Després de 9 anys de la sortida del seu últim disc com a Anna Roig i L’ombre de ton chien (“Un pas i neu i un pas”. Satélite K. 2014), havent fet l’espectacle “La tendresse. Hommage aux belles chansons” amb Àlex Cassanyes Big Band Project entremig, l’artista torna als escenaris amb nou disc sota el braç, ara com a Anna Roig, mostrant-nos el seu costat més personal i reflexiu.
Tots aquests anys en segon pla li han servit per a reflexionar sobre el perquè de fer música i de mostrar-la sobre els escenaris i, ara que torna, té molt clar per a què ho fa. “Aportar bellesa al món”, així és com es dirà aquest disc i la cançó que obrirà l’espectacle, com a clara declaració d’intencions, ja que aquest és l’objectiu que la cantautora s’ha proposat dur a terme a través de la música i la poesia de les seves cançons. I, qui diu bellesa, diu bondat, veritat, empatia, harmonia… En definitiva, compartir allò que dona sentit a la vida i fa que aquest món sigui una mica més bonic.
Per complir amb aquest objectiu ha comptat amb la delicadesa i bon gust d’Àlex Cassanyes, per a fer els arranjaments de les cançons, i amb uns músics de sensibilitat extrema: Carles Sanz (Piano), Carla González (Contrabaix), Andreu Vilar (Vibràfon), Ricard Parera (Bateria), Alba Careta (Trompeta), Jordi Santanach (Saxo i clarinet) i Àlex Cassanyes (Trombó). L’enregistrament ha anat a càrrec de Ferran Conangla, gran especialista en aquest tipus de formacions acústiques.
Mantenint la seva costum de cuidar els directes a nivell escènic, en aquesta ocasió Anna Roig comptarà amb la preuada ajuda del director Jordi Casanovas (Premi Nacional de Cultura 2022). A part de la col·laboració en la direcció escènica, en aquest cas també hi haurà una altra col·laboració entre els dos professionals. El primer avançament d’aquest nou disc, Una abraçada de mare, que avui us presentem, també és la banda sonora de l’obra de teatre “Tocar mare” de Marta Barceló, dirigida per Jordi Casanovas, fent temporada a la Sala Beckett fins el 4 de desembre 2022.
THE 1975 – LOOKING FOR SOMEBODY
THE BEACHES – ORPHEUS
ALICE MERTON – BLINDSIDE
ANNA OF THE NORTH – I DO YOU
PETITE MELLER – THE DRUMMER
THE SHINS – AUSTRALIA
THE NATIONAL – I NEED MY GIRL
ANGUS & JULIA STONE – CHATEAU
FREEDOM FRY – THE SUMMER
YOU WON’T – YA YA YA
FAMILY AND FRIENDS – AMADEUS
SNOW PATROL – REACHING OUT TO YOU
MUMFORD & SONS – GUIDING LIGHT
BELLE & SEBASTIAN – ANOTHER SUNNY DAY
THE KILLERS – ALL THESE THINGS THAT I’VE DONE
SATELLITE STORIES – MIRACLE
A principis de gener de 2014 parlàvem per primer cop a Primera Fila (llavors érem pernodirres.cat) dels Kodaline, ho fèiem per recomanar el seu disc “In A Perfect World“, publicat uns mesos abans i que havia deixat empremta a moltes persones gràcies a ‘All I Want’, ‘High Hopes’, ‘One Day’ o ‘Brand new day’.
Allà va néixer la meva particular història d’amor amb els irlandesos. Em moria de ganes de veure’ls en directe a Barcelona i veia com el 2014 anaven al FIB però a Catalunya res de res. Passaven els anys i el grup irlandès anava a Madrid, a l’Arenal Sound, al Dcode, al BBK…però a casa nostra passaven de llarg.
Finalment el 4 de març de 2016 el grup havia d’actuar a la Sala Bikini! Evidentment em vaig comprar les entrades el mateix dia que van sortir i anaven passant els dies i tenia més ganes de veure’ls en directe. Va arribar el dia del concert, vaig veure els teloners, els All Tvvins, però quan passaven 10 minuts de l’inici del directe dels Kodaline, van aparèixer a l’escenari alguns membres del grup per dir que el concert es cancel·lava perquè Steve Garrigan, s’havia indisposat durant el dia i se l’havien emportat en ambulància a l’hospital. No m’ho podia creure!
El juny de 2017 tornen a anunciar un concert a Barcelona per aquell mateix any, però l’ajornen fins el 2018. Amb tanta mala sort que la data que anuncien jo ja tenia entrades per veure Vance Joy. Un altre cop sense poder-los veure, no m’ho podia creure.
Mentrestant el grup seguia publicant discs, estrenant cançons increïbles i les meves ganes de veure’ls en directe s’anaven fent més i més grans.
