Nick Carter, integrant dels Backstreet Boys, inicia gira en solitari i actuarà aquest estiu al nostre país. El podrem veure el 29 de juliol a la sala Apolo de Barcelona com a part de la seva gira mundial ‘Who I Am World Tour 2024’ .
Les entrades es posaran a la venda el divendres 22 de març a les 10:00h a través de doctormusic.com i entrades.com. El preu serà de 45 Euros (despeses de distribució no incloses).
Havent iniciat la seva carrera artística als 12 anys, Nick Carter es va convertir ràpidament en una superestrella internacional del pop com a membre de la icònica banda Backstreet Boys, la boyband amb més vendes de la història, que suma més de 130 milions de discos venuts a tot el món. Amb una trajectòria de 30 anys al món de l’entreteniment, la carrera de Nick Carter s’ha estès molt més enllà de la música i els concerts, abastant diferents projectes a la televisió, el cinema, la filantropia i el sector editorial.
La cançó captura l’ànima única d’Enric López i reflecteix la seva evol.lució musical, oferint una experiència sonora enriquidora, amb ganes de connectar amb el públic d’una manera més profunda; unes melodies amables amb tocs de psicodèlia, en la seva part més instrumental, plenes de bones vibracions.
Amb aquesta cançó, el músic barceloní ens proposa emprendre a un viatge emocional, explorant els detalls més íntims i els sentiments que teixeixen les relacions humanes. Una lletra que convida a la restauració de la confiança en tots tipus de relacions.
El single, que estarà disponible a totes les plataformes digitals a partir del 14 de març, s’ha gravat als estudis Lavlab, sota la producció artística de Raúl Juan i Enric López, i l’ha masteritzat Víctor García als estudis Ultramarinos Costa Brava.
Del 30 de març al 7 de juliol l’ÍTACA 2024 oferirà un total de 18 actuacions a sis municipis d’arreu de l’Empordà (l’Escala, Gualta, Corçà, la Pera, l’Estartit i Calella de Palafrugell). Marlena, Maria Jaume, Clara Peya i Jim completen el cartell de la dotzena edició del festival i se sumen als ja ha anunciats Arde Bogotá, Sílvia Pérez Cruz, The Tyets, Julieta, Mushka, Cala Vento, Triquell, La Ludwig Band, Les Que Faltaband, Classe B, DJ Trapella i -per partida doble- DJ Ryna. I per acabar-ho d’adobar, la peça d’art lumínic i tecnològic Geometrics x200: una al·legoria lluminosa i una tridimensional coreografia de dos-cents drons al ritme de la música i els efectes sonors, formant figures de fins a cent metres d’amplada i visibles a un quilòmetre de distància, a càrrec de Flock Drone Art.
La 12a edició del festival és el cartell més femení de la seva història: gairebé dos terços de les propostes programades estan capitanejades per dones. I, novament, el Festival ÍTACA aposta per una selecta programació a preus estrictament populars marcada per una gran varietat estilística de la mà d’un ampli ventall d’artistes catalans i d’arreu de l’estat, alhora que manté l’aposta propostes amb D.O. de comarques gironines.
A tot això s’hi suma la simbologia de l’icònic Cavall de Troia, escultura dinàmica de gran format, creada pel col·lectiu La Llata, format per Martí Batlle, Esteve Subirah i Joan Vinyes, artistes plàstics del Baix Ter, que farà el seu debut mundial de la mà de l’ÍTACA, Cultura i Acció per tal de portar cultura arreu dels racons de l’Empordà. Avui ha galopat per primera vegada per arribar a l’acte de presentació de la totalitat del cartell de l’ÍTACA 2024. Igual que la icònica figura que va servir a Ulisses per introduir-se d’amagat a Troia, la versió empordanesa del Cavall de Troia està concebuda com un espai escènic on hi passaran coses, una icona que transportarà cultura i festa que doncs s’ha construït sobre rodes perquè sigui mòbil, amb la intenció de dinamitzar esdeveniments.
I si ÍTACA ha esdevingut un pont entre els diversos racons de l’Empordà i la cultura a preus populars, per afinar encara més la metàfora la 1a edició del festival s’ha presentat a l’històric Pont de Gualta. La construcció, Bé Cultural d’Interès Local ubicat al bell mig de la plana empordanesa, se sustenta per arcs de mides desiguals, que semblaven emular la diversitat dels escenaris per on un any més transcorreran les eclèctiques propostes del festival. L’acte de presentació, ha comptat amb l’assistència dels companys i companyes de viatge i ha anat a càrrec del director del festival, Fran Arnau; juntament amb l’alcalde de Gualta, Jaume Fontdevila.
