Malson Atmosfèric és un artista de música urbana resident a Sant Julià de Ramis. Des de 2019 l’artista ha anat publicant cançons autoeditades que l’han anat donant un nom a l’escena musical catalana.

Ara, amb un àlbum debut entre mans, produït per Geri i zneakyboi, ens avança un nou senzill, “Fins les tantes”.

“Fins les tantes” és un reggaeton en català que ens narra el romanç del cantant que està vivint ara. Amb una vida plena d’estrès i conflictes, ha trobat algú que li cura tots els mals i el fa fugir dels maldecaps.

Una cançó on l’amor ajuda a afrontar les dificultats del present, i gaudir del que un té, cuidar qui s’estima però alhora sentir-se cuidat.

‘Res més’ és la segona cançó que Pol Purgimon fa amb en Joan Colomo a la producció, després d’Em fas sentir tan bé. En Joan té una mirada pop que interessa al músic i afirma que s’han entès molt bé.

Sobre aquesta nova cançó explica que, “teníem ganes de fer unes ballarugues i amb en Joan Colomo i la banda vam decidir afegir unes percussions de reggaeton a la cançó. Necessitava una mica d’alegria, molt de pop en vena i de cantar als meus amors impossibles. De seguida se’m va enganxar una tornada repetitiva i vam trobar que aquesta fórmula musical era la que s’acoblava millor al missatge.”

En termes generals, les cançons de Pol Purgimon són un mosaic pop. De melodies que s’enganxen com un xiclet, fetes des de la intimitat de la seva habitació amb vistes al Montseny. I barregen motius a priori tan diferents, que van de la sensibilitat rural, als sons urbans, electrònics i artificiosos. La seva sonoritat bascula entre elements de la pròpia música de Joan Colomo, però també de l’escena pop internacional i de les tendències del panorama català.

A més de fer música, Pol Purgimon és periodista de professió i un dels principals referents de la comunicació al Baix Montseny i al conjunt del Vallès Oriental.

Lowis torna a obrir-nos les portes del seu jo interior i ho fa parlant de com va viure el seu últim desamor. Un vaivé emocional que parla de tristor i d’alegria alhora, de reflexió expressiva i no passiva. Aigua passada és l’eina feta servir com a bàlsam, com a cura terapèutica davant una situació que et condueix a passar de pàgina a cop de pop electrònic, dance, house i r&b entre d’altres.

Influenciat pel so d’artistes com Daft Punk, Kaytranada, Breakbot, Todd Terje o Disclosure, Lowis rebla el clau i ens torna a sorprendre amb una variadíssima paleta sonora que no pot parar de posar colors ben diferents a cada single que publica. En aquesta línia, “Aigua passada” és un single més propens a trepitjar la pista de ball gràcies al seu tempo trepidant i a l’electrònica ballable que traspua la darrera creació de l’artista i productor sabadellenc.

El seu inseparable soci musical i amic, Bernat Tortajada (Vernat) amb qui pilota el projecte Curos, l’acompanya en una cançó que no cantaria amb qualsevol. Una lletra cantada pels dos joves prodigis de la música catalana que estreta el vincle que tenen tant d’amistat com professional. Una delícia de col·laboració!

“Tot i tenir aquesta energia que fa que no puguis evitar moure’t, la cançó parla de com vaig viure el meu últim desamor, creant així un context alegre però trist, reflexiu però expressiu, obrint les portes de la meva intimitat, utilitzant la mateixa cançó com a eina terapèutica”, explica el músic.

És l’últim single abans que surti tot el disc, així que és una cançó amb molt caràcter i que pot agradar molt.”

Lowis simultanieja la seva faceta de productor -amb especial menció al projecte “Curos” que té amb l’artista català Vernat- fent de baixista amb artistes de la talla de Marina Herlop, Alizzz o Meritxell Neddermann i amb el mateix Vic Mirallas, a qui li ha produït 4 temes del seu darrer àlbum “CRUCIDRAMAS”.

Després de l’èxit indiscutible del seu últim disc “Rave On”, que inclou temes que ja estan sonant a totes les ràdios musicals de Catalunya com ‘T’he esborrat’, ‘No em sobren bales’ o ‘Pull over the ex’, Bounce Twice ja són una banda referent en música urbana catalana, i de les poques liderades per una dona.

Ara, presenten ‘Vaselina i gel’, un tema que parla de l’etern enemic, la dualitat de l’artista i com a través de dos egos, un és capaç de motivar-se o d’autoboicotejar-se en el seu camí artístic. És, senzillament, un diàleg intern evocat a l’autocrítica.