I fa uns mesos el Festival Cruïlla em donava la notícia que m’alegraria el dia, el mes i pràcticament l’any: Kodaline actuarien el novembre a Barcelona! Per fi els podria veure en directe. Dintre meu tenia por, pensava que s’ajornaria el concert, que potser no vendrien prou entrades, que algú es posaria malalt, que se’m punxaria la roda del cotxe anant al concert i no arribaria…
Però després de gaudir del gran directe de St Lundi, el teloner que obria els irlandesos, passats pocs minuts de les 9 de la nit, els membres de Kodaline pujaven a l’escenari. Estava immòbil, nerviós, com poques vegades he estat a un concert. Ho observava tot. Feia alguna foto per immortalitzar un dels moments que més esperava en els darrers 8 anys. Estava veient finalment al meu estimat grup!
Ah! I no us ho he dit, però Kodaline tenen en el seu repertori una de les meves obsessions musicals, una cançó que tinc en bucle, que puc escoltar cada dia i que mai em cansa. És la preciosa ‘The One‘, que evidentment no ha faltat durant el directe.
El grup irlandès ha tocat pràcticament fil per randa les cançons del seu disc en directe “Our Roots Run Deep”, començant per ‘Wherever You Are’; continuant per ‘Ready’; ‘Brand new day’; ‘Brother’, la preciosa versió del ‘Billie Jean’; i continuant amb la meva preferida ‘The One’. Havia escoltat ‘The One’? Sí. La cançó que cada dia em poso, l’havia pogut gaudir en directe, cantant a ple pulmó, oblidant-me d’absolutament tot de la meva vida. Era el grup i jo (bé i tota la gent que omplia Razz, però ni els veia). Quina emoció. Feia molt que no em sentia així.
Però és que el show no estava. El grup demostrava les seves taules en directe, com aquests 8 llargs anys s’han anat perfeccionant i creant unes cançons que en aquest format més acústic han sonat de nassos. ‘Moving On’, ‘The Answer’, ‘Love like this’…totes tenen alguna cosa que les fa especials. I què dir de ‘Sometimes’? Un noi del públic que s’ha passat el concert abraçat a la parella, obria el Shazam per esbrinar el títol de la cançó. El Shazam no li detectava i jo li deia a cau d’orella: es diu ‘Sometimes’. Quina gran cançó, entenc que volgués saber-ne el nom.
Mica en mica anaven passant els minuts, però ningú era conscient que ja feia una hora que durava el concert i després de cridar ‘Love will set you free’, Steve Garrigan deia que anaven a cantar la darrera cançó. La gent se’n feia creus. Per sort va dir que potser tornarien a tocar-ne alguna més. Abans que això passés tocava anar fins el primer disc i rescatar un dels clàssics del grup ‘High Hopes’. No en teníem prou. No havia esperat 8 anys per acabar aquí la nit.
Després d’uns instants de patiment el grup tornava a l’escenari per regalar-nos una preciosa versió del clàssic de Sam Cooke ‘Bring it on home’. Pell de gallina. No us menteixo.
‘In A Perfect World’, el tema que dóna nom al seu primer disc va sonar a continuació i em vaig imaginar que estava a un món perfecte, un món on Kodaline en formen part, un món ple de nits com la d’aquest dijous. Després arribaria ‘Everything Works Out in the End’ i el colofó final amb una versió de més de 8 minuts de ‘All I Want’, la cançó amb la qual va néixer la meva particular història d’amor amb Kodaline i que servia per dir-nos que tornarien. I és que aquesta és una història d’amor corresposta.
Aquest divendres ha arribat ‘Born Again‘ la segona proposta de Rihanna per la banda sonora de “Wakanda Forever” després de ‘Lift me up’.
Fa uns dies l’artista va explicar que tot i que actuï a la mitja part de la Super bowl i que acabi d’estrenar dues noves cançons, el nou disc encara trigarà en arribar. Sí que va avançar que està preparant un projecte especial, tot i que sense donar molts detalls més.
El darrer disc de la cantant va ser “Anti”, editat el 2016, des de llavors l’artista ha estat més ocupada amb els seus altres negocis, que no pas amb la música.
El britànic Sam Smith ha presentat els títols i col·laboracions del seu nou disc “Gloria“, del qual de moment n’hem pogut escoltar temes com ‘Love me more’ o el popular ‘Unholy’, amb Kim Petras.
Aquesta no serà l’única col·laboració d’un disc on també trobarem Jessie Reyez, Koffe i Ed Sheeran, amb la cançó que tanca el treball.
S’espera que es publiqui el 27 de gener, tot i que ja es pot fer la prereserva al web del músic.
Els Iglú han estat els protagonistes de la recomanació musical que ens han fet aquesta setmana els Massaviu i que trobeu cada dijous al nostre Instagram.