«ÍTACA vol ser com el Cavall de Troia de la cultura, portant experiències úniques a les places dels pobles i els llocs emblemàtics del territori, alhora que segueix apostant per la cita més multitudinària del festival a la platja de l’Estartit», ha explicat el director Fran Arnau. «Presentem un cartell amb preus populars que ja ha superat la paritat, amb vora dos terços de propostes femenines, i seguim caminant per a la sostenibilitat i el confort del públic del festival», ha afegit.
Ja hi ha disponibles entrades per a tots els concerts de pagament, així com els abonaments per a l’ÍTACA SANT JOAN 2024. Es poden adquirir a través del web del festival itacacultura.cat, alhora que s’hi poden consultar horaris i d’altres detalls d’interès. ÍTACA, Cultura i Acció està organitzat per la productora gironina Link Produccions amb la col·laboració de tots els ajuntaments dels municipis per on transcorre.
El desè aniversari de CANETROCK se celebrarà amb l’aforament complet al Pla d’en Sala. 25.000 persones podran gaudir de les actuacions d’Oques Grasses, The Tyets, 31Fam, Els Catarres, Figa Flawas, Julieta, Miki Nuñez, Ginestà, La Fúmiga, O-ERRA i Miquel del Roig.
A més, aquesta edició especial comptarà amb l’espectacle únic de «La Banda CanetRock» en la que hi participaran més de 30 artistes que han format part del festival durant aquesta dècada i que interpretaran cançons emblemàtiques amb col·laboracions tan especials com un duet entre The Tyets i Lluís Llach o una versió inèdita de «Volcans» de Buhos. Entre els noms d’aquesta producció del festival hi haurà també Suu, Gossos, Lluís Gavaldà, Elèctrica Dharma, Lildami, 31 Fam, Doctor Prats, Pau Lobo, Els Catarres o Figa Flawas.
Ara sí, dissabte 6 de juliol, tot preparat per veure sortir el sol.
D’ençà que el projecte de Triquell ha començat a cobrar vida dins del panorama musical català, s’ha evidenciat que hi té moltes coses a aportar amb una música que no deixa indiferent a ningú.
El públic que va assistir el passat dissabte a l’Auditori de Girona va poder corroborar el seu gran talent, que ja es va poder entreveure amb el seu pas pel concurs televisiu d’Eufòria.
Passat aquest episodi, va néixer el seu primer disc, “Entre fluids”, sota el nom de Triquell. Disc que va desplegar una nova proposta i que enguany ha obtingut un guardó de la crítica als premis Enderrock, concretament el de “Millor disc revelació del 2023”.
Recentment, ha llançat el seu nou projecte, “FOMO”, un EP que mostra un nou univers i una nova narrativa on la producció, la composició i les lletres tenen un paper fonamental per transportar-nos-hi.
El concert d’ahir a la nit va ser el segon després de les quatre nits que es van poder viure a la proposta immersiva a l’Ideal i, per part de tots els membres de l’equip, es va notar la il·lusió i les ganes de tornar als escenaris.
Només entrar al recinte vaig veure les cares d’entusiasme tant de famílies com de grups d’amics, parelles o gent que venia sola, com és el meu cas.
A l’inici del concert va donar via lliure perquè tothom fes el que volgués… fos dormir, saltar o passar-se tot el concert amb els ulls tancats. Una llibertat total que és molt d’agrair.
L’arrencada del concert va ser bestial. En pocs minuts va posar-se tots els assistents a la butxaca, ja que l’inici del concert va captar l’atenció de tothom i a mi, personalment, va posar-me la pell de gallina.
Vam viure una hora llarga en la qual van repassar cançons que ja tenien amb Alter Soma i també d’“Entre fluids” i “FOMO”.
Un dels moments més emocionants de la nit va ser quan va cantar Laberint i va compartir-nos els seus sentiments. És un tema que ja havia deixat de cantar i que amb les seves emocions a flor de pell, va aconseguir commoure a tot el públic.
Les ovacions més vives i intenses van sorgir al tram final del concert, on la gent va decidir aixecar-se de les butaques i ballar al ritme de “CBD i Espardenyes” i “Jugular”.
