Aquest divendres ha arribar “RR” l’esperat EP conjunt entre Rosalía i Rauw Alejandro, format per tres cançons: ‘Beso’, ‘Vampiros’ i ‘Promesa’.
Tot i que havien coincidit algunes vegades a l’estudi de gravació és la primera vegada que la parella graven cançons de forma conjunta.
El disc explica en forma de crònica sonora el seu camí com a parella, amb pistes sobre el què els hi depara en el futur.
La cantant comenta que per ells dos sempre és primer l’amor i que la resta ve després, però aquesta vegada s’ho han saltat per poder acabar aquestes cançons i compartir-les amb tothom. La catalana afegeix que després de més de 3 anys aquestes 3 cançons estan aquí i cadascuna d’ella pertany a una etapa diferent de l’amor.
De moment ja es pot veure el videoclip de ‘Beso’, on es poden veure imatges privades i inèdites de la parella, mentre viatgen per tot el món. Es veuen imatges de les seves gires pel Japó, Espanya, França, el Regne Unit, els Estats Units o Puerto Rico, entre altres.
El videoclip acaba amb una escena molt comentada a la xarxa, on es veu a la Rosalía posant-se un anell, que sembla de compromís.
“Mi lugar en ti” és un nou avançament del disc de Joan Rovira que veurà la llum aquesta primavera. Aquest cop, l’artista ebrenc compta amb la col·laboració de la seva germana Carol Rovira, actriu reconeguda i que actualment forma part del jurat al programa Eufòria de TV3.
La cançó és un mig temps amb un aire folk, molt fresc, que explica com algú que estimes pot esdevenir el teu lloc preferit. Ens mou l’amor i trobar algú a qui estimar i compartir és com trobar la teva pròpia casa. Com diu la cançó: “Tu eres mi hogar, aquel lugar, donde se para el tiempo. La casa que me acojerá, si algun día me pierdo. Aquel rincón, donde cuidar, lo bueno que hay en mi. Quizás es que al inal encuentro mi lugar en ti”.
És un tema autoproduït i gravat a casa pel mateix Joan Rovira com la resta del seu nou disc. En aquesta ocasió, s’ha decidit cantar en castellà a petició dels molts de seguidors i seguidores de la Carol, sobretot per Sud Amèrica.
El videoclip està gravat al Delta de l’Ebre, a la caseta de l’arrosà de la família dels pares dels Rovira. Un lloc entranyable i familiar on els dos germans elaboren una paella mentre canten, ballen i recorden la infancia a través d’antigues fotografies.
“D’una altra manera” és el segon avançament de l’esperat àlbum de Mariona Escoda amb títol homònim, que acaba de veure la llum, una setmana abans del llançament del disc.
Presentant-nos aquest nou single, l’artista vol fer el primer pas cap a l’objectiu de l’àlbum: presentar-se tal com és, sense barreres i sense fronteres.
Tot jugant amb el so fresc i actual que caracteritza el pop electrònic, “D’una altra manera” pretén sorprendre tant a fans com a un nou públic amb una melodia enganxosa i una lletra que empodera en què l’artista planta cara al que s’espera d’ella.
Amb el potent inici “Sé que no vull començar, intentant encaixar, donant el que tothom espera” Mariona deixa clar que no vol deixar-se definir pel que el públic creu que és, sinó que vol ser ella la que forgi el seu propi camí.
Aquest objectiu és el que l’artista persegueix i que es veurà culminat al seu nou àlbum el proper 31 de març.
Elena Gadel presenta aquest 2023 el seu quart disc “La Dona Que Em Vesteix”, un nou àlbum on s’obre en canal i ens parla de diferents realitats des de la sinceritat, la valentia i l’empoderament.
Es tracta d’un projecte cuinat a foc lent, format per cinc temes que tracten temes com l’amor, el conflicte i deixar anar a través de lletres esquinçadores que no deixaran ningú indiferent. Inclou els seus èxits “Et Confesso” i “Lobo”, aquest darrer avançament ha reunint més de 21k reproduccions a Spotify i va arribar acompanyat d’un videoclip aclamat per la crítica, dirigit per Ivan Labanda amb més de 42k reproduccions a Youtube.
Amb un so que transita entre la cançó d’autor, el pop de producció electrònica i les reminiscències flamenques, Elena Gadel narra cinc històries per endinsar-se en el seu imaginari. Amb melodies dolces, però potents i lletres crues i reals, l’artista obre la porta al seu públic i convida a navegar entre diferents situacions viscudes i narrades en primera persona.