Pantaleó, nom artístic de Gerard de Pablo, presenta “Subterfugis”, un nou senzill que allarga la vida del seu darrer treball. Una peça delicada, plena de paisatges sonors que parla d’estimar sense posseïr, amb subterfugis que pretenen defugir d’aquells sentiments que no volem reconèixer.
El 2023 Pantaleó seguirà portant Afluents en una gira de concerts per escenaris i ermites d’arreu del territori. El nou directe inclou projeccions audiovisuals que busquen apropar-nos a l’univers reflexiu de l’artista, a través del seu segell melòdic inconfusible i amb la petita aposta escènica del nou format en el qual s’envolta de músics com Enric Verdaguer i Anaïs Vila.
Halldor Mar presenta aquesta setmana ‘Si em vols aquí’ l’avançament del seu nou projecte en solitari. La cançó compta amb la col·laboració de Xavi de la Iglesia, cantant de Blaumut, i amb la producció de Caïm Riba.
El músic islandès ha explicat a Enderrock que és la cançó més personal que ha fet, on explica les experiències que ha viscut al llarg de la seva vida.
Musicalment segueix la línia habitual de l’artista, tot i que per primera vegada col·labora amb un altre músic, en una cançó pròpia. Després de suggerir-li que fes una col·laboració amb un altre artista li va venir al cap en Xavi, ja que feia molts anys en Halldor havia fet una versió en anglès del tema ‘Pa amb oli i sal’ per un concert.
Serà el primer disc que Halldor Mar publica des del 2017 i explica que serà diferent, positiu, lluminós, colorit, alegre, personal, íntim i universal.
Els Amics de les Arts ens han apropat al Nadal abans d’hora, ja que aquest 11 de novembre han compartit un EP anomenat “Vides llunyanes“, format per dues cançons, una de títol homònim amb una Nadala pròpia del grup i una segona amb una versió del clàssic ‘El noi de la mare’.
En la primera compten amb la col·laboració de l’Orfeó Català, mentre que amb ‘El noi de la mare’ s’ajunten amb la gent de In Crescendo.
El disc compta amb els habituals Ramon Aragall i Pol Cruells, sota la producció de Roger Rodés i el mastering de Yves Rousel. El grup explica que es van gravar el mes de maig a Medusa.
La banda ha anunciat aquesta setmana els primers concerts de presentació del seu nou disc, amb dues parades al festival Strenes i una al Guitar Bcn. A totes elles s’hi ha de sumar una actuació al Canet Rock on faran sonar els seus grans èxits. Les entrades per tots els concerts estan a la venda al web del grup.
La Laura Gibert (coneguda ara com a Lau) acaba de presentar ‘Ni la moto‘, la seva primera composició després de participar al programa de TV3 Eufòria.
Així amb aquesta cançó la Lau se suma a la llarga llista de concursants que han estrenat senzill els darrers mesos: Edu ‘La primavera‘; Triquell ‘Jugular’ i ‘Road Trip‘; Scorpio ‘Deja vu‘; Joan Liaño ‘Mai’ o Mariona Escoda, en col·laboració amb Miki Núñez i ‘Llums de mitjanit‘.
La cançó de la Lau ha estat creada al costat de Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Roger Argemí, amb producció del mateix Roger, juntament amb Uri Plana entre altres.
El videoclip l’ha dirigit David Moreno i està protagonitzat per Gerard Pardiña i la mateixa artista, acompanyada d’un bon grapat de ballarines.
La figura del rock Iggy Pop anuncia que està en camí un nou àlbum d’estudi que rebrà el nom de “EveryLoser“, del qual ens ha donat detalls. Sortirà el dia 6 de gener de 2023 per GoldTooth Records i serà produït pel músic americà Andrew Watt, que ha treballat amb diferents artistes de tota mena.
En aquest disc hi podrem trobar un gran nombre de col·laboracions amb diferents músics de renom. Ja en l’avançament del disc, el senzill ‘Frenzy‘ ja va col·laborar ambDuffMcKagan(Guns N’Roses) i Chad Smith (RedHotChilliPeppers). En aquest àlbum hi apareixeran músics com el ja mort Taylor Hawkins, Travis Barker (blink-182), Stone Gossard (Pearl Jam) Chad Smith (RedHotChiliPeppers), JoshKlinghoffer o Dave Navarro i Eric Avery com Jane‘s Addiction.
Aquí el tema ‘Frenzy‘, publicat el mes passat, que serveix com a tastet del disc.
La banda de rock alternatiu Punyent es va formar el 2019 a Barcelona. Un parell d’anys més tard, els quatre amics que la formen van publicar el seu primer àlbum d’estudi, titulat “Against Stupidity”. Ara, acaben de treure un nou senzill: ‘And So On’.
Aquesta cançó, que parla de la superació d’una ruptura amorosa, formarà part del seu proper projecte en format EP, que es titularà “Prove Me Wrong”. El baix distorsionat, les guitarres penetrants i una bateria molt potent són la seva marca d’identitat.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