L’experiència va resultar ser un viatge hipnòtic, fruit d’un gran treball amb un resultat molt atractiu i alliberador que trenca amb molts arquetips preestablerts en la música catalana.
La proposta que ell ofereix és difícil d’equiparar i d’oblidar. La seva mirada, la seva veu, els seus moviments i els missatges que transmet mostren una sensibilitat especial i singular, que només fan que assenyalar la humilitat i la seva autenticitat.
Només tinc paraules d’admiració i d’agraïment cap aquest projecte. L’atmosfera i les sensacions que es creen als seus concerts són experiències que s’han de viure. Així que només em queda animar-vos a tots a gaudir-la.
Hem anat fins a 3Cat per gaudir un any més de la gala d’Eufòria, que enguany arriba a la tercera temporada, amb canvis importants al jurat, entre ells la incorporació de l’Alfred Garcia.
Vam aprofitar l’ocasió per parlar amb ell, ja que des de fa molt temps a Primera Fila parlem de la seva música, els seus temes han liderat la Primera Llista en nombroses ocasions, però mai fins ahir havíem tingut l’oportunitat de parlar amb ell.
Vam parlar de la seva participació com a jurat, com ho està afrontant, però també li vam preguntar sobre la seva carrera musical, així com del gran èxit d»Els teus ulls’, que fa 3 mesos que és la cançó que més sona a la ràdio del país.
Ens va explicar que cada cançó que fa ha de ser millor que l’anterior i que s’hi s’ha d’estar un any sense treure una cançó, no ho farà per falta de ganes, sinó perquè vol que estigui al mateix nivell o per sobre.
També vam voler saber si el podríem veure en directe aviat, ja que fa un bon grapat d’anys que costa veure’l cantar en directe, no ens va dir quan, però sí que va dir que no trigaríem molt més.
Segueix fent cançons i esperem que molt aviat en poguem gaudir de noves.
Benson Boone continua liderant la Primera Llista amb ‘Beautiful Things’ per segona setmana consecutiva.
Entren a la llista
Calvin Harris feat. Rag’n’Bone Man – Lovers In A Past Life
Sexenni & The Tyets – Grup de pop
Miley Cyrus & Pharrell Williams – Doctor (Work it out)
Sopa de Cabra & Triquell – Que et vagi bé
Surten de la llista
Kenya Grace – Strangers (25 setmanes)
Àlex Pérez – Seguirem cantant (6 setmanes)
Triquell – Plàstic (7 setmanes)
The Tyets – Tornem a casa (16 setmanes)
Aspirants
dani6ix & Izzkid – Enemics (6 setmanes)
Karol G feat. Tiësto – Contigo (3 setmanes)
Roger Padrós – El lloc (3 setmanes)
Galantis, David Guetta & 5 Seconds of Summer – Lighter (2 setmanes)
Purple Disco Machine – Beat of your heart (novetat)
Belén Aguilera & Julieta – Thelma & Louise (novetat)
Buhos feat. Las Migas – Milers d’espurnes (novetat)
Ariana Grande – We can’t be friends (wait for your love) (novetat)
Maria Jaume publica avui divendres 15 de març el seu nou i tercer disc «Nostàlgia Airlines», que ja està disponible a totes les plataformes digitals, i properament es podrà aconseguir en vinil i CD (preorder obert). La mallorquina també acaba d’estrenar el videoclip de «Pura geografia», el tema que obre el disc, que ja es pot veure a Youtube.
La gira de presentació arrenca oficialment la setmana vinent, el divendres 22 de març, a l’Auditori de Girona. Posteriorment arribarà el 10 d’abril a la sala Apolo de Barcelona, i passarà per festivals com Primavera Sound, Vida, Maig, Itaca o Mobofest, entre d’altres. La presentació a Mallorca serà el 20 d’abril al Teatre Principal d’Inca.
Botigues de souvenirs i postals esgrogueïdes de paisatges ara irreconeixibles. Aquella Mallorca vintage que va obrir les portes al turisme, fa temps que ha emprès el vol cap a la distopia. Nascuda al ventre de la bèstia, Maria Jaume es pren un vàlium mentre l’avió s’enlaira i veu des del cel com Palma i Miami es fusionen en un tot estroboscòpic. Benvinguts a la festa de la Mallorca retrofuturista. Cordeu-vos els cinturons. Això és “Nostàlgia Airlines”.
