses, fent referència així, a la seva ciutat natal: Eivissa. Un recordatori de viure la vida de la manera que vulguem, amb la producció de Pache, qui crea un escenari relaxat, però que convida al ball amb una guitarra d’influències indies.
Ara presenten ‘Dimonis’, un cant en contra de l’especulació i l’ànsia de poder que perjudica a la nostra Terra. És una cançó amb ràbia, però sobretot amb tristesa, molta tristesa de veure com a poc a poc s’està destruint un paradís sense que la gent corrent gairebé no pugui fer-ne res. Amb tonalitats menors, sintetitzadors foscos i una lletra que evoca nostàlgia -i a la vegada un raig d’esperança pel futur-, Púniks volen que ‘Dimonis’ sigui el seu manifest de resistència contra allò que està destruint la seva illa, la seva casa.
Després d’anunciar un concert a Londres pel dia 8 de desembre juntament amb Julieta, els The Tyets han publicat el cartell de la seva gira europea prevista pel mes de desembre d’aquest any.
Els de Mataró visitaran 4 ciutats en 4 dies consecutius:
6 de desembre – Brussel·les – La Tricoterie
7 de desembre – Dublin – The Bernard Shaw
8 de desembre – Londres (+ Julieta) – SCALA
9 de desembre – Copenhaguen – Kulturcenter Indre By
D’aquesta manera, el grup acabarà l’any portant el seu aclamat disc, Èpic Solete, a 4 capitals europees i traspassant fronteres.
Les entrades ja es poden comprar a través del web del grup.
White Pèrill (en col·laboració amb 4L3X 4LM1R4LL) presenten XAT G3 PÉ T3, una proclama retro-futurística, fosca i alhora irònica, en un compàs iconoclasta?, segons manifesta l’artista a través de la seva nota de premsa.
A continuació us la reproduïm, ja que com tot el que fa el músic, s’ha de poder degustar sense canviar una coma del discurs:
La lletra és senzilla, com un mantra post-modern. Ens hem ajudat de Midjourney, Kaiber i Xat G3 Pé T3 per construïr aquest edifici en runes… però no per fer la lletra (en principi?!) ni la música. En això encara som humans aliant-nos amb màquines que de moment encara no pensen.
Ens han ajudat a construïr l’estètica i a consultar dubtes, que si us sóc sincer, els podriem haver consultat a qualsevol amic i la resposta segurament hagués estat millor i tot. Perquè tots sabem que Xat Gpt a vegades és mister obvi, i fins i tot a vegades es despista i respon en “la lengua común”
La Pegatina celebra els seus 20 anys amb un nou EP anomenat ‘A medio camino’. Una declaració d’intencions en què deixen clar que encara queda molt per recórrer.
En aquest EP recullen les cançons que ens han presentat durant aquest darrer any com “Dolce far niente”, “Candela”, i la seva col·laboració amb Marissa Mur a “A medio camino”, a més del tema inèdit “A partir de ahí”. Un tema pop/rock a l’estil de l’exitosa reversió de “Estoy aquí” al costat de Despistados. Una altra manera d’entendre el desamor, com un desequilibri entre allò que es dóna i allò que es rep. És un tema amb ànim comercial, pensat per sonar a ràdios, i també amb l’energia suficient per ser un hit corejat als concerts del grup.
Juntament amb aquest EP, La Pegatina llança un còmic com a quadern de viatge en què es recullen les seves aventures i viatges al llarg d’aquests 20 anys. Editat per Norma Editorial el guionista Lluc Silvestre i el dibuixant Mr. Ed sintonitzen amb l’esperit festiu de La Pegatina i signen un retrat divertit i espurnejant d’una de les millors bandes catalanes de les darreres dècades. Acompanyant el grup en aquest viatge a través de mig món i descobrint les mil i una meravelles (i alguna desventura) de la vida d’una banda que està sempre en ruta, sempre somiant, sempre volant. La seva filosofia sempre ha estat la d'”Ara o mai!”.
I per celebrar amb magnificència i com a tancament aquesta gran festa d’aniversari, oferiran tres concerts molt especials; un al Wizink Center de Madrid (27 d’octubre) i dos al Sant Jordi Club a Barcelona (3 i 4 de novembre).
El món de la música està de dol, després de confirmar-se la mort de Ferran Gallart, el vocalista de Strombers que no ha pogut superar el càncer que patia.
El passat mes de juliol el grup va anunciar que suspenien la gira que havien de fer per motius de salut del seu cantant.
Amb Strombers havia publicat un bon grapat de treballs des de la creació del grup a finals dels anys noranta. També en solitari havia col·laborat amb un bon nombre d’artistes i bandes. Així mateix, va publicar un llibre infantil amb cançons i contes per anar a dormir, que anava acompanyat d’il·lustracions d’Anna Grimal.
La pianista, cantant, productora i compositora maresmenca Meritxell Neddermann passa per un gran moment artístic i vital. No només per ser la pianista de la gira internacional de Jorge Drexler des de fa més de dos anys, fet que li ha permès obrir un concert a San Francisco, fer algun concert propi a l’Argentina i, fins i tot, acompanyar l’uruguaià a Las Vegas el dia que va rebre set Grammys. Aquest bon moment també té a veure amb la sensació de llibertat i de confiança que s’ha guanyat a pols i que d’alguna manera, és el punt de partida del seu segon disc en solitari. “Sento que m’he deixat anar amb la producció, l’estructura de les cançons, les lletres…”, confessa. Per això, el seu nou treball es titula Suelta. “Em sembla una paraula curiosa quan es pronuncia en català i, a sobre, té una connotació negativa quan s’aplica a una dona, fet que m’ha acabat de convèncer”.