“Et Confesso”, tema que obre l’EP, ens parla d’un amor passat. A continuació, “Lobo” s’alça com una crida d’auxili en què es plasma la violència de gènere en tota la seva cruesa, una cançó incòmoda però real.
“Niña Eterna”, l’equador de l’àlbum, narra el sentiment de paralització quan es vol fugir del conflicte i les ganes de tornar al refugi, on una se sent segura.
L’eufòria arriba amb “Ganas Locas De Vivir”, un tema dedicat a l’explosió d’emoció i de llibertat que neix del descobriment de l’amor en una forma nova i desconeguda. Un amor entre dues dones.
Finalment, “La Dona Que Em Vesteix” posa sobre la taula i reivindica la realitat a què s’enfronten les dones dia a dia: complir uns estàndards i unes expectatives acceptades per la societat que, al final, esgoten.
Triquell publica aquest divendres el seu primer disc “Entre fluids“, que ha treballat al costat del seu equip i que va començar a preparar a l’estudi de l’Arnau Vallvé (el bateria de Manel), on va aconseguir donar a les cançons l’estètica sonora que cercava.
El músic ha explicat que amb les noves cançons ha volgut mostrar que es pot ser sensible, revolucionari, emotiu, al mateix temps, sense que tot això pugui ser contradictori.
Després de l’èxit del senzill ‘Jugular’ (amb més de 800.000 reproduccions a Spotify), de ‘Road Trip’, ‘Climax’ i ‘CBD i espardenyes’, de ben segur que les noves cançons del cantant de Sant Quirze del Vallès faran les delícies del seus seguidors, que cada dia en són més. El disc inclou les col·laboracions de Ven’nus, Alter Soma i Vernat.
El cantant ja ha penjat el cartell d’entrades exhaurides en els seus concerts de Girona i Barcelona. També se’l podrà veure al Festival Ítaca de l’Estartit, el Canet Rock, el Cabró Rock o a l’Acampada Jove, entre altres.
Després de col·laborar amb artistes de la talla de la Sara Roy, Koers, Sexenni i Gigi Ros, Júlia Blum ja prepara un nou àlbum ple de sorpreses!
Abans però, ja ens ha avançat un tema: ‘cançons amb títols llargs’ i ara, presenta el senzill que porta per nom també el seu nou àlbum: ‘vainilla’.
Aquesta cançó porta el nom del disc perquè parla de tots els temes que hi ha dins d’aquest nou treball. Explica com cada cop la “vainilla” ha anat atrapant més a la Júlia i com aquest nou univers s’ha convertit en una bombolla de la qual cada cop, la sentia més seva. L’artista barcelonina mostra la quotidianitat de la vida amb aquest tema on parla de que quan menys pensa en la composició dels temes, amb més fluïdesa surten. “Amb qui vols i com tu vols, sents la vainilla al teu cos”, una frase que remarca que tothom pot fer-se seu aquest àlbum ple d’intencions, de sentiments, d’emocions, i gaudir-lo des d’on vulguin i com vulguin.
Amb aquest últim avançament Júlia Blum està a punt de presentar-nos el seu nou disc que s’identifica amb aquesta època de la vida de la cantant.
Moltes vegades ens ofusquem quedant-nos obcecats en situacions que ens fan sentir malament i que no ens agraden. En problemes que no sabem com afrontar i que no ens deixen avançar. I, sovint, la solució per sortir-ne acostuma a ser ben senzilla. Tan sols cal mirar aquestes adversitats en perspectiva i veure la manera de capgirar-les per convertir-les en el punt de partida d’un nou camí, tal i com es pot observar en el videoclip que acompanya aquesta nova cançó.
Això és el que Seikos ens volen transmetre en el seu nou senzill: “He vist”. I és que tots els cops que caiem al fons del pou tan sols són noves oportunitats per tornar-ne a sortir encara més forts i amb més experiència. Parar per agafar aire és necessari, i ens facilita veure les coses des d’una llunyania que ens permet desxifrar cap a on virar la barca, perquè un moment difícil acabi sent tan sols una minúscula pedra enmig del riu que cal superar per seguir endavant.