Amb aquest tercer disc, Maria Jaume ens fa volar cap a una transformació sonora captivadora. La seva música s’endinsa en un territori pop cada vegada més electrònic i vibrant, impregnant-se d’una energia contagiosa i ballable que crida a la celebració, i que captura l’essència del seu estat vital actual. Un pas endavant que sorprendrà i no deixarà indiferents els qui la van descobrir amb amb els seus primers dos àlbums, “Fins a maig no revisc” (2020) i “Voltes i voltes” (2022).
I és que la malenconia que ha presidit des de sempre l’univers de Maria Jaume segueix ben present, però ara es teixeix subtilment amb la ironia i la despreocupació, entre capes de ritmes electrònics i harmonies encisadores, creant un tapís emocional més complex i profund. Ja havia quedat palès amb els senzills d’avançament “Ressaca a sa platja”, “Xin xin i bye bye” i “Mala via”. I ara ho rubrica amb hits com “Pura geografia”, el tema d’obertura.
«Nostàlgia Airlines» també destaca per les col·laboracions excepcionals d’artistes convidats, una nòmina on trobem Julieta a l’addictiva “Trista a Miami”, Renaldo & Clara a “Super mala pinta”, Mar Grimalt a l’enigmàtica “Balada des Trast) o Pau Debon (Antònia Font) a “Hoteles, sol y playa”, un viatge a la Mallorca dels 50 amb cita al mític Bonet de San Pedro inclosa.
El nou disc de Maria Jaume està enregistrat i produït per Lluís Cabot (Da Souza) amb la col·laboració de Pau Riutort, amb mescles de Joan Borràs (Oques Grasses) i masterització de Victor Garcia.
Coronat ja com un imprescindible de l’escena catalana després de l’èxit de l’aclamat Ses Entranyes, Xarim Aresté i els seus tornen més lliures, calents i afilats que mai amb l’artefacte Un idioma nou.
Transitant per mars i muntanyes de música popular, des de la jota més blava fins al blues més mediterrani, del plor a la rialla i repartint poesia i lucidesa a caudals, Un idioma nou li canta humanament a «la bellesa i al dolor, que de vegades són la mateixa cosa», des d’una nuesa profunda, primitiva, esfereïdorament vital.
La música és la verdadera protagonista d’aquest viatge, sent la banda al complet tan notòria com extraordinària. Però és Aresté qui, amb les seves reflexions com punyals sobre la naturalesa de l’ànima humana, marca la direcció sempre endavant, enllaçant cercles amb una guitarra que sona a mestra i que sona a casa.
El disc està gravat en directe amb un Xarim Aresté que brilla sense trampa ni cartró. Puresa, frescura, inspiració i electricitat esquitxen les parets d’aquesta obra. Amb Un idioma nou, Aresté i la seva banda per fi han trobat la fórmula. Una cosa que simplement o es té o no es té…
Aquesta setmana ens ha deixat un bon grapat de novetats interessants des del nou disc de Justin Timberlake «Everything I thought it was», passant pel desè disc de The Black Crowes «Happiness bastards», «Estopía» dels Estopa o «Deeper well» de la Kacey Musgraves.
No són les úniques novetats destacades, també en trobem de The Dandy Warhols «Rockmaker»; Holly Humberstone «Work in progress» o Four Tet «Three».
A casa nostra us proposem la «taula per 1» de gusset, així com els nous treballs de Xarim Aresté, Maruja Limón i Maria Jaume.
Avui ajuntem els blogs de les últimes dues setmanes, que he estat de vacances. I’m so sorry, es fa el que es pot. Una mica monotema aquesta setmana amb Guillem Gisbert, sóc pesadíssim ho sé. Però és que quines lletres… que bo que és. Avui serà llarg:
Novetats
Ara sí, després de nombrosos singles, i nombroses cancel·lacions al PS, ja tenim aquí el nou disc de Bleachers, anomenat… Bleachers. Original. M’agradaria dir que els odio per arruïnar-me l’estiu dos anys seguits, però és impossible. L’espera ha valgut completament la pena i el quart disc dels de Jack Antonoff és increïble. Indie-rock clàssic i de qualitat, a lo The 1945 o The National, i amb (a part dels singles que ja de per si van ser brutals), nous temes com “Call Me After Midnight” co-produïda amb Kevin Abstract, “Jesus Is Dead” (la millor) o “Self Respect”. Escolteu-lo sencer!