Meritxell Neddermann encara la seva segona col·lecció de cançons des de l’alliberament que regala el fet de viure, l’experiència i el pas del temps. El disc, que ha coproduït amb Carles Campi, col·laborador habitual de Vetusta Morla i Jorge Drexler, passa del pop “rollo Supertramp” a l’electrònica alternativa i la música experimental. En part està composat des de la producció, des de l’ús de sintes i les ganes de jugar amb el vocoder que es transforma en un instrument més per a modelar la seva veu.
El duet format pels germans Júlia i Pau Serrasolsas continuen enamorant-nos a base de bones cançons, bones lletres i bones produccions. “Em bategues”, tema publicat el passat 6 de setembre, és una obra d’orfebreria pop on lletra i producció van agafats de la mà.
Avui n’estrenen el videoclip, amb un canvi sonor i un protagonista estel·lar, Marc Giró. Juntament a ell, els Ginestà s’endinsen a un hospital on es tracta la sensació física de l’enamorament. El clip explica el desig físic d’un batec de cor que va creixent, cada cop més ràpid… Tan ràpid que fins i tot “Em bategues” es transforma en una sped up version de l’original, versió que el proper 25 de setembre estarà disponible a totes les plataformes digitals. Tal com si es tractés d’una relació d’amor intens.
Produïda per Genís Trani i Xicu, “Em bategues” juga amb ritmes contundents que acompanyen la melodia delicada de la cançó. Pop amb una base electrònica que l’empeny cap endavant i li aporta riquesa. Ginestà continuen, doncs, mostrant-se com una de les bandes joves de pop més interessants del panorama musical català. Autors de hits com “Estimar-te com la terra”, “L’Eva i la Jana” i, darrerament, “De tot el món”, en el que serà el seu quart disc, volen tornar a sumar una col·lecció de cançons que arriben directament al cor dels seus i les seves oients.
El videoclip d'”Em bategues” ha estat dirigit per Adrián Martos i co-escrit per Marta Mojal i el mateix Martos. Conté una coreografia, obra d’Andrea Ibáñez, que no deixarà indiferent a ningú.
El nou disc serà presentat el proper 12 d’abril al Paral·lel 62 de Barcelona, en el marc de la programació del Cruïlla de Primavera. Les entrades ja estan a la venda.
Hem quedat amb la Muntsa i en Paul per parlar del seu segon disc “Boscúria” i ens hem deixat endur per la conversa, com quan ets al bosc i vas caminant potser sense saber on vas, deixant-te emportar pel moment que estàs vivint.
Ens ha quedat clar que treballen molt bé l’un amb l’altre, que en Paul és capaç d’escoltar una nota de veu de la Muntsa de més de sis minuts i que segueix al peu del canó més que mai! També hem descobert el món de les notes de veu que té la Muntsa i tots hem estat d’acord que té una veu molt bonica que fa sentir coses.
El nou disc segueix la línia del primer disc, el defineixen com una continuació, tot i que cada persona que l’escolta sent una cosa diferent, també potser sobre la concepció que ells havien fet de cada tema. És la màgia de la música!
El 29 de setembre el presenten a Casa Seat, a Barcelona, tot i que ja no queden entrades.
THE OFFSPRING – YOU’RE GONNA GO FAR KID
KINGS OF LEON – WASTE A MOMENT
THE GASLIGHT ANTHEM – LITTLE FIRES
JAKE BUGG – LIGHTNING BOLD
KNOX – NOT THE 1975
BLINK-182 – EDGING
MY CHEMICAL ROMANCE – UNDER PRESSURE
CALUM SCOTT – AT YOUR WORST
ROYAL BLOOD – PULL ME THOUGH
OF MONSTERS AND MEN – MOUNTAIN SOUND
SUM 41 – WAR
DOMINIC FIKE I WEEZER – THINK FAST
NOAH AND THE WHALE – LIFEGOESON
PORTUGAL THE MAN – SUMMER OF LUV
OLIVER TREE – ESSENCE
BOYS LIKE GIRLS – THE OUTSIDE
SATELLITE STORIES – CONFETTI
WHITE LIES – HOLD BACK YOUR LOVE
Troye Sivan va mostrar aquesta setmana una imatge corresponent al videoclip de ‘Got me started’ on se’l veia completament despullat, fet que feia preveure un nou vídeo d’aquells que fa aixecar expectació.
El nou senzill del músic utilitza el sampler del tema ‘Shooting Stars’, popularitzat per The Bag Raiders’. La cançó formarà part del seu nou disc “Something to Give Each Other”, com l’anterior senzill ‘Rush’, que ja suma més de 100 milions de reproduccions a Spotify, i pel qual va rebre algunes crítiques a causa d’un videoclip on només sortien cossos normatius.
En el cas de ‘Got me started‘ el músic i actor s’ha desplaçat fins a Bangkok per rodar les escenes, on torna a comptar amb els mateixos coreògrafs de ‘Rush’. També afegeix que s’ho va passar molt bé fent el vídeo, pel qual sent molt d’amor i no es cansa de mirar-lo, de fet és el seu preferit.
Sobre el nou disc, el músic explica que va escriure els temes després d’acabar una llarga relació i comprovar com se sentia bé mantenint trobades breus i agradables per tornar a connectar amb els altres.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