D’aquesta manera ens avancen com sonarà el nou disc que estan preparant. Una sonoritat que destaca per una barreja d’estils, on el conjunt s’inspira en referències tan diverses com “Dancing in the moonlight” de Toploader i “Don’t stop the party” de Black Eyed Peas. Quelcom que obre les portes a una nova etapa en la trajectòria del grup que, tot i no perdre la seva essència, aposten per començar a forjar una nova ruta que els dugui encara més lluny.
KM.0 és un grup integrat per set músics d’arreu de Catalunya que es van anar sumant al projecte amb la idea de musicar un poema que va caure a les seves mans: ‘A tu’. Tot això passava just abans de la pandèmia, i durant aquest temps han fet que la seva música es vagi cuinant a foc lent, treballant i cuidant cada tema al detall.
Després de presentar un primer tema: ‘Em quedo’, una cançó que van escriure tots plegats quan passaven uns dies d’estiu junts a Peníscola, ara publiquen ‘Va canviant’, un segon avançament del seu primer treball amb el segell Picap.
‘Va canviant’ és una cançó que compta amb la col·laboració de la Gemma Humet, la producció a càrrec del grup i del Toni Benlloch, amb la mescla de @mixbykike (mesclador de Ginestà), el màster de Juanjo Muñoz i el videoclip a càrrec de l’Albert Raga. Aquesta cançó parla de que les coses canvien. Les primeres estrofes es centren en records de diverses situacions i la part de la Gemma Humet explica la reflexió de que moltes vegades, anticipem fets i ens muntem històries, aquella “futura nostàlgia” que realment, no existeix en un present. Les coses venen, canvien, evolucionen i mai sabem de quina manera ho fan.
‘Els Dies Iguals’ és el primer disc de MTINES. Després del seu EP debut, ‘PQLCNSMS?’, MTINES torna amb un LP de 7 cançons on destaca el seu so que sura entre un bedroom pop amb tocs mediterranis, gràcies a la guitarra acústica que acompanya la veu de l’artista, amb unes bases electròniques que acosten la música a sons com el de Mac Miller o easy life. Conceptualment, el disc està format per idees xocants, com que els dies són tots iguals de gran i també ho eren quan eres petit, les rutines, les coses que no canvien, les coses que sempre fas (rentar-te les dents, esmorzar, dormir, menjar…), els llocs on sempre tornes, els dies que es repeteixen al llarg de la teva vida, els dies universals, els sentiments de sempre, i de tots, als quals sempre tornem encara que no vulguem. El disc ha estat produït per l’Emili Bosch de b1n0, productors que han treballat amb artistes com Núria Graham, Ferran Palau o El Petit de Cal Eril.
El disc ve acompanyat per una tetralogia de videoclips dirigits per Laura Sisteró (nominada a un Gaudí com a millor direcció novell i millor documental per Tolyatti Adrift) i protagonitzats per MTINES i Greta Fernández (Elisa y Marcela y La hija de un ladrón). Tots ells conformen un petit film musical que serà la porta d’entrada a l’àlbum. El curtmetratge parla d’una relació de parella i els seus secrets. El dimecres 22 de març farà una presentació del disc a la sala Heliogàbal de Barcelona i el dissabte dia 25 tocarà al Lets Festival a la sala The Garage (Hospitalet) juntament amb Vera Fauna.
Busted, el grup format per Charlie Simpson, Matt Willis i James Bourne celebraran 20 anys de carrera, amb un disc de grans èxits i una gira el mes de setembre, de moment només al Regne Unit.
Així mateix el grup publicarà una col·lecció de grans èxits, on oferiran noves versions d’alguns dels seus èxits més aclamats, entre ells una versió de ‘Loser Kid’, amb Simple Plan, que arribarà el 14 d’abril.
Busted van iniciar-se el 2002 on van assolir enorme èxit amb temes com ‘Year 3000’, ‘Why I Go To School For’ o ‘Psycho girl’. Posteriorment un any després arribarien ‘Crashed the Wedding’ o ‘Air Hostess’.
El 2005 van separar-se per engegar carreres en solitari, fins que el 2019 van tornar amb un nou disc.
Busted is back! Tickets for our 20th Anniversary Greatest Hits tour with special guests @hansonmusic go on sale 31st March. Head to https://t.co/ECzYnYLbV1 for early access pre-sale. A decade is a long time, two decades is an even longer time. We can’t wait to see you. #Busted20pic.twitter.com/bQQ2rJ9kvV
Ja fa temps que el nom de Socunbohemio va ressonant per l’escena musical catalana, i no falten raons per justificar-ho. La senzillesa de les seves cançons, en el millor sentit de la paraula, fa que, ja en les primeres notes, se sentin com una abraçada. A la vegada, les lletres són autèntics poemes que et transporten al lloc exacte on l’Artur —nom real del cantant— vol.