Una de les meves cançons preferides d’avui és el nou senzill de Kakkmaddafakka, “Sorry (F-Boy Confesion)”, primer en més d’un any, acompanyat d’aquest fantàstic videoclip. It’s fun, it’s catchy… perfect. @Festival Vida, porteu-los l’any que ve, que anar a Noruega em queda molt lluny.
I parlant de cançons que s’enganxen, i de videoclips divertits, però en un altre gènere totalment diferent, marxem un moment de l’indie per anar al rap de Kenny Mason, que va publicar “JUMPIN IN”, amb el que ens preparava pel seu nou disc, 9, ja disponible.
La Plazuela segueix explorant els límits del flamenc, aquest cop ajuntant-se amb un dels grans, David de Jacoba a “Alegrías de la Ragua”. Una oda a Granada, que és el primer senzill del seu nou EP La Caleta, mentre preparen el seu final de gira que els portarà a Razz.
D’una oda a Granada, ens n’anem a Madrid, amb “Ciudad de la movida”, el tercer single de Habla de Mí en Presente, juntament amb Frederico Vannini, justament també un dels millors guitarristes de Flamenc de Barcelona. Festa grossa.
Us imagineu tenir només 3 cançons i 9,5M de monthly listeners? Doncs això és el que li ha passat a 4batz, a més, sent un artista independent (i amb totes les discogràfiques barallant-se per ell). La nova sensació del R&B ha arribat! Funny el contrast entre la seva aparença de gangster i la seva veu aguda, mesclada amb efectes que la fan súper enganxosa. Ja ha aconseguit ser repenjat pels més top del seu gènere com Brent Faiyaz, SZA, Kanye West o Lyrical Lemmonade. El seu tercer single, “act iii: on god? (she like)” m’ha encantat. I no només això, sinó que també ha sortit un remix de “act ii date @ 8” amb Drake. Però el que més content m’ha fet de descobrir-lo és que estic segur que el que es ve serà encara millor.
Gran setmana d’R&B, gràcies també a la nova publicació de Chase Shakur, que després de fer que estigués viciadíssim a “nite”, ara ha tret “YOLANDA”. Un mix entre Brent Faiyaz i el mateix 4batz, que també em recorda a altres noms com els de Jordan Waard o Lucky Daye.
Nova música de Jean Dawson!!!!! Durant la setmana passada vam poder escoltar el seu nou EP anomenat Boohoo, que inclou 3 temes molt top, una amb castellà (no sabía que era mexicà lol) què és una mescla d’estils súper xula. Claríssimes influències d’artistes com Kanye West o Sampha, la veritat és que és original i sona increïble. Artistazo. Només espero que es mantingui com a teloner de Lil Yachty en el bolo del maig.
L’Impératrice ha publicat nou single. Es diu “Me Da Igual”, i com podeu veure també té un cameo en castellà. Un altre cop les millors línies de baix de l’univers. Visca el funk. Moltíssimes ganes del directe del Primavera Sound.
“Halfway There” és el nou senzill de Victor Ray, segon després de “Comfortable”, i segon que m’ha encantat. Vaig conèixer la cançó en un vídeo que em va sortir al Tik Tok, d’ell cantant-la al carrer. Disc en camí!
“4’” és el nou tema de Galgo Lento, una balada preciosa, que a més ve acompanyat per un live fantàstic dirigit pel Xavi Souto. Vam poder gaudir d’ella en directe i amb banda (i quina banda!) per primer cop ahir als premis Enderrock a Girona. Ja ho he dit molts cops, però és un dels meus projectes preferits de la indústria catalana. Un projecte fet des de l’amor i la sensibilitat cap a la música. Doneu-li una oportunitat.
Tot i que la majoria de les cançons ja estaven fora, avui ha sortit friends, vol. 1. el primer disc de bob junior. L’artista mig noruec, mig xilè, (i germà de boy pablo) es proposa com un dels cantants revelació de l’escena indie anglesa. Val la pena poder-les escoltar de nou, en ordre i amb els interludis corresponents. De les que no havia posat mai per aquí, em quedo amb “Wish You Were Here” amb FUR. M’ha encantat el disc.