Ara ha publicat el seu primer disc de llarga durada, “Contes de les quatre estacions”. Té tretze cançons i sis d’elles ja les havíem pogut escoltar abans. Les primeres són, precisament, les de les quatre estacions: ‘Conte de primavera’, ‘Conte d’estiu’, ‘Conte de tardor’ i ‘Conte d’hivern’. Poca cosa a dir d’elles, a part que des del primer dia que les vaig escoltar formen part de la banda sonora de la meva vida.
Un nou estil
I el que ha fet Socunbohemio —que era una feina molt difícil— és transformar aquests quatre temes en un disc sencer, mantenint la mateixa essència i creant, valgui’s la ironia, un conte rodó. La cançó que obre l’àlbum, ‘Conte de les 4 estacions’, és literalment la representació sonora de la portada del disc. Si, mentre l’escoltes, mires la foto, veus que té tot el sentit del món. A més, és perfecte per fer d’entrada a l’univers màgic que és aquest àlbum.
Les cançons noves, que hem descobert en publicar-se l’àlbum sencer, són molt més experimentals del que m’imaginava. Els singles, com “Ses paraules s’emporta el vent” o “El conte que mai s’acaba” sí que tenien sons que s’allunyen de la música que feia al principi. Per exemple, l’EP “Les coses que no et diré mai” era molt més acústic, per dir-ho d’alguna manera. En canvi, els temes nous van molt més enllà de tenir una mica de sintetitzadors. Al principi sorprenen una mica i, personalment, haig d’acabar d’acostumar-m’hi, però aquesta evolució cap a nous sons és molt interessant.
Un àlbum ple de melancolia
Aquest no és un àlbum per posar-te de superbon humor i tenir ganes de ballar, les coses com són. L’emoció que predomina quan l’escoltes, per a mi, és la melancolia. I no ho dic pas com una cosa negativa. A vegades, quan vas amb autobús o simplement estàs estirat al llit sense fer res, et ve de gust escoltar alguna cosa que et porti als llocs més remots de la teva ànima. Diria que és fàcil sentir-se identificat amb moltes d’aquestes cançons, encara que sigui modificant-ne el sentit i portant-les al teu terreny.
Aquest és un àlbum dels que s’han d’escoltar sencer i per ordre. A vegades hi ha àlbums dels quals en pots treure cançons per separat i escoltar-les aleatòriament entre desenes d’altres artistes. Però no és el cas de “Contes de les quatre estacions”. Si escolto ‘Somni d’una nit d’estiu’ o ‘Les tardes sense tu’ en un context que no sigui aquest disc, sé que no les gaudiré. En canvi, posar-me el disc de principi a fi quan sé que estic en l’estat d’ànim idoni per fer-ho, és la millor decisió que puc prendre.
En definitiva, crec que la millor paraula per descriure Socunbohemio és ‘sensibilitat’. A més, té una gran qualitat, que és la capacitat d’explicar les situacions més quotidianes d’una manera preciosa que t’arriba al cor. I no tots els artistes poden fer-ho, això.
‘Quietud’ és la proposta que acaba de presentar Anna Andreu, una de les tres cançons que l’artista té preparades perquè vegin la llum aquest any. En totes elles Anna Andreu s’acompanya amb gent té a prop i que en certa manera han estat des de sempre.
És el cas d’aquesta cançó. A ‘Quietud’ s’acompanyen de Rita Payés i Pol Batlle on juntament amb la cantant uneixen forces per musicalitzar un poema homònim de l’autora mallorquina Maria Antònia Salvà. Un poema que convida a passejar per un bosc tranquil i que ara ells exploren la possibilitat d’un altre art, en aquest cas el de la música, traslladant-lo per complet al seu terreny.
Una proposta sincera i fràgil, tot i que amb potència de sentiment, on aconsegueixen traslladar l’impacte de la música en el record d’un lloc conegut.
La proposta va acompanyada d’un videoclip que ha estat realitzat per Jordi Martínez amb la voluntat de traslladar a l’espectador, mitjançant la música, la mirada diferent dels diferents equilibris impossibles del dia a dia en un estudi de gravació on sempre hi ha presents diferents realitats que sovint passen desapercebudes.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