Maria Jaume ha publicat també el seu nou àlbum, Nostàlgia Airlines. En ell, podem escoltar la seva versió més pop, més electrònica, abandonant una mica la cançó d’autor. Els primers singles em van agradar molt. I de les noves, també hi ha grans cançons, com “Pura geografia” o “Hoteles, sol y playa” amb Pau Debon d’Antònia Font. També hi ha colabo amb Renaldo & Clara! Penso, però, que en alguns temes s’ha volgut apropar massa a allò que agrada, un so una mica massa comercial. Tot i així és interessant i segur que la porta a més llocs que mai.
“Seré l’ahir” és el nou single de Curos, la banda formada pels productors i (grans) músics Lowis i Vernat. Si us mola la música indie-funk, de l’estil de Vic Mirallas, amb harmonies rebuscades i línies de baix brutals, és aquí.
Dels millors concerts que he anat a l’Heliogàbal en la meva vida. Allà és on vaig poder escoltar “Wish I Ain’t” per primer cop, la nova cançó del britànic joe unknown, en el seu vessant més traper. Increïble l’energia del bolo, hi tornaria.
25 anys després, Estopa continua fent bona música. És molt fort. Pensava que aquest cop sí, seria un àlbum bastant fluixet i que no m’agradaria. Però s’ha de dir que encara no han perdut la gràcia. Estopía és el nou disc dels de Cornellà, i vull destacar-hi la primera part, amb cançons com “Luz de las Velas” o “Mañana Clara”. També m’han agradat “No Digo Ná” i “Ké Más Nos Da”. En general, m’ha semblat un bon disc, que sona als seus orígens, i això sempre és bo. Una pena haver-me quedat sense entrades.
El Último Vecino estrena senzill, després de signar amb HelsinkiPro. “Cinta” formarà part del seu quart disc, Riqui, que sortirà aquesta primavera. Molt bona lletra i els sintes i les guitarres elèctriques també genials. Un dels temes que més m’ha agradat de la banda catalana.
El Sillón de la Reina ha publicat el seu segon single, “Sólo esta vez”, amb el que es confirmen com una banda emergent a tenir en compte, dins l’escena indie i post-punk nacional. Ganes d’escoltar què més es porten entre mans. M’ha agradat molt la mescla d’estils, una barreja entre un so que oscil·la entre els anys vuitanta i el futur. Hahah oscil·la, qui em crec. Aquest dijous vinent estaran presentant el seu directe a la sala Taro!
Tercer single per Nia Archives, anomenat “Unfinished Business”, i és el millor per acabar aquest blog de divendres amb l’energia més alta. Jungle riddim…banger alert!!!! El 12 d’abril, el seu primer disc. Mireu-la cantant-nos a la cara en diferents pubs d’Anglaterra.
Descobriments:
Durant aquesta setmana, he estat escoltant again la llista del PS2024 i m’ha saltat “Yuck” de la Charlie XCX. La cançó pertany al seu àlbum Crush, de 2022 i no he pogut evitar guardar-me-la. M’ha encantat la seva versió més pop-funk, més propera a Dua Lipa.
0 conscient que el prota de Stranger Things, vaja, un d’ells, tenia una banda. I encara menys, que aquesta molava. Us estic parlant de Djo, el grup de Joe Keery, que té temes com “Change”, del seu disc de 2022, DECIDE. Indie amb guitarres i veu robotitzades, sintes i un ritme enganxós. Top. I no només això, si vas a artistes relacionats, ara resulta que tots i cada un dels actors té també un grup. Heavy.
Fins aquí la meva turra d’avui. Si heu arribat fins aquí, gràcies, us estimo.
Aquest divendres s’ha presentat la programació musical del Cap Roig Festival, que tindrà lloc del 12 de juliol al 16 d’agost als Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell.
Els encarregats d’obrir l’edició seran The Corrs, en un concert molt esperat pels seus seguidors. També actuaran John Fogerty, Diana Krall, Passenger i Chris Isaak.
Enguany el festival compta amb un bon grapat d’artistes i grups catalans com Guillem Gisbert, Sopa de Cabra, Miki Núñez, The Tyets, Gossos, Sergio Dalma, Alvaro Soler o Estopa. Entre la resta de noms trobem Sara Baras, Raphael, Pablo López, Andrés Calamaro, Coque Malla, Los Secretos, Rozalén i Taburete.
El Pot Petit amb la Black Music Big Band seran els encarregats d’oferir el concert pels més petits, mentre que Carles Sans presentarà el seu espectacle «Per fi sol».
Les entrades es posen a la venda el 18 de març a les 10 del matí al web del festival.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